Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


transport vesicular, Apuntes de Biología Celular

Asignatura: Biologia cel.lular, Profesor: , Carrera: Biologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 05/05/2013

12laura92
12laura92 🇪🇸

4.4

(110)

6 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TRÀFIC VESICULAR
!
El transport vesicular provoca un intercanvi constant de
components entre els compariments membranosos que
formen vies biosintètiques-secretores i endocítiques que són
químicament diferents.
Les vesícules que es generen en un compartiment, es
dirigeixen a un altre mitjançant senyals de direccionament.
Les proteïnes solubles són alliberades a l’interior del
compartiment i les proteïnes de membrana són incorporades
en la membrana del nou compartiment.
Etapes d’un transport mediat per vesícules:
1) Selecció de la càrrega (classificació del material que s’ha de transportar)
2) Formació de la vesícula (reclutament de proteïnes citosòliques que recubriran la vesícula formada)
3) Alliberació de la vesícula (despreniment de les proteïnes de la coberta)
4) Direccionament de la vesícula (transport de la vesícula a un destí establert per les proteïnes de
direccionament)
5) Reconeixement de la vesícula (reconeixement de la membrana diana)
6) Fusió de membranes i alliberació del contingut de l’orgànul
Les diferents etapes (principalment 1 i 2) depenen del tipus de cobertes de les vesícules que tindran
diferents proteïnes a la cara externa i contribueixen en formar la vesícula i transportar la càrrega
Tipus de vesícules recobertes:
Cada tipus de vesícula recoberta presenta una malla característica de proteïnes que recobreix la cara
citosòlica. Abans de que es fusionin amb la membrana acceptora perden la coberta i permeten que les dues
cares citosòliques de les membranes entrin en contacte i es fusionin.
2 funcions principals de la coberta:
- Concentrar determinads proteines de la membrana en una regió especialitzada de la mateixa a partir de la
qual es formarà la membrana de la vesícula
- Moldejar la vesícula en formació, diferents formes i mides de les vesícules
1) Cobertes de clatrina
Transporten material desde la membrana plasmàtica
(processos d’endocitosis) i entre els endosomes i els
compartiments de Golgi
Principal proteïna: clatrina, formada per 3 cadenes
polipeptídiques grans i tres petites que juntes formen una
estructura de tres braços anomenada trisquelion. La
polimerització de clatrina depen de la concentració
Els trisquelions s’ensamblen formant estructures semblant a
cestes. Formen les depressions recovertes en la cara
citosòlica de les membranes
Proteïnes adaptadores (AP) formen una segona capa discreta de la
coberta que es troba situada entre la xarxa de clatrina i la
membrana. Aquestes uneixen la coberta de clatrina a la membrana i
atrapen varies proteïnes transmembrana, incluint els receptors
transmembrana (receptors de transport) que s’uneixen a les
molècules que s’han de transportar ( proteïna transportada amb
receptor i receptor amb AP)
Les AP reconeixen la càrrega, recluten clatrina i proteïnes auxiliars
L’autoplimertizació de la clatrina està limitada ja que el pool de
trisquelions soluble està segrestat per Hsc70 (chaperona citosòlica)
en un mecanisme anàleg a la resposta de proteïnes mal plegades
del RE
1
Trá fic o
vesicu lar
7
Vesí cula s rec ubie rtas de clat rina
Descubierta a partir de aislamiento de vesículas recubiertas (coated pits’) en
oocitos de Aedes aegypti. Con un diámetro entre 50 y 100 nm
El elemento básico es la clatrina, proteína heterodimérica formada por 3
cadenas pesadas (1675 AA, 180 Kda, codificada por HC17) y tres ligeras
(35-40 Kda), en una estructura denominada triskelion. Existen dos tipos de
cadenas ligeras, alfa y beta, con una similitud de un 60%.
La polimerización de clatrina es dependiente de concentración (conc crítica)
Steer y Hanover (1991) Intracellular transport
of proteins, Cambridge Univ Press, p. 61
7
Vesíc ula s rec ubie rtas de c latr ina
Descubierta a partir de aislamiento de vesículas recubiertas (coated pits’) en
oocitos de Aedes aegypti. Con un diámetro entre 50 y 100 nm
El elemento básico es la clatrina, proteína heterodimérica formada por 3
cadenas pesadas (1675 AA, 180 Kda, codificada por HC17) y tres ligeras
(35-40 Kda), en una estructura denominada triskelion. Existen dos tipos de
cadenas ligeras, alfa y beta, con una similitud de un 60%.
La polimerización de clatrina es dependiente de concentración (conc crítica)
Steer y Hanover (1991) Intracellular transport
of proteins, Cambridge Univ Press, p. 61
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga transport vesicular y más Apuntes en PDF de Biología Celular solo en Docsity!

