Treball separació dels pares, Guías, Proyectos, Investigaciones de Ciencias de la Educación

¡Descarga Treball separació dels pares y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

SEPARACIÓ

DELS PARES

ÍNDEX

1. Introducció
2. (^) Què és la separació dels pares?
3. Les 7 idees clau
4. Com se li explica a un infant
5. Síndrome d’Alienació Parental (S.A.P)
6. Problemes que pot tenir un infant
7. Gràfics
8. Conclusions
9. Bibliografía

1. Introducció

El nostre treball consisteix en que tot infant ha de tenir una família, tan se

val si la família és progressista, conservadora, conflictiva o convivencional.

El que volem reflectir és que tot infant té dret a tenir una família i que en el

cas de que una família se separi, el nen ha de tenir uns drets i aquets s’han

d’intentar complir.

preguntar: “Tens algun amic que els seus pares estiguin separats? No creus que tots els nens tenen por que els seus pares es separin?” Així l’infant, podrà transmetre els seus temors, sense por a que us enfadeu. En molts casos, la separació va precedida de baralles i discussions en les quals el nen ha estat testimoni. O de silencis carregats d’agressivitat o manca de gestos afectuosos entre la parella. El nen comprèn fàcilment els sentiments dels pares i sent amenaçada la unió familiar. Té un sentiment de culpa i por en veure que els seus pares es separen. Es pregunta perquè ell no ha sabut aconseguir que els seus pares continuin junts, ni que sigui per ell. Les baralles dels pares provoquen sempre en el nen una disminució de la seva autoestima. Es corre el risc de sobre protegir al nen, mimar-lo en excés, pel sentiment de culpabilitat o per la por que us deixi d’estimar, però els pares no han de permetre que el nen els manipuli. Els pares es poden divorciar, però recordant que l’educació del nen és cosa dels dos. Aquest és un punt fort, quan els pares no es parlen, o quan el nen no s’atreveix a parlar del pare en presència de la mare o a la inversa, o li passa el telèfon al nen per no haver de parlar amb l’altre, ja que el nen se sentirà destrossat enmig dels pares ressentits, veient-los enemistats. I això pot afectar la integritat psíquica del petit.

3. Les 7 idees clau

1. Hem d’evitar la presencia de discussions : Si no volem que el nen pateixi, hem d’evitar que no estigui present a les discussions que pugui tenir la parella això no vol dir que no sàpiga que existeixen greus diferències entre ells. Quan més gran és el nen pot assimilar millor el fet de que hi hagin problemes, sempre i quan no ho percebi a partir dels crits, insults i discussions violentes. Si tot això és produeix, no ha de succeir davant dels nens si el motiu de la discussió és la seva educació, alguna cosa

que han fet malament o sobre la custodia desprès del divorci per tant s’han de prendre mesures de precaució.

2. Separació amigable : El nen pateix molt més en situacions en que els pares són infeliços junts que posteriorment quan viuen sols amb un dels dos pares i veu a l’altre en un nou ambient o inclús amb una altra parella. Aquestes relacions no són difícils d’entendre, els nens no volen que els seus pares són feliços, el contrari que els hi provoca moltes alteracions. Si la separació és amigable, la tensió desapareixerà. El petit percep que el seu pare i la seva mare ara somriuen i juguen més amb ell, a més a més ara té dos cases que són seves ...
3. Com afrontar la separació dels pares : la separació sempre és una situació dolorosa per tots els membres de la família, és important permetre als nens manifestar els seus sentiments de ràbia i de frustració. Ells requereixen moltes vegades d’ajudes professionals ja que es senten culpables d’aquesta separació.
4. Com afavorir el vincle amb aquell amb el que no es viu : El més recomanable és el contacte freqüent, almenys converses per telèfon, pe què així quan es vegin el cap de setmana sigui alguna cosa extraordinària. Els retrobaments han de ser de bona qualitat, és a dir, el nen ha de disfrutar, s’ha de sentir acompanyat. El nen ha de poder parlar de l’escola, de les seves notes,dels seus amics... amb tranquil·litat. L’escola és un àmbit molt important per la vida del nen, per això és important que encara que els pares no visquin junts, comparteixin tot el relacionat amb ell. Perquè disminueixi el nivell d’ansietat dels nens el familiar que no viu amb ell, hauria de mantenir-lo informat sobre amb qui viu, a on...

l’expressió del dolor que pateixen. Acostumen a insistir en el desig de que els seus pares tornin a estar junts. Fins que no ho accepten es mostren tristos i infeliços. Normalment se’n recorden de l’altre progenitor quan els estan renyant i desitgen que estigui l’altre ja que recorda els bons moments viscuts amb aquest.

