Coeducación: Igualdad de Oportunidades entre Hombres y Mujeres en la Educación - Prof. 744, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Coeducación: Igualdad de Oportunidades entre Hombres y Mujeres en la Educación - Prof. 744 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

LA COEDUCACIÓ

“L’educació no ha de ser el

principi de la desigualtat”

Carmina Abella

Alexis Borras

Izquierdo

Educació Primària

Grup 31

ÍNDEX

• 1. Què és la Coeducació?…………………………………………………..…………….……
• 2. Objectius de la coeducació……………………………………………………………..…..
• 3. La història………………………………………………………………………………..……
• 4. Diferència entre escola mixta i coeducació………………………………………………..
• 5. La influència dels mitjans de comunicació i la pantalla global en l’infant……..…….….
• 6. Conclusions i opinió personal…………………………………………………………….…
• 7. Webgrafia…………………………………………………………………………..……..…..
• 8 Bibliografía……………………………………………………………………….……………

2. OBJECTIUS DE LA COEDUCACIÓ

Els objectius de la coeducació són els següents:

• Educar per a que els nens i les nenes se sentin be sent allò que vulguin, sense restriccions ni limitacions per causa del sexe.
• Emprar un llenguatge que representi ambdós sexes.
• Ampliar les oportunitats educatives i formatives de totes les persones.
• Donar el mateix valor al fet de ser home o al fet de ser dona.
• Educar a dones i homes lliures proporcionant-los-hi coneixements que els ajudin a entendre el funcionament de la societat, donant-los-hi l'oportunitat de conèixer i treballar sobre les seves emocions i sentiments, estimulant-los a tenir en compte que necessiten i són necessaris per les persones amb les que conviuen en societat. 3. LA HISTÒRIA El sistema escolar es va dissenyar en el seu origen com un sistema eminentment masculí, les dones rebien la instrucció a casa, bàsicament en allò necessari per a ser una bona mare o esposa. Quan van començar les escoles de nenes, es va fer una rèplica del model masculí, això si, basant els continguts a transmetre en la certesa que les funcions a la societat de dones i homes eren diferents. La funció bàsica de la dona seguia sent la cura i el seu espai d’actuació bàsicament la llar o bé, quan la situació social així ho requeria, les feines poc qualificades i amb remuneració menor a la que percebia un home per la mateixa feina. La coeducació es basa en un principi bàsic: El dret a la igualtat d’oportunitats, independentment de l’origen, gènere, creença o qualsevol altra condició o circumstància social o personal. De fet, coeducar és un mètode d’intervenció educatiu que va més enllà de l’educació mixta, les bases del qual es fonamenten en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de nenes i nens independentment dels seu sexe.

La societat del segle XXI demana als sistemes educatius formar ciutadanes i ciutadans lliures, responsables, autònoms i solidaris capaços de trencar models estereotipats. Coeducar significa, doncs, educar des de la igualtat de valors de les persones. Actualment hi ha un marc legal que aposta per la coeducació com a eina clau per acabar amb la discriminació per sexe i per a eradicar la violència de gènere, per aquest motiu, els centres educatius, mitjançant els seus projectes educatius promouen accions encaminades a aconseguir una educació en la igualtat i desenvolupar pràctiques coeducatives. La desigualtat entre gèneres és una realitat que es ve repetint al llarg de la història, i que fins fa relativament poc es concevia com l’ordre natural de les coses. La societat “tradicional” pautava de forma rígida les qualitats i les funcions socials pròpies dels homes i de les dones. Mitjançant la divisió de la vida social en espai públic, adjudicat als homes, i espai privat, adjudicat a les dones, es va aconseguir que les trajectòries de vida d’ells fossin de domini públic, i se’ls atribuís una valoració especial. Mentre que tot el que pertanyia a l’àmbit domèstic quedava sempre en un segon pla, mancat de valor. A partir dels anys setanta, amb el feminisme, es va començar a qüestionar aquest ordre natural, que s’anomenaria patriarcat, i es va començar a visibilitzar la relació de poder que existia entre ambdós sexes; sent el femení el sotmès, i el masculí el que legítimament exercitava dit poder. Aquest plantejament fou el precursor d’un procés de reflexió i transformació socials en promoció de la igualtat, que encara avui en dia s’està gestant. Tot i els èxits aconseguits en la igualtat entre homes i dones, el sexisme encara es troba molt arrelat en la nostra cultura, sent l’origen d’alguns problemàtiques socials tan vigents com ara la violència de gènere. Aquesta pot donar-se a diferents nivells: econòmic, laboral, sexual, emocional... tot i que la més visibilitzada i mediàtica sigui la violència física. Les primeres experiències es portaren a terme als Estats Units a les darreres dècades del segle XIX i van ser estes pels moviments afins a l'escola nova. Per defensar o atacar aquesta modalitat educativa sovint es barregen motius pedagògics i ideològics. El terme es va usar històricament també per referir-se a les aules amb barreja entre estudiants negres i blancs a Nord-amèrica.

