Eloi Querol Miró
U.A.B. 2017 - 2018
ECE (Bloc A)
TREBALL INDIVIDUAL: REFLEXIÓ TEÒRICA
Al llarg dels dos-cents mil anys d’existència de l’espècia humana, el nombre d’habitants del
planeta terra, així com la seva organització, han anat augmentant i evolucionant, arribant
així a crear una realitat, unes normes socials, uns prejudicis i uns costums, que actualment
es poden trobar en moltes de les escenes que un pot viure quotidianament.
Un dels aspectes amb més presència en la nostra societat, és l’existència d’un codi social
format per un cúmul de normes que la majoria de persones han firmat inconscientment. Una
d’aquestes regles és la que fa refèrncia als espais públics i la conseqüent relació amb la
resta d’éssers humans. Aquesta relació està marcada per la indiferència, de fet, aquest
sentiment arriba al punt que dues persones que es podrien odiar, o sigui amb visions del
món totalment oposades, no es prestin atenció. No obstant això, hi pot haver interacció en
cas que algú necessiti ajuda. Una de les respostes al comportament d’aquestes persones
que no es presten atenció tot i tenir sentiments i creences contraposades, és que estan
massa ocupades per perdre el temps, tot i que realment aquí el que influeix més, com deia
Berger, és el Control Social i els seus mecanismes de control. Un altre aspecte interessant
d’investigar és la Desatenció Cortès, que és aquella situació en la qual hom és al metro i
quan s’asseu algú al seu davant el mira mostrant-li a l’altre que està atent a la seva
presència, i un instant més tard allunyar la mirada cap a un altre lloc per fer que comprengui
que no és objecte de una curiositat o d’una intenció en particular. De fet, la desviació de la
mirada implica dir-li a aquell amb qui s’està interactuant que no es tenen motius de sospita,
de preocupació o d’alarma per la seva presència. Finalment, pel que fa al tema que
s’estabtractant ara, hi ha una cosa que cla dir, també, hi és la generalització, ja que als
espais públics, ja sigui a un bar, al metro o en una oficina, les persones amb qui tens
relació, les que t’envolten, encarnen un: “qualsevol en general”, és a dir, generalitzem la
persona que tenim al davant en: tots els altres. Una persona, al ser generalitzada, encarna
tots els rostres, reuneix tots els rostres, aquella persona és la gent.
Per altra banda, un altre sorgiment de l’evolució i creació de l’actual humanitat són les
desigualtats ètniques. A països com Catalunya ens toquen molt de prop a causa de la gran
quantitat de nouvinguts que hi trobem. A aquests nouvinguts se’ls aplica la marca “d’ètnic”,
“immigrant” o “altre”, i a més a més són obligades a donar explicacions, a justificar que fan,
què pensen, quins són els ritus que segueixen, que mengen, com és la seva sexualitat o
quins sentiments religiosos tenen, dades que nosaltres, “els normals” ens negaríem a donar
a algú que no formés part del nostre centre proper. Ells, els “ètnics” han de fer-se
comprendre, tolerar i integrar. Fins i tot els antiracistes i antropòlegs cauen en aquesta