TRÀFIC VESICULAR

El transport vesicular provoca un intercanvi constant de components entre els compariments membranosos que formen vies biosintètiques-secretores i endocítiques que són químicament diferents. Les vesícules que es generen en un compartiment, es dirigeixen a un altre mitjançant senyals de direccionament. Les proteïnes solubles són alliberades a l’interior del compartiment i les proteïnes de membrana són incorporades en la membrana del nou compartiment. Etapes d’un transport mediat per vesícules:

  1. Selecció de la càrrega (classificació del material que s’ha de transportar)
  2. Formació de la vesícula (reclutament de proteïnes citosòliques que recubriran la vesícula formada)
  3. Alliberació de la vesícula (despreniment de les proteïnes de la coberta)
  4. Direccionament de la vesícula (transport de la vesícula a un destí establert per les proteïnes de direccionament)
  5. Reconeixement de la vesícula (reconeixement de la membrana diana)
  6. Fusió de membranes i alliberació del contingut de l’orgànul Les diferents etapes (principalment 1 i 2) depenen del tipus de cobertes de les vesícules que tindran diferents proteïnes a la cara externa i contribueixen en formar la vesícula i transportar la càrrega Tipus de vesícules recobertes: Cada tipus de vesícula recoberta presenta una malla característica de proteïnes que recobreix la cara citosòlica. Abans de que es fusionin amb la membrana acceptora perden la coberta i permeten que les dues cares citosòliques de les membranes entrin en contacte i es fusionin. 2 funcions principals de la coberta:
  • Concentrar determinads proteines de la membrana en una regió especialitzada de la mateixa a partir de la qual es formarà la membrana de la vesícula
  • Moldejar la vesícula en formació, diferents formes i mides de les vesícules 1) Cobertes de clatrina - Transporten^ material^ desde^ la^ membrana^ plasmàtica (processos d’endocitosis) i entre els endosomes i els compartiments de Golgi - Principal^ proteïna:^ clatrina,^ formada^ per^3 cadenes polipeptídiques grans i tres petites que juntes formen una estructura de tres braços anomenada trisquelion. La polimerització de clatrina depen de la concentració - Els trisquelions s’ensamblen formant estructures semblant a cestes. Formen les depressions recovertes en la cara citosòlica de les membranes - Proteïnes adaptadores (AP) formen una segona capa discreta de la coberta que es troba situada entre la xarxa de clatrina i la membrana. Aquestes uneixen la coberta de clatrina a la membrana i atrapen varies proteïnes transmembrana, incluint els receptors transmembrana (receptors de transport) que s’uneixen a les molècules que s’han de transportar ( proteïna transportada amb receptor i receptor amb AP) - Les AP reconeixen la càrrega, recluten clatrina i proteïnes auxiliars - L’autoplimertizació de la clatrina està limitada ja que el pool de trisquelions soluble està segrestat per Hsc70 (chaperona citosòlica) en un mecanisme anàleg a la resposta de proteïnes mal plegades del RE Vesículas recubiertas de clatrina Descubierta a partir de aislamiento de vesículas recubiertas (‘coated pits’) en oocitos de Aedes aegypti. Con un diámetro entre 50 y 100 nm El elemento básico es la clatrina, proteína heterodimérica formada por 3 cadenas pesadas (1675 AA, 180 Kda, codificada por HC17) y tres ligeras (35-40 Kda), en una estructura denominada triskelion. Existen dos tipos de cadenas ligeras, alfa y beta, con una similitud de un 60%. La polimerización de clatrina es dependiente de concentración (conc crítica) Vesículas recubiertas de clatrina Descubierta a partir de aislamiento de vesículas recubiertas (‘coated pits’) en oocitos de Aedes aegypti. Con un diámetro entre 50 y 100 nm El elemento básico es la clatrina, proteína heterodimérica formada por 3 cadenas pesadas (1675 AA, 180 Kda, codificada por HC17) y tres ligeras (35-40 Kda), en una estructura denominada triskelion. Existen dos tipos de cadenas ligeras, alfa y beta, con una similitud de un 60%. La polimerización de clatrina es dependiente de concentración (conc crítica) Steer y Hanover (1991) Intracellular transport of proteins, Cambridge Univ Press, p. 61

