Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Transformada de Laplace, Apuntes de Álgebra

Asignatura: Àlgebra i Geometria, Profesor: Susana López, Carrera: Enginyeria de Sistemes Aeroespacials, Universidad: UPC

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 08/03/2017

hans97
hans97 🇪🇸

4.5

(6)

44 documentos

1 / 47

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Introducci´o Definici´o. Exemples. Teorema d’exist`encia Propietats operacionals de la transformada Altres propietats Inversi´o per descomposici´o en fraccions simples Funci´o de Heaviside La funci´o δde Dirac Convoluci´o
Tema 6. Transformada de Laplace.
Algebra i Geometria. EETAC
S.C. opez. Matem`atica Aplicada IV. UPC
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a
pf2b
pf2c
pf2d
pf2e
pf2f

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Transformada de Laplace y más Apuntes en PDF de Álgebra solo en Docsity!

Tema 6. Transformada de Laplace.

Algebra i Geometria. EETAC S.C. L´opez. Matem`atica Aplicada IV. UPC

´Index

Introducci´o Definici´o. Exemples. Teorema d’exist`encia Propietats operacionals de la transformada Altres propietats Inversi´o per descomposici´o en fraccions simples α arrel de multiplicitat r de Q(s) α + βj arrel de Q(s) Funci´o de Heaviside La funci´o δ de Dirac Convoluci´o

´Index

Introducci´o Definici´o. Exemples. Teorema d’exist`encia Propietats operacionals de la transformada Altres propietats Inversi´o per descomposici´o en fraccions simples α arrel de multiplicitat r de Q(s) α + βj arrel de Q(s) Funci´o de Heaviside La funci´o δ de Dirac Convoluci´o

Definici´o. Exemples

Donada f : [0, +∞) → R, la transformada de Laplace de f :

F (s) = L{f (t)} =

0 e

−st (^) f (t)dt = lim A→+∞

∫ A

0 e

−st (^) f (t)dt,

si aquest l´ımit existeix. Exemples

  1. f (t) = 1 → F (s) = 1/s F (s) = (^) A→lim+∞

∫ A

0 e

−st (^) dt = lim A→+∞[^

s e

−st (^) ]tt==0A =

A→lim+∞^1 −^ e

−sA s =

s , si s > 0, i no existeix per s ≤ 0.

´Index

Introducci´o Definici´o. Exemples. Teorema d’exist`encia Propietats operacionals de la transformada Altres propietats Inversi´o per descomposici´o en fraccions simples α arrel de multiplicitat r de Q(s) α + βj arrel de Q(s) Funci´o de Heaviside La funci´o δ de Dirac Convoluci´o

Propietats operacionals de la transformada

  1. Linealitat: L{af (t) + bg (t)} = aL{f (t)} + bL{g (t)}, ∀a, b ∈ R.
  2. Derivaci´o: Suposant f i f ′^ admissibles, aleshores L{f ′(t)} = sL{f (t)} − f (0) → L{f (t)} = sF (s) − f (0). En general, L{f (n)(t)} = snF (s) − sn−^1 f (0) − sn−^2 f ′(0)... − sf (n−2)(0) − f (n−1)(0).

Observaci´o En l’anterior relaci´o, si f no est`a definida en 0, podem substituir f (0),f ′(0),... per limt→ 0 + f (t), limt→ 0 + f ′(t),.. ..

Teorema d’unicitat de la transformada de Laplace

Teorema Siguin f (t), g (t) dues funcions admissibles, tals que F (s) = G (s) per s ≥ s 0 , aleshores f (t) = g (t) per a tot t on f , g siguin cont´ınues simultaniament. Observaci´o Tot i que existeix una f´ormula d’inversi´o per calcular l’anti-transformada d’una funci´o donada, basarem el seu calcul en la identificaci´o de transformades de funcions conegudes. Un punt clau del proc´es, ser`a la descomposici´o en fraccions simples. Exemple Resoleu el PVI:

y ′′^ − 3 y ′^ + 2y = e^3 t^ , y (0) = 1, y ′(0) = 0.

