Vista previa parcial del texto
¡Descarga Consti II - TEMA 1 y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 1 "ELS DRETS FONAMENTALS". 1.- EVOLUCIÓ HISTÓRICA: FONAMENT I CONCEPTE. (recorregut históric) -Historic: final de l'antic regim. -Jusnaturalisme / irracionalista: planteja que s'oposen als liberals. -Positivisme: plantejament que evoluciona el model liberal anterior. final sigle XIX principis segle XX. .- El iuspositivisme transformará els drets humans en drets fonamentals. actualment parlem de drets fonamentals en quant a terminologia exceptuant quan es tracti dels tractats internacionals. será un concepte mes restringit que els drets humans. .- el plantejament ha de tenir una visió menys estática i mes regional. procés d'integració de les constitucions en els territoris. canvis d'expressió dels drets fonamentals. haurem de veure com s'inclouen dins de les constitucions. procés de situar els drets enmig (introdueix) dels drets constitucionals i de les constitucions. constitucionalisme ¡ drets fonamentals anaven separats en un principi pel fet de les constitucions dels EEUU en exemple. 1.1 HISTORICISTA -Montesquiu, Hume, burke... autors entre el pensament de l'antic regim i del pensament liberal. del antic regim defensen la monarquia pero que volen l'absolutisme. son defensors del progrés ¡ dels llibertat pero també el valor de la monarquia i la diferenciació de les classes socials. Montesquiu defensava la separació de poders. la revolució lliberal tenia clara que arribaria (abans de la revolució francesa9). l'antic regim sap que no podrá fer front a les revolucions. ells deia que deixessin els nobles per a temes de jutge que aquests anirien comprant els seus títols. la separació de poders mantindrá la voluntat de mantenir els nobles en un paper important. els defenses que hi ha d'haver pactes bilaterals amb el rei i el poble. ho treuen d'Anglaterra. per ells la monarquia no es tan important com per que a aquesta tingui un poder absolut. el rei quan vol algú ha de cedir algú a canvi. aquests acords amb el poble son els que originen els drets humans: son certes llibertats peró no per tots els homes (drets dels anglesos). aquestes drets humans per parts dels el tiempo de espera Y la publicidad 19.99c/Añ0 Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com el tiempo de espera Y la publicidad 19.99c/Añ0 anglesos mantenen els privilegis dels estaments socials (furs jurisdiccionals diferents) drets diferents entre les classes socials inclós el propi jutge será diferent per cada classe. aixo s'intentará evitar a la llarga. aquests drets humans dels anglesos consistien en: protegir les persones que eren detingudes (abans els reis eliminaven a totes les persones que'ls hi molestaven ¡ no se'n tornava a veure'| mes). "HABEUS CORPUS” dret que el portara davant un jutge per veure si aquesta detenció era legal o no i si hi havia tortures. també es preocupen per les propietats, es dir, quedar-se els seus bens. els anglesos consideraven que ningú podia ser privat dels seus bens sense participació el parlament. el rei no podia crea cap nou impost sense que abans passes pel parlaments i fos votat per evitar pagaments mes elevats. havia institucions que permetien la anulació dels actes reials que s'oposaven a aquests pactes. peró aquesta institució no era molt coneguda. aixó suposa l'inici del jusnaturalisme, la qual cosa permetia als súbdits el dret de reclamar en el cas del incompliment per part dels reis aquests pactes. es un intents de salvar l'antic regim. intenten formules noves d'incorporar mesures del antic regim a aquests nous estats que comencen a ser liberals. será incapacos de crear un estat constitucional per part de l'antic regim. 