2n Historia de l’art Grup A
Història del cinema
La càmera lúcida, Roland Barthes
La càmera lúcida amb el pas dels anys s’ha convertit en un dels llibres de capçalera indispensables
de la teoria de la fotografia. Roland Barthes no només utilitza aquest llibre per parlar dels aspectes
més importants de la imatge, sinó que l’autor porta la teoria al camp on ell es sent còmode, ja que
parla d'aquelles fotografies que realment li interessaven, de què li produïen algun plaer o emoció.
El seu estudi personalment m’ha semblat molt interessant, però hi ha hagut certes coses que m’han
cridat més l’atenció que altres:
Per començar, el tema del punctum i l'studium. El studium el podem definir com el que podríem dir,
l'anàlisi de la foto. És la relació que hi ha entre el/la creador/a i els consumidors. L'atracció que
l'espectador sent per la fotografia. Però per anar més enllà, podem dir que el studium és allò que el
fotògraf vol que veiem, és a dir el que ell captura i el que ens vol ensenyar, bàsicament el que el
fotògraf ens vol expressar amb aquella imatge amb unes certes funcions: informar, representar,
sorprendre, fer significar una cosa... Normalment, aquest mobilitza un desig a mitges a l'observador,
és a dir que es pot classificar amb un m'agrada o no m'agrada. Barthes a aquest tipus de mirada en
una fotografia l'anomena "fotos series".
També podem dir que l'studium, normalment es pot aplicar en la majoria de fotografies. Ja que totes
les fotos tenen una història a explicar per part de l'autor, un rerefons cultural que fa que la gent
vulgui conèixer el seu significat. Per tant, el studium és una característica que tenen les fotografies
per defecte.
Per altra banda, també ens explica una altra característica de les fotos, però en aquest cas una
característica, com hem vist anteriorment amb l'studium, que no tenen totes les fotos.
El punctum podem dir que és aquella punxada, petita taca o casualitat que podem trobar en algunes
imatges, podem dir que és aquella petita cosa que veiem en una fotografia que ens apassiona, però a
la vegada ens molesta per molt petita que sigui. Gràcies a aquesta característica fa que la foto deixi
de ser una qualsevol, és a dir li dona un toc únic que la fa especial.
