!
AUDICIÓ'MUSICAL'
Història(de(la(Música:(Llenguatges(i(Metodologies(
Raul(Morlesin(Carrasco(
NIUB:(20228014(
'
(
(
(
(
'
Oriol(Brugarolas(–(UB(–(HISTÒRIA(DE(L’ART!(
Retrat!realitzat!per!Thomas!Gainsborough,!1776!
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
treball audició musical, Exámenes de Historia de la Música
de Bach, la selecció de l'artista i la peça fou aleatoria.
Tipo: Exámenes
2018/2019
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga treball audició musical y más Exámenes en PDF de Historia de la Música solo en Docsity!
AUDICIÓ MUSICAL
Història de la Música: Llenguatges i Metodologies
Raul Morlesin Carrasco
NIUB: 20228014
Oriol Brugarolas – UB – HISTÒRIA DE L’ART
Retrat realitzat per Thomas Gainsborough, 1776
ÍNDEX Pàg:
**1. Introducció 1
- Autor i context: obra 2 - 3
- Anàlisi musical 4
- Conclusions 5
- Web Grafia 6
- Referències 7**
JC BACH: Simfonia concertant en SI♭major Johann Christian Bach va néixer en el 1735 a Leipzig i va morir en el 1782 a Londres. Va ser un compositor alemany i fill de Johann Sebastian Bach qui fou un músic molt important en el Barroc. La seva mare es deia Magdalena Wilcken i va ser una cantant soprano i compositora. En el 1750 va morir el seu pare Sebastian Bach i ell es va veure obligat a marxar cap a Berlín amb 15 anys a casa del seu germà gran, Carl Philipp Emanuel, per així poder seguir amb la seva formació com a músic. Degut al seu interès per la música italiana va decidir marxar cap a Milà, on fou organista d’una de les catedrals més grans del món. En la seva estança a Itàlia va escriure les seves primeres òperes, obres com: “ Orione ” o “ Catone in Utica ”. Ja pel 1762 el King’s Teathre de Londres el va trucar per oferir-li el lloc de compositor, ell va acceptar aquesta oferta i es va decidir instal·lar a Londres de per vida, per això Johann Christian Bach a vegades és referit com el Bach londinenc. També a Londres se’l va encarregar l’educació musical de la reina Sofia Carlota. (1) Abans de morir Christian va visitar la ciutat de Manheim, i conegué la música d’allà: específicament la d’orquestra ja modificada i popularitzada per Johann Stamitz, qui va extreure el baix continu i va equilibrar els timbres de la música de l’Escola de Manheim, entre altres. Una de les seves obres més destacades del Bach londinenc va ser Testimocle, una òpera seria de tres actes inspirada en el llibret de Mattia Verazi, un poeta cortesà. Aquesta la va estrenar en el 1772 a Manheim i va ser un èxit total. Anys més tard, va composar una música per el llibret de Giovanni de Gamerra, Lucio Sila , però aquesta no va ser tan exitosa com la primera. No obstant, va rebre el reconeixement de Mozart, qui també va musicar el mateix llibret. És sabut que ells dos van coincidir, i que Mozart era un gran aficionat de la música de Bach, ja que fins i tot va arribar a citar-lo en una de les seves obres. (2) També a Manheim va tenir la oportunitat d’ampliar els seus coneixements sobre les simfonies concertants, gènere que estava molt de moda en aquella ciutat. Aquestes es caracteritzen per tenir una part solista i una d’orquestra, la gracia de dir-se simfonia concertant està en que els solistes de la peça mai arriben a tenir un domini total vers l’orquestra, i que aquests dos junts formen una simfonia. Aquest gènere o forma musical va ser utilitzada a l’època clàssica per artistes com Haydin o Mozart. (3) En quant als últims anys de vida de Christian Bach coneixem que es va omplir de deutes, i que gràcies a l’ajut de la reina de Londres els va resoldre. També que va morir sense descendència alguna però que es va casar amb Cecilia Grassi qui fou, com la seva mare, una soprano italiana. (2)
En referència al seu estil, la família de Bach va ser coneguda més aviat per composar música a l’estil del Barroc: amb forts contrastos, variacions del compàs i de la mètrica per crear moviments interns, amb la nota tònica com a principal i l’ús de contrapunts, dels quals Sebastian Bach va ser considerat un gran mestre. Altrament, Johann Christian Bach va decidir decantar-se més per altres estils de fer música. Com ja ha sigut mencionat, Bach va viatjar molt i va tenir la oportunitat de conèixer a molts artistes diferents, especialment els italians, dels quals va agafar molta inspiració a l’hora de composar: les seves obres eren famoses per tenir àries molt florides i melodioses. També va influir en ell l’estil sensible, molt característic del seu germà Carl Philipp Emanuel Bach. Aquest estil es caracteritzà per ser més íntim, subjectiu, el que vol és expressar les emocions d’una manera, com bé diu el seu nom, sensible. (4) Però sens dubte l’estil que més impacte va tenir en Bach, i el que millor representa la seva música, és el galant. L’estil galant es creu que va sorgir cap al 1730 i és considerat l’antagònic de la música de l’època Barroca. Es caracteritza per tenir un alt vol melòdic i per ser més senzilla i elegant. Aquest també acostumava a donar més importància a la melodia ja que era considerat que amb ella s’expressaven les emocions. Pel que fa la música de l’època de Johann Christian Bach es troba en dos camins, per una banda el que segueix la majoria de la seva família, el del Barroc. I per una altra banda el que seria el precursor del Classicisme: aquest es considera que va sorgir arrel de l’estil galant, de l’estil sensible i en part de l’Escola de Manheim. La principal diferència entre el Barroc i el Classicisme és que la música del Barroc era considerada artificiosa i extravagant mentre que la del Classicisme era més simple, expressiva fins a cert punt i equilibrada. (5) Potser podríem fer un paral·lelisme amb l’art de l’època, el neoclàssic, ja que aquest tenia com a intenció representar o imitar la naturalesa però sempre amb un punt d’idealització i no d’expressivitat i teatralitat com es feia en el Barroc i Rococó. Pel que sabem ningú va encarregar l’obra escollida per ser analitzada, però coneixem que la seva data d’estrena va ser prop dels anys 1775 i 1780: els quals va passar a Alemanya i França per treball. D’altre lloc, els coetanis estarien a prop de viure el que va ser nomenat com a Revolució Industrial, moment en el que la societat patiria canvis econòmics, socials i tecnològics. Alguns dels invents més rellevants de l’època foren la màquina de vapor, la bombeta de llum i l’automòbil.
