Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


treball Maria Rosa, Guías, Proyectos, Investigaciones de Filología Catalana

Asignatura: realisme i naturalisme, Profesor: Roger Canadell Rusiñol, Carrera: Filologia Catalana, Universidad: UB

Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones

2012/2013

Subido el 11/09/2013

sararp16
sararp16 🇪🇸

4

(1)

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Explica quina és la lluita o contra què lluita la Maria Rosa en aquesta obra i quina
importància té el desig devastador.
La història i el conflicte central que Guimerà exposa a Maria Rosa va començar tres
anys enrere, abans d’inaugurar-se pròpiament l’acció de l’obra. Maria Rosa i Andreu
van iniciar la seva relació en el mas de la Rigala, i al cap de poc temps van coincidir
amb en Marçal en la construcció de la carretera. Hi ha una cosa que no es pot negar: els
dos homes van quedar atrapats per la mateixa dona. Tanmateix, l’Andreu ja era el marit
de la Maria Rosa quan en Marçal la va conèixer, la qual cosa no evita que aquest darrer
vagi covant i reprimint en el seu interior un desig insaciable, reflex de la seva atracció
fatal per ella, amb la recòndita esperança de poder-la posseir un dia.
Guimerà no va voler reduir la situació centrar de l’obra a una simple història
sentimental tractada de manera estereotipada. En relació amb la passió amorosa que
mostra a l’obra entre en Marçal i la Maria Rosa, queda clar que el desig és viscut
interiorment i patit físicament per tots dos, de manera autònoma i personalitzada. El
motor de la història i del conflicte central de l’obra és en Marçal, qui veu el camp lliure
i extrema al màxim les seves atencions i la seva dedicació cap a la Maria Rosa. Un fet a
tenir en compte és que la Maria Rosa és òrfena d’una mare que va patir perquè el seu
marit no l’estimava; una dona a la qual segons en Quirze la seva germana s’hi assembla.
Arribats aquí, podem preguntar-nos fins a quin punt, i des d’una visió naturalista, la
Maria Rosa no recull com a herència materna un cert sentiment d’insatisfacció sexual.
El cas és que ella es manifesta en tot moment com un ésser viu, de carn i ossos, en
relació amb els dos homes de la seva vida. Mostra la naturalesa sincera del seu
sentiment amorós per l’Andreu, amb un significatiu relleu del component eròtic. Per a
la Maria Rosa, l’Andreu és el trepitjador del mas de la Rigala: un home guapàs,
ditxaratxero, ros com un sol, i amb uns ulls que li ballaven tot el dia, com les cames ”.
La Maria Rosa, a qui, abans de conèixer l’Andreu, li feien fàstic els homes, va quedar
“emprendada” d’ell, que ballava mentre li ficava un gotim de garnatxa al cos, i ella li
arrancava l’agulla del peu, i la sang de l’Andreu es barrejava amb el vi de la verema,
que temps després es convertirà en l’enverinat i simbòlic regal de bodes d’en Badori. El
vi que beurà en Marçal i que el durà a confessar el seu crim. Una perversa cerimònia
amorosa, en què el vi i la sang es barregen, que no fa sinó completar la simbòlica
possessió de la Maria Rosa i l’Andreu en el mas de la Rigala.
Sara Rincón Pérez
NIUB: 16111001
Grup de matí.
1
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga treball Maria Rosa y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!

Explica quina és la lluita o contra què lluita la Maria Rosa en aquesta obra i quina importància té el desig devastador.

La història i el conflicte central que Guimerà exposa a Maria Rosa va començar tres anys enrere, abans d’inaugurar-se pròpiament l’acció de l’obra. Maria Rosa i Andreu van iniciar la seva relació en el mas de la Rigala, i al cap de poc temps van coincidir amb en Marçal en la construcció de la carretera. Hi ha una cosa que no es pot negar: els dos homes van quedar atrapats per la mateixa dona. Tanmateix, l’Andreu ja era el marit de la Maria Rosa quan en Marçal la va conèixer, la qual cosa no evita que aquest darrer vagi covant i reprimint en el seu interior un desig insaciable, reflex de la seva atracció fatal per ella, amb la recòndita esperança de poder-la posseir un dia.

