treball final the, Guías, Proyectos, Investigaciones de Ciencias de la Educación

¡Descarga treball final the y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

HISTÒRIA DE L’ESCOLA

RURAL A MITJAN SEGLE XX

A LA VALL FOSCA

Evolució i adaptació de les escoles

locals als diferents lleis d’educació

del segle XX

Enric Boneta Perisé

Índex

1.- Objectius del treball............................................................................................................... 1

2.- Àmbit geogràfic...................................................................................................................... 1

2.1.- Evolució de la població.................................................................................................. 2

3.- Període cronològic estudiat..................................................................................................

4.- Metodologia de treball........................................................................................................... 2

5.- Antecedents. Lleis d’educació..............................................................................................

6.- Història de les escoles rurals............................................................................................... 4

6.1.- Les escoles rurals a la vall Fosca................................................................................... 4 6.1.1- Període del Primer terç del segle XX.................................................................... 4 6.1.2.- Les escoles de la vall al període de la II República........................................... 6.1.3.- Les escoles de la vall al període franquista....................................................... 7 6.1.4.- Tancament de les escoles rurals de la vall..........................................................

7.- Conclusions............................................................................................................................ 9

8.- Bibliografia.............................................................................................................................. 9

1.- Objectius del treball

L’objectiu que m’he plantejat es analitzar les escoles rurals de la vall Fosca durant el primer terç del segle XX, els períodes de la II República i el franquisme per acabar analitzant les lleis d’educació que porten al tancament de les escoles rurals a partir de l’any 1970.

El treball s’inicia amb un marc teòric on s’analitzen les diferents períodes i després es detalla l’estat de les escoles rurals en cada un d’ells.

2.- Àmbit geogràfic

La vall Fosca és un territori de muntanya situat al nord de la comarca del Pallars Jussà. El nom Vall Fosca és una marca turística que engloba l’actual municipi de la Torre de Capdella. Aquesta marca turística va ser pensada per l’Ajuntament de la Torre de Capdella l’any 1989 amb l’objectiu de promocionar el territori turísticament.

A la Vall hi ha 19 pobles agrupats actualment en un únic municipi, aquest municipi es va formar l’any 1970 després de la unió voluntària dels antics municipis de Mont-ros, la Pobleta de Bellveí i la Torre de Capdella. La capital és la Torre de Capdella.

Els pobles de la Vall són: Capdella, la Central de Capdella, Espui, Aiguabella, la Torre de Capdella, Astell, Obeix, Aguiró, Mont-ros, Pobellà, Paüls, Molinos, la Plana de Mont- ros, Gramenet, Beranui, la Pobleta de Bellveí, Envall, Castell-estaó, Antist i Estavill.

2.1.- Evolució de la població

Un factor clau a l’hora d’analitzar la història de les escoles rurals de la vall Fosca, és conèixer el nombre d’habitants del territori en els anys estudiats.

• La igualtat entre sexes a l’hora d’educar els alumnes.
• La permissió de l’estudi de la llengua materna de cada regió.
• El paper del mestre; lligat al fet que l’educació fos un pilar de la societat republicana, el mestre no era vist com un simple educador sinó també com un portaveu del sistema, per tant tenia un rol polític clar (bona part afins al sistema republicà del moment).

Un dels models que va sorgir d’aquesta renovació pedagògica va ser l’Escola nova. És un model extret de Summerhill; sistema educatiu sorgit d’un principi ideològic que veia l’educació dels nens com quelcom que s’havia d’impartir de manera lliure per fomentar la creativitat i les seves habilitats. L’educació de Summerhill tenia l’objectiu de fusionar temps lliure amb treball; de fer de l’escola un lloc on els nens vagin a gust, amb ganes d’aprendre.

Durant aquest període l’escola rural va rebre un gran impuls gràcies al Pla General d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1936). Aquest pla dedica un apartat específic a l’escola rural i mostra la disconformitat amb les polítiques educatives que s’han desenvolupant fins llavors. Fins aquell moment l’escola rural "ha estat i és desgraciadament una imitació servil i empobrida de l’escola urbana" (Feliu Gelis, 1998). Davant d'aquesta constatació, es reclama una discriminació positiva perquè l’escola rural recobri la personalitat i la dignitat que li són pròpies. Pel que fa a les propostes concretes, es recomana suprimir les assignatures tal com estaven estructurades fins aleshores; eliminar els programes i qualsevol mena de rigidesa, com ara els horaris convencionals; considera fonamental substituir el típic llibre de text per altres materials d'aprenentatge més integrats al medi.