(es troba que Y (s) = (^52) s−^11 − (^) s−^22 + (^12) s−^13 ).

´Index

Introducci´o Definici´o. Exemples. Teorema d’exist`encia Propietats operacionals de la transformada Altres propietats Inversi´o per descomposici´o en fraccions simples α arrel de multiplicitat r de Q(s) α + βj arrel de Q(s) Funci´o de Heaviside La funci´o δ de Dirac Convoluci´o

  1. 4.3 Quina funci´o y = y (t) t´e transformada: Y (s) = (^) (s −^1 2) 2 = − (^) dsd ( (^) s −^1 2 )? 4.4 Quina funci´o y = y (t) t´e transformada: Y (s) = (^) (s (^2) + 1)^12 = (^21) s (s (^2 2) + 1)s 2 =^121 s (− (^) dsd ( (^) s (^2 1) + 1 )) = =^121 s L{t sin t} =^12

∫ (^) t 0 u^ sin^ udu^ =^...^ =

1 2 (−t^ cos^ t^ + sin^ t). 4.5 Quina funci´o y = y (t) t´e transformada: Y (s) = (^) (s 2 − (^) + 4)^4 s 2? 4.6 Quina funci´o y = y (t) t´e transformada: Y (s) = (^) (s −^1 4) 3?

  1. Divisi´o per t. Si f (t)/t ´es admissible, (en particular, existeix limt→ 0 + f (t)/t.) L{ f^ ( tt )} =

s^ F^ (u)du. (Idea: g (t) = f (t)/t... ). Exemples 5.1 L{ sint t} = π 2 − arctan s 5.2 L{ cos(at t )^ −^1 } = ln √s 2 s (^) + a 2 5.3 L{ eat^ − t ebt} = ln ss^ −−^ ba

  1. Translaci´o. Donada f : [0, +∞) → R, considerem la funci´o ˜fa definida per: ˜fa =

{ (^) f (t − a), si t ≥ a; 0 , en cas contrari. Aleshores, L{˜fa} = e−saF (s). Exemple Quina ´es la funci´o y = y (t) amb Y (s) = e

−s s^2?

  1. Canvi d’escala Considerem a > 0. Aleshores, L{f (at)} =^1 a F ( (^) as ).

Exemple L{cos(at)} =^1 a (s/as)/ 2 a (^) + 1

  1. Funcions periodiques. Considerem una funci´o f = f (t), periodica de per´ıode T , ´es a dir, f (t + T ) = f (t) per a tot t. Aleshores,

L{f (t)} =

∫ T

0 e−st^ f^ (t)dt 1 − e−sT^. Exemples 9.1 Considerem f (t) =

{ (^1) , 0 ≤ t < 1 − 1 , 1 ≤ t ≤ 2 estesa peri`odicament, ´es a dir, f (t + 2) = f (t). Aleshores L{f (t)} = (^) s(1 +^1 −^ e e−−ss (^) ). 9.2 Considerem f (t) = t, si 0 ≤ t ≤ 1, i f (t + 1) = f (t). Aleshores L{f (t)} =^1 s− (^2) (1e− −s^ (1 + e−s (^) )s ).

´Index

Introducci´o Definici´o. Exemples. Teorema d’exist`encia Propietats operacionals de la transformada Altres propietats Inversi´o per descomposici´o en fraccions simples α arrel de multiplicitat r de Q(s) α + βj arrel de Q(s) Funci´o de Heaviside La funci´o δ de Dirac Convoluci´o

Inversi´o de fraccions simples

Donada F (s) de tipus racional, ´es a dir, F (s) = P Q((ss)) , on P, Q s´on polinomis. Per trobar la seva transformada inversa, descomposem la fracci´o com a suma de fraccions simples. α arrel de multiplicitat r de Q(s) A 1 s − α +^

A 2

(s − α)^2 +^...^ +^

Ar (s − α)r^ , on Ai s´on constants. En aquest cas,

Ak (s − α)k^ =^

Ak (k − 1)! (−1)

k− 1 (−1)k−^1 (k^ −^ 1)! (s − α)k^ = Ak (k − 1)! L{t

k− (^1) eαt (^) }.