Joan Oliver i Sallarès neix a Sabadell el 29 de novembre de 1899, que comença com a poeta
el pseudònim Pere Quart, va ser un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i
periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana
del segle XX.
Fill d'Antoni Oliver i Turull i Dolors Sallarès i Soler, era una destacada família de la burgesia
industrial sabadellenca.
El seu besavi patern era Pere Oliver i Salt, alcalde de Sabadell, i primer president de la Caixa
d'Estalvis de Sabadell. Ell va fer construir al 1862 el que avui es conegut com de Casal Pere
Quart, a Sabadell.
Va ser el quart de deu germans, dels quals només en van sobreviure quatre: Justa, Antoni, Enric
i Joan.Quan tenia dos anys, la família va anar a viure a cals Sallarès, uns metres més amunt del
carrer del Jardí, a Sabadell
Entre 1909 i 1916 va estudiar als Escola pia de Sabadell, amb només 13 anys va publicar el
primer poema en català a La Gaseta del Vallès. I el 1918 va escriure el primer llibre de poemes:
Primícies , que no va arribar a ser publicat.
Posteriorment, entre 1916 i 1921, fa Dret a la Universitat de Barcelona.
La Colla de Sabadell és un grup d'intel·lectuals que durant els anys 1920 van revolucionar el
panorama cultural sabadellenc. Liderat principalment per Joan Oliver i Sallarès, Francesc Trabal
i Armand Obiols.
Va organitzar nombroses lectures i tertúlies i l'empresa més important del grup va ser la
fundació d'Edicions La Mirada, l'any 1925.
Del 1918 al 1920 publica mitja dotzena de poemes al Diari de Sabadell. Del 1923 al 1928 hi
publicar poemes i altres textos i en va ser redactor i director, ja amb el pseudònim de Pere
Quart.
El 1928 va publicar el seu primer llibre de prosa, Una tragèdia a Lil·liput, un retrat de la burgesia
catalana i dels moviments socials que observa a Sabadell. Pel març de 1931 estrenà Una mena
d’orgull al Teatre Colom de Sabadell, i el 1934 l'editorial sabadellenca Contraban li va publicar el
primer poemari, Les decapitacions
L'any 1936 va publicar el Bestiari, amb el qual va guanyar el premi Joaquim Folguera.
Va ser nomenat president de l'Associació d'Escriptors Catalans, filial de la Unió General de
Treballadors i va ser autor de la lletra de l'himne de l'Exèrcit Popular Català.
A més va convertir-se en cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres
Catalanes. Fou un dels organitzadors del Servei de Biblioteques al Front.
Durant la Guerra Civil espanyola es va comprometre políticament amb el bàndol republicà.
En aquest context creà Oda a Barcelona (de clara tendència nacionalista i revolucionària) i l'obra
teatral La fam (on es plantegen els problemes de la revolució que intentaven portar endavant els
comunistes i els anarquistes)
El 1959 aparegué la seva obra més emblemàtica, Vacances pagades que va guanyar el Premi
Lletra d'Or, al 1962. És una obra sarcàstica, on es mostra el seu gran compromís amb la realitat
social i política del país.
Aquell hivern, que va ser especialment cru, els escriptors catalans, com milers d'exiliats havien
deixat enrere una guerra, però ben aviat en va començar una altra. El setembre del 1939