Durant el període franquista s’implanta una escola nacional – catòlica. Un ensenyament tradicional, catòlic, autoritari, separat per sexes i amb mètodes de memorització i repetició.

El 1945 es va aprovar una nova llei d’educació, Ley de Enseñanza Primaria. La llei educativa de 1945 planteja una escolaritat obligatòria des dels 6 anys amb una diferenciació clara, fins als 10 anys per als que volen fer batxillerat i fins als 12 anys pels que aniran al món laboral.

Alguns dels canvis que es van instaurar amb el nou règim van ser els següents:

• A l’escola es va tornar a impartir les classes únicament en castellà. El català va ser considerada una llengua il·legal i es va prohibir el seu ús tant a les escoles com al carrer i a altres institucions.
• Va passar a ser obligatori assistir a missa cada diumenge i dur a terme altres accions encarades al catolicisme. Tant l’estat com l’educació van deixar de ser laics.
• Els materials que s’utilitzaven a les aules havien de passar per la censura pròpia del règim i es va prohibir qualsevol influència europeïtzant que pogués entrar en l’educació. Aquesta hauria de seguir el model tradicional i religiós que havia estat seguint anys abans.
• Una altra de les involucions que va produir-se durant el franquisme va ser la prohibició de la coeducació entre nois i noies.

El 1970 la Ley General de Educación reestructura tot el sistema educatiu del país. L’herència més gran d’aquesta llei va ser l’EGB, que marca l’obligatorietat de l’ensenyament des dels 6 als 14 anys de forma gratuïta.

L’escola rural va ser la gran oblidada per aquesta llei.

6.- Història de les escoles rurals

El doctor Solé Mata (pàg. 167) descriu les escoles rurals com “un petit sistema o subsistema escolar que es va adaptant i redefinint davant la pèrdua de la identitat tradicional de la ruralitat, sotmesa en una primera etapa als canvis de les transformacions socials i culturals de la industrialització i la modernitat, i darrerament, als nous fenòmens derivats de les societats post industrial i postmoderna”.

Al llarg dels segles XIX i XX l’escola rural ha tingut diferents denominacions: escoles de tercera i quarta classe i escola incomplerta.

L’escola rural ha patit dos grans problemes: els nefastos equipaments, que molt sovint no s’haurien ni de denominar escoles, ni aules i les precàries condicions en què havien d’exercir els mestres.

El model educatiu espanyol ha estat un model centralista, i a l’escola rural li ha costat encaixar-hi. Per les seves peculiaritats i singularitats les escoles rurals es mereixien tenir un tractament diferent i també un model propi de funcionament.

A principis del segle XX les escoles van passar d’unitàries a graduades, això va significar un increment de mestres, que és va traduir amb la millora de la qualitat educativa. Les escoles rurals però no es van beneficiar de les millores, a les escoles s’hi continuava enviant pocs docents.

Durant el període de la II República les escoles rurals van intentar dignificar-se una mica, i van arribar millores i nous plans per crear noves escoles. I també va sorgir un nou concepte: la identitat de l’escola rural.

El període franquista va significar un pas enrere a tot els sistema educatiu. Les escoles rurals a més van patir les concentracions escolars, pas previ al tancament.

6.1.- Les escoles rurals a la vall Fosca

6.1.1- Període del Primer terç del segle XX

Característiques d’aquest període:

• Precarietat laboral dels docents.
• (^) Nefastes infraestructures escolars.
• Dificultats per poder estudiar un curs sencer, ja que molts alumnes havien d’ajudar a les feines agrícoles de les famílies.

A partir de 1902 l’Estat s’encarregarà de la formació i de pagar els mestres, i deixaran d’estar pagats pels ajuntament.

En aquest període la feina de mestre estava mal pagada i tenia poca consideració social.

Per això no es d’estranyar que als mestres de les escoles rurals de la vall Fosca els pares dels alumnes els ajudessin amb la manutenció i l’allotjament.

Les escoles del municipi

En aquesta època hi havia escoles als pobles de Capdella, la Torre de Capdella i Astell.

