Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: teoria de la comunicacio i la informacio, Profesor: Ferran Saez, Carrera: Historia, Universidad: UAM
Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones
1 / 15
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Gaspar Arbusà, Marina Eulera Cabrera,Hannah Fernàndez Fruitós, Marta
ÍNDEX
Gaspar Arbusà, Marina Eulera Cabrera,Hannah Fernàndez Fruitós, Marta
1. Introducció
Aquest treball consta de l’anàlisi de quatre escenes significatives de diferents pel·lícules que són: Blade Runner , Dueling Banjos , Farinelli i finalment, Paths of Glory. El principal objectiu ha estat analitzar cadascuna d’aquestes escenes i relacionar-les amb els conceptes que consten al llibre de E. Goffman, ‘’ La presentación de la persona en la vida cotidiana’’. Aquests conceptes són façana i tergiversació.
La façana , segons E. Goffman és la manera d’actuar, és a dir l’ actuació d’un individu de manera general i prèviament establerta. Ens trobem que la façana es pot dividir en quatre parts: el medi, també conegut com el setting o decorat on passa l’acció ; la façana personal , és a dir tot allò característic de l’individu i que ajuda a identificar-lo; l’aparença , o estímuls que ens informen i ajuden a conèixer millor l ’estatus social de l’actuant i per últim els modals, que són aquells estímuls que d’alguna manera ens demostren quin rol adoptarà l’individu davant d’una situació pròxima.
La tergiversació, és pot considerar una façana falsa en la que l’actor o individu és totalment conscient de la mentida degut a l’existència de proves que ho demostren, tot i així opta per mentir. És a dir, l’individu sap abans de parlar que allò que dirà és mentida.
Per començar, analitzarem una seqüència de la pel·lícula Blade Runner, en la qual apareixen dos personatges; un policia i un home que està sent interrogat. Durant l’escena s’utilitza una màquina que realitza un test per descobrir si l’home és humà o no, i aquesta funciona mitjançant la reacció de l’interrogat a unes preguntes que se li fan pensades especialment per crear un tipus de resposta emocional concreta. Després de que el policia demani a l’interrogat que li descrigui només les coses bones de la seva mare, aquest agafa una pistola que tenia sota la taula i mentre
Gaspar Arbusà, Marina Eulera Cabrera,Hannah Fernàndez Fruitós, Marta
Transcorre en el context de la Primera Guerra Mundial, en concret l’any 1916 durant la guerra de trinxeres. Explica la història que va patir l’exèrcit francès durant aquest període i conté un contingut antimilitarista. Aquest fet va fer que tingués una gran repercussió internacional, va estar prohibida durant molts anys. La pel·lícula és una crítica a la inutilitat que proporciona una guerra i a la corrupció dels alts càrrecs de l’exèrcit.
Gaspar Arbusà, Marina Eulera Cabrera,Hannah Fernàndez Fruitós, Marta
2. Anàlisi escènic
a. Escena 1: Blade Runner
Aquesta escena comença amb dos homes dins del que es pot considerar una sala d’interrogatori o el despatx d’un inspector de policia. Podem deduir-ho gràcies als objectes que es troben dins la sala, com ho són: la gran taula que separa els dos personatges que apareixen a l’escena, l’aparell per detectar si els interrogats són humans o no, la foscor de la sala i la única làmpada que hi ha en ella. Un dels dos personatges, Blade Runner, actua com a policia fent preguntes a l’altre home que es troba a la sala. Mentrestant utilitza l’aparell detector i es fuma un cigarret. Les preguntes les fa amb un to molt arrogant i demostrant una constant superioritat.
El medi o setting d’aquesta escena, com els anomena Goffman, és la sala d’interrogació en la que es troben els dos personatges; un territori que no resulta neutre per a cap dels dos membres. És important destacar com és l’ambient d’aquest medi, ja que el fet que estigui tan poc il·luminat i amb tons bastant blavosos incrementa la sensació d’incomoditat i tensió que pateix el personatge que està sent interrogat.
