¡Descarga Coeducación en Primaria: Desafío de Eliminar Stereotipos Sexistas y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity!
1. Presentació
El treball que vam presentar constitueix una aproximació al tractament del gènere en l'aula en l'etapa d'Educació Primària. Pretén ser, abans de res, una incitació a la reflexió, al debat, la investigació i la posada en pràctica d'iniciatives coeducatives per part dels equips docents que s'ocupen de la formació de nens i nenes de sis a dotze anys. Es tracta de justificar la importància del tractament de la coeducació en l’etapa d'Educació Primària. Per a això s'estableixen connexions entre la demanda social d'intervencions destinades cap a l'assoliment d'una efectiva igualtat d'oportunitats entre homes i dones i el paper que l'escola pot ocupar en aquest sentit. Es fa especial èmfasi en l'interès educatiu de la coeducació en la formació integral de les persones. Així com una sèrie de trets característics en aquesta etapa.
Els apartats següents estan destinats a la realització d'una lectura del currículum oficial de l'Educació Primària prenent com referent l'òptica coeducativa. Específicament s'assenyalen els objectius i continguts on la pretensió de la superació de estereotips discriminatoris i sexistes es troben més clarament reflectits. Complementàriament, s'oferixen en aquest bloc una sèrie d'indicacions metodològiques pròpies del gènere en l'aula en l'etapa.
2. INTRODUCCIÓ: EL GÈNERE EN L'AULA EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
La inclusió de la coeducació el gènere en l'aula, en el Sistema Educatiu, en general, i en el currículum de l'Educació Primària, en particular, es recolza en arguments legals i raons de tipus social. En aquest capítul es revisen alguns d'aquests fonaments i s'avancen els trets més característics de l'enfocament coeducatiu en la primera etapa de l’ensenyament obligatori. Un dels trets més destacats de les societats democràtiques avançades és la progressiva incorporació de la dona a la participació social. Determinats àmbits de la vida social tals com l’activitat laboral remunerada, el protagonisme polític o la creació cultural es veuen d'aquesta forma cada vegada més enriquits al convertir-se en espais d'integració i igualación social.
En Espanya l'aspiració de la igualtat entre ambdós sexes es troba reflectida en la legislació vigent. Específicament, la Constitució de 1978 en els seus articles 14 i 9.
prohibeix expressament qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe i estableix l’obligació que correspon als poders públics de promoure les condicions perquè la igualtat de les persones sigui real i efectiva. En Catalunya s’estableix l’obligació de l'Administració de promocionar l'efectiva igualtat de l'home i la dona, promovent la plena incorporació d'aquesta en la vida social i superant qualsevol discriminació laboral, cultural, econòmica o política.
Aportacions del Sistema Educatiu
Una contribució especialment rellevant per a superar la discriminació pot provenir del sistema educatiu. L'escola, mentre que formadora d'actituds de nens i nenes, ofereix una plataforma excel·lent per a la superació dels prejudicis sexistes i per a la provocació d'un canvi en profunditat de les estructures i de les pràctiques socials no desitjables. En l'escola, a més, és possible contribuir als processos de socialització de l'alumnat evitant estereotips sexistes.
L'actual reforma del sistema educatiu, al transcendir la tradicional preocupació per la transmissió de continguts academicistes, i posar l'accent en la forma integral de les persones, col·loca a l'escola en una situació de major permeabilitat a la introducció de nous valors en el currículum. Des del “Avantprojecte de la LOE” i anteriors mesures legals, s'accentua el principi de no discriminació per raó sexe i s'insisteix en la necessitat d'evitar que aquesta transmesa en els centres escolars a través de diversos procediments. És en aquest context d'eliminació del sexisme, de proporcionar igualtat d'oportunitats i de contribuir al desenvolupament d'una societat més justa i igualitària en el cal situar la proposta de coeducació.