2) Cobertes de COP I

- Estructures en forma de cesta

  • Vesícules que es transporten de manera retrògada (de fora de la cèl·lula cap a dins)
  • Porten vesícules entre les cisternes del Golgi i les cisternes del RE
  • Vesícules recobertes per uns complexos citosòlics denominats coatòmers que polimeritzen sobre la vesícula amb unes funcions similars a les dls adaptadors i la clatrina, reconeixen la regió citosòlica de receptors i deformant la membrana per formar la vesícula 3) Cobertes de COP II
  • Estructures en forma de cesta
  • Vesícules que van desde el RE cap a l’aparell de Golgi
  • Les proteínes del RE reclutades en aquestes vesícules contenen una seqüència diacídica (Asp-X-Glu)
  • Diferents subunitats formen un complex que permet formar la vesícula 4) Cobertes que no formen cestes
  • Complexos proteics especialitzats que formen agregats dedicats a proteínes específiques d’una càrrega--> s’anomenen retròmers
  • Aquests tipus de cobertes són minoritàries
  • Un exemple és el retròmer que s’ensambl en els endosomes formant vesícules que retornen receptors de hidrolases àcides cap al complex de Golgi
  • El retròmer només s’ensambla en condicions determinades FORMACIÓ DE VESÍCULES La formació de vesícules té una sèrie de caracterísituqes principals:
  • Les vesícules transporten una càrrega soluble (proteïnes solubles) i proteïnes de membrana
  • En la selecció de la càrrega són molt importants:
  • Cobertes formades per proteïnes de coberta i adaptadors
  • GTPases(ARF en clatrina i COPI i Sar1 en COPII)
  • Les proteïnes solubles són reconegudes per un receptor que interacciona amb proteïnes de coberta (part citosòlica)
  • Hi ha diferents seqüències de proteïnes que reaccionen amb els receptors --> selecció de la càrrega. ex. seqüència ADL, senyal manosa 6P Model de formació de les vesícules: El transporte a lo largo de la ruta de secreción es vesicular, con diferentes tipos de vesículas que se forman en los diferentes compartimentos y que son direccionadas de manera eficiente hacia el compartimento de destino. La cubierta selecciona la carga y proporciona la curvatura necesaria para la formación de vesículas Modelo de formación de las vesículas
  1. ARF-GTP se activa (une GTP)
  2. ARF-GTP se une a su receptor en la membrana del Golgi
  3. Reclutamiento de coatómero
  4. ‘Budding’
  5. Separación de la vesícula
  6. ARF hidroliza GTP, liberando el coatómero. La vesícula queda descubierta

Proteïnes SNARE:

  • Les proteïnes SNARE catalitzen les reaccions de fusió de membrana en el transport vesicular i aporten especificitat adicional en el procés de transport
  • Existeixen com parelles complementàries:^ v-SNARE^ (membrana de la vesícula) i^ t-SNARE^ (membrana diana=target)
  • Les v-SNARE tenen una sola cadena polipeptídica mentre que les t-SNARE estan formades per dos o més proteïnes
  • Quan v-SNARE interacciona amb t-SNARE es forma un complex anomenat trans-SNARE que manté unides les dues membranes molt pròximament (superenrotllament d’hèlix alfa que permet que la vesícula es quedi fixada)
  • La proteïna SNF oscila entre el citosol i les membranes catalitzant el desensamblatge dels complexos trans-SNARE
  • Proteïnes accessòries com SNAP ajuden a les SNF a trencar el complex EXOCITOSIS L’exocitosis és el procés mitjançant el quan s’extreuen materials fora de la cèl·lula. Les vesícules es fusionen amb la membrana plasmàtica i deixen anar els materials a l’exterior. Una cèl·lula capaç de realitzar una secreció regulada ha de separar tres tipus de proteïnes abans d’abandonar la red del trans Golgi:
  • Proteïnes destinades als lisosomes
  • Proteïnes destinades a les vesícules de secreció
  • Proteïnes destinades a ser descarregades directament a la superfície cel·lular Tipus d’exocitosis:
  • Exocitosis constitutiva: procés de secreció no requereix cap senyal, no està regulat i sempre es duu a terme. Totes les cèl·lules tenen aquest tipus d’exocitosis però hi ha que també poden tenir exocitosis regulada per certes substàncies (ex. mastòcits)
  • Exocitosis regulada: Necessiten senyals que activin les vies de secreció (ex. alliberació d’hormones). Aquest tipus d’exocitosis només es dóna en cèl·lules especialitzades. Les molècules són emmagatzemades en vesícules de secreció o vesícules sinàptiques que no es fusionen amb la membrana plasmàtica per alliberar el seu contingut fins que reben una senyal apropiada. Certes toxines com la botulínica o la tetànica bloquegen la secreció regulada --> les persones intoxicades queden paralitzades a causa de que es bloqueja el sistema nerviós (no es poden alliberar els neurotransmissors)
  • Exocitosis regulada sense una finalitat excretora: aportar proteïnes de membrana (augment de receptors i transportadors de glucosa) Formació de les vesícules:
  • Les vesícules de secreció es formen a la red trans Golgi
  • Inicialment rodegen els grups d’agregats de proteïnes
  • Les vesícules de secreció són immadures i tenen aspecte de red trans Golgi que s’han separat del dictiosoma
  • A mesura que les vesícules van madurant, poden fusionar-se les unes amb les altres i els seus continguts es concentren
  • Els continguts es concentren degut a:
    • L’acidificació progressiva per l’increment de concentració en la membrana e la veícula de bombes de protons impulsades per ATP
    • Disminució de contingut lumial: es dóna un flux retrògrad de recuperació de membrana cap al TGN gràcies a vesícules de clatrina que permet recuperar grans quantitats de membrana. Many experiments on the secretory pathway have relied on cells specialized for the secretion of certain proteins Lodish (2000) Molecular Cell Biology, tabla 17.3, p. 694 Todas las células tienen secreción constitutiva. Además algunos tipos celulares presentan una secreción regulada de uno o más productos. Ejemplo : mastocito Secreta : histamina, heparina, quimasa, factores quimiotácticos para el eosinófilo, glucosaminidasa y glucuronidasa Weiss et al. Cell and Tissue Biology, 6th edit. Las chromograninas son proteínas presentes en vesículas de secreción. Agregan el contenido vesicular a pH 6.5 en presencia de 1 mM Ca2+.

Aquest reciclatge de membrana és important tant per concentrar el contingut de les vesícules com per tornar elements cap al Golgi

