Explica quina és la lluita o contra què lluita la Maria Rosa en aquesta obra i quina
importància té el desig devastador.
La història i el conflicte central que Guimerà exposa a Maria Rosa va començar tres
anys enrere, abans d’inaugurar-se pròpiament l’acció de l’obra. Maria Rosa i Andreu
van iniciar la seva relació en el mas de la Rigala, i al cap de poc temps van coincidir
amb en Marçal en la construcció de la carretera. Hi ha una cosa que no es pot negar: els
dos homes van quedar atrapats per la mateixa dona. Tanmateix, l’Andreu ja era el marit
de la Maria Rosa quan en Marçal la va conèixer, la qual cosa no evita que aquest darrer
vagi covant i reprimint en el seu interior un desig insaciable, reflex de la seva atracció
fatal per ella, amb la recòndita esperança de poder-la posseir un dia.
Guimerà no va voler reduir la situació centrar de l’obra a una simple història
sentimental tractada de manera estereotipada. En relació amb la passió amorosa que
mostra a l’obra entre en Marçal i la Maria Rosa, queda clar que el desig és viscut
interiorment i patit físicament per tots dos, de manera autònoma i personalitzada. El
motor de la història i del conflicte central de l’obra és en Marçal, qui veu el camp lliure
i extrema al màxim les seves atencions i la seva dedicació cap a la Maria Rosa. Un fet a
tenir en compte és que la Maria Rosa és òrfena d’una mare que va patir perquè el seu
marit no l’estimava; una dona a la qual segons en Quirze la seva germana s’hi assembla.
Arribats aquí, podem preguntar-nos fins a quin punt, i des d’una visió naturalista, la
Maria Rosa no recull com a herència materna un cert sentiment d’insatisfacció sexual.
El cas és que ella es manifesta en tot moment com un ésser viu, de carn i ossos, en
relació amb els dos homes de la seva vida. Mostra la naturalesa sincera del seu
sentiment amorós per l’Andreu, amb un significatiu relleu del component eròtic. Per a
la Maria Rosa, l’Andreu és el trepitjador del mas de la Rigala: un home “guapàs,
ditxaratxero, ros com un sol, i amb uns ulls que li ballaven tot el dia, com les cames ”.
La Maria Rosa, a qui, abans de conèixer l’Andreu, li feien fàstic els homes, va quedar
“emprendada” d’ell, que ballava mentre li ficava un gotim de garnatxa al cos, i ella li
arrancava l’agulla del peu, i la sang de l’Andreu es barrejava amb el vi de la verema,
que temps després es convertirà en l’enverinat i simbòlic regal de bodes d’en Badori. El
vi que beurà en Marçal i que el durà a confessar el seu crim. Una perversa cerimònia
amorosa, en què el vi i la sang es barregen, que no fa sinó completar la simbòlica
possessió de la Maria Rosa i l’Andreu en el mas de la Rigala.
Sara Rincón Pérez
NIUB: 16111001
Grup de matí.
1