2.1 El gènere en l'aula: La coeducació
El concepte de coeducació és de major amplitud i riquesa que el d'ensenyament mixt. Aquest segon fa referència a la pràctica consistent que alumnes i alumnes estiguin en
aprenentatge: des de les finalitats més remotes als objectius més concrets; dels continguts bàsics del currículum de l'etapa al disseny d'unitats didàctiques; de l'organització general del sistema i el centre a les relacions de comunicació en l'aula; de les orientacions metodològiques generals al disseny d'activitats específiques; de la fixació de criteris d'avaluació al disseny d'instruments d'observació,... En suma, es tracta d'intervenir des del plànol escolar, en un procés d'anàlisi i redefinició dels models curriculars que configuren els arquetips d'home i dona. Tampoc l'activitat coeducativa pot limitar-se a la intervenció d’un grup de professors o professores més o menys motivats sobre aquesta temàtica. Es tracta d'implicar a la totalitat dels membres de la comunitat educativa pares, mares, alumnat, professorat,... en un projecte il·lusionant de reflexió i acció. Ha de superar-se l'estret marc d’un aula determinada i abastar els diferents components del Centre. Treballar a nivell de Centre, entès aquest com unitat funcional i organitzativa, sobre la base d’un Projecte determinant, té indubtables avantatges.
Per a l'equip educatiu, el treball a nivell de Centre permet superar el gran desgast psicològic que suposa l'abordar en solitari els múltiples i complexos problemes que se susciten a partir d’un enfocament renovador de l'ensenyament, com és el de la coeducació, al mateix temps que li permet assolir un major desenvolupament i creixement professional.
Per als alumnes i alumnes l'existència d’un Projecte de Centre coherent els permet reduir el nivell d'incertesa durant la seva estada en l’escola, ja que així poden descobrir les demandes que sobre els seus comportaments tenen els adults i les seves possibilitats d'acció i intervenció. La comunitat troba que pot veure's més implicada en el centre si participa activament del Projecte. Paral·lelament, el Projecte pot anar-se adequant progressivament a les circumstàncies concretes de cada context social. El Projecte de Centre ha de contemplar la coeducació des de dos vessants: en primer lloc evitant aquells plantejaments actituds i expressions que afavoreixin o permetin la discriminació sexista, i en segon lloc, mitjançant la intervenció positiva, promocionant el desenvolupament personal, equilibrat i cooperatiu de tots els membres de la comunitat. En el centre es donen nombroses situacions en les quals és possible intervenir coeducativament: en la cultura interna, en les normes de comportament, en les relacions interpersonals, etc., però existeixen determinats aspectes sobretot els corresponents al “currículum implícit” -“currículum ocult”- que
tenen una especial rellevància. Ens detindrem ara a comentar l'ús del llenguatge, l'ocupació de materials didàctics i les mesures d'acció positiva.
Existeix en l'actualitat un consens generalitzat sobre les implicacions i conseqüències que té la utilització en la pràctica docent de determinades formes sexistes del llenguatge que suposa una exclusió sistemàtica de les nenes en les interaccions verbals habituals. Tals com l'ús sistemàtic i normatiu del masculí per a designar a col·lectius que inclouen a persones d’ambdós sexes, fins i tot quan la majoria d'aquestes persones són dones o nenes, arribant-se a ometre la presència d'identitat de persones d'altre sexe. O, per citar altre exemple, la denominació de moltes professions pressuposant que les persones que les exerceixen són sempre exclusivament barons o dones. A aquest efecte, assenyala Begoña Sales (1992) “ la utilització del llenguatge masculí omnicomprensiu, la relació que té aquest amb aspectes, elements, objectes i estructures de poder... La incorporació del femení en moments puntuals amb valoracions semàntiques negatives o pejoratives establint relacions subordinades i configurant categories inferiors, desenvolupen en les criatures sentiments diferents segons el sexe”.
La superació d'aquestes formes verbals sexistes en els contextos comunicatius habituals del centre escolar constitueix, per tant, un dels reptes prioritaris d’un Projecte que tingui com una de les seves finalitats principals una educació més igualitària.
