treball recull de textos, Guías, Proyectos, Investigaciones de Filología Catalana

¡Descarga treball recull de textos y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!

Exemple de text descriptiu

L’ALT PENEDÈS

Visitar l’Alt Penedès és acompanyar-se d’un paisatge obert i de gent amable, acollidora i

ben disposada a la conversa. Gent que us convidarà a fer pinya per carregar un

castell, us indicarà quina cava és de la seva preferència i us ajudarà a localitzar

l’església romànica, la més històrica dels voltants. Però per davant de tot, heu

arribat al país que sobresurt per haver desenvolupat una extensa cultura de la

vinya, el vi i el cava, que és present a tots els pobles, en qualsevol celebració i

en cada persona de la comarca.

L’Alt Penedès és una comarca interior situada a la depressió Pre-litoral

Catalana, entre el massís de l’Ordal i del Garraf i la barrera muntanyosa de les

serres de Mediona, Puigfred i Ancosa. Els seus límits físics no són gaire

definits, ja que no s’ajusten a determinats accidents geogràfics.

Està voltat per l’Anoia, L’Alt Camp, el Baix Penedès i el Garraf. Amb aquestes

dues últimes formaria la regió natural del Penedès. Té una extensió de 592,

km² i està constituït per 27 municipis on viuen més de 70.000 penedesencs.

En l’ordre humà, coincideix amb el cercle estricte del mercat de Vilafranca del

Penedès, capital de la comarca i centre aglutinador.

La comarca resta configurada com una plana lleugerament ondulada. La plana

del Penedès, amb una altitud mitjana de 216 m, ofereix un doble vessant molt

suau: un vers el riu Foix, a ponent, i l’altre vers el riu Anoia, al nord-est. A més

d’aquests dos únics rius, drena la comarca la riera de Canyelles, i també

diversos torrents i rieres menors.

tant, comandant de l’illa, Rafael Salgado, responsable de la

custòdia de Lluís Dalmau.”

Fragment extret de : L’illa de l’holandès. TORRENT, F. (1999) Columna Jove, Barcelona.

Exemple de text expositiu

Discurs del Molt Honorable senyor Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya, en el debat de política general del Govern Parlament de Catalunya Barcelona, 1 d’octubre de 2002 Senyor President Senyores i senyors diputats,

D’acord amb el que preveu el Reglament d’aquest Parlament, em presento davant de la Cambra per iniciar el debat de política general que preceptivament s’ha de fer cada any. [...]

Abans que res desitjo definir el marc en el qual se situa la meva intervenció d’avui. Un debat de política general gira entorn d’un primer punt central, el constituït pel que s’ha esdevingut d’ençà del precedent debat i per la situació política, econòmica i social del moment present. I gira també entorn del que el President i el Govern es proposen fer durant l’any següent o durant la resta de la legislatura. I en part així serà també avui. Però avui crec oportú eixamplar l’espai temporal del debat i en part fer-lo diferent.

El debat d’avui de fet, des de la meva perspectiva i sobretot des de la perspectiva de CiU, no se centra en el període 2001-2003, sinó en el període 1980-2010. Crec que, tots plegats, no hi perdrem res si a hores d’ara fem un repàs breu del que han estat aquests anys i analitzem com això ens deixa situats amb vista al futur.

I és que és veritat, com de vegades es diu, que ens trobem davant de reptes nous.

Abans però, breument vull recordar que des del darrer debat de política general el Govern de la Generalitat ha dut a terme una molt intensa acció de Govern, i que el Parlament ha aprovat 37 Lleis, algunes molt secundàries, però ben bé una quinzena de molt importants. Vull recordar també la negociació pel nou

acord de finançament amb resultat ni prou satisfactori ni definitiu, però que ha representat una millora francament substancial dels nostres recursos. Això ens ha permès fer coses que fins ara no havíem pogut fer, o que havíem hagut de fer poc (per exemple, una política de suport a la família o de creació de centres d’excel·lència científica). I ha consolidat la nostra política de disciplina pressupostària. [...]

Una acció potent també en la formació de les persones, des dels edificis escolars a la introducció de les noves tecnologies en l’ensenyament. L’escola és la base de la promoció personal i del progrés del país, i per això ha estat i és objecte de preferent atenció del Govern. I el mateix podem dir del que s’ha fet en tot el referent a l’anomenat Estat del Benestar, començant per Sanitat, i a la política de suport a la família, i a la modernització i internacionalització del país, tant en el camp cultural (Institut Ramon Llull, per exemple) com industrial i a la introducció de les noves tecnologies, tant creant xarxa a tot el territori com iniciant l’AOC.

Exemple de text expositiu El comportament alimentari dels peixos

L’alimentació dels peixos està relacionada tant amb els aspectes morfològics com amb els biològics i, també, amb el comportament. És a dir, els peixos, que des d’un punt de vista morfològic són molt especialitzats, també ho són en el seu comportament alimentari. Així i tot, es fa difícil predir l’alimentació d’una espècie a partir de les seves característiques, perquè hi intervenen diversos factors, d’entre els quals cal citar l’abundància i la disponibilitat d’aliment. Gran part dels peixos varien la seva alimentació segons els recursos que hi ha més abundants a cada moment. En aquest sentit, no és estrany de trobar espècies, com ara la truita ( Salmo trutta ), que a determinades èpoques de l’any capturen insectes bentònics i en altres períodes es nodreixen, principalment, dels animals que deriven pel corrent a la superfície de l’aigua. L’estructura de l’aparell bucal, com és lògic, està estretament relacionada amb l’alimentació, però també ho estan els òrgans dels sentits: la majoria dels peixos depenen de la vista per a reconèixer i capturar les preses o, d’una forma més generalitzada, detectar l’aliment: també n’hi ha, però, que utilitzen l’olfacte, el sistema acústicolateral o bé els camps elèctrics. La recerca d’aliment depèn molt del tipus d’espècie i d’hàbitat. La majoria dels peixos són d’hàbits diürns i s’alimenten durant les hores solars, però també n’hi ha que practiquen l’activitat alimentària durant la nit; i encara n’hi ha moltes que aprofiten les hores crepusculars per a nodrir-se. La localització de l’aliment és força variable i depèn de diversos factors. En alguns casos la font d’aliment és a prop del lloc de residència dels peixos, que, en conseqüència, a penes es mouen d’una àrea reduïda. En canvi, altres vegades la recerca d’aliment comporta haver de recórrer llargues distàncies, cosa ben normal en les espècies pelàgiques migratòries. D’altra banda, l’activitat de cercar l’aliment pot realitzar-se en solitari, en grups força reduïts o bé en massa. Algunes espècies seleccionen l’aliment, i és freqüent que aquesta elecció estigui força més lligada a la mida de les preses o de les partícules nutritives, que no pas a la seva forma. En determinades circumstàncies, però, la selecció del menjar es relaciona força amb la seva olor, el gust, la textura o fins i tot amb el color. Els peixos tendeixen a una eficiència òptima en les

Entrevista publicada a El Periódico , dilluns, 20 de març Exemple de text argumentatiu

Editorial publicat a El Periódico , dilluns, 20 de març Exemple de text argumentatiu

Crònica publicada a El Periódico , dilluns, 20 de març Exemple de text narratiu

Notícia publicada a El Periódico , dilluns, 20 de març