1.2 IUSNATURALISME tenen el cap els liberals ¡ revolucionaris que creuen que hi ha un dret natural que te a veure amb la raó, ¡ aquests dret humá es previ a l'estat (ja el tenia abans de la creació de l'estat) el problema era que no el podria fer valdre perque s'imposava el dret del mes fort. no es pot fer us per l'estat de violencia del mes fort sobre el mes feble. es crea un pacte social on es vol la creació d'un estat social. l'estat garanteix els dreta a canvi que els ciutadans cedeixen els drets ¡ l'estat els limita. alguns d'aquests son degut a aquest pacte social. ex: tu reclames un be que ha estat robat, ¡ l'estat te'l torna. pero en ma de l'estat queda el cástig per aquest fet i no sobre la persona que renuncia a utilitzar la violencia. al pertányer a la societat ens permeten un drets que després son limitat per l'estat. no pot deixar de reconéixer uns drets que ja existien abans. aquests drets seran considerats drets civils quan tenguin a veure amb el ciutadans que han cedit els seus drets (llibertat). amb els drets de Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com = unybook.com suposa canvi absolut amb el passat. suposa que en alguns ambits com sanitat i educació, jo no tinc dret a ells a no ser que l'estat posi hospitals o escoles. per tant ho ha de fer l'estat, si no ho fa jo no tinc dret a res ni a cap prestació. aquests drets de prestació apareixen en Europa. també el dret a la intimitat. La millor educació a Franca per exemple es la publica que dona drets a tots a l'educació. entren les persones mes capacitades no les persones que tinguin mes diners. aquestes idees no entren en l'estat espanyol perqué anem mes endarrerit que altres paisos que es troben a Europa. les garanties dels iuspositivisme son garanties constitucionalistes. adquireixen forma de norma jurídica. aquests drets seran protegits amb l'aparició dels tribunals. no es fien dels jutges perqué els consideren conservadors i no aposten per una jurisdicció difusa (qualsevol tribunal pot controlar els altres) per tal que no hi hagi cap infracció. 1.4. DISTINCIO ENTRE DRET FONAMENTAL I DRET HUMA avui dia tothom parla de dret fonamental peró no en quant a tractats internacionals que encara utilitzen el terme de dret huma perque no hi ha tribunal que puguin fer valer actes acords internacionals. la majoria de tractats tenen tribunals assignats. la jurídica d'incompliment es de l'estat perque es font del seu ordenament. aixo es perque el procés de construcció europea a cerat alguns tractats que tenen associat un tribunal ¡ el mes importat es el tribunal europeu de drets humans que sorgeix després de la IIGM perque que no torni aparéixer el nazisme. aquest tribunal necessita que els estats reconeixien les seves sentencies. consideren que els drets de les persones son els reconeguts en cada estat per les seves propies constitucions pero que seran interpretats segons els tractats internacionals (ART 10.2 CE). el tribunal europeu intenta unificar tots els drets humans sense toca constitucions i no únicament la funció d'interpretació. el problema es que s'han d'unificar tant el TEDH ¡ TJUE. per tant, en conclusió, haurien de reconeixer únicament les normes i drets que es troben dins la constitució de cada estat. pero el TEDH i el TJUE s'estan unificant per la consecució de l'aprovació de normes no reconegudes. peró com hi ha territoris que no els tenen reconeguts a traves d'altres articles intenten fer una interpretació per aquelles normes no reconegudes. pero a la vegada, hi ha territoris el tiempo de espera Y la publicidad 19.99c/Añ0 Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com que no han avisat i¡ que han incorporat lleis europees. En conclusió, no nomes fan una funció d'interpretació sinó que també intenten crear normes encara no reconegudes a les constitucions dels propis estats. 2.PROBLEMATICA I CARACTERISTICA GENERAL DELS DRETS FONAMENTALS A LA CONSTITUCIO com estan els drets fonamentals regulats a la constitució. els drets fonamentals son els que es poder desenvolupar en L.O (art 81 CE). altres consideren com el TC els que es troben a la secció 1, capítol II, títol 1 els drets fonamentals son els mes protegits, perque son indisponibles per al legislador, aquest no els pots modificar. la secció primera esta molt mes protegida que la secció segona perque inclou el recurs d'emparament. es dret que el legislador no pot alterar ¡ es dret que ha de garantir la tutela judicial. .art 10.1CE: les persones tenen dignitat humana. formula retórica. per dir que les persones tenen drets fonamentals. per tant els advocats no poden anar a al+legar que s'ha violat aquests punt. .art 10.2 CE: els drets s'interpreta en concordanca amb els acords internacionals. pero aixó no es merament així. es com un neonaturalisme europeu. unificació de principis entre TEDH ¡ TJUE. .Capítol I (art 11-13 CE) regula els aspectes de nacionalitat, majoria edat, dret estranger, extradició ¡ (estatut dels nacionals ¡ estrangers) el dret