¡Descarga Treball Sociocomunitari y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
1. Introducció Síntesi del projecte Per donar resposta a necessitats col·lectives s’ha apostat per abordar-ho de forma conjunta. Així doncs, el projecte sociocomunitari és la eina i el procés a partir del qual es treballarà per buscar alternatives i solucions a les necessitats dels i les joves de Tiana. Manca d’espais autogestionats, serveis assistencialistes i punts de trobada lligats a la lògica capitalista del consum, són alguns exemples de la realitat de Tiana que s’han considerat importants abordar. La intenció no és perpetuar la perspectiva assistencialista cap a les joves, sinó que aquesta vegada s’ha apostat per generar espais d’auto-construcció. Així doncs, a partir del projecte sociocomunitari, es pretén realitzar unes jornades juvenils que permetin, en primer lloc, conèixer i reconèixer a les altres entitats i col·lectius del poble, en segon lloc, abordar necessitats i inquietuds col·lectives i, finalment tenir un espai de trobada, cooperació i aprenentatge mutu. S’entén com a procés per teixir aliances, on tot el procediment, planificació, organització i realització es faci de manera voluntària i participativa, per tal de donar respostes adequades i autogestionades. Les entitats participants són el CAU, Descorxat’s, l’assemblea feminista, el grup de Tabalers, la colla de diables i el grup de teatre juvenil.
Justificació
Aquest projecte sorgeix d’una problemàtica àmplia que pateixen les joves de Tiana. Aquesta es basa en la manca d’espais juvenils i de treball en xarxa entre les pròpies entitats (concretament juvenils) i envers a les joves no organitzades del poble. És una problemàtica sorgida del model de ciutat que s’ha anat generant a causa de les polítiques públiques, que han tendit a afavorir a les famílies benestants del poble, generant també una dinàmica social cada vegada més individualista al territori. Cal destacar que la problemàtica existent es contextualitza en un marc capitalista, dins d’un món globalitzat i neoliberal que promou societats individualistes i aïllades, on les persones esdevenen objectes passius i sense capacitat de decisió. La primera problemàtica a destacar és la manca d’espais de trobada per a joves, ja que els que hi ha són pocs i estan supeditats a la lògica del consum, a més, a uns preus molt elevats. En aquesta línia també hi ha una mancança d’espais d’educació no formal per a joves. Més que en
número, la mancança és en relació a la perspectiva des d’on estan enfocats, ja que tots s’emmarquen en una lògica assistencialista, en la qual els i les joves són mers usuaris sense capacitat de participació, organització ni decisió. A més que hi ha una desconeixença per part de les joves de les activitats que s’hi realitzen. Les causes d’aquesta problemàtica la trobem en el conflicte social del territori, que té com a arrel els dos models de poble: els i les veïnes nouvingudes i els de tota la vida, i entre els que volen Tiana com a un poble dormitori i el que reivindiquen una Tiana activa i participativa. Una altre causa relacionada és la poca adaptació que hi ha hagut per part del equipaments a la nova realitat, fet que ha portat a una distància entre les possibles usuàries i els equipaments que existeixen. Aquests fets fan referència a la necessitats de crear espais d’oci alternatiu, de participació, d’empoderament i que permetin generar xarxa. El fet de no tenir-ho, condueix a una dinàmica social i juvenil de desconeixença de l’entorn, de les veïnes i de les altres entitats properes. Així doncs, les entitats juvenils existents sobreviuen de manera aïllada, sense vincular-se amb altres entitats similars ni amb altres agents del territori. Per abordar les problemàtiques de les joves es va iniciar un Pla de joventut impulsat per l’ajuntament. Aquests parlaven de “procés particpatiu” però en realitat va acabar sent un procés consultiu on les veus de les afectades van quedar en segon terme. A més, la participació va ser baixa i la majoria de respostes van ser per part de joves menors de 20 anys. Per tant, poc representatiu. En relació a les problemàtiques exposades anteriorment, es vincula una altre: la poca vida a l’espai públic i un gran gruix de joves no organitzades. La problemàtica s’agreuja quan la població juvenil va desapareixent i es produeix un envelliment de la població. Trobem les causes d’aquesta problemàtica en la manca d’ofertes laborals, educatives i d’oci a Tiana, ja que genera que les ciutadanes estableixin les seves vides quotidianes fora del poble. Per exemple, fins el 2013 no es va crear un centre d’escolarització secundària públic al poble, fet que fa que, des dels 12 anys, els infants/joves es vegin obligats a desplaçar-se a un altre territori per poder desenvolupar les activitats del dia a dia. Conseqüentment Tiana ha anat esdevenint un lloc, tant sols, d’habitatge, perpetuant així un model de ciutat dormitori. Tot això passa, no només per la manca d’ofertes laborals, educatives i d’oci a Tiana, sinó també pels preus de l’habitatge i per la ubicació geogràfica on es troba. Els preus actuals de l’habitatge a Tiana són desproporcionats. Exposant-ho amb dades, ens adonem que en el últims 2 anys ha augmentat a 3.200€ el m2. Aquest fet reprodueix també una tendència cap a un buit generacional juvenil i un envelliment de la població.
