Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La moda dels musicals HYPERLINK , Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Res, Profesor: Si Si, Carrera: Educació Primària, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 15/09/2016

educacioprimaria7975
educacioprimaria7975 🇪🇸

3

(23)

22 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Descargado en:
patatabrava.com
CIÈNCIES SOCIALS I LA SEVA DIDÀCTICA (URL)
ARTICLES DE DIARIS
MARGENAT, MONTSERRAT 13-14
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La moda dels musicals HYPERLINK y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

CIÈNCIES SOCIALS I LA SEVA DIDÀCTICA (URL)

ARTICLES DE DIARIS

MARGENAT, MONTSERRAT 13-

La moda dels musicals

14/10/13 02:00 - [#?] HYPERLINK "mailto:[email protected]" [#?]NARCÍS-JORDI ARAGÓ[#?]

El mot musical va començar essent un adjectiu i ha acabat convertint-se en un substantiu. Avui, en el panorama teatral, prolifera i domina això que s'anomena un musical i, a vegades, més pretensiosament, el musical. Aquesta conjunció de cançons i de ball amb acompanyament d'orquestra neix en el segle XIX als Estats Units i a Anglaterra i s'imposa als escenaris del Broadway de Nova York i del West End de Londres, però creix amb força imparable en les últimes dècades del segle XX i avui exerceix una autèntica dictadura escènica. Ja es va veure com va acaparar el programa de TV3 Catalunya aixeca el teló (això de Catalunya va ser una broma de mal gust, perquè només hi van sortir els teatres de Barcelona). Ja es veu, també, que el concurs televisiu Oh, happy day no té res a veure amb la tradició de les corals catalanes, sinó que orienta els grups participants cap a les convencions dels musicals de moda.

Abans, els musicals eren obres escrites expressament com a tals; ara, en canvi, qualsevol text pot servir per crear-ne un, des d'Els miserables de Victor Hugo fins al Josafat de Bertrana, passant per la vida i miracles del papa Wojtyla. Qui podia imaginar que la biografia de la sindicalista Isabel Vilà, escrita pel polític Francesc Ferrer sense cap pretensió dramatúrgica, podia convertir-se en el musical IsaVel que s'acaba d'estrenar a Figueres? No seria estrany que algun dia se'n pogues muntar un a partir de les pàgines de la llista telefònica.

Resulta simptomàtic que els musicals rebin tan massivament el favor dels espectadors i que triomfin per damunt –i en perjudici– d'altres gèneres teatrals. Persones incapaces de seguir una òpera sencera s'engresquen amb aquests còctels lírics, i gent que s'avorreix mortalment amb un text dramàtic no es cansa d'escoltar aquests enfilalls de cançons interminablement repetitives. Tot plegat és un signe del temps que vivim. Aquests muntatges fàcils de digerir deuen ser el peatge que ha de pagar la cultura autèntica per fer arribar al públic, entrant per la finestra, tot allò que hauria d'haver entrat per la porta gran de la formació bàsica i l'ensenyament elemental.

[#?] HYPERLINK "http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/683766.html" [#?]http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/683766.html[#?]

José Antonio Sorolla

Periodista

En defensa del turisme

Dilluns, 14 d'octubre del 2013

A Barcelona, qualsevol ocasió és bona per ressuscitar un debat recurrent. L'última ha estat la possibilitat que la ciutat presenti la seva candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. Es tracta del debat sobre el turisme, és a dir, sobre si Barcelona ha de concentrar-se a atendre els turistes o a satisfer els ciutadans. Si la ciutat ha de convertir-se o ja s'ha transformat en un parc temàtic per als

de Kathrine van impedir que ho fes i ella va seguir la seva marxa. Al cap de quatre hores i vint minuts va travessar, per fi, la línia de meta.

Reconèixer l'error

No la va frenar res. Ni aquell cartell de Només homes ni aquell comissari. Ni els comentaris contra els seus llavis pintats ni els referits a la debilitat física de les dones. No només això, anys després d'allò, Kathrine va tornar a trobar-se amb aquell comissari. I van acabar fent-se amics. És clar que prèviament ell va haver de reconèixer l'error i obrir la seva ment a un món diferent, el de la tolerància al que és desconegut. Una nova fotografia va segellar aquell instant de pau. Tots dos hi apareixien somrients i abraçant-se. Intel·ligència i coratge de la corredora 261. Aquest era el dorsal de Kathrine en aquella històrica carrera. L'any 1972, cinc anys després de l'incident, Boston va decidir incloure les dones en la mítica marató. I el 1984 la disciplina va ser inclosa als Jocs Olímpics de Los Angeles. Kathrine ara té 66 anys. I malgrat tot, segueix corrent. I sempre cap endavant. Petits gestos. Grans canvis.

[#?] HYPERLINK "http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/al-contrataque/261-2740266" [#?]http:// www.elperiodico.cat/ca/noticias/al-contrataque/261-2740266[#?]

Federico Mayor Zaragoza

President de la Fundació per a una Cultura de Pau

L'educació no s'imposa

Dissabte, 12 d'octubre del 2013

És un dels quatre pilars de la democràcia –juntament amb la justícia, la sanitat i la ciència- que no poden abordar-se ni decidir-se a través d'una òptica partidista determinada, per majoritària que sigui (o que hagi estat).

L'educació no s'imposa, senyor president Bauzá , senyor Ministre d'Educació , senyor president del Govern. L'educació és, sí rotundament, la pedra angular del futur, a escala personal i col·lectiva. En matèria d'educació, la discrecionalitat, la improvisació, la imposició d'un model determinat, d'una ideologia determinada, sempre acaben en retrocessos socials molt considerables. ¿Qui en sap d'educació? Els docents, les mares i els pares, els pedagogs, els filòsofs,… i és a ells a qui hem de consultar i de qui hem de seguir les directrius.

Cometen un gravíssim error quan creuen que "guanyen la partida" eliminant la formació de ciutadans capaços d'actuar en virtut de les seves pròpies reflexions