4. Com se li explica a un infant

Els nens viuen la separació dels pares de forma especialment dolorosa. Per minimitzar els temors i inseguretats del nen, els pares haurien d'entendre que han deixat de ser matrimoni, però no han deixat de ser pares en comú. Saber

transmetre al seu fill que els dos segueixen aquí per cuidar-lo i educar-lo en comú, ajudarà el menor a poder superar la situació. La separació dels pares és una situació que comporta sentiments dolorosos per a tots els implicats. Des del punt de vista de la parella que se separa, suposa afrontar que les expectatives afectives, emocionals i de vida en comú amb una altra persona no poden mantenir-se. Per als fills, significa enfrontar-se també al dol per la pèrdua d'uns pares units, que compartien en comú la seva cura. Es tracta d'un canvi que comportarà temors, inseguretats i ambivalències, especialment per als fills, per la dependència emocional tan intensa que existeix cap als pares. I això és així, encara que la relació entre els pares sigui molt conflictiva i la separació aparegui com la decisió més saludable i convenient. El nen necessita uns pares units en la seva funció parental per a un bon desenvolupament emocional i mental. I no parlem únicament d'una unió física, sinó de la confiança interna, basada en l'experiència emocional, que compta amb uns pares, units en la seva atenció, preocupació i atenció cap a les seves necessitats. I això és possible i decisiu encara que els pares estiguin separats. És a dir, els pares que se separen haurien de mantenir en les millors condicions possibles la seva relació com a pares. Separar-se de la parella, desfer un vincle afectiu, religiós o legal amb una altra persona, no suposa desfer el vincle com a pares. Hem de diferenciar que deixaran de ser esposos, però no deixaran de ser pare i mare, i aquest és un aspecte fonamental per poder continuar exercint la funció aturin, junts i units, en la mesura que sigui possible. És natural que davant d'una separació s'aguditzin sentiments molt ambivalents cap a la parella, de retret, ressentiment, desconfiança, decepció, culpabilitat sobretot en els primers moments 0 09 6, que a poc a poc i a mesura que es vagi superant el dol s'aniran modulant. Però en moltes ocasions, la intensitat d'aquests sentiments, o la dificultat per superar-los adequadament, pot interferir greument en la relació amb els fills, si s'utilitza a aquests com a dipositaris o com a vehicle d'aquests sentiments conflictius entre els pares. És molt important transmetre als fills amb la relació, més encara que amb les paraules, que les decisions i leccions que tenen a veure amb ells poden ser compartides, que no se'ls deixa de voler i atendre encara que el pare o la mare ja no visquin a casa, que poden veure'ls, cridar-los o estar amb cada uns d'ells, i fins i tot en algunes ocasions

les complicacions que posa l'altre progenitor en el moment de l'intercanvi o de les trucades telefòniques dels fills. L'expert pot realitzar una exploració del menor interaccionant amb el pare que està sent exclòs per valorar la relació afectiva entre ambdós i poder disposar de dades que permetin comparar aquesta relació actual amb les posteriors de rebuig que poguessin venir si l'alienació seguís avançant.

• SAP Moderat: En aquest nivell, el nen ja manifesta respostes verbals i conductuals desafiants cap al pare que està sent exclòs. L'expert pot realitzar una exploració del nen individual i en interacció amb el progenitor per detectar els signes-síntomes pròpis d'aquest nivell i elaborar un informe amb les conclusions i les propostes sobre el règim de visites amb la finalitat d'impedir que la alienació progressi.
• SAP Sever: En aquest nivell, el nen rebutja activament a un dels progenitors, desenvolupant en molts casos una sintomatologia pròpia d'una fòbia social cap al pare exclòs. Com en aquest nivell els contactes entre pare exclòs i fill alienat no es produeixen, l'expert no pot explorar al menor si no és com a perit judicial. En aquests casos, l'expert pot realitzar un estudi del cas per valorar, al seu criteri, l'existència o no de síntomes pròpis de l'Alienació Parental i elabrar un informe d'Indicis de SAP. Aquest estudi, com indicàvem més amunt, es realitza a través de l'anàlisi de la documentació aportada i la anamnesi del cas. Cada cop és més freqüent que els Jutges, en aquests casos, determinin que fill alienat i pare exclòs es trobin diariament en el despatx d'un expert. Amb aquest finalitat, el nostre centre disposa d'un Pla d'Intervenció per a la Reparació de Relacions Paterno-filials. Aquesta forma d'intervenció només és possible realitzar-la per petició judicials.

6. Problemes que pot tenir un infant

La separació de la parella és una d'aquelles situacions complexes i difícils que podem viure les persones al llarg de la vida. Però és també una d'aquelles vivències que ens poden ajudar a crèixer. És una decisió, a vegades necessària, i quasi sempre dolorosa. Moltes persones confonen la tristor amb la depressió, si es tracta d'un adult, o amb el trauma, si es tracta d'un nen. No són els fets que vivim el que ens marca (traumatitza) sinó la manera com es viuen. Per tant, hem de tenir clar que en el moment en què informem al nostre fill de la nostra separació aquest començarà a sentir una sèrie d'emocions: tristor, pena, frustració, ràbia, etc..., que el faran sentir-se malament. És possible que afecti el seu rendiment escolar, pot tenir més dificultats per atendre, sentir- se més cansat o al contrari, necessitar més activitat física, potser s'alterarà el ritme d'alimentació, menjarà força menys o forçá més, potser es tornarà a fer pipí al llit, segons l'edat de l'infant, o fins i tot, i sobretot en el cas dels adolescents, potser sentirà molta ràbia contra tot el que vingui el món adult. Però tot això no son més que símptomes. Així, de la mateixa manera que la tos marxa amb el refredat, aquests símptomes marxaran en la mesura en què es vagin paint les emocions i la nova vida que vagi prenent forma.

8. Conclusió

Per a concloure aquest treball ens agradaria dir que en una separació els pares han d’intentar fer els menys canvis en la vida del nen com sigui posible, ja que realment és el que pateix més. El nen ha de mentenir una relació regular amb ambdós pares ja que tot i que hagin trencat el matrimoni s’ha de fer entendre al infant que els pares segueixen sent presents en la seva vida.

http://www.pediatraldia.cl/ninos_separacion.htm