per proposar alternatives. Permet donar visibilitat a les joves, teixir complicitats entre les entitats participants i fer pressió social. Així doncs, el que es pretén amb el projecte comunitari de Tiana és aconseguir que les diferents entitats juvenils acabin creant quelcom similar a l’Aplec jove, generant així un espai de lluita, col·lectivitat, xarxa i cooperació. Marc de Referència La proposta del projecte sorgeix de l’Ajuntament del municipi, concretament del consell de joventut, i estarà liderat per dues tècniques. El desenvolupament del projecte es durà a terme a partir d’aquestes dues tècniques, juntament amb un grup motor format per representants de cada una de les entitats participants.
2. Avaluació del context Per tal de realitzar una avaluació del context hem considerat necessari aportar dades quantitatives i qualitatives que exposin la problemàtica i la realitat amb la que es troba actualment en municipi de Tiana. En relació la mobilitat obligada per raó d’estudi (tot i que el gràfic no contempla els estudis universitaris i per tant no engloba el total de la població jove del municipi) es pot observar quina és la etapa d’inflexió, de manera que una vegada acabada l’etapa d’educació secundària obligatòria els i les joves es veuen obligats a desplaçar-se per raó d’estudis.
Alumnes residents i llocs d’estudi localitzats per nivell d’estudis. Ensenyaments no universitaris. Curs 2017-2018. Font: Idescat. Elaboració pròpia. Com s’ha comentat anteriorment, en el municipi de Tiana es van realitzar uns estudis basats en enquestes per tal de conèixer quines eren les demandes i la situació en la que es trobaven les joves amb l’objectiu de desenvolupar un pla de joventut. Cal esmentar que les dades obtingudes s’han fet a partir d’enquestes a joves, en les quals han participat un percentatge reduït de població i de joves, ja que la majoria d’aquests són menors de 20 anys. És per això que hi ha un biaix, i no es pot considerar un Pla de Joventut representatiu. Satisfacció dels joves amb el municipi de Tiana. Font: Pla de Joventut de Tiana En aquesta gràfica s’analitza el nivell de satisfacció de les joves en relació al municipi. En relació a la consideració de Tiana com un municipi atractiu pels joves es pot observar com els resultats són força igualitaris, de manera que un 50% considera que si i un 50% considera que no, mentre
Motius i ús de les joves dels equipaments municipals. Font: Pla Local de Joventut Des d’aquest Pla Local de Joventut les joves van elaborar un seguit de propostes per tal de tenir en compte les seves voluntats i necessitats. Cal esmentar que la informació extreta del Pla Local de Joventut tot i ser important no representa al total de població juvenil resident al municipi i que des de l’Ajuntament es va passar un filtre a aquestes demandes. Això va generar un sentiment de decepció per part d’un sector de la població jove (sobretot l’organitzada). Tot i això, es considera interessant recollir en aquest projecte les demandes que es van fer, per tal de recuperar-les i treballar sobre aquestes. En relació a equipaments les propostes que es van demanar per part de les joves són un augment dels parcs públics, un local d’assaig de música, cursos formatius, xerrades formatives sobre drogues, sexualitat, consum, entre d’altres. La demanda més generalitzada va ser és un espai o punt de trobada de les diferents persones joves, on poder-se reunir per xerrar i debatre aspectes que consideren importants, i un augment de festes populars al poble. Si bé és cert que generalment el jovent es caracteritza per el seu esperit crític i les seves projeccions de canvi, a Tiana la situació difereix una mica. Tot i que una bona part del jovent participa d’entitats i de moviments socials, així com a participar activament d’organitzacions, hi ha un greu problema de mobilització i sedentarisme per l’altre part de les joves del municipi. És a dir, es troba una gran part del jovent que no està organitzat, fet que promou unes dinàmiques socials poc associatives i crítiques. Aquest fet l’analitzem des del context que viu Tiana: és un poble “bombolla” dins del sistema, ja que té 8.500 habitants, la taxa d’immigració és baixa d’un 6% aproximadament, i la renta per càpita és elevada (20.800€ en comparació a Catalunya que és de 16.800€). l Així doncs, hi ha poca consciència social i poc qüestionaments sobre què necessitarien per tenir un nivell de vida més positiu. És per això que el projecte també va destinat a aquesta part de la població, donant així espais de participació i implicació tot i no venir des de cap entitat.
