Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La Cámara Lúcida: La Teoría de la Fotografía según Roland Barthes, Ejercicios de Historia del Cine

En este documento se presenta una reseña de la obra clave de roland barthes sobre la teoría de la fotografía: 'la cámara lúcida'. Se analizan los conceptos de estudio y punctum, y se discute la importancia de la fotografía en la historia de la humanidad y su relación con el cinema.

Tipo: Ejercicios

2020/2021

Subido el 13/12/2021

martiineet
martiineet 🇪🇸

15 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
2n Historia de l’art Grup A
Història del cinema
La càmera lúcida, Roland Barthes
La càmera lúcida amb el pas dels anys s’ha convertit en un dels llibres de capçalera indispensables
de la teoria de la fotografia. Roland Barthes no només utilitza aquest llibre per parlar dels aspectes
més importants de la imatge, sinó que l’autor porta la teoria al camp on ell es sent còmode, ja que
parla d'aquelles fotografies que realment li interessaven, de què li produïen algun plaer o emoció.
El seu estudi personalment m’ha semblat molt interessant, però hi ha hagut certes coses que m’han
cridat més l’atenció que altres:
Per començar, el tema del punctum i l'studium. El studium el podem definir com el que podríem dir,
l'anàlisi de la foto. És la relació que hi ha entre el/la creador/a i els consumidors. L'atracció que
l'espectador sent per la fotografia. Però per anar més enllà, podem dir que el studium és allò que el
fotògraf vol que veiem, és a dir el que ell captura i el que ens vol ensenyar, bàsicament el que el
fotògraf ens vol expressar amb aquella imatge amb unes certes funcions: informar, representar,
sorprendre, fer significar una cosa... Normalment, aquest mobilitza un desig a mitges a l'observador,
és a dir que es pot classificar amb un m'agrada o no m'agrada. Barthes a aquest tipus de mirada en
una fotografia l'anomena "fotos series".
També podem dir que l'studium, normalment es pot aplicar en la majoria de fotografies. Ja que totes
les fotos tenen una història a explicar per part de l'autor, un rerefons cultural que fa que la gent
vulgui conèixer el seu significat. Per tant, el studium és una característica que tenen les fotografies
per defecte.
Per altra banda, també ens explica una altra característica de les fotos, però en aquest cas una
característica, com hem vist anteriorment amb l'studium, que no tenen totes les fotos.
El punctum podem dir que és aquella punxada, petita taca o casualitat que podem trobar en algunes
imatges, podem dir que és aquella petita cosa que veiem en una fotografia que ens apassiona, però a
la vegada ens molesta per molt petita que sigui. Gràcies a aquesta característica fa que la foto deixi
de ser una qualsevol, és a dir li dona un toc únic que la fa especial.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La Cámara Lúcida: La Teoría de la Fotografía según Roland Barthes y más Ejercicios en PDF de Historia del Cine solo en Docsity!

Història del cinema

La càmera lúcida, Roland Barthes

La càmera lúcida amb el pas dels anys s’ha convertit en un dels llibres de capçalera indispensables de la teoria de la fotografia. Roland Barthes no només utilitza aquest llibre per parlar dels aspectes més importants de la imatge, sinó que l’autor porta la teoria al camp on ell es sent còmode, ja que parla d'aquelles fotografies que realment li interessaven, de què li produïen algun plaer o emoció. El seu estudi personalment m’ha semblat molt interessant, però hi ha hagut certes coses que m’han cridat més l’atenció que altres: Per començar, el tema del punctum i l'studium. El studium el podem definir com el que podríem dir, l'anàlisi de la foto. És la relació que hi ha entre el/la creador/a i els consumidors. L'atracció que l'espectador sent per la fotografia. Però per anar més enllà, podem dir que el studium és allò que el fotògraf vol que veiem, és a dir el que ell captura i el que ens vol ensenyar, bàsicament el que el fotògraf ens vol expressar amb aquella imatge amb unes certes funcions: informar, representar, sorprendre, fer significar una cosa... Normalment, aquest mobilitza un desig a mitges a l'observador, és a dir que es pot classificar amb un m'agrada o no m'agrada. Barthes a aquest tipus de mirada en una fotografia l'anomena "fotos series". També podem dir que l'studium, normalment es pot aplicar en la majoria de fotografies. Ja que totes les fotos tenen una història a explicar per part de l'autor, un rerefons cultural que fa que la gent vulgui conèixer el seu significat. Per tant, el studium és una característica que tenen les fotografies per defecte. Per altra banda, també ens explica una altra característica de les fotos, però en aquest cas una característica, com hem vist anteriorment amb l'studium, que no tenen totes les fotos. El punctum podem dir que és aquella punxada, petita taca o casualitat que podem trobar en algunes imatges, podem dir que és aquella petita cosa que veiem en una fotografia que ens apassiona, però a la vegada ens molesta per molt petita que sigui. Gràcies a aquesta característica fa que la foto deixi de ser una qualsevol, és a dir li dona un toc únic que la fa especial.

Història del cinema També podem dir que el punctum pot ser aplicat voluntàriament o involuntàriament en la imatge, amb això estem dient que alguns autors són conscients que estan deixant una marca en la imatge perquè l'espectador se centri en aquella cosa, però també molts cops un punctum és trobat per l'observador sense que l'autor hagi pensat en aquell detall. Podem dir que el punctum pot ser vist per moltes persones, però a vegades els ulls ens enganyen, i el que ens pensem que és el punctum no ho és, ja que Barthes explica que el punctum és allò que no podem definir, és a dir l'efecte del punctum és segur i es fa notar en la imatge, però al principi costa de localitzar i, inclús hi ha vegades que no es pot arribar a trobar un punctum, però l'observador nota una cosa que el punxa dins la foto. Finalment, per això es diu que aquesta definició pot ser aplicada per tothom però de manera diferent, ja que cada persona pot tenir una referència de punctum diferent, llavors aquesta característica li dona un toc únic i diferent segons la persona que està en aquell moment observant la fotografia. Un dels aspectes més destacats d'aquesta obra és el fonament que la fotografia permet “prendre la mort” és a dir, l'únic mitjà capaç de congelar personatges i esdeveniments a través del temps. Sobre aquesta qüestió, es considera que “la fotografia repeteix mecànicament el que mai més no es podrà repetir existencialment” (p.29) D'acord amb el que exposa l'autor, la rellevància de les fotografies cau en la capacitat per comunicar missatges i generar reaccions en qui les mira. En aquest aspecte es ressalta elements com ara la nostàlgia i el record tan individualment com col·lectiu, tal com succeeix en la seva anàlisi de la imatge de la seva mare. A La Càmera Lúcida es ressalta la importància de la fotografia en la història de la humanitat, ja que aquest mitjà constitueix una forma de durar malgrat el temps i fins i tot recordar els nostres éssers estimats; tendència aprecia en les fotos de retrats i de famílies, com a part d'un procés d'irrupció del que és privat en el públic.

Història del cinema

Bibliografia

Barthes, R., 2007. La cámara lúcida. Barcelona: Paidós Ibérica.