¡Descarga tot el temari y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
1. APROXIMACIÓ CONCEPTUAL AL TREBALL SOCIAL
1.1. INTRODUCCIÓ AL TREBALL SOCIAL
Primers pensaments
- D'estomac :
- Trobaré feina?
- Servire per fer aquesta feina?
- A on puc treballar?
- Intel·lectuals :
- És pràctic?
- Què és el treball social?
- És una ciència o és art?
- Quina és la seva finalitat?
- És teòric?
- En qualsevol disciplina un dels primers problemes o resoldre són:
- Terminologia. - Definició. - Objecte d'estudi.
- Quatre posicions:
- Professió o activitat professional.
- Una activitat pràctica/tecnològica (qualsevol pot ser treballador social).
- Una disciplina científica de les ciències socials.
- Una activitat artística.
- El desenvolupament del treball social es realitza, sobretot (però no exclusivament), en el marc dels serveis socials, que són instruments de política social.
- És fonamental abans que tot, trobar respostes al marc conceptual i filosòfic del treball social.
- (^) Què ens uneix als i les que estem aquí plegats? El sentit de la professió: el
telos.
- Es refereix a una pràctica professional que es construeix socio- històricament. És un concepte evolutiu.
Característiques d'una professió
Per ser professió es necessita:
- Delimitació d'un àmbit propi d'actuació.
- Preparació específica.
- Compromís d'actualització.
- Reconeixement de drets socials.
- Autonomia en l'acció.
- Compromís i ètica professional (ex: confidencialitat).
Definició treball social
NATURALESA MÈTODE TELOS SUBJECTES AMB Disciplina Racional Benestar social Individus Problemes socials Ciència Intencionada Prevenció Grups Precarietat Activitat Organitzada Causes-efectes Comunitats Vulnerables Intervenció Conèixer Autodesenvolupament^ Vulnerables Necessitats Àmbit socials Entorn social Autonomia Professió Cooperatiu
1.2. QUÈ ÉS EL TREBALL SOCIAL? Elements claus
professió sorgeix la denominació de serveis socials , basant-se en els servies que la institució ofereix i en la superació de la etapa d'assistència social ja que es van organitzar procediments tècnics d'atenció. Amb la reconceptualització es parla de treball social com a professió que realitza un treball amb la gent, per tant, social.
ASSISTÈNCIA SOCIAL
- Acció puntual, tendent a paliar emergències socials. Treballa amb persones amb necessitats materials. Són receptors passius, espectadors del que fa l'assistent social. FUNCIÓ REPARADORA
SERVEIS SOCIALS
- Acció més sistematitzada i més tècnica. Basada en el reconeixement dels drets socials de les persones de ser ateses per l'Estat en les seves necessitats. El professional segueix sent un facilitador de recursos, descompromès amb els problemes. Afavoreix altres dimensions, a més d'assistir s'ofereixen serveis. FUNCIÓ PREVENTIVA
TREBALL SOCIAL
- Treballa més amb les persones que amb els problemes. Es posa èmfasis en la realitat on es produeixen. Té una perspectiva comunitària i global. Implica l'acció de promoció, de treball amb la gent, perquè individus, grups o comunitats aprenguin a millorar les seves pròpies situacions i resoldre els seus problemes. FUNCIÓ CONSTRUCTIVA
1.4. LA PERSONA HUMANA i EL TREBALL SOCIAL
- El treball social té com a objectiu l'ésser humà, ja que el seu treball incideix sempre en situacions humanes de necessitat.
Estructura Societat Persona
- Aquesta interacció és la que determina el treball social.
- La persona té una sèrie de característiques que la diferencien d'altres éssers: - Dotat d'un JO, individualitat. - Consistent en un ser, amb comunicació. - Reflexió i voluntat. Creativitat. - Llibertat. - Totalitat unitària. - Requereix un sentit. - Viu en un cos. - Ésser transcendent. - Capacitat de progressar. - Ésser inacabat.
- Necessita ajuda per extreure totes les seves possibilitats (i poder-se acabar un mateix).
