¡Descarga Treball elecció (miquelets) y más Ejercicios en PDF de Historia Moderna solo en Docsity!
Ainara Palà Cas-llo 1601417 Història Moderna de Catalunya
Els Miquelets durant la Guerra de Successió
Introducció
Els Miquelets foren una milícia catalana que va jugar un paper destacat durant la Guerra de Successió (1 701 - 1714 ). Els historiadors parlen de diverses possibilitats en l’origen del terme “Miquelets”^1 , però la primera constància escrita del nom es remunta l’any 1640 a la Guerra dels Segadors. Va ser aleshores quan, amb l’objec-u d’enfrontar-se a les tropes de Felip IV de Castella, les autoritats catalanes formaren un cos de soldats irregulars amb el nom oficial de “Companyia d’Almogàvers”, però popularment foren coneguts com els Miquelets. La seva ferotgia i habilitat amb les armes, conjuntament amb el coneixement que tenien del territori, conver-ren els Miquelets en la principal força comba-va de Catalunya. Tot i això, la seva indisciplina i la capacitat de devastar un territori causà que fossin dissorts i tornats a enquadrar diverses vegades al llarg de les guerres del segle XVII. Consta la presència de voluntaris catalans com a Miquelets en les guerres de l’Imperi Austríac contra els Turcs (1686) i en el setge de Buda. Durant la Guerra dels 9 anys (1688- 1697), els Miquelets demostraren altra vegada la seva vàlua contra els soldats del rei de França i els “Fusellers de França^2 ”. Ja dins el període que ens interessa, la Guerra de Successió, l’Arxiduc Carles III d’Àustria va restaurar el cos de Miquelets. Aquests par-ciparen ac-vament en la lluita contra els invasors castellans i francesos, esdevenint un malson pels seus oponents gràcies al profund coneixement que tenien del terreny, a la seva mobilitat i la gran potència de foc.
La Guerra de Successió
L’any 17 00 , el rei Carles II mor sense descendència, generant una greu preocupació per trobar un successor al tro de l’Imperi espanyol, el més extens en el moment. Aquest fet donaria lloc a la Guerra de Successió espanyola (1701-1714), provocada per la lluita (^1) Entre les diverses teories trobem que el terme pot provenir d’un diminu3u de Miquelot de Prats (militar català del segle XVII), com a referència al Pany de Miquelet (pany de les armes catalanes) o que l’origen del nom prové de la Guerra de les Germanies al Regne de Valencia, entre d’altres. (^2) En el període que va de la Guerra de Separació a la dels 9 anys, França donà via lliure al Duc de Noailles a la creació d'unitats de «Fusellers de Muntanya» (enquadrats com a unitats d'infanteria lleugera) també coneguts a Catalunya com els «Fusellers de França».
entre les potències europees per determinar qui hauria de succeir a Carles II i com això afectaria l’equilibri de poders al con-nent. D’aquesta crisi successòria, dues dinas-es aspiraven al tron espanyol: els Borbons, liderats per Lluís XIV de França, i els Habsburg, liderats per l’arxiduc Carles d’Àustria, fill de l’emperador Leopold I. França i Anglaterra en un primer moment apostaren per una successió a favor de l’arxiduc Carles, però els tractats de par-ció no es van mantenir i els diplomà-cs espanyols forçaren el testament per tal de que aquest fos favorable al net de Lluís XIV de França, Felip d’Anjou, de la casa de Borbó. França, Anglaterra i les Províncies Unides (actual Holanda) van reconèixer a Felip d’Anjou, conver-t en el nou rei Felip V com a successor al tro, però aquesta decisió va ser lògicament rebutjada pels austríacs. A començaments de l’any 1701, les potències europees es dividiren en dos blocs: la Gran Aliança, formada principalment per Anglaterra, Àustria i Holanda, la qual pretenia que l’arxiduc Carles fos reconegut com a successor de la monarquia espanyola, amb l’objec-u de mantenir l’equilibri de poders a Europa i evitar que les corones francesa i espanyola es fusionessin. I en contraposició es trobaven les potències borbòniques formades per França, Espanya, Baviera, Portugal i Savoia, les quals donaven ple suport a Felip V com a successor de la corona espanyola. La guerra es va desenvolupar amb batalles a tot Europa, amb diferents fronts i conflictes associats. Destaca la batalla de Blenheim l’any 17 04, on les forces aliades derrotaren a les forces franco-espanyoles. A Catalunya, comença a escampar una corrent de simpa-a cap a la causa de l’arxiduc Carles i el juny de 1705, austriacistes catalans i anglesos signen el Pacte de Gènova, en el qual Anglaterra es compromet a proveir d’armes i tropes a Catalunya, així com garanteix que aquesta no perdrà les seves Cons-tucions, a canvi de la par-cipació dels catalans al bàndol dels aliats. El novembre de 1705, Carles d’Àustria entra a Barcelona i els catalans el reconeixen com el seu rei. Malgrat la sagnia en recursos humans i econòmics que havia suposat la Guerra de la Gran Aliança (1688-1697), les ins-tucions catalanes van fer un esforç bèl·lic considerable i van aixecar diversos Regiments d’infanteria, cavalleria i fusellers de muntanya. Entre el 1705 i el 1713, aquests regiments formaren part de l’Exèrcit Reial de Carles III. Quan, el juny del 1713, arrel dels Tractats d’Utrecht^3 , Catalunya i els seus aliats de la Corona d’Aragó quedaren sols enfront dels exèrcits combinats de les Dues Corones, es formà ràpidament l’Exèrcit de Catalunya. (^3) Tractats de pau entre França, Espanya i Anglaterra (Àustria no signa però es compromet a re3rar les tropes Imperials de Catalunya).
Segons s’allargava la guerra, la defensa del país recaigué cada vegada més en els Regiments de fusellers de Muntanya. Els quals eren formats per soldats veterans experts en emboscades i atacs llampec, i per tant, el seu bon coneixement del terreny, gran potència de foc i elevada mobilitat els convern en uns adversaris temibles. El 1709 se n’augmentà a sis el nombre i el 1712 encara a set. De fet es té coneixement de fins a tretze regiments diferents i una munió de companyies soltes, però no tots van estar opera-us a la vegada. El 1707, després de la desfeta de l’Exèrcit Aliat a Almansa, els Comuns alçaren 5 regiments més d’infanteria, que foren llicenciats el 1708 un cop superada la crisi. A més, un gran nombre de voluntaris aragonesos i valencians nodriren les files de les unitats de l’Exèrcit Reial de Carles III, en un intent desesperat de recuperar els seus Furs acabats d’abolir per Felip V. Finalment, el 1712 es donà caràcter militar als 500 voluntaris catalans a cavall, nomenant-ne els corresponents oficials. Força ciutats par-ciparen en l’esforç bèl·lic finançant les seves milícies urbanes o Coroneles. La més nombrosa era la de Barcelona, que aplegava més de 4000 homes en 8 batallons. També es té constància de l’existència de Coroneles a Lleida, Balaguer, Girona, Tarragona, Tortosa, Manresa, etc. Aquestes unitats realitzaven tasques de suport a les forces regulars, com ara fer guàrdies a les muralles o mantenir l’ordre públic, però en cas de necessitat van demostrar tenir valor militar. També els sometents -ngueren el seu protagonisme, si bé tenien tendència a dispersar-se ràpidament després d’un combat o a la vista de con-ngents enemics importants. 4 5 6 7 (^4) Regiments 1707. (^5) Sometents. (^6) Coroneles. (^7) Voluntaris a cavall.
Durant aquest període de la guerra els soldats catalans van par-cipar en molts setges i batalles, sobretot en territori de Catalunya i d’Aragó: Barcelona (1705), Barcelona (1706), Lleida (1707), Girona (1710), Almenar (1710), Montetorrero (1710), Villaviciosa (1710), Cardona (1711), Els Prats de Rei (1711), etc. I van contribuir, sobretot, a fer de Catalunya una base segura per a les operacions peninsulars dels Exèrcits Aliats. L’any 1712 les grans potències van decidir aturar la guerra i iniciar les converses de pau que dugueren a la signatura dels Tractats d’Utrecht el 1713. Amb la majoria d’unitats catalanes llicenciades o evacuades, les autoritats catalanes decretaren la Guerra a Ultrança en defensa dels drets, les llibertats i les ins-tucions del Principat. Immediatament es nomenà un cap de l’exèrcit, Antoni de Villarroel, que organitzà una força d’infanteria, cavalleria i ar-lleria d’uns 10.000 homes. També s’armà una pe-ta flota de guerra per fer front al previsible bloqueig marí-m de Barcelona. L’Exèrcit de Catalunya, tot i ser pe-t, no era diferent dels de l’època: el formaven soldats professionals (principalment catalans, valencians, aragonesos i mallorquins, però també d’arreu d’Europa), ben equipats i millor dirigits per una oficialitat experimentada i competent. Un dels puntals de la defensa catalana la cons-tuïen els Regiments d’infanteria regular i l’ar-lleria, que sota el comandament del general Joan Bap-sta Basset va fer anar de corcoll els assetjadors de Barcelona, a més de força companyies soltes com les dels Voluntaris d’Aragó, les de Napolitans o la dels Oficials Agregats. Els cossos d’enginyers i minadors també -ngueren un paper destacat mantenint en el millor estat possible les for-ficacions i desfent les obres d’expugnació dels assetjants. 8 9 10 11 (^8) Voluntaris d’Aragó. (^9) Napolitans. (^10) Mallorca. (^11) Basset (ar3lleria).
històricament, els Miquelets van acampar a la Vila d’Olesa durant la Guerra i fins i tot va servir com a punt estratègic. M’ha agradat molt aprofundir en coneixement sobre aquests fets i sobre la importància que -ngueren els Miquelets, sobretot per la situació catalana. Sense dubte, jugaren un paper clau en la lluita exterior i la seva agilitat i coneixement del terreny muntanyós els hi facilità la feina. En conclusió, crec que els Miquelets -ngueren gran part del pes que jugà Catalunya en la Guerra de Successió i qui sap si de no ser pel Pacte d’Utrecht el resultat de la guerra no hagués estat pas favorable pel bàndol aliat. El que és clar, és que Catalunya ràpidament prengué posició i va assolir la construcció d’un exèrcit des de zero, i tot i així la milícia va resultar ser una de les peces clau en el conflicte.
Bibliografia i documentació
- Reales Ordenanzas de Carlos III – 1706 , Arxiduc Carles d’Àustria
- L’exèrcit català 1713-14: uniformes, equipaments i organització , 2009, Francesc Xavier Hernández, Francesc Riart.
- Pàgina web Els Miquelets de Catalunya.
- Arxiu d’Olesa de Montserrat.