Tot i que els dos homes estan asseguts en el mateix tipus de cadira, podem apreciar clares diferències de rol i estatus entre ells. El Policia va ben vestit, amb un tratge i una camisa de color verd militar mentre que l’home que està sent interrogat vesteix amb una peça que s’assembla en certa manera a una bata d’hospital.
El Policia comença a fer unes preguntes a l’home com: Está usted caminando en un desierto por la arena cuando mira hacía abajo y ve un galápago que se arrastra hacía usted. Se agacha usted y pone el galàpago patas arriba, el galápago yace sobre su espalda con el estómago cociéndose al sol y moviendo las patas para darse la vuelta, pero sin su ayuda no puede y usted no le ayuda, ¿porqué es así?
Gaspar Arbusà, Marina Eulera Cabrera,Hannah Fernàndez Fruitós, Marta
pacífic i alhora desorientat a disparar a Blade Runner creant un moment de suspens.
b. Escena 2: Deliverance
Aquesta escena comença amb un home que toca el banjo, un instrument semblant a una guitarra, recolzat en un cotxe. Pel que es pot apreciar a l’escena, podem parlar d’un lloc típic natural del país nord-americà, en concret dels Estats Units, on s’hi troben una serie de cases de fusta al mig d’un bosc. L’home mentre toca algunes notes amb el banjo, escolta a una altra persona que imita tots els sons que fa amb l’instrument i, finalment, aquest apareix. L’home que apareix, es troba en una casa de fusta assentat en un gronxador, la qual cosa els dos homes es queden cara a cara i empatitzen mútuament.
Com podem observar, l’home possiblement pateix una deficiència mental de manera que es podria entendre que sigui tan empàtic i comunicatiu i a la vegada asocial, com ho mostra en el moment que gira la cara i refusa la salutació de l’altre home. Tot i això, és un autèntic fenomen tocant el banjo i captiva la resta de persones que es troben a l’escena. L’home comença tocant sons curts que l’altre el repeteix fins que acaben tocant els dos una cançó conjuntament. Durant l’escena també es veuen altres personatges. Podem concloure que és un lloc on aquests treballen d’alguna cosa conjuntament. Mentre els dos homes toquen la cançó, alguns dels altres homes comencen a ballar fins que finalment, l’home que iniciava a tocar el banjo, és a dir, el primer que apareix a l’escena, perd el ritme de la cançó ja que toquen massa de pressa, però el que pateix una deficiència segueix sense cap problema. En general, durant tota l’escena es crea un gran competició improvitzada entre els dos homes. Al acabar la cançó l’home li dóna la mà al deficient però aquest refusa donar-li, la qual cosa l’home es sorprèn ja que durant
Gaspar Arbusà, Marina Eulera Cabrera,Hannah Fernàndez Fruitós, Marta
tota l’escena havia estat somrient i de cada cosa que li demana o li diu, només rep com a resposta una gran ignorància, ja que el deficient no li diu res.
El medi o setting d’aquesta escena, tal i com els anomena Goffman, podem concloure que és en una vall amb petites cases de fusta on s’hi fa alguna classe de procés laboral (no podem saber amb certesa què s’hi fa ja que no ho esmenta en cap moment durant l’escena). En aquest medi s’hi troben bastants personatges però bàsicament podem parlar dels dos homes ja dits anteriorment, els que un d’ells pateix una deficiència. Podem deduir amb facilitat que té una deficiència pel seu aspecte.
Tal i com podem veure al llarg de l’escena, el setting o medi es mostra com un lloc força tranquil i té l’aparença de ser una escena dels anys 70 pels cotxes que també hi apareixen i per la vestimenta dels personatges.