  • Les vesícules finals madures estan tan densament plenes de components a excretar que la cèl·lula pot descargar grans quantitats amb rapidesa quan rep el senyal Les cèl·lules especialitzades en secretar ràpidament alguns dels seus productes en resposta a una senyal concentren i emmagatzemen aquests productes en vesícules secretores. Aquestes vesícules es formen a partir de la red trans Golgi i alliberen el seu contingut a l’exterior de la cèl·lula. Per formar les vesícules es duu a terme un mecanisme d’agregació selectiva de les proteïnes. Quan arriba una senyal les vesícules de secreció poden juntar-se amb la membrana i deixar anar a l’exterior el material que tenien a l’interior. En el cas de la imatge, quan arriba una molècula d’insulina al receptor d’insulina es desencadena una via de senyalització que arriba fins als endosomes que permet que s’expressin més receptors de glucosa a la superfície de la cèl·lula. LISOSOMES Els lisosomes són rgànuls subcel·lulars on es concentren un gran nombre d’hidrolases àcides. La seva funció és la degradació de macromolècules per la obtenció de monòmers. La procedència del material a degradar és fonamentalment extracel·lular encara que no exclusivament (també es poden donar processos d’autofàgia)
  • Compartiment de degradació que contenen enzims hidrolítics per degradar qualsvol material biològic
  • Tenen un pH molt àcid (al voltant de 5). Això es deu a que a la membrana dels lisosomes tenen bombes de protons que bombegen a l’interior perquè acidifiquin el lumen lisosomal
  • En^ el^ lisosomes^ es^ troben^ proteïnes^ de^ membrana^ (transportadors)^ i^ enzims hidrolítics (solubles) que en tots els casos procedeixen de la via de secreció, accedint al lisosoma des del TGN o de de la membrana plasmàtica
  • Degraden material que ve:
    • endocitosis: materials exògens que són internalitzats
    • fagocitosis: material exògens molt grans
    • autofagocitosis: material propi de la cèl·lula que és degradat
  • Tipus de lisosomes:
    • lisosomes secretors.^ En algunes cèl·lules (com osteoclasts que degraden la matriu de l’os per anar remodelant), els lisosomes tenen una funció d’exocitosis. En aquest cas excreten tots els enzims digestius a l’exterior de la cèl·lula per poder degradar matriu. Normalment ho fan de forma regulada - lisosomes clàssics.^ Quan ja s’ha digerit la major part del material endocitat dins d’un endolisosoma i només romanen en el seu interior aquells materials de digestió més lenta o indigeribles. Regulated exocytosis with non-secretory purposes Toomre et al., 2000 Release of GFP-proteins observed by TIRF microscopy Lisosomas Bovine pulmonary artery endothelial cells (BPAEC) LysoTracker Red DND- MitoTracker Green FM lisosomas Orgánulo subcelular donde se concentran un gran número de hidrolasas ácidas (glucosidasas, proteasas, lipasas, …). Su función es la degradación de macromoléculas para la obtención de monómeros. La procedencia del material a degradar es fundamentalmente extracelular aunque no exclusivamente (autofagia). Descubiertos a partir de un experimento de purificación de fosfatasa ácida en condiciones hipertónicas. Sus características son :
  1. Tamañó muy variable, entre 0.05 y 0.5 μm
  2. pH interior ácido (5.0), consecuencia de una bomba de H+^ (ATPasa)
  3. Con más de 40 hidrolasas ácidas
  4. Dotado de una membrana en la que se localizan numerosos sistemas de transporte de los monómeros.
  5. Con gran hetereogeneidad morfológica, consecuencia de los diferentes sustratos de degradación. ¿de donde proceden los sustratos que se degradan en el lisosoma?
  6. Endocitosis.
  7. Fagocitosis
  8. Autofagocitosis ¿de donde proceden los enzimas/proteínas lisosomales? En el lisosoma se encuentran proteínas de membrana (transportadores) y enzimas hidrolíticos (solubles), que en todos los casos proceden de la vía de secreción, accediendo al lisosoma desde el TGN o desde la membrana plasmática. La disección de la ruta de transporte ha sido posible gracias a la existencia de un conjunto de enfermedades producidas por la carencia de una o más Reacción de modificación de los N-glúcidos característica de los enzimas lisosomales Lodish (2000) Molecular Cell Biology, Fig. 17.39, p. 720 El elemento determinante del transporte a lisosoma son las secuencias / regiones señales.

Exemple: captació de colesterol Quan la cèl·lula necessita colesterol sintetitza receptors de LDL i els envia a la membrana. Aquests receptors es situen en depressions revestides en clatrina el que fa que qualsevol partícula de LDL que s’enganxi amb un receptor sigui internalitzada ràpidament. Una vegada que les vesícules s’han desprès de la clatrina alliberen el seu contingut en els endosomes primaris que es troben en la perifèria cel·lular. L’endosoma va madurant i el seu pH va disminuint el que fa que les LDL es separin del seu receptor. Les LDL són transportades cap als lisosomes mitjançant la via de endosomes secundaris. En els lisosomes es degrada el colesterol formant ésters de colesterol lliure perquè estiguin disponibles per les cèl·lules, Una vegada ja hi ha suficients colesterol la cèl·lula deixa de sintetitzar receptors i de sintetitzar colesterol. Exemple 2: Receptor de tranferrina El receptor de tranferrina segueix una ruta de reciclatge semblant a la del receptor de LDL però en aquest cas el lligan també es recicla. La trangerrina és una proteïna soluble que transporta ferro en la sang. El receptor de la trangerrina de la superfície cel·lulardescarrega la tranerrina amb el ferro unit en els endosomes primaris mitjançant un procés d’endocitosis mediada per receptor. El baix pH de l’endosoma secundari fa que la transferrina alliberi el Fe. El complex apotranserrina(lliure de Fe)-receptor és reciclat i torna cap als endosomes primaris els quals els dirigeixen cap a la membrana plasmàtica. Transcitosis