- Tenim sentiments, valors.
- D'aquestes qualitats, quan més desenvolupades estiguin, més ésser humà és.
1. FONAMENT ETOLÒGIC
- L'ésser humà és una espècie d'animal diferent amb tendència a la flexibilitat (adaptar-se a les circumstàncies de l'entorn).
- Vol alliberar-se de la rigidesa de les normes innates d'acció i reacció, i mantenir la sea potencia activa i creadora amb el món que el rodeja.
Necessitat ésser humà + tensió + frustració o sofriment + impossibilitat d'afrontar-les amb les seves possibilitats.
DISCURS TEÒRIC
- Constitució 1978: proclama l'estat social i el principi d'universalitat. Tota la població és potencialment destinataria de l'acció social i, per inclusió, del treball social.
DISCURS PRÀCTIC
- Visió contaminada per una representació social generalitzada, fruit de la ideologia dominant que sustenta el sistema social.
- Destinatari del treball social: pobres, discapacitats, drogoaddictes,...residus d'un ordre natural de les coses.
- Causa dels seus problemes: la mala sort, la seva conducta o el seu vici.
- Funció d'ocultació de la ideologia: èmfasi sobre les persones i no sobre els mecanismes socials que generen aquestes situacions.
- Funció de legitimació de la ideologia: l'acció social que pretén el bé dels “marginats” legítima i santifica el mateix sistema que els produeix.
Notes :
- La persona en sol·licitar un servei es despulla del seu rol social de productora. Es situa subjectement en una relació de subordinació.
- (^) S'associa l'usuari del treball social com a valoració negativa, estigmatització, humiliant, interioritzada per molts usuaris i també tècnics.
- La persona – objecte És aquella a la que considerem que li succeeixen problemes socials a causa de la pròpia incapacitat, desgràcia o culpa. Objectiu: adaptar-la a una societat normal.
- La persona - subjecte És considerada com una víctima d'una situació social injusta, amb capacitat potencial.
Objectiu: potenciar les seves capacitats, modificant les condicions socials invalidants.
- Aquesta consideració obliga a recolzar-se una base teòric.
- Les circumstàncies bloquen una persona de manera continuada sense que els seus esforços li permetin resoldre satisfactòriament la situació, les reaccions que susciten, tendeixen, a cristal·litzar-se i incorporar-se a la personalitat de l'individu: apatia, pessimisme, ansietat, hostilitat...
DRETS dels USUARIS
- Són la categoria bàsica de l'ètica a partir de la idea de respecte a les persones com a principi últim.
- Un dret es converteix en obligació.
- Un dret és una demanda vàlida, justificada d'acord a un sistema de normes i uns principis determinats.
Sara Bauks (2000)
- Drets com a persona.
- Drets com a ciutadà.
- Dret com a consumidors.
Clark i Asquith (1975)
- Drets universals absolut – drets com a persona.
- Drets universals restringits – aplicables a tothom però es poden restringir per algun tipus de causa. Ex: presó.
- Drets particulars absoluts – ciutadà.
- Drets particulars restringits.
Drets com a persona:
- (^) A la llibertat.
- (^) Rebre un servei competent.
- Confidencialitat.
- Intimitat.
- Rebre un tracte personalitzat.
- (^) Igualtat de tracta.
- Exposar els seus problemes.
- Ser ajudat.
- No ser jutjat amb prejudicis.
- (^) Ser atès.
- Al respecte cultural.
- Comprensió emocional (empatia).
- Dir la veritat.
- (^) Ser escoltat.
- Conèixer les normatives.
- Ser atès en les seves reclamacions.
- L'autodeterminació.
- (^) Ser acceptat pel que és.
- Tractar com a individu únic.
- Ser tractat amb honestadat (no engany).
- Accés als recursos.
- (^) A la no discriminació.
- A rebutjar els serveis.
1.5. PRINCIPIS del TREBALL SOCIAL
- (^) Són les regles que defineixen una manera d'actuar.