Durant l’escena, considero que no s’hi aprecien diferents rols , ja que tots els personatges porten pràcticament la mateixa vestimenta i no es veuen diferències entre ells però tot i això, si que és cert que l’home que pateix una deficiència actua d’una manera estranya ja que durant l’escena es mostra simpàtic amb l’altre home però al final es nega rotundament a parlar-l’hi i a donar-li la mà.
Tal i com podem veure al llarg de l’escena, l’home que inicia a tocar el banjo interpreta el moment com a un moment divertit, competint però divertit i suposadament el que pateix deficiència es mostra simpàtic durant tota l’escena però finalment, possiblement veu a l’altre home com a una competència i per això actua com a tal, sense cap argument per a ell i sense dirigir-li la paraula.
Goffman també esmenta el concepte de façana al seu llibre anomena’t: “La presentación de la persona en la vida quotidiana’’. Aquest concepte es basa en l’ aparença i els modals. Durant l’escena podem veure que tots els personatges
Gaspar Arbusà, Marina Eulera Cabrera,Hannah Fernàndez Fruitós, Marta
Antigament, la circumcisió era un acte freqüent en els nens petits amb una veu vocacional per dedicar-se al món de la música, realitzat per famílies que consideraven que el seu fill tenia grans dots pel cant. Tot i ser un procés de penalització, es continuava portant a terme ja que entrava en joc el fet de tenir un fill amb una veu tan abundant que el permetés ser un gran cantant. El que permetia la circumcisió era conservar la veu aguda de la persona inclús fins la seva adultesa.
Analitzant aquesta escena a partir dels conceptes apresos de Goffman, el primer del qual podem parlar a simple vista, és del medi. El medi o setting és l’espai on es desenvolupa l’acció humana, es caracteritza per la decoració, el mobiliari i tots aquells elements que formen part de l’escenari on transcorre l’obra. Es tracta d’un medi fix, ja que no varia durant el desenvolupament de l’escena. En aquesta seqüència de la pel•lícula el medi és una teatre, concretament el teatre King’s Theater de Haymarket a Londres. A través de les imatges que se’ns mostra durant tota l’escena, podem observar que és un teatre molt gran, on hi ha una gran quantitat d’espectadors gaudint de la pura i profunda veu de Farinelli. El teatre consta d’un escenari situat al centre, d’una platea i diverses llotges per on està repartida l’audiència. Com hem esmentat anteriorment, la pel·lícula està ambientada al segle XVIII, per tant la decoració que apareix en aquest medi està relacionada amb les característiques culturals i socials d’aquella època. L’estil del decorat és barroc, amb ornamentacions molt exagerades i un ambient molt carregat. Predomina l’ús del color daurat i la utilització de formes petites i molt elaborades, per tant, no predomina la simplicitat ni la senzillesa. A la part posterior de l’escenari, hi ha una pintura, un fris on hi ha pintat la figura d’un paó reial que a mesura que avança la interpretació de Farinelli, les seves ales es van estenent. Respecte el públic, podem observar que tots els personatges pertanyen a la mateixa classe social ja que practicament van vestits tots igual. A través de les característiques que presenta la roba dels personatges, deduïm que formen part
Gaspar Arbusà, Marina Eulera Cabrera,Hannah Fernàndez Fruitós, Marta
d’una classe social més aviat alta. Per part de les dones, predominen els vestits llargs, les cotilles, els barrets, els collarets,els guants i les joies. En quant als homes, es caracteritzen per l’ús de les jaquetes curtes amb decorats de color daurat i les camises blanques amb coll alt. Respecte el pentinat, la tendència en la figura femenina és el cabell arrissat i respecte els homes, l’ús de perruca. A partir d’aquests detalls podem verificar el fet de que els espectadors de l’obra de Farinelli pertanyen a una classe social alta. Un detall que ens ajuda a recolzar aquesta idea és el comportament que presenten en tot moment, tant l’atenció que presten com el fet de valorar i sentir-se identificats amb allò que estan observant.