  • Les molècules que entren en aquestes vies de transport travessen les cèl·lules
  • Entren per la part apical per endocitosis i travessen la cèl·lula en vesícules
  • El material endocitat entra a un endosoma que classifica el material --> el material és excretat per la part basal de la cèl·lula
  • Un exemple és el transport que es dóna amb les immunoglobulines de la mare quan un nen mama. Les immunoglobulines que porta la llet de la mare travessen l’epiteli del tracte digestiu i passen fins al torrent sanguini Segrestament en el compartiment endosomal
  • En aquesta endocitosis són importants els endosomes de reciclatge
  • Hi^ ha^ certs^ tipus^ de^ cèl·lules^ que^ contenen^ grans acomulacions de transportadors de glucosa que són els responsables de la captació de glucosa a través de la membrana plasmàtica
  • Els transportadors estan emmagatzemats en endosomes de reciclatge especialitzats
  • Qaun la hormona insulina s’uneix al receptor inicia una cascada de senyalització que fa que la cèl·lula incrementi la seva captació de glucosa
  • En resposta a la hormona, les vesícules de transport emergeixen ràpidament des dels endosomes de reciclatge i entreguen un gran nombre de transportadors de glucosa a la membrana plasmàtica Van Deurs et al (2003) “Caveolae : anchored, multifunctional platforms in the lipid ocean” TCB 13 : 92- Caveolas y transcitosis Fagocitosis Endocitosis
  1. Via de de Lodish (2000) Molecular Cell Biology, f. Lodish ¿dónde y como se separan el ligando del 33 Endocitosis mediada por receptor.
  2. Via del reciclaje. Receptor de transferrina. Receptor transferrina –reciclaje- (rojo) Recetor de opiaceos –degradación- (verde) Endocitosis mediada por receptor. 3. Transcitosis. Transcitosis de Ig maternas a través de la barrera intestinal en el neonato. Lodish (2000) Molecular Cell Biology, f.. 17-49, p. 7 32
  3. Secuestro en el compartimento endosomal. transportadores de glucosa...
  1. Calveoles
  • Vesícules pinocítiques sense clatrina, depenen d’una proteïna: la calveolina
  • No se sap exactament el seu funcionament, es creu que es formen a partir de zones de membrana especialitzades amb grans quantitats de colesterol, glucoesfingolípids i proteïnes unides a la membrana
  • Les calveoles es separen de la membrana gràcies a la dinamina i verteixen el seu contingut en un compartimet similar als endosomes que s’anomenen caveosomes
  • Hi ha toxines que entren en el nostre organisme específicament a través d’aquesta endocitosis (toxina colèrica)
  1. Fagocitosis
  • En organismes de vida lliure: alimentació
  • En sistemes pluricel·lulars: associats a processos de defensa i d’eliminació de restes cel·lulars
  • Una^ cèl·lula^ utilitza^ grans^ vesícules^ endocítiques^ ( fagosomes )^ per^ ingerir^ grans^ partícules (microorganismes o cèl·lules mortes)
  • La duen a terme cèl·lules especialitzades com macròfags o neutròfils, cèl·lules immunitàries o cèl·lules dendrítiques
  • El diàmetre dels fagosomes depen del tipus de partícula que ingereix i pot arribar a ser tant gran com la pròpia cèl·lula fagocítica
  • Els fagosomes es fusionen amb els lisosomes dins la cèl·lula (formen un fagolisosoma) i degraden el material fagocitat
  • Qualsevol substància no digerible romandrà en l’interior dels lisosomes i formarà cossos residuals que poden ser excretats de les cèl·lules per exocitosis
  1. Pinocitosis
  • Les^ cèl·lules^ ingereixen^ continuament^ zones^ de^ la^ membrana^ plasmàtica^ en^ forma^ de^ petites molècules pinocítiques que posteriorment tornen a la superfície de la cèl·lula
  • Hi ha cèl·lules que ho utilitzen per desplaçar-se
  • La part endocítica d’aquest procés comença en zones de depressió recobertes de clatrina (un 2% de la superfície de membrana)
  1. Entosis
  • Canibalisme
  • Cèl·lules que fagociten altres cèl·lules per eliminar-les
  • Això succeeix en el càncer, cèl·lules que són canceroses poden ser degradades Parton COCB (1996) 8 : 542- Van Deurs et al (2003) “Caveolae : anchored, multifunctional platforms in the lipid ocean” TCB 13 : 92-

Caveolas como vía de entrada de toxinas bacterianas : toxina colérica (GM1)