¡Descarga Tema 4. Audició CODIFICACIÓ y más Apuntes en PDF de Fisiología solo en Docsity!
Tema 4. Audició
CODIFICACIÓ
El sistema auditiu té 3 funcions bàsiques
- Detectar els sons
- Determinar la localització de la font sonora
- Reconèixer la identitat del so i, per tant, el seu significat: to, volum i timbre
La codificació auditiva te lloc a diferents nivells del sistema auditiu
- Còclea
- Tronc de l’encèfal
- Escorça auditiva
Codificació de la informació a la còclea
Codificació del to a la còclea:
La dimensió perceptiva del TO (agut o greu) es correspon amb la característica física de la freqüència de l’ona sonora.
Segons la freqüència del so, la còclea codifica el to de dues formes:
- Codificació especial del TO a la còclea: teoria de la ressonància o de lloc
La percepció del to depèn del lloc on l’ona sonora produeix el màxim desplaçament de la membrana basilar.
Els sons de diferents freqüències provoquen el moviment o desplaçament de diferents parts de la membrana basilar, i activen cèl·lules particulars que connecten amb neurones específiques:
✓ Tons aguts (freqüències més altes): major desplaçament de l’extrem basal (prop de l’estrep).
✓ Tons greus (freqüències més baixes): major desplaçament de l’extrem apical (o vèrtex). Ex: 30 Hz de soroll corresponen a 30 PA per segon. Cuidado perquè com a màxim podem donar 1000 PA/s per tant, una freqüència superior a 1000 Hz tindrà una limitació per poder ser codificats temporalment, és codificaran doncs tant temporalment com especialment com una freqüència alta.
- Codificació temporal del TO a la còclea: teoria de la freqüència
Quan el so es molt greu (de freqüència molt baixa) l’extrem apical de la membrana basilar vibra simultàniament a la freqüència del so. Les neurones disparen en sincronia amb els moviments de la membrana basilar.
La taxa de PA de les neurones del nervi auditiu reprodueix la freqüència del so (ex. 20 PA/s ). Tants pics, tants PA.
Però aquesta forma de codificació té limitacions ja que una sola neurona no emet PA a més de 1000 Hz/s. Per tant, els sons superiors queden coberts per més d’una neurona (funció additiva).
En conclusió les freqüències agudes fan vibrar la part basal de la membrana (punta del cargol) mentre que les greus fan vibrar l’extrem apical (centre-final del cargol). Per tant, com més avancem en la membrana basilar, més baixa ha de ser la freqüència del so per fer-la vibrar. Es la organització tonotopica.
Codificació del volum a la còclea:
La dimensió perceptiva del volum correspon amb la dimensió física de l’amplitud de l’ona sonora.
La còclea codifica el volum de dues formes segons la freqüència del so:
- Codificació temporal del volum a la còclea
Amb sons d’alta freqüència (aguts): Vibracions més intenses produeixen un major desplaçament de la membrana basilar. Provoquen una major taxa d’emissió de potencials d’acció de les neurones del nervi auditiu.
- Codificació espacial del volum a la còclea
Amb sons de baixa freqüència (greus): Vibracions més intenses produeixen el desplaçament d’un àrea més extensa de la membrana basilar. Provoquen l’activació d’un major nombre de neurones del nervi auditiu
*Quan la freqüència és alta el volum es temporal i quan la freqüència es baixa, el volum serà espacial en quant a la codificació
Codificació de la localització del so
- (^) La localització i el moviment de la font sonora en l’espai es processa diferencialment en funció del pla de la direcció del so:
Pla horitzontal (dreta-esquerre): codificació a partir de senyals binaurals
Senyals binaurals comparació de les característiques de les ones sonores que arriben a les dues orelles.
Segons la freqüència del so, es comparen diferents característiques de l’ona sonora:
Baixes freqüències diferencia de temps d’arribada de les ones
✓ So breu: diferencies de temps d’arribada de l’inici de l’ona.
Quan el so és sobtat, l’ona sonora arriba abans a l’orella més propera a la font sonora, i l’estimula la còclea més propera abans que l’altre orella i enviant PA pel nervi auditiu.
El sistema auditiu calcula la diferencia de temps d’arribada del so a cada orella (retard intraural) i codifica la localització d’on prové el so en el pla horitzontal.
✓ So continu: diferencies de temps d’arribada de la fase de l’ona.
Escorça primària: àrea auditiva primària (A1) que correspon amb l’àrea B41 lòbul temporal
▲ Es troba exactament a la circumvolució Heschi (B41), oculta en la fissura de Silvi a la circumvolució temporal superior.
La organització es tonotòpica, i també es organitza per columnes.
Detecció so (to, volum, novetat...)
Organització columnar tonotòpica: les neurones de la mateixa columna responen a freqüències similars.
Els diferents tons estan representats en diferents zones d’A1 (bandes d’isofreqüències)
Plasticitat (estimulació coclear, lesions, ambient enriquit reorganització A1 La organització columnar es variada entre individus, es a dir, que depèn més de la experiència de cadascú.
Detectar el, conèixer el to, el volum, la localització... s’activa més d’avant dels estímuls novadosos i rellevants, com per exemple en el cas dels nostres noms.
L’escorça unimodal: àrea o regió cinturó (A2) B42, es troba a lòbul temporal
▲ Es troba concretament a B42, a la circumvolució temporal superior al voltant d’A1 (superfície lateral del cervell).
A la regió anterior del PLA TEMPORAL, regió plana situada darrera d’A (dins la fissura de Silvi).
Te una certa organització tonotópica, hi ha que ja no hi han neurones tan especifiques que responen a característiques molt especifiques dels estímuls.
Te la funció dels records auditius, com les veus. També hi ha el reconeixement de les vocalitzacions especifiques, com en el cas dels humans el llenguatge.
El pla temporal mostra asimetria cerebral: es més gran en l’hemisferi esquerre
HE: llenguatge oral (anàlisi temporal dels sons: significació de les paraules). ANALITZAR LES SEQUENCIES DELS SONS, ES MOLT IMPORTANT PER ENTENDRE EL SIGNIFICAT DE LES PARAULES.
HD: entonació (anàlisi de les freqüències, tons i ritmes musicals: prosòdia). Te funcions d’analitzar les freqüències des sons (ritme). En aquesta part, ens indica si hi ha ironia a l’hora de produir les frases, si la persona esta emocionada o no.
L’escorça polimodal: àrea paracinturó B40, B39 I B22 lòbul temporal i parietal
▲ Envolta les altres escorces
Les regions cerebrals auditives d’associació (paracinturó) s’organitzen en dos sistemes o corrents de processament (dorsal i ventral)
Part inferior del LOBUL PARIETAL: B39 (circumvolució angular, transforma la informació visual en auditiva), B40 (circumvolució supramarginal, realitza funcions de la comprensió semàntica i també sintàctica, també s’analitza aquí el càlcul exacte).
Part del LOBUL TEMPORAL: regió B22 (la tensio visual i auditiva). Regió posterior del pla temporal (inclou de l’àrea de Wernicke). Aquestes regions donen ja el significat final de l’estímul sonor.
Agnòsia: incapacitat per reconèixer, sempre son alteracions de les arrees associatives. Les afàsies son incapacitats per reconèixer sons (llenguatge).
Hi ha afàsies per reconèixer i afàsies per la expressió. Hi ha problemes de gramàtica.