El model d'escola coeducativa implica que la comunitat escolar reconeix l'existència de la jerarquia del model masculí sobre el femení i que el professorat està disposat a intervenir per corregir aquesta jerarquia, alhora que es tenen en compte les necessitats no ateses de nens i nenes. La coeducació neix d'un concepte que presenta la cultura amb tota la seva globalitat, accepta les diferències personals sense confondre-les amb les diferències de gènere i adequa els processos d'ensenyament-aprenentatge a les característiques psicopedagògiques, socials i afectives de l'alumnat sense cap tipus de discriminació. La coeducació significa transformar la igualtat formal en igualtat real, ja que posa els mitjans necessaris per a una veritable igualtat d'oportunitats. Significa educar conjuntament nens i nenes i nois i noies, en la idea que hi ha diferents mirades i visions del món; diferents experiències i aportacions fetes per dones i homes. Els centres educatius són un lloc idoni per educar en democràcia i, per tant, en igualtat d'oportunitats; ara bé, hi queden elements no conscients (currículum ocult), de discriminació sexista i, per tant, hi ha moltes coses a fer encara.

5. LA INFLUÈNCIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I LA PANTALA GLOBAL EN ELS INFANTS Més enllà del paper educatiu de la família, l’escola, el grup d’amics... és evident que els mitjans de comunicació influeixen en gran mesura a infants i adolescents a l’hora de construir i aprendre models de masculinitat i feminitat. Si s’observa i s’analitza el contingut de les revistes per a infants i adolescents, els missatges que transmet la publicitat, quins models de gènere transmeten els videojocs, quins referents masculins i femenins projecten les sèries de televisió o les pel•lícules... És fàcil adonar-se que exalten i promouen les característiques típicament associades als homes i a les dones anteriorment comentades. Un dels àmbits estudiats per alguns autors en relació a la transmissió de continguts sexistes a infants i adolescents és el dels videojocs, molt populars i per això amb una gran repercussió. Aquest estudi posa de manifest l’alt contingut sexista present en els videojocs, ja que per una banda reforcen el comportament violent estereotipat dels nois: “...S’exalten actituds com l’agressivitat i el rebuig dels sentiments, la impulsivitat, el risc desmesurat, la competitivitat, etc. convertint aquests «valors» en «virtuts». Es valora el poder, la força, l’honor, la venjança, el desafiament, l’orgull, el coratge, la insensibilitat, el

desig constant d’afrontar perills.... I tot allò femení queda entès com debilitat, cobardia, conformisme i submissió” (Díez-Gutiérrez, 2007). I d’altra banda o bé redueixen les figures femenines a éssers passius, on l’únic valor a destacar recau en el de “dona-objecte”, o bé a més de ser dones objecte es masculinitzen, transmetent el missatge que elles tan sols guanyen valor a través de l’erotisme o bé adoptant comportaments típicament masculins, com si la igualtat entre homes i dones passés per la masculinització d’elles. “Això suposa un fort impacte en la imatge que les nenes o les adolescents es conformen sobre elles mateixes i promou pautes o comportaments dels nens o adolescents vers les dones elaborades a partir d’una visió estereotipada i limitada de la feminitat. Tant els nens com les nenes reben missatges que influeixen la manera en què creuen que han d’actuar o l’aspecte que han de tenir, aquests estereotips de gènere envien senyals molt fortes sobre el que significa ser dona o ser home. Un exemple clar el trobem en la representació de dóna ideal, que respon sovint a una imatge i actituds extremadament eròtiques. D’una banda aquesta imatge pot afectar la capacitat d’autoestima de les noies, així com a la idea de quin és el seu lloc al món. I de l’altre també promou el que els nois esperen de les noies i una determinada manera de relacionar-s’hi. A més, d’aquesta manera elles aprenen a dependre d’ells, ja que el seu valor queda supeditat a l’aprovació masculina, s’instaura doncs una forma de dominació” (Díez-Gutiérrez, 2007).

6. CONCLUSIONS I OPINIÓ PERSONAL El problema de la diferència de gènere és una evidència que està present encara en el nostre dia a dia. És molt greu, ja que les dones, en tant que humanes, haurien de tenir els mateixos drets que els homes. El problema és que no és la idea de 3 o 4 persones, sinó de tota una societat. Una societat que oprimeix en moltes ocasions el sexe femení i crea i fomenta el concepte que la dona és el sexe dèbil. Inclús la dona mateixa, sovint, té aquesta concepció. Per aquest motiu, s'ha de treballar des de ben petits, i el món de l'educació és un molt bon àmbit per fer-ho, a través de la coeducació. Personalment, crec que és important promoure el principi d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes ja des de les escoles i els instituts. Crec que cal una