2.3 ELS MATERIALS DIDÀCTICS
L’ anàlisi, revisió i selecció dels materials didàctics és un altre dels elements als quals cal prestar una especial atenció, ja que la seva ocupació contribueix a conformar un model de persona en el qual els estereotips de gènere poden estar més o menys presents. Encara avui en dia, en alguns d'aquests materials, pot observar-se un clar biaix sexista, tant en els seus continguts textuals com en l'ocupació de determinades imatges arqueotípiques. L'elaboració de materials alternatius, allunyats de prejudicis sexistes, així com l'adopció d'una perspectiva crítica davant dels ja existents en els
i integració social en grups més amplis. Com a conseqüència de les noves possibilitats emergents, es va elaborant una sèrie de representacions del món, de les relacions interpersonales que es donen en la societat i de les normes i valors que la regeixen. En aquests processos es veuen implicats els diferents mitjans en els quals transcorre la vida dels nens i la família, barri, amistats,... contribuint tots ells a la transmissió d'uns models que poden ser més o menys equilibrats, més o menys justs, més o menys segregats. L'escola ha de ser conscient que en el procés d'elaboració de nocions tals com gènere (fet social) o sexe (fet biològic) es realitzen seleccions culturals que estan impregnades de prejudicis, però que operen com si responguessin a un procés de objectivació de la realitat. És per això que el gènere a l’aula com un element corrector de desigualtats, ha d'intervenir en la modificació d'aquestes nocions, aportant informacions i models culturals superadors de tals arquetips. Es prestarà en aquesta etapa especial atenció a la construcció d'una identitat sexual en la qual el femení no estigui subordinat al masculí, al desenvolupament d'actituds de convivència tolerants amb les diferències individuals i grupals, a l'aprenentatge de destreses socials que permetin la resolució positiva dels conflictes i a l’adquisició d'hàbits de cooperació de nens i nenes en tasques no segregadores.
També, en l'Educació Primària, s'haurà de promoure el desenvolupament de l'autoestima, la valoració del propi judici i la conformació d'expectatives de futur progressivament més àmplies per als nens i les nenes. Però per a arribar a aquestes finalitats, l'escola d'Educació Primària haurà d'oferir diferents contextos o “escenaris” que situïn harmònicament termes com la cooperació, la descentració social, el diàleg, la reflexió, el respecte, la tolerància,... Fomentar la participació d'alumnes en els seus propis processos d'aprenentatge, prioritzar el treball en grup, motivar a l'expressió lliure i creativa de les pròpies idees i dels sentiments, crear canals fluïts de comunicació en l'aula i obrir les portes a les transformacions socials de l'entorn seran algunes de les vies que contribueixin a la construcció d'aquests contextos de gènere a l’aula.
3. TRACTAMENT DEL GÈNERE A L’AULA EN ELS OBJECTIUS GENERALS DE L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Hem assenyalat amb anterioritat que la intervenció del gènere a l’aula, lluny de limitar- se a un aspecte concret del curriculum, afecta a la totalitat dels elements curriculars en
major o menor mesura. Tal és el cas dels objectius generals de l'etapa d'Educació Primària que, en el seu conjunt, s'entenen com “les intencions que orienten el disseny i la realització de les activitats necessàries per a la consecució de les grans finalitats educatives això és, promoure el desenvolupament integral de l'individu i facilitar-li construcció d'una societat més justa i solidària”
No obstant això, creiem d'interès realitzar una lectura més detinguda dels objectius educatius de l'etapa prenent com a referencia la contribució que aquests realitzen al camp de del gènere a l’aula. Es presenten a continuació, d'entre tots els objectius d'etapa, aquells que major relació tenen amb la proposta del gènere a l’aula.
