VISIONS GEOGRÀFIQUES DEL MÓN
RESSENYA COMPARATIVA DELS SEMINARIS DE MIGRACIONS
A partir de l’experiència que vaig tenir assistint als seminaris sobre ciutadania i migracions que
es van dur a terme durant les hores de classe he analitzat alguns dels punts en comú i diferències
que he trobat i m’ha semblat interessant destacar.
En primer lloc el primer dels seminaris se centrava molt en la qüestió de la ciutadania, un tema
que des de la perspectiva de l’antropologia urbana sempre m’ha interessat, especialmente en
relació amb el concepte del fet urbà, i en aquest cas començava fent una descripció del que és la
ciutadania en relació al seu aspecte formal, és a dir, la ciutadania com un concepte genèric per
definir la pertinença a un Estat, i que per tant no abraça l’heterogeneïtat que dins d’una societat
determinada pot haver-hi, ja sigui la situació de minories com les ètniques, els LGBT,etc
Després hi ha una altra definició de ciutadania que ja seria més pragmàtica, fent referència al dia
a dia de la societat i les pràctiques que aquesta realitza, la ciutadania entesa com el fet menys
vinculat a la llei i més vinculat a les lluites i reclamacions de la ciutadania, la qual cosa ens
portaria a distingir entre el vincle a l’Estat i el paper de les ciutats en les societats
contemporànies.
Pel que fa als immigrants, tema central dels seminaris, normalment s’observa un vincle més
gran d’aquests amb la ciutadania local, en tant que molts cops en trobar-se en situació irregular
dins de l’Estat aquests troben en les polítiques locals uns programes d’integració més propers,
on es treballa més directament amb les associacions d’immigrants.
Són moltes les ciutats europees, sobretot més cap nord, que han promogut campanyes d’igualtat
per tal d’integrar aquests immigrants i que no es construeixin espais d’exclusió (a Barcelona
mateix es va engegar el Pla Barcelona Interculturalitat) però en molts casos entre aquesta
proposta estètica i un resultat final satisfactori les divergències són moltes. Unes ciutats que són
la primera etapa que es troben aquests immigrants en tant que és on desenvolupen la seva vida
diària, més enllà de la institució legal que és l’Estat. El problema que sorgeix a partir del que ha
detectat l’investigador és que no està clara quina és la posició que la ciutat pot arribar a tenir
gestionant aquests afers a escala institucional; tenim un Estat que estableix les polítiques
d’entrada i sortida d’immigrants, a més d’una política europea paral·lela en aquests assumptes, i
al mateix temps altres institucions infraestatals en el cas de l’Estat espanyol com són les
autonomies. És aquesta la posició de subordinació on es troben els gestors locals per poder
inserir en la política migratòria. Hi ha ciutats com Utrecht que han intentat gestionar aquestes
competències oferint ajuts assistencials per aquells residents a la ciutat però que en canvi no són