- Correspon a una presa de posició moral sempre.
- Ens donen les línies, les guies que hem d'anar seguint.
CAPÍTOL I. Principis generals del codi d'ètica i deontològic dels treballadors socials i els assistents socials de Catalunya.
- Dignitat de la persona.
- Acceptació – no discriminació.
- (^) Autodeterminació.
- Intimitat de la persona – confidencialitat.
- Participació.
- Responsabilitat i competència.
- (^) Drets humans.
- Kant. - Marx. - Utilitarismes.
Marc KANTIÀ
- Anys 60-70.
- Principi de la relació treballador social – usuari.
- Gran part de l'actual literatura sobre principis en treball social prové d'adaptació o modificacions dels set desenvolupats per Biestek.
- Es centren en la relació assistencial, voluntaria, de tracte individual amb l'usuari.
- Giren al voltant de com hauria de tractar el treball social a l'usuari, aquests són: 1. Individualització. 2. L'expressió explícita dels sentiments. 3. La implicació emocional controlada. 4. L'acceptació. 5. Actitud no judicadora. 6. Autodeterminació. 7. Confidencialitat.
- “Respecte vers la persona individual com un ésser autodeterminat”.
Marc MARXISTA
PRINCIPIS DE LA BIOÈTICA i LA SEVA RELACIÓ AMB EL TREBALL SOCIAL
- “Primer que tot, no fer mal”.
- Principi de la no maleficència. Obliga a no fer mal a les persones.
PRINCIPI DE BENEFICÈNCIA
- S'ha de fer el bé als usuaris, procurant-los el màxim benefici possible i limitant al màxim els riscos o els prejudicis.
1.6. EL SENTIT DE L'EXISTÈNCIA PROFESSIONAL.
EL TELOS
TELOS :
- Dimensió telològica.
- Paraula grega, central en l'ètica d'Aristòtil, que ve a veure amb el fi al que tendeix tota realitat. És la meta, el fi, l'objectiu que es pretén aconseguir. En el sentit de l'essència, perquè existeix alguna cosa.
- Què és el telos de la nova activitat professional?
- Perquè serveix el treball social?
- Què vull aconseguir amb el que faig?
- (^) En el telos estem situats en el nivell de la motivació, el sentit del significat de la professió.
- El telos és el que ens ha d'alimentar, continua i directament els nostres aspiracions professionals.
- És també el nivell de l'utopia. “La biga” sobre la que s'ha de suportar l'acció i la conducta de tot treballador social.
- Sols els que han reflexionat amb profunditat sobre la finalitat del que fan, poden realitzar el que anomenarem un “bon treball”.
- El sou i el prestigi d'un professional es poden aconseguir sense fer bé el propi treball, serveix estar concentrat, o aparentar que treballa. Però per ser un bon treballador social cal reflexionar sobre les finalitats o béns intrínsecs al que tendeix l'exercici del treballador social. 2. NATURALESA DEL TREBALL SOCIAL
Quan hem d'actuar amb la gent, hi ha diferents accions:
- Acció espontània: ens la dona el sentit comú, l'experiència.
- Acció reflexiva: sobre el que fem, la pràctica, reflexionem.
- Acció tecnològica: basada sobre el coneixement científic per resoldre problemes pràctics.
- Acció comunicativa: qualsevol acció s'ha de comunicar i buscar un acord entre les dos persones.
2.1. TREBALL SOCIAL: ART O CIÈNCIA?
NIVELLS DE LA CIÈNCIA: interpretació pràctica - teòrica
Sentit i evolució del concepte TEORIA
- Coneixement especulatiu, saber per saber, descobriment de la veritat, coneixement per sí mateix.
- La teoria en contemplació de la realitat que pretén conèixer la realitat i explicar-la per intervenir positivament en la pràctica. La teoria necessita la pràctica.
Sentit i evolució del concepte PRÀCTICA
- Acció que reverteix en l'interior del propi subjecte. Obrar humà. Praxis.