a) Conèixer el propi cos i les possibilitas motrius i progessar en l’adopció d’hàbits de salut i higiene personal. Es pretén amb aquest objectiu desenvolupar en l'alumnat un coneixement de les característiques físiques i psíquiques, un major desenvolupament de l'autoestima i l'adopció d'hàbits saludables. Des d'una perspectiva del gènere a l’aula, el coneixement del propi cos ha de realitzar-se sense establir una sèrie de categories de subordinació d'un sexe enfront l’altre (“sexe feble” o “sexe fort”). Més aviat es tracta d'incidir en els valors i possibilitats del propi cos, com a element definitori de la identitat personal. També en aquest objectiu es fa referència a la necessitat d'abordar una Educació Sexual que conegui i respecti les diferents opcions sexuals i que tingui en consideració les facetes comunicatives, afectives i relatives al plaer de les mateixes. b) Mostrar-se participatiu i solidari de forma responsable, i respectar els valors morals, socials i ètics propis d’altri, per exercitar-se en els principis bàsics de la convivència i d’estima per la pau. Des de l'òptica del gènere a l’aula, aquest objectiu suposa que en l'escola d'Educació Primària s'ha de desenvolupar la participació de nens i nenes en les activitats grupals, estimulant-los a una distribució equitativa de les seves funcions dins del grup, sense discriminacions a priori en funció del sexe, i evitant les conductes estereotipades en les tasques escolars (distribuir objectes, contribuir a la neteja de la classe. etc.) També és molt rellevant per a l'enfocament del gènere a l’aula l'estimular que nens i nenes, per igual, participin en l'elaboració i assumpció de les normes de convivència quotidiana en el centre, valorant en ambdós sexes aspectes tals com el respecte als altres, cura del material escolar, conductes d'ajuda, etc.
enfocament sexista dels valors que lliguen el racional amb el masculí i l'emocional amb el femení. i que han suposat la separació tradicional de les noies de tot allò considerat com científic, té com una de les seves conseqüències la diferència en les expectatives que es mantenen respecte als possibles resultats que, en aquesta àrea, obtindran alumnes i alumnes. Algunes investigacions de camp estableixen relacions entre aquestes diferents expectatives i el tipus d'interacció que es manté amb l'alumnat, segons es tracti de noi o noia. Als nois se'ls sol preguntar més, tenir més en compte les seves apreciacions sobre el tema mentre que a les noies se'ls toleren més els errors i els bloquejos afectius davant situacions problemàtiques. Superar aquests prejudicis i compensar les seves conseqüències serà una de les tasques de la coeducació. En el pla metodològic, l'enfocament coeducativo requereix la introducció de situacions, activitats i ejemplificaciones que pertanyin a l'univers experiencial tant dels nens com de les nenes, que parteixin dels interessos de l'alumnat, de les seves idees prèvies, que siguin funcionals i quotidianes.
Objectius de l'àrea de Matemàtiques
Dels objectius de l'àrea de Matemàtiques referits en el Decret que regula els ensenyaments per a l'Educació Primària hem seleccionat per al seu comentari des de l'òptica de la coeducació els següents:
6. Comprendre els operacions aritmètiques i conèixer com i quan s'ha d'utilitzar una operació específica.
Aquest objectiu posa en relleu la pretensió que aprenentatge de les matemàtiques en l'Educació Primària funcional, i que, en conseqüència sigui aplicable a les situacions quotidianes, com a instrument privilegiat per al desenvolupament de la capacitat d'anàlisis i comprensió de la realitat. Això suposa que l'experiència domèstica ha veure's reflectida en les activitats d'ensenyament, ja que en ser les més pròximes, els impliquen més i, per tant, té major capacitat de motivació per a l'abordatge de processos lògic-matemàtics. D'altra banda. en el procés de desenvolupament lògic-matemàtic s'ha de considerar
l'adquisició de certes habilitats motrius, que impliquen experiències corporals, i manipulatives – coordinació espai temporal, reconeixement de les característiques i propietats dels elements,... -s'han de treballar sense establir un biaix sexista en el seu tractament educatiu.
1. Valorar els matemàtiques com a eina útil per comprendre el món que l'envolta i per actuar sobre el seu entorn immediat.