Guimerà no va voler reduir la situació centrar de l’obra a una simple història sentimental tractada de manera estereotipada. En relació amb la passió amorosa que mostra a l’obra entre en Marçal i la Maria Rosa, queda clar que el desig és viscut interiorment i patit físicament per tots dos, de manera autònoma i personalitzada. El motor de la història i del conflicte central de l’obra és en Marçal, qui veu el camp lliure i extrema al màxim les seves atencions i la seva dedicació cap a la Maria Rosa. Un fet a tenir en compte és que la Maria Rosa és òrfena d’una mare que va patir perquè el seu marit no l’estimava; una dona a la qual segons en Quirze la seva germana s’hi assembla. Arribats aquí, podem preguntar-nos fins a quin punt, i des d’una visió naturalista, la Maria Rosa no recull com a herència materna un cert sentiment d’insatisfacció sexual.

El cas és que ella es manifesta en tot moment com un ésser viu, de carn i ossos, en relació amb els dos homes de la seva vida. Mostra la naturalesa sincera del seu sentiment amorós per l’Andreu, amb un significatiu relleu del component eròtic. Per a la Maria Rosa, l’Andreu és el trepitjador del mas de la Rigala: un home “ guapàs, ditxaratxero, ros com un sol, i amb uns ulls que li ballaven tot el dia, com les cames ”. La Maria Rosa, a qui, abans de conèixer l’Andreu, li feien fàstic els homes, va quedar “emprendada” d’ell, que ballava mentre li ficava un gotim de garnatxa al cos, i ella li arrancava l’agulla del peu, i la sang de l’Andreu es barrejava amb el vi de la verema, que temps després es convertirà en l’enverinat i simbòlic regal de bodes d’en Badori. El vi que beurà en Marçal i que el durà a confessar el seu crim. Una perversa cerimònia amorosa, en què el vi i la sang es barregen, que no fa sinó completar la simbòlica possessió de la Maria Rosa i l’Andreu en el mas de la Rigala.

[email protected] NIUB: 16111001 Grup de matí.

La Maria Rosa viu una sexualitat reprimida, sempre a punt d’esclatar, i que creix dia rere dia. El cas és que catorze o quinze mesos després de la mort de l’Andreu, quan la Maria Rosa ja és assetjada per en Marçal, en Quirze, que estima la seva germana com un pare, li ha suggerit que es torni a casar, és molt conscient d’aquest especial estat fisiològic i emocional de la Maria Rosa.

Al capdavall, l’origen del mal de la Maria Rosa és el mateix que el d’en Marçal: el desig. El que atenua i frena, però, l’impuls que l’aboca a la relació sexual amb en Marçal és el sentiment de culpabilitat que sent envers la memòria de l’Andreu.

D’altra banda, en Marçal, de qui Guimerà mostra la seva actitud traïdora envers l’Andreu, la seva debilitat per la beguda i el seu instint assassí, és el botxí i l’autèntica víctima alhora d’una passió desfermada que no el deixa viure. Una passió que serà la causa del seu camí de perdició, però que, a diferència del comportament de la Maria Rosa, no li genera cap mena de remordiment ni de sentiment de culpa. Ha actuat lliurement, amb plena consciència del que feia, encegat tan sols per una obsessió: posseir la dona, objecte del seu desig cremant. Per ella ha comès un crim i per ella sense cap recança ha permès i ha afavorit que fos imputat a l’Andreu. Sense cap mena d’escrúpols, ell ha estat qui ha aportat i abonat els suposats indicis de la falsa culpabilitat del marit de la Maria Rosa: el mocador de la Maria Rosa (que de forma fetitxista havia guardat), el ganivet, i el dubte sobre el lloc on va passar la nit l’Andreu el dia de l’assassinat. En Marçal ha apuntat fins i tot la pretesa de responsabilitat de l’Andreu davant de la Maria Rosa, que començarà a dubtar d’en Marçal a partir d’aquest moment.

Abans de ser simbòlicament penetrat pel ganivet de la Maria Rosa, clama inútilment el seu desfici per la Maria Rosa: “Que jo em moro de desig que siguis meva !” acte III, escena X). Guimerà dissenya una singular nit de nuvis en què la protagonista fereix mortalment l’home, i es canvien els papers: la persona penetrada és l’home, no la dona. La Maria Rosa també està malalta d’amor, i per això sofreix (la consciència de ser una mala dona és recurrent a l’obra; la seva pulsió cap a una sexualitat lliure només és impedida per la seva mala consciència en relació amb l’Andreu). Ara, la Maria Rosa no és cap víctima de la situació. Sense voler, però conscient de la situació, s’ha convertit en la dona que arrossega els homes que l’estimen a la desgràcia.

El que pot explicar el capteniment atribolat de la Maria Rosa a l’obra és el desig devastador. En aquest sentit, el comportament de la protagonista de l’obra de Guimerà

[email protected] NIUB: 16111001 Grup de matí.