- Acció productiva que es projecte en l'exterior. Coneixements tècnics que es centren en la manera i la utilitat del producte final. Pràctic com a tècnica.
Sentit i evolució del concepte TÈCNICA
- Producció d'un objecte d'acord a unes normes, unes regles.
- Útil = tècnica / bonic = art.
- La tècnica és un mitjà, un instrument adequat pel desenvolupament d'una acció que implica habilitat.
- Conjunt d'accions que s'encaminen a la resolució de problemes.
- Tecnologia: teoria de la tècnica. La tècnica s'eleva a la reflexió teòrica.
ÉS ART?
CIÈNCIA ART
1 Només pot passar els fets a través de l'art. És una perllongació de la ciència. 2 Expressa la realitat mitjançant conceptes, lleis, hipòtesis.
Expressa la realitat amb paraules, sons, imatges. 3 No té un estil i no admet la fantasia. L'estil juga un paper important, una manera de fer. L'emet la fantasia.
4 No hi ha ciència d'allò aïllat. Els seus coneixements formen un sistema coherent
L'obra d'art és singular, única en el seu gènere. 5 És objectiva. Exigeix una fidel concordança entre pensament i realitat.
Està subjecte al creador, no necessàriament a la coherència entre pensament i realitat. 6 S'explica amb coneixements previs. S'ha de sentir, comprendre.
CONCLUSIONS
2.2. CONCEPTE de NECESSITATS
QUÉ ÉS UNA NECESSITAT?
Definició : Discrepància o espai existent entre una condició desitjada i una condició real o observada, percebuda” “L'estat d'una persona, grup o col·lectivitat en relació a allò que és convenient o simplement útil pel seu desenvolupament integral”
“Una mancança dels mitjans per a satisfer les aspiracions humanes, tant a nivell individual com comunitari."
ASPECTES A TENIR EN COMPTE
- Requereix sempre parlar de valors.
- És relatiu.
- Cal cercar el consens.
Necessitats subjectives, la que experimenta, sent, percep l'individu. És ell qui la defineix. Correspon a la doctrina utilitarista i al individualisme més radical.
2.- Front l’idea individualista apareix la necessitat social objectiva. Qui determina la noció de necessitat és una persona/ organisme extern al que es manifesta la necessitat. Judicis de valors sobre allò que és desitjable pel desenvolupament de la persona humana. En la planificació de serveis la qüestió no és la satisfacció subjectiva dels individus sinó les seves oportunitats reals de desenvolupar-se com a persones lliures en un context social en concret.
"La carència de recursos, mitjans i capacitació personal per a funcionar en una societat i per disposar d'oportunitats que permetin escollir uns projectes de vida és el que defineix les necessitats d'un individu o d'un grup social."
NIVELLS de les NECESSITATS
Necessitats humanes: Aquelles mancances que no comprometen més que als individus com a tals per a la seva satisfacció. Ex: Absència dels mitjans personals perquè pugui autosatisfer-se, desenvolupar-se i integrar-se.
Necessitats col·lectives: Aquelles mancances que comprometen en major o menor grau a la societat i que només d’aquesta pot rebre la solució adequada. Ex: Absència d’estructures o infrastructures socials adequades o suficients per a la cobertura de la necessitat col·lectiva.
2.3. NECESSITATS SOCIALS
ORÍGEN DE LES NECESSITATS
• Manca de capacitació personal per fer front a la seva situació.
Condicionada pel context global de la realitat en la que viu. Necessitats culturals o induïdes. I, per tant provocada pel conjunt de la societat.
• Manca de recursos econòmics, materials, etc. Qui determina els
recursos, o el nivell de vida o de benestar social?: el mateix context social.
- Parlem de necessitats socials quan l’origen és social i la satisfacció de les necessitats no es pot cobrir a nivell individual i precisa d'uns recursos o mitjans externs organitzats, precisa del conjunt de la societat.
- La resposta de l’ésser humà a les seves necessitats depèn de la societat en la que viu, que és a la vegada la que genera aquestes necessitats i aspiracions.