Promoure actituds positives cap a l'activitat temàtica serà una de les conseqüències d'un aprenentatge funcional i pròxim a la realitat experiencial de nens i nenes. També, la motivació específica de les nenes es veurà incrementada cap a aquesta activitat en la mesura que disminueixi la sensació que tenen alguna dificultat essencial davant aquesta matèria Continguts de l'àrea de Matemàtiques S'han de tenir en compte els següents aspectes:
- Incorporar als exemples i problemes matemàtics situacions de la vida quotidiana d'alumnes i alumnes: món domèstic, adquisició doni objectes, jocs....
- Fomentar en les nenes actituds de confiança i seguretat davant les activitats matemàtiques i el seu aprenentatge.
- Utilitzar recursos i materials no excessivament estereotipats o corresponents al món masculí.
Àrea de Llengua Castellana i Catalana i Literatura
El llenguatge, com activitat humana complexa, assegura dues funcions bàsiques: ser mitjà de comunicació i servir d'instrument del pensament per representar, categoritzar i comprendre la realitat, a més de regular la conducta pròpia i la dels altres. Aquestes funcions s'interrelacionen, ja que la llengua interioritza representacions culturals i la parla les exterioritza en el procés comunicatiu. Llengua i parla són, així, instruments privilegiats per a la transmissió de la cultura d'unes generacions a altres.
Des d'una anàlisi coeducatiu del llenguatge interessa aturar-se en les dues funcions i en les seves projeccions al camp de l'ensenyament: analitzant les interaccions més comuns que es produeixen a l'aula i considerant les implicacions que aquell té a l'hora d'aprendre una sèrie de significats culturals. L'estudi de les interaccions verbals més freqüents que es produeixen en les aules - tant
11. Mostrar sensibilitat, respecte i interès pels manifestacions lingüístiques i culturals que li facilitin el domini d'altres llengües, tot ampliant els modalitats de relació i de millota de la seva capacitat intele·lectual.
Com s'indica en el text del Decret, “el llenguatge imposa formes de veure i interpretar la realitat i crea en els individus actituds que els condicionen. Introduir estratègies de debat, discussió, anàlisis d'elements lingüístics que imposen judicis de valor i prejudicis (classistes, sexistes, racistes, etcètera), són molt convenients per reflexionar sobre aquests problemes i per propiciar una formació en valors que no suposi discriminació”.
Continguts a l'àrea de Llengua Castellana i Catalana
A continuació s'assenyalen alguns aspectes a considerar en aquesta àrea:
- Fomentar l'ús no sexista del llenguatge en les situacions habituals de comunicació.
- Específicament se suggereix:
- Fer referències constants als dos gèneres (professors i professores, alumnes i alumnes...)
- Utilitzar exemples amb dones i en femení.
- Utilitzar noms comuns quant al gènere (cònjuge, pianista,...)
- Evitar el tracto discriminatori en determinats convencionalismes (senyor/senyoreta, per exemple).
- No utilitzar el femení per referir-se exclusivament a professions o papers socials poc valorats (les netejadores, les mestresses de casa, etc.)
- Valorar positivament els esforços dirigits a utilitzar un llenguatge no sexista.
- Evidenciar, en els comentaris de textos, manifestacions de sexisme. Proposar alternatives positives.
- Desenvolupar la capacitat d'interpretació crítica de missatges no explícits als textos escrits: doble sentit, missatges pejoratius. Cuidar la no utilització de paraules amb clara referència al gènere femení amb sentit despectiu, o pejoratiu.
- Desenvolupar una actitud critica davant els missatges que transmeten els mitjans de comunicació social i els missatges publicitaris, i el rebuig del que denoten una discriminació social, sexual, racial. etc.
- A través de determinats textos. entrar en contacte amb obres literàries d'autores.