Trobem les agrupacions escolars d’Espui [agrupava també el poble d’Aiguavella], Mont-ros [agrupava els pobles de Mont-ros, Pobellà i Paüls], Aguiró [agrupació d’Aguiró i Obeix], la Plana de Mont-rós [agrupava els pobles de la Plana, Beranui i

En el llibre d’actes de l’Ajuntament de la Torre de Capdella de l’any 1920 apareix la queixa que l’agrupació escolar d’Aguiró i Obeix fa arribar a l’Alcalde i li demana que intercedeixi per a què designin un nou mestre. És l’únic cas que es té constància que els pares demanen canviar de docent. Textualment diu “Estado deplorable de la cultura. La escuela está totalmente abandonada. Han desaparecido casi por completo las formas entre las partes, hay una gran antipatía entre las partes. El analfabetismo que existe en todas las familias de ambos pueblos es tal que hay la necesidad de mandar a los niños a otras escuelas. Por unanimidad se declara la incompatibilidad de la Sra. Carmen Álvarez y la vecindad de Aguiró y Obeix”.

Els mestres de les escoles privades eren un treballador més de l’empresa elèctrica.

Malgrat que els mestres eren pagats per l’Estat i que cobraven segons el nombre d’habitants del poble, la precarietat era gran per això la funció de mestre era compatible amb la de capellà i secretari d’Ajuntament.

6.1.2.- Les escoles de la vall al període de la II República

Característiques d’aquest període:

• Classes de repàs nocturnes.
• Continuïtat dels docents.
• Pobles amb escoles unitàries i d’altres amb mixtes.
• Projectes de creació de noves escoles-
• Integració del medi a l’ensenyament.

Les escoles del municipi

Es mantenen les mateixes escoles i les mateixes agrupacions escolars que en el període anterior.

Hi havia escoles unitàries als pobles de: Capdella, Astell, Obeix, Aguiró, Antist. La resta de pobles a tenir més alumnes tenien escoles mixtes.

Els edificis

Seguint les directrius de les reformes projectades durant aquest període es comencen a gestar projectes de creació de noves escoles, malauradament però no s’arribaran a construir fins a la dècada de 1960.

Els horaris

L’horari era de 9 del matí a 5 de tarda, amb la pausa pel dinar, de dilluns a dissabte. La tarda del dijous feien festa.

En aquest període l’ensenyament era quelcom secundari per a les famílies de la Vall, hi havia èpoques de l’any com la primavera p.e. en què al camp hi havia molta feina, per això molts nens i nenes deixaven d’anar a l’escola.

Per ajudar a l’alumnat moltes de les escoles rurals feien classe de suport a les nits. N’és un exemple l’escola de Mont-ros durant el període en què el mestre va ser el Sr. Francisco Mompeón Castells (representant de la FAI a la Vall), el qual cada dia de les 9 a les 11 de la nit impartia classes de reforç gratuïtes per als nois que no hi podien assistir durant el dia.

Les escoles privades també continuen amb el mateix horari que en el període anterior.

L’ensenyament

Els aires renovadors de la II República arriben a les escoles de la Vall i per exemple s’incrementa el contacte dels alumnes amb la natura i també les classes s’integren molt més en el medi.

Com en el període anterior els alumnes estaven agrupats per seccions: inicial, mitjana i superior segons els nivell que tenien en escriptura, lectura i càlcul.

On més es nota la influència dels plantejaments de la República és en les escoles privades. Es feien classes de música, teatre, poesia, dibuix (natural i geomètric) a més de gramàtica, geografia, àlgebra i religió.

Aquestes escoles a més feien classes a l’aire lliure i dues vegades a l’any portaven als alumnes d’excursió (Tarragona, Poblet...).

6.1.3.- Les escoles de la vall al període franquista

Característiques d’aquest període

• Prohibició utilitzar el català
• Alta mobilitat dels docents
• Construcció de nous centres escolars

Entre 1936 i 1943 uns 6.000 professors van ser expulsats, d’altres traslladats forçosament, uns 3.000 van ser suspesos de sou i feina i més de 1.000 inhabilitats ( Garrido, pàg. 22).

Francesc Terés (pàg. 56) descriu les escoles rurals dels anys cinquanta de la manera següent: “L’estampa clàssica de l’escola rural de la dècada dels cinquanta era una edifici més aviat antic que albergava, a més de la sala de classe, un poc confortable habitacle per la mestra. En la classe uns pupitres bipersonals amb els típics forats per encabir-hi els tinters, una vella taula i una cadira per a la mestra i un petit armari amb quatre llibres mal comptats i sovint ben inútils. A les parets una pissarra pintada i, les més afortunades, amb mitja dotzena d’antiquats mapes. La dotació anual per a la compra de material era de 250 pts (1,5€) .”

