¡Descarga OCE - Tema 1 y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 1: L’Estat
1. L’Estat com a forma d’Organització Política
- Forma d’Organirzació Política (FOP) : per interès general, és la manera que té d’organitzar-se una comunitat per a quelcom que inclou l’interès general i no a particulars. - Anteriors a l’Estat (Pre estatals) (s. XVI – XIX, tot i que hi ha antecedents del s. XIII a Itàlia)
A Europa Occidental, el procés no és igual en tots els països, és motl diferent. En alguns, al s. XVI (Anglaterra), a causa de la revolució industrial del s. XVII, ja molt abans tenen característiques com a forma d’organització estatal. Però en altres estats segueix el feudalisme fins al s. XIX.
El procés és desigual i complex perquè no es construeix desde 0 i s’utilitcen les estructures que ja existinen en el feudalisme, com per exemple el Parlament al que li van donar un altre sentit. S’agafen altres institucions i se’ls canvia el sentit. A França el parlament no es convoca fins al cap d’un segle.
- Estatals (s. XIX – present) - Monarquia absoluta El volia acomular el poder i com a efectes col·laterals apareix l’Estat. Amb els canvis tecnològics on la monarquia abosuluta, inicialment, és útil. El rei assoleix el poder i després amb les revolucions el perd i s’estableix (amb els liberals) l’Estat de Dret.
La burgesia trobava que la monarquia absoluta els sobrava. L’Estat desrpés és representat pels burgesos (sobirania nacional). L’Estat passa a ser demovràtic quan apareix la classe obrera que genera conflictes i s’ha de modificar.
L’interès particular, amb sistemes com el feudalisme, fa que no hi hagi partits polítics. Al final recoixen el sufragi universal.
- Estat Constitucional (EUA neix com a Estat Constitucional, primer exemple de democràcia) Els liberals cedeixen l’Estat Constitucional per seguir en el poder, són els casos del feixisme i el nazisme. Després dels règims autoritaris es pacta a l’Estat de Dret, democràtic i social, on els poder públics ofereixen ensenyament i sanitat públics.
Europa (1945), amb la guerra Freda entre els aliats i la URSS (capitalisme vs. Comunisme). Els aliats incorporen alguns dels principis del model socialcomunista per tal de no perdre territori per part dels comunistes. Apliquen una política d’afavorir als desfavorits amb l’Estat social. Els millors han d’estar en la universitat independement del seu nivell de renda.
- Fonaments teòrics Els reis necessitaven filòsofs per teoritzar i obtenir el seu afany de concentra el poder. - Maquiabel (1496 – 1527) : Concepte d’ unitat (republiques itàlianes unides). - Bodin (1530 – 1546) : Concepte de poder sobirà del Rei , el rei no havia d’obeir ordres superiors (el Papa) ni de fora (Emperador), poder territorial.
El Papa (Església catòlica) volia manar per sobre dels reialmes ja que substitueix el buit de l’Emperador. Els gremis i els senyos feudals tenien poder amb consessions. A Grança s’imposa el rei, com és força té el Rei, més tarda en arribar la industrialització.
- Hobbes (1588 – 1679) : Concepte de poder irresistible (poder absolut). El plantejament de Hobbes és que “l’home és un llop de l’home” i si no viu en un estat, aquest entra en guerra. Amb la condició de que l’Estat tingui prou força crea al monstre del Leviatà, que és el concepte d’un Estat indestructible. La sobirania individual s’atorga a un superhome (Leviatà) on la nostra voluntat i sobirania se la queda l’Estat mb la coacció il·legitima.
El rei no era l’únic regulador, n’hi havia d’altre, perquè era un poder secundari. Les regles general, no eren importants. El feudalisme imperi Romà, polis gregues, etc. Ho tenien tot de pluratat en quant al poder regulador.
- L’administració actuava en l’interès general L’Estat actua per interès general, un funcionari de l’Estat ha de seguir les normes, si es fes una actuació il·legal, se’l podria denunciar com a particular. Compleixen les normes superiros a ella Estan obligats a complir les normes. En relació a l’Estat Constitucional, la gent d’autoritat l’han de complir per la força.
- Monopoli del poder legítim de l’ús de la força No podem detenir a alguna altra persona que no hagi comès un delicte (només en cas de delicte flagent). Ens obliguen a una conducta en defensa de la vida, la força només la pot fer servir l’Estat.
- Límits El límit de l’Estat és diferent al límit del territori per zona d’influència (territori del Senyor). El Límit en un Estat es delimita amb fronteres pactades amb altres estats. Això serveix per delimitar quina regulació s’aplica en cada separació, per això es necessita la idea de línea.
L’Estatés un ordenament, en comptes de ser ampli com en el sXVI. Com que el concepte de Dret s’ha reduït i separat de la Filosofia del Dret, va reduïr també el concepte d’Estat.
- Els elements de l’Estat Els tres elements que formen l’Estat són: el poder, el territori i el poble.
“L’Estat el forma un territori determinat on s’organitza un poble que se sotmet a la volumptat d’un Govern” – Biscaretti di Puffia
“Territori i poble només són àmits de vigència” Kelsen (era
una demòcrata que considerava que els liberans havien de preserva l’Estat Constitucial).
“Ambit peronal d’aplicació de les normes” (l’únic important
acavaba senr l’ordenament, no hi havia elements constitutius de l’Estat)
Com a regla general el poble també hi pot hacer estrangers, però sempre se’ls retallen drets.
Institucionalisme (Scanti Romero): El partits polítics són més rellevants.
- El poble
- El ciutadà: normalment és ui té la nacionalitat i forma part del “contracte social” (implícitament) i tenen tots els drets que l’Estat atorga.
Nacionalts tots ≠ ciutadans majors d’edat
Ser naconal no vé només del “ius sanguini” (ser fill de nacionals) també es pot ser nacional per “ius soli”, molt comú en països com a Espanya o Andorra.
- Els estrangers: com a regla general, els estrangers residents adquireixen bastants drets que els nacionals. Tenen drets fonamentals.
Nacional ≠ resident: és el dret de sufragi, reservat només als nacionals (ciutadà). Tant sufragi actiu (votar) i passiu (ser escollit).
Els turistes se’ls apliquen els dret s de l’Estat i L.O. 4/2000 11 de novembre (articles (7, 8 i 11). Separació, atorga els drets humans als estrangers però els que no tenen “papers” (il·legals) no tenen drets de reunío, manifestació, vaga, associació o sindicació.
Article 236/2007, de 7 de novembre i posterior 259/2007 de 19I2. Només atorgen als estrangers regulars drets fonamentals. La distinció és
la costa. La zona econòmica, que és fins a 200 milles des de la costa. Aquesta zona econòmica, els estats pobres la van establir amb l’acord amb una altre estat que hi va per treure petroli o minerals.
Poder independent de l’exterior, poder subirà, que no existeix ja que les desicions de la Unió Europea les prenen per tots. Les multinacionals (holdings) que tenen més PIB que els Estats, també prenen decisions per sobre d’aquests mateixos.
Forma
- Estat
- Arbitrari (monarquia, dictadura, …) (-)
- Democràtic (socialdemocràta de Dret) no autoritari (+)
- Govern
- Parlamentarisme (legislatiu) -> Unió Europea
- Presidencialisme (executiu) -> Amèrica
- “Semipresidencial” (França) President + 1r Ministre