Àrea de Coneixement del Madi Natural
L'àrea de Coneixement del Medi es configuri en el currículum de l'Educació Primària amb un caràcter fortament globalitzador, en una aproximació educativa integradora de diferents àmbits de coneixement i experiències, el que la fa molt representativa del que, en general, ha de ser el currículum en aquesta etapa d'Educació Primària, perquè reflecteix el sentit principal d'una progressió que en les alumnes i en els alumnes anirà del subjectiu, experiencialmente viscut, a lo socialment compartit, d'allò més global i indiferenciat cap als components múltiples que ho configuren, però no per dissoldre la unitat del mitjà en els seus elements múltiples que ho configuren, sinó per comprendre-ho i explicar-ho millor.
La coeducació ha de contribuir a una reorganització de la percepció del mitjà que tenen nens i nenes en el sentit d'anar distingint el descriptiu del normatiu, “el que és” del que “ha de ser”, enriquint la seva visió del món i proporcionant models alternatius lliures d'estereotips sexistes.
sense cap tipus de discriminació, a l'aprenentatge del seu ús i aplicacions per a l'aconsegueixo d'una major autonomia personal.
Continguts de l'àrea de Coneixement del Mitjà: social i Cultural
Els aspectes a considerar en aquesta àrea afectaran als quatre grans blocs que la componen: Desenvolupament soci personal, coneixement i actuació al medi ambient, educació per a la salut i qualitat de vida, i construcció i ús d'aparells i instruments tecnològics.
5.Tenir un coneixment d'ell mateix en interacció amb l'entorn. Emetre judicis crítics i constructius davant diferents situacions i t de l'etorn més pròxim com d'altres més allunyats en l'espai o el temps.
- Es fomentarà que, a la feina d'identitat personal els nens i les nenes incloguin en el seu autoconcepte i en el concepte que elaboren d'altres persones el desenvolupament de papers que superin una perspectiva rígidament estereotipada dels mateixos. 9. Respectar els valors morals, socials i ètics propis i d'altri a partir de l'exercici dels drets i deures democràtics a les seves actuacions convivencials.
- Conèixer i desenvolupar actituds de respecte a la dignitat i a la integritat física i moral de les persones, amb independència del seu sexe, edat, condició, etc.
- Afavorir el desenvolupament igualitari dels sexes, analitzant el perquè de la discriminació de les dones a la societat i proposant alternatives. 8. Reconèixer, valorar i complir els normes socials relacionades amb el respecte a si mateix i als altres personis i aquelles que regulin els relacions i la convivència entre la diversitat de grups que configurin la pròpia comunitat.
- Fomentar el coneixement i cura del propi cos i el dels altres coneixent i respectant les diferències sexuals.
- S'afavorirà la construcció de les nocions, actituds i valors que ajudin als alumnes i a les alumnes a viure la seva sexualitat de manera lliure i responsable.
- Desenvolupar actituds de respecte i tolerància davant les diferents opcions sexuals.
Àrea d'Educació Artística: visual i plàstica
L'àrea d'Educació Artística és fonamental per al desenvolupament personal al fer possible l'expressió i comunicació d'idees, experiències i sentiments. Contribueix, juntament amb les altres àrees educatives, a promoure el desenvolupament de processos autònoms d'exploració activa, d'expressió personal, de creació, de recerca d'estratègies pròpies de resolució de problemes, de sensibilitat estètica i de relació amb els altres. No es pot aïllar la producció artística de la societat en la qual es dóna, ni dels valors subjacents a la mateixa: “És la societat i la seva cultura qui elabora els codis de la creació artística, així com els seus significats, constituint-se aquests en part del patrimoni cultural d'una comunitat. En aquest sentit. en l'accés a la producció artística, així com en les seves diverses manifestacions es reflecteix - i, en ocasions, es reforça – un sistema de valors i models de relació social. La coeducació planteja un accés igualitari de nens i nenes al desenvolupament de les capacitats artístiques i a l'aprenentatge de tècniques expressives de diferent índole, al parell que promou una visió critica dels valors que es transmeten.