Diagnòstic A continuació hi ha un diagnòstic, a mode de resum de l’explicació anterior, on apareix la problemàtica existent de Tiana, juntament amb els causants d’aquesta i les necessitats que se’n deriven. L’última columna està dedicada a les potencialitats del poble que poden ajudar a fer front a les diferents problemàtiques. Causes de la problemàtica Problemàtica Necessitats Potencialitats Context neoliberal. Poca promoció d’espais de trobada. Joves no organitzades Tenir espais de trobada per poder. Dotar d’eines, equipaments i recursos que siguin estímuls d’interessos diversos per a les joves. Equipaments existents. Entitats amb bagatge. Els serveis que s’ofereixen estan supeditats al consum. Equipaments amb ofertes d’oci, educatives, etc que no responen als interessos de les joves. Manca d’espais de trobada i d’educació no formal i desús dels equipaments existents. Tenir espais de trobada. Poder participar i implicar-se als espais, essent així subjectes actius. Entitats ja existents que fàcilment poden crear espais de trobada i xarxa. Poca diversitat d’entitats i col·lectius. Pocs espais on es permeti que les joves participin més enllà de consumir un servei. Poca participació i implicació al poble. Dualització de les joves entre les que participen d’espais i les no organitzades. Comptar amb espais de trobada i de debat. Tenir espais polititzats on hi hagin discursos polítics. Col·lectius polítics juvenils existents al poble.
altres agents (equipaments, serveis, comerços...). Crear un espai de trobada per fer un primer contacte. Saber què és cada agent del territori. Coneixença entre les membres de diverses entitats.
3. Destinataris En relació a les persones destinatàries són totes les persones Joves és a dir, entre 15 i 30 anys que vulguin participar-hi, ja que són les que formaran part del desenvolupament del projecte i, alhora, en seran beneficiaries. Actualment hi ha 1.299 joves al Municipi segons dades de l’Idescat, i les jornades estan pensades per assolir un total de 150 persones aproximadament. concretament entre 15/20 persones per xerrada i taller. Tot i que les persones que es beneficiaran principalment de les jornades seran les 150 joves (aproximadament), s’espera que generi un efecte multiplicador, és a dir, que benefici a més gent de la implicada directament, com poden ser familiars, comerços i altres agents del territori. Així doncs, com a destinatàries del projecte es té, per una banda, les joves implicades en la creació i realització del projecte (grup motor i voluntàries de les comissions i taules de treball), per l’altre banda, les que assistiran directament el dia de les jornades però no hauran format part del grup motor ni de les taules de treball i, finalment, la resta de serveis, agents, equipaments i comerços del territori que tindran una vinculació amb el projecte, ja que no només serà positiu per a les joves que aquestes vinguin, sinó que l’aprenentatge i el benefici serà recíproc. Evidentment, els nous vincles que es generaran també repercutiran a altres agents que no formin part de les jornades.
4. Ubicació
El projecte es desenvoluparà a Tiana, un municipi situat a la comarca del maresme, limitant amb el Barcelonès i pertanyent al que es coneix per Barcelonès Nord. Pertany també l’àrea metropolitana de Barcelona.
Es realitzarà als diferents equipaments municipals i a l’espai públic, amb l’objectiu de posar en valor els equipaments actuals que estan en desús (o desfasats) i revaloritzant l’espai públic com a lloc de trobada. Un dels equipaments que hi ha cert interès a recuperar, és el PIJ (Punt d’Informació Juvenil), ja que la idea és que les joves se’l sentin i se’l facin seu. Tots els llocs escollits són pròxims, de manera que faciliti el moviment de les joves en els diferents espais/tallers. Així doncs, també s’ha escollit com a lloc per a realitzar les jornades, el Parc dels Teletubbies (espai recurrent per a les joves) i l’escola Municipal del poble. En aquest últim es desenvoluparan la majoria dels tallers el dia de la jornada. Cal dir que aquesta organització d’espais és tant sols una proposta feta per part de les tècniques, per tant, hi ha la possibilitat de canviar-los en funció de la creació i les propostes del grup motor que les realitzi.