CONCLUSIONS Per començar aquesta introducció m’agradaria mencionar que en el YouTube, la imatge que està al vídeo de la Simfonia concertant és una obra pictòrica que representa a Les Bacants. Aquestes eren seguidores del culte al déu grec del vi i de la festa, Dionís. Per rendir-li culte el que feien era celebrar grans festes, embriagar- se fins el desmai i anar pels boscos i muntanyes cantant i ballant. És això, en certa part, el que em transmet aquesta cançó: per una banda, sembla estar molt florida i és molt dinàmica, tampoc existeixen grans contrastos que sorprenguin. No obstant si que hi ha diferencies d’altura evidents, però quan pugen de to semblen estar fetes d’una manera més gradual, si les veiem comparades amb les del seu pare. D’altra banda la influència de l’Escola de Manheim és molt notable en aquesta peça: l’equilibri entre els instruments de vent i de corda fa que sigui molt melodiosa i agradable a l’oïda. Un altre aspecte a ressaltar sobre la influència dels canvis orquestral de Johann Stamitz és el factor de la desaparició del baix continu en gairebé totes les obres de Christian Bach, aquesta inclosa. També contraposat amb el seu germà, Carl Philipp, la seva música sembla tenir un caràcter més alegre i divertit, també amb la intenció de voler trobar el so ideal. En canvi, la del seu germà per una banda em recorda més al pare ja que utilitza contrastos molt més exagerats i forts, i per l’altra banda, els instruments semblen voler expressar quelcom. Altrament, el solos de violí i chello em semblen molt adients per a la peça, i és una bona manera de crear diferents sons i fer-nos imaginar que entre els instruments hi ha una conversa. Una altre cosa sobre els solos és que en cap moment arriben a ser els protagonistes totals de la peça i això també influeix en que l’obra sigui harmoniosa. Sobre Johann Christian el que em va sorprendre és que malgrat el seu pare fos un dels grans músics pel Barroc, ell decidís innovar i no seguir els passos del seu pare. També em va sobtar el fet de que l’ofici de músic era majoritàriament hereditari i que les formacions dels músics es realitzaven amb una edat molt primerenca. I per concloure m’agradaria parlar de que per fer aquest treball no he fet ús de llibres, però no perquè no volgués si no perquè ni al CRAI ni a la biblioteca del meu poble havien llibres sobre Christian Bach. Per aquesta raó no faré una bibliografia.
WEBGRAFIA
segons els recursos online del CRAI
“Musica Barroca. La música Barroca Características, Historia, Sonidos” MUSICA BARROCA: https://musica-barroca.com “Colaboradores de Wikipedia, Contrapunto ” Wikipedia, La enciclopedia libre. 30 julio 2018: https://es.wikipedia.org/wiki/Contrapunto “Señor Corchea, El estilo galante” Blogspot. 11 juliol 2017: http://john-unpocodetodo.blogspot.com/2017/07/el-estilo-galante.html “Grups Blanquerna, L’orquestra simfònica” Edu.url: http://grups.blanquerna.url.edu/m23/orquestra.htm “Col·laboradorss de Viquipèdia, Si bemoll major”. Wikipedia, La enciclopedia libre. 17 octubre 2018: https://ca.wikipedia.org/wiki/Si_bemoll_major “Juanma Checa Moreno, Empfindsamer Stil” Scribd: https://es.scribd.com/doc/171876566/Empfindsamer-Stil “Leydy Montoya, Johann Christian Bach”. Historia-Biografia, Músicos. 16 enero 2019: https://historia-biografia.com/johann-christian-bach/ “Colaboradores de Wikipedia, Johann Christian Bach ” Wikipedia, La enciclopedia libre. 28 julio 2018:https://es.wikipedia.org/wiki/Johann_Christian_Bach “Colaboradores de Wikipedia, Sinfonia Concertante ” Wikipedia, La enciclopedia libre. 25 mayo 2015:https://es.wikipedia.org/wiki/Sinfon%C3%ADa_concertante