Objectius de l'àrea d'Educació Artística
Es consideren els següents:
11. Manifestar hàbits d'observació, atenció i pulcritud, com també respecte envers els obris pròpies i els dels altres persones.
Caldrà potenciar el comportament solidari en la realització d'activitats artístiques, rebutjant discriminacions basades en diferències de sexe, clons social, creences, raça i
Àrea d'Educació Física
L'activitat física en l'Educació Primària té el cos i el moviment els eixos bàsics de l'acció educativa. “L'ensenyament de l'Educació Física ha promoure i facilitar que alumnes i alumnes adquireixin comprensió significativa del seu cos i les seves possibilitat a fi de conèixer i dominar actuacions diverses que els permetin el seu desenvolupament de manera normalitzada en el mitjà, millorar les seves condicions de vida, gaudir de l'oci establir riques i fluides interrelacions amb els altres ha de ressaltar la importància educativa del coneixement corporal vivenciado i de les seves possibilitats lúdiques, expressives i comunicatives; així com la importància de l'acció del propi cos i d'utilitzar-lo eficaçment” Les persones, com éssers sexuados, tenen diferents característiques i possibilitats de desenvolupament físic la qual cosa no ha d'implicar restriccions ni discriminacions de cap tipus. La proposta d'àrea que s'expressa en l'esmentat Decret és, a aquest efecte, explícita, a l'assenyalar que s'evita discriminacions en funció del sexe, pal·liant les influències dels actuals estereotips que associen el moviment expressiu i rítmic com a propi del sexe femení, i la força, agressivitat i competició com masculins.
Objectius de l'àrea d'Educació Física
La coeducació es relaciona amb els següents objectius :
9. Accedir al comportament social que faciliti el creixement individual mitjançant la participació solidària, la responsabilitat, i el respecte als altres personis i , especialment, la utilització dels relacions de cooperació indispensables en una activitat física col·lectiva.
El joc grupal proporciona un clima saludable, afectiu i relacional, que fomenta el desenvolupament de l'autoconfiança i el gaudi per l'activitat física compartida. Caldrà evitar la selecció o distribució de jocs i activitats físiques en funció de criteris sexistes. Amb aquest objectiu es pretén desenvolupar en nens i nenes actituds positives i capacitats per discernir diferents comportaments, afavorint-se els de cooperació,
participació, ajuda i solidaritat. Això implica suscitar en els alumnes i en les alumnes anàlisis reflexius en tom a les possibles situacions que poden produir-se en la pràctica de l'educació física i l'adopció d'actituds derivades de les mateixes, evitant aquelles considerades agressives o de rivalitat en activitats competitives, i aprofundint en la vivència interiorització dels objectius proposats.
7. Valorar i fruir de l'activitat física, amb vista al benestar físic i mental, tot practicant hàbits d'higiene personal.
Amb aquest objectiu es contribueix a un desenvolupament de la responsabilitat i del respecte pel cos del/l'un altre/a, fomentant actituds i hàbits que incideixen positivament en la salut individual i col·lectiva: sensibilitat, valoració de la bellesa, delicadesa, habilitat corporal, agilitat,... Continguts de l'àrea d'Educació Física
S'hauran de tenir en compte els següents aspectes:
_8. Conèixer, identificar i experimentar diverses activitats físiques a la natura i en medis diferents de l'habitual, demostrant respecte envers l'entorn.
- Conèixer la realitat esportiva del seu territori i els recursos que li ofereix per a la pràctica de l'activitat física com una manera més d'utilitzar el temps lliure._
- Desenvolupar mitjançant la pràctica habitual del joc actituds i hàbits cooperatius i social, basats en la solidaritat, la tolerància, el respecte i l'acceptació de les normes de convivència.
- Integrar activitats i situacions que interessin i motivin por igual a nens i nenes. _1. Conèixer i acceptar el propi cos, cam també els seves possibilitats de moviment.
- Prendre conciència de la pròpia situació motriu en l'espai i en el temps en relació amb els altres personis, amb els objectes i en medis diversos._