5. Objectius
Objectius generals Objectius específics Accions Promoure la participació activa i l’apoderament de les joves. Promoure entre les joves relacions sanes i lliures de qualsevol tipus de violència (diversitat de gènere, cultural, etc) Formacions sobre feminisme i, antiracisme i anticapitalisme (jornades). Establir quotes de gènere a les comissions Generar espai d’organització i creativitat comunitària Treballar amb taules de treball i comissions. Café calor (jornades). Espais creatius (jornades). Generar xarxes entre les joves del poble i amb la resta d’agents (comerços, serveis, associacions..) del territori
- Facilitar vincles amb els diferents grups que comparteixen necessitats i inquietuds.
- Generar vincles que facilitin nous projectes comunitaris. Trobada per compartir els projectes de cada col·lectiu/entitat i analitzar quins projectes conjunts es podrien realitzar. (jornades) Detecar necessitats que es poden donar resposta de
sentiment de pertinença i identitat de poble. Promoure i dinamitzar l’espai públic com a lloc de trobada Enfortir el sentiment de pertinença del poble.
6. Descripció
El projecte sociocomunitari Enxarxem-nos s’entén com a eina i procés que dóna resposta de manera auto-organitzada i conjunta a una problemàtica compartida entre el col·lectiu de joves de Tiana. Així doncs, és un projecte liderat per les pròpies participants, que a partir d’un procés participatiu, voluntari i apoderador entre iguals, es pretén que es doni resposta a les necessitats detectades i aporti un valor afegit a la comunitat, millorant així la qualitat de vida de les persones. És pretén que tingui un efecte multiplicador i d’inclusió social sobre el propi territori, així com que es creïn xarxes de relacions, aprenentatge i suport mutu entre les diferents entitats i agents del municipi. El projecte consisteix en l’elaboració i la realització d’unes Jornades juvenils, on es desenvoluparan diferents activitats, xerrades, debats i tallers. Enxarxem-nos el podem desglossar en dos grans blocs: la preparació del projecte i la realització. Aquestes dues dimensions estan sota el paraigües de la mirada sociocomunitària, de manera que tant en un moment com en l’altre es treballarà mitjançant el voluntariat, la participació i el protagonisme dels i les joves, essent així subjectes actius i amb capacitat de decisió. Enxarxem-nos té 3 grans objectius:
- Promoure la participació activa i l’apoderament de les joves.
- Generar xarxes entre les joves del poble i amb la resta d’agents (comerços, serveis, associacions..) del territori.
- Incrementar la cohesió social i la convivència entre les joves, promovent així sentiment de pertinença i identitat de poble. El procés de creació de les jornades es farà a partir d’un grup motor conjuntament amb les dues tècniques comunitàries. La idea és que el grup motor es formi per una (o més) representants de cada una de les entitats juvenils participants i joves a títol individual. A partir d’aquest grup
motor es farà tot el procés, és a dir, des de la detecció de necessitats, el diagnòstic compartit i les propostes de treball. En els moments necessaris es comptarà amb la veu de la resta de joves que no estan al grup motor però sí que volen participar en el procés del projecte. El treball de planificació es farà a partir de comissions i taules de treball, on també podran participar membres que no estiguin al grup motor. D’aquesta manera es podrà realitzar un projecte sociocomunitàri d’interès per a les joves, que respongui a les seves necessitats i inquietuds i on tothom (des de les pròpies joves fins a qualsevol agent del territori) podrà aportar quelcom enriquidor per a la comunitat. Com a tall d’exemple, s’exposen, a continuació, els possibles espais de les jornades, ja que el que es farà finalment sortirà de les pròpies participants.
- Formacions → Consistirà en xerrades formatives dirigides per expertes i/o voluntàries sobre temàtiques triades prèviament per les joves (taules de treball). Si poden ser persones del propi municipi millor, ja que és una manera de potenciar els propis recursos del municipi.
- Tallers → Espais de creació i aprenentatge sorgits d’interessos dels i les joves. La proposta és que els tallers també els realitzin veïnes/persones dels comerços del poble, de manera que es permeti una coneixença i reconeixença dels serveis existents i uneixi als diferents agents que participen al municipi. Exemples d’aquests tallers poden ser: taller de cervesa artesana, exposició fotogràfica de la vida de Tiana, o recuperació històrica, etc.
- Café Calor → És una de les propostes d’activitat a fer durant les jornades, i consisteix en deixar un espai amb cadires i cafè/té. La idea és que sigui un espai en blanc, de creativitat, on cada grup pugui generar el que més li vingui de gust. Es pot convertir en un espai de debat, de relaxació, de posada en comú, de pensar quines inquietuds comparteixen, etc. L’objectiu d’aquestes formacions es que els i les joves puguin desenvolupar de manera col·lectiva i comptant amb la resta d’agents del municipi propostes que puguin ser enriquidores per a la població, així com també teixir vincles entre totes. Per tant, la proposta de projecte té un doble eix vertebrador que és, per una banda, desenvolupar un treball en xarxa entre les diferents entitats juvenils del municipi i, per l’altre, oferir formacions intensives i espais de debat de diversos temes d’interès, generant així la
La segona fase és la fase d’organització i grup tasca , que és la que planteja quina organització es vol establir per tal de realitzar el projecte. És una fase on, d’entrada, només hi participa el grup motor, tot i que hi ha la possibilitat d’anar rotant les representants (si així ho volen). Serà el moment de decidir els dies i la freqüència de les trobades, els mètodes de treball (assemblea general, taules de treball, comissions...) i els canals de comunicació i d’emmagatzematge de la informació. També serà el moment de veure com es poden involucrar les persones que no pertanyen a cap de les entitats que hi participen, per tal que també els hi arribi la informació i tinguis canals i eines per participar. En tercer lloc hi ha la fase de definició del projecte i desenvolupament. Aquesta és la més llarga i la que inclou la major part de participació i protagonisme de la majoria de joves, més enllà del grup motor. És la que dóna peu a plantejar el diagnòstic de cada entitat i el compartit, a partir del qual s’extrauran les necessitats i es plantejaran les diverses propostes per abordar les solucions. La idea és que no només participi el grup motor d’aquesta fase, sinó que moltes altres joves puguin assistir-hi, parcipar-hi i responsabilitzar-se. Es pretén que tot allò que s’aprengui i/o es decideixi al grup motor, passi per totes les membres de les entitats participants i persones de títol individual, per tal de recollir totes les veus i que el procés d’apoderament i d’auto- organització englobi el màxim de persones voluntàries possible. Serà el moment on es treballarà a partir de les comissions i taules de treball. La proposta de treball per a les taules és el PEPRAC, una metodologia de treball de l’escoltisme que divideix els projectes en una seqüència de 6 passos: propostes, elecció, planificació, realització, avaluació i celebració. Finalment, la quarta i última fase és l’avaluació. Serà el moment de revisió del projecte, per tal de detectar les coses a millorar. Aquesta fase també es pretén que sigui participativa i que inclogui el màxim de veus possibles. Es faran diverses avaluacions: de caràcter inicial, una de caràcter continu i una de caràcter final i una de manera diferida en el temps. Es pretén fer una avaluació el més acotada possible abordant tots aquells aspectes més específics. Finalment, per tal d’organitzar de quina manera es desenvoluparà tot el procés de planificació i desenvolupament del projecte s’ha elaborat el següent calendari. Acció Dia Què es farà? Qui participa? Fase 1: Acollida
Primer contacte amb entitats, associacions i col·lectius.
- S’enviarà correus a cada entitat, es trucarà personalment i es farà difusió per les xarxes socials. Tècniques comunitàries de l’ajuntament Reunió presentació amb les diferents entitats
- S’exposarà el projecte a cada entitat i se’ls hi preguntarà per les seves necessitats i inquietuds.
- Aconseguir una representant de cada entitat que vulgui col·laborar en la planificació i la gestió del pdc. Tècniques de l’ajuntament amb cada una de les entitats, ja sigui una representant o bé davant de totes les membres. Preparació de la reunió del nucli Proposta per dinamitzar la reunió de presentació del grup motor. Apostar per a la coneixença, reconeixença de les membres i entitats i per a la participació. Tècniques de l’ajuntament Reunió presentació del nucli (grup motor) Anàlisis de totes les demandes, necessitats i inquietuds recollides a les reunions amb les entitats. Elaboració d’un diagnòstic compartit Representants voluntàries de cada entitat + tècnica de l’ajuntament Fase 2: Organització i grup tasca Reunió grup motor Definir temes logístics i conceptuals de les jornades i organització per comissions. Grup motor + tècniques comunitàries
Jornades dia 1 Manifest presentació de les jornades. Activitats, ponències i debats. Recollida. Totes (+ tasques delegades a les encarregades de cada taula/comissió) Jornades dia 2 Café comunitari (benvinguda). Activitats, ponències i debats. Sopar popular + vídeo. Festa. Totes (+ tasques delegades a les encarregades de cada taula/comissió) Fase 4: Avaluació Avaluació Es realitzarà una avaluació de prèvia, durant, final i temps després que pretén l’avaluació total i íntegral. Tècniques, comissions, taules de treball, grup motor, entitats i agents col·laboradors. Pel que fa les activitats concretes que es realitzaran a les jornades, sorgiran de cada una de les taules de treball. Tot i així, a continuació s’exposen, a tall d’exemple, unes propostes d’activitats:
- Drogues → Ponència dinamitzada per diversos experts, una persona que hagi passat per un procés de drogodependències, així com un expert en prevenció de riscos i en reducció de danys. Es pretén treballar des d’una mirada inclusiva, en cap cas es vol generar un discurs proteccionista o de victimització de la persona, senzillament és treballar per acceptar que les drogues son un fet, i que depèn de nosaltres la gestió d’aquestes.
- Sexualitat → S’ha considerat com a una possible temàtica d’interès per a les joves. Així doncs, es podria fer un taller o una ponència que tractés sobre la sexualitat, ja sigui més des d’una visió de prevenció d’ITS i VIH, des d’una mirada feminista de les diferents sexualitats, orientacions sexuals, etc, o bé des d’una activitat informativa i exprimental sobre el propi cos.
- Feminisme → Es podria tractar, per exemple, com incorporar la mirada feminista a les diverses entitats i col·lectius de Tiana, o bé com es poden organitzar les festes majors del poble tenint en compte aquesta vessant.
- Municipalisme → Podria ser un espai de debat on l’objectiu sigués qüestionar-se de quina manera es pot prendre partit en les polítiques municipals, en quins òrgans de govern es pot participar, així com generar propostes i demandes municipals per tal de traspassar a l’ajuntament en qüestions de pla de joventut. Tot això partint de les necessitats i problemàtiques de les joves.
- Taller de cuina à A partir de voluntàries de comerços locals del poble es podria fer tallers culinaris. Seria una acció que donaria resposta a la necessitat de conèixer els diversos agents del municipi i crear xarxa. Es podria fer un taller de Melmelades, a càrrec de la dona de l’obrador de Melmelàries de Tiana (cultivació i elaboració pròpia), o bé un taller de com fer cervesa artesanal.
- Les Joves ens movem → Consisteix en dedicar un espai per analitzar quines preocupacions comparteixen com a joves i de quina manera es poden abordar. És un espai relativament dinamitzat, ja que la idea és deixar cartolines amb preguntes que facilitin el debat i la creació, però el ventall de propostes a valorar és infinit. D’aquí poden sorgir futurs projectes com pot ser aconseguir un casal popular, crear una plataforma d’entitats o crear un diari mensual autogestionat. Aquest últim es podria basar en un diari on cada entitat publiqués un article cada mes a una plataforma digital per tal de tenir un diari lliure juvenil. Els temes a tractar podrien ser molt diversos, en funció de les seves motivacions, interessos, fets que els interpel·lin, etc. Aquest recurs podria servir com a altaveu de les joves per a totes les ciutadanes de Tiana, així com també un projecte compartit que les unís i un espai de lluita i reivindicació. Des de l’ajuntament es considera que seria interessant que hi hagués un gran gruix d’espais, debats i activitats que tractessin i/o desemboquessin a fer una anàlisi compartit de la realitat de les joves del Tiana (problemàtiques, potencialitats, necessitats, etc) i a pensar projectes col·lectius que ajudin a fer-hi front. Així doncs, les jornades puguin cobrir la part de coneixença i cohesió entre les ciutadanes i dotar d’eines per realitzar projectes comunitaris a llarg plaç. 6. Organització i funcionament