Les escoles del municipi

La Ley de Educación Primaria de 1945 va modificar el ràtio d’habitants necessaris perquè el poble pogués tenir escola, es va passar d’1 escola per cada 500 habitants a 1 escola per cada 250 habitants.

Districtes escolars: La Plana de Mont-ros (40 alumnes, integrarà els del poble de Castell-estaó que fins aquell moment anaven a Antist), la Pobleta de Bellveí, Antist, Espui i Mont-ros.

Escoles: Capdella, la Torre de Capdella, Astell, Obeix, Aguiró i Beranui

Escoles privades: la Central de Capdella i Molinos. A més cal afegir que els mesos següents a l’acabament de la Guerra Civil alguns pobles van llogar directament els mestres, ja que no en tenien d’assignats, és el cas de Mont-ros i també Paüls (que pertanyia al districte escolar de Mont-ros).

6.1.4.- Tancament de les escoles rurals de la vall

A partir de 1970 el degoteig d’escoles que es tanquen al municipi es constant fins arribar a la total desesperació dels centres. L’única excepció serà l’escola privada de la colònia industrial de la Central de Capdella.

Els alumnes del municipi seran traslladats a les escoles llar de la Pobla de Segur o bé Tremp. Les escoles llar eren internats que els nens i nenes dels pobles més rurals hi residien durant la setmana.

Escola Any tancament Capdella 1970 La Central de C. 1990 Espui 1974 La Torre de C. 1973 Astell 1969 Obeix 1970 Aguiró 1976 Antist 1969 Beranui 1965 Mont-ros Novembre 1974 La Plana de M. 1973 La Pobleta de B. 1973

Font: Elaboració pròpia

7.- Conclusions

Les escoles rurals de la vall Fosca estan relacionades amb les diferents lleis d’educació: llei que sorgeix a la Constitució de Cadis, període de la II República i del franquisme.

Fins l’any 1970 les escoles rurals de la vall Fosca van ser escoles de tercera categoria, abandonades econòmicament i els docents també havien de treballar en pèssimes condicions laborals i en edificis precaris.

Els aires renovadors de la II República van obrir les aules cap al medi, les classes sovint es feien fora de l’aula.

Del període franquista un dels únics aspectes positius és la construcció de gran part dels edificis per a les escoles, i a més s’hi feia un pis per als mestres.

Les polítiques de concentracions escolars de 1970 van tancar les escoles del municipi i els nens i nenes van haver d’anar a les escoles llar.

L’escola rural ajuda a equilibrar el territori, contribueix a l’economia local i frena l’èxode

rural.

8.- Bibliografia

• Boneta Carrera, Martí. (2012). La Vall Fosca, els llacs de la llum. Ed. Garsineu. Tremp.
• Domingo Cebrian, Virginia. 2013. Origen y evolución del modelo CRA – colegio rural agrupado- situación en Aragón y estudio de caso de la realitad turolense. Tesis doctoral. Universitat de València

• Garrido Palacios, Manolo. Historia de la educación en España (1857 – 1975). Una visión hasta lo local. [En línia] http://www.juntadeandalucia.es/educacion/ vscripts/wginer/w/rec/3093.pdf
• March Jordana, Emili. (2004) Exercici de memòria. La vall Fosca – Oveix. Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida)
• Mata Solé, Joan. (2009). La renovació pedagògica durant el segle XX. La cruïlla catalana: dinamismes i tensions. Tesi doctoral. [en línia] http:// www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/2953/ JSM_TESI.pdf;jsessionid=3697C4C96D279719959EE3B028FB1854? sequence=
• Sánchez Vilanova, Llorenç (1998). Joan Gelabert. Casa Torres. La Pobla de Segur.
• Santamaria Luna, Rogeli. Un poco de historia de la escula rural en España. [En línia] http://escuelarural.net/IMG/pdf/ UN_POCO_DE_HISTORIA_DE_LA_ESCUELA_RURAL_EN_ESPANA.pdf
• Terés Francesc. (2000). El grup “Isard”. Un moviment de mestres rurals a Lleida 1958 – 1964. Pagès Editors (Lleida)