¡Descarga Tipus Platyhelminthes (helmints plans) y más Apuntes en PDF de Parasitología solo en Docsity!
HELMINTS
• tipus Platyhelminthes (helmints plans)
• Classe Trematoda
• Classe Cestoda
• tipus Nemathelminthes
Plathelminthes : cucs plans sense cap cavitat interior.
• Classe Trematoda (2 grups): són aplanats dorso ventralment,
hermafrodites, tenen ventoses i ponen 1 ou que conté centenars d’adults. No segmentats.
• Monogenea: paràsits de peixos, amfibis i rèptils. Ectoparàsits. Cicles
directes. Amb Opisthapor.
• Digenea: paràsits de vertebrats. Endoparàsits. Cicles indirectes.
Ventosa oral i ventral.
Cicle biològic
Els Trematodes tenen 7 fases diferenciades en el seu cicle biològic
1. ou operculat: conté un opèrcul que serveix per eliminar els ous, quan rep
un estímul lumínic s’obre i és llavors quan s’alliberen les larves.
2. miracidi: és una larva ciliada. Busca un mol·lusc (hoste intermediari), entra
al seu interior i per els cilis.
3. esporocist: conjunt de cèl·lules germinals que es van multiplicant.
4. Redia: desenvolupa la ventosa oral. Migra a l’hepatopàncrees del mol·lusc
on es transforma en:
5. cercaria: quan la cercaria s’enquista rep el nom de:
6. metacercaria
7. trematode adult
Trematodes. Grup Digenea
• Família Fasciolidae F 0 E 0Gèn. Fasciola, Gèn. Fascioloides
• Família Dicrocoelidae–Gén. Dicrocoelium
• Família Paramphistomatidae–Gén. Paramphistomum
• Família Schistosomatidae–Gén. Schistosoma
Digenea
• Família Fasciolidae
Es tracta de trematodes grans, en forma de fulla i tegument espinós.
Parasiten conductes biliars i investí de mamífers (principalment ungulats)
Ventosa oral i ventral proximes
Cecs generalment ramificats
Ous operculados i grans
Gèneres: Fasciola, Fascioloides, Fasciolopsis
Helmints
• Tipus plathyhelmints
• grup Digenea
• Fam. Fasciolidae
• Gèn. Fasciola
• Esp. Fasciola hepàtica
Paràsit dels conductes biliars dels remugants. també pot parasitar a èquids, porcs, lagomorfs, carnívors, rosegadors i humans.
És un trematode de distribució mundial causant de la fasciolosis.
Hi ha hostes que eliminen la Fasciola abans que sigui patogen, com el cas del gos i els gats. En èquids i vaques reaccionen més lentament, actuen quan la Fasciola ja
Localitzats en conductes biliars i pancreàtics, intestí d’amfibis, rèptils, aus i mamífers.
Ventoses pròximes. Cecs simples que no arribena l’extrem posterior
Cicles indirectes que involucren a 2 hostes intermediaris.
• Esp. Dicrocoelium dendriticum
Els adults estan localitzats en els conductes biliars de remugants, èquids, porc, gos, lagomorfs i humans.
2 hostes intermediaris:
- Cargols terrestres dels gèneres Zebrina, Cernuella, Hellicella.
- Formigues del gènere Formica
Àmplia distribució geogràfica
Paràsit molt comú en les ovelles.
Provoca Dicroceliosis.
Cicle biològic de Dicrocoelium dendriticum
Els adults ponen ous embrionats amb el miracidi i els eliminen via femtes. L’ou és ingerit per cargols de terra (1 hoste intermediari). El miracidi migra a l’hepatopàncrees on es formen dues generacions d’esporocists. Dins dels esporoquists es formen les cercaries que surten via neumostoma del cargol i queden adherides a l’herba degut a les boles de mucus del cargol. Les cercaries són ingerides per les formigues (2 hoste intermediari). A la cavitat abdominal, toràcica i gangli subesofàgic de la formiga s’hi formen les metacercaries. Aquest procés provoca una tetània a la formiga, que no pot obrir les mandíbules i queda fixada a l’herba. La vaca (hoste definitiu) ingereix formigues infectades. Dins la vaca les metacercaries es desenquisten i els adults immadurs arriben al fetge via colèdoc.
Diferències entre Fasciola hepàtica i Dicrocoelium dendriticum