de sufragi era diferencia per als ciutadans de l'estat ¡ els estrangers. aquesta diferencio a desaparegut exceptuant les eleccions nacionals o locals dels territoris. «Capítol 11 (drets fonamentals) el TC te un plantejament mes restringit, només considera DF alguns articles continguts en la secció primera d'aquet capítol al títol 1. afegint l'art.30 ¡art 14CE. aquesta articles tenen una reserva de LO, recurs d'emparament (procés de protecció de dret directament del TC) no poden ser suspesos d'acord art 55CE, la seva reforma necessita procediment mes reforcat de l'art 168CE. totes questes son les característiques. per els DF que es troben a la secció II, el TC no els reconeix pero altres autors si. arguments: els de la secció 11 també son indisponibles per al legislador (art 30-38CE) els ciutadans no els podran defensar el tiempo de espera Y la publicidad 19.99c/Añ0 Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com el tiempo de espera Y la publicidad 19.99c/Añ0 STC 53/85 STC 64/88 Comencen a distingir entre dues dimensions: dret subjectiu atorgarien facultats o prestacions que es poden fer valer en circumstancies concretes. els tribunals afegeixen altre dimensió objectius que els drets també serien valors basics no nomes facultats o prestacions. el fet de que el drets tinguin aquestes consideracions de valors te dues conseqúencies: 1- qualsevol dret fonamental el podem reclamar a traves d'un recurs d'inconstitucionalitat 2- interpretació conforma a la CE, els interprets han de tenir en compte la interpretació mes favorable als drets. 3- forca expansiva dels drets fonamentals al fet de que tot els jutges han 'aplicar les lleis de l'ordenament tenint en compte els drets fonamentals. els drets fonamentals estan en el centre dels tribunals. tots els drets son subjectius pero també tenen una vessant de dret objectiu menys els dels capítol III. el TC accepta que no es compleixin els terminis dins la normalitat espanyola. + *Classificació dels Drets Fonamentals hi ha dues maneres de classificar-los: -segons la funció: entre drets civils (volen que tinguis un ambit d'autonomia o de llibertat on l'estat no ha d'interferir), politics(es garanteix el valor de la democrácia, participació que pot ser a carrec públics peró també altres formes de participació representatives. trobem el dret de petició.) i¡ socials (coedicions de vida dignes com en l'educació ¡ salut. veurem nous drets a la pau o al medi ambient que afectarien a varies generacions. aquesta ningú ho ha fet de considerar-los com a dret subjectiu) . vol dir quins son els valors protegits. -segons l'estructura: drets de defensa (dret a exigir la no-interferencia. que hem deixin en pau), drets de participació (realitzar actes amb relleváncia publica. va mes enllá. te a veure per poder-me relacionar amb anar a votar, representació...), drets de prestació (faculten a reclamar un benefici com un hospital públic per al meu dret a la salut o una escola publica per al dret de l'educació). Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com el tiempo de espera Y la publicidad 19.99c/Añ0 segons l'estructura pareix que tenim el mateix peró no sempre hi ha correlació entre elles. hi ha un de cada una de les estructures amb semblanca. per exemple: el dret sindical es un dret social que te la forma de un dret de defensa. els cárrecs públics es un dret de participació per també un dret de defensa (tens la facultat de que no timpedeixin accedir, que no s'interfereixi en la teva condició de candidat). Pot un estatut d'autonomia tenir una declaració de drets? en els estats federals tenen drets fonamentals diferents entre ells. l'estatut d'autonomia de 2006 va incorporar una llista de drets ¡ aixó va plantejar un debat sobre si era possible o no tenir una declaració de drets. els drets que tenen els estatuts no poden contradir els que tenen en la CE. tanca un possible interpretació federal. els drets dels estatuts d'autonomia son subjectius? no sempre pero ho poden ser qui ha d'aplicar els drets socials son les própies autonomies. La llista de drets fonamentals es oberta o tancada? es poden incloure nous drets fonamentals? la protecció de dades protegeix les dades rellevants. una dada rellevant es aquella que permet conéixer una persona ¡ el seu comportament. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com unybook.com 