En quant als protagonistes de la seqüència, en aquest cas Farinelli i el compositor Hädel podem afirmar que són dos personatges que també pertanyen a una classe social alta a través dels aspectes mencionats anteriorment. Farinelli és un home d’uns 30 anys el qual pertany a una família de baixa noblesa. És el principal protagonista ja que la major part de l’escena apareix la seva figura ja sigui cantant en el moment actual o amb els flashbacks que té sobre la seva infantesa. Aquest fet ens dona a conèixer que la seva vida ha estat condicionada per el moment en que es va haver de sotmetre a aquest procés de castració. Ha estat un fet en la seva vida que li ha marcat un abans i un després. El després de la circunsició bé donat per la fama i el triomf de la seva profunda i commovedora veu. Els gestos i l’aspecte que transmet al acabar de cantar, mostren que ha estat un fet de la seva vida més aviat traumàtic. Actua amb el rostre cobert completament per una pintura blanca i una túnica vermella. Això ens demostra que tot forma part d’una obra de teatre, on el que està fent Farinelli es fruit d’actuar, és a dir, no representa com és ell exactament sinó que està adoptant un rol diferent per tant es tracta d’una façana. La façana és la dotació expressiva portada a terme per un individu determinat el qual empra de manera inconscient o conscient durant una actuació. En aquesta escena trobem aquest terme ja que es tracta d’una obra de teatre on el principal objectiu es posicionar-se en el roll d’un altre personatge.
Gaspar Arbusà, Marina Eulera Cabrera,Hannah Fernàndez Fruitós, Marta
cap a la jove, com ve feia l’amo, aquests també la menyspreen. Però trobem una excepció, el militar que es troba fora del local observant la situació, aquest sembla ser d’un rang superior per la seva aparença i els seus modals, com el barret i l’actitud enfront la situació, que sembla ser més dura.
Quan la jove comença a cantar, adopta la façana que la determina, la de cantant. La seva aparença canvia quan l’amo la obliga a posar l’esquena recta i el pit enfora, mostrant així seguretat tot i que la seva inseguretat i por segueix en tota l’escena, per tant seria una façana obligada per la situació. La jove es converteix en la protagonista en quant les notes comencen a sortir per la seva boca, poc a poc la façana dels militars també canvia quan se n’adonen que la cançó es l’himne alemany. Aquests deixen l’arrogància i comencen a aflorar els seus sentiments més íntims i amagats, que es la tristesa, per tant ens trobem en una situació on els modals canvien, i es tornen tots més humanitaris i sincers.
Les llàgrimes de la jove i el sentit de la cançó comencen a unir els sentiments de tots els membres de la sala, i demostren el dolor causat per la guerra i el dol de tots aquells que han perdut companys en combat. Les llàgrimes s’apoderen de tots els membres de la sala, i en la jove es reflexa una actitud una mica variant, es sent més còmoda en aquell ambient, sobretot quan tots comencen a taral·lejar amb ella. Durant els minuts en que canten i deixen sortir els seus sentiments, deixen la seva façana de militar dur i arrogant, inclús el observador, que es el militar amb més poder de l’entorn, i encara que no es troba dins la sala, per la seva aparença facial, ens demostra que sent els mateixos sentiments que la resta de militars. Un jove que apareix en acció en aquell moment, el fa treure l’atenció de l’escena que es viu dins la taverna i el fa tornar a la realitat, a la crua realitat. Es llavors quan la seva aparença torna a ser la de militar superior.
Gaspar Arbusà, Marina Eulera Cabrera,Hannah Fernàndez Fruitós, Marta
En aquesta escena final de ‘Paths of glory’, no apareix la tergiversació d’Erving Goffman, ja que no hi ha falses façanes, doncs els militars lluiten perquè es la seva decisió encara que en situacions com la que hem comentat, es mostren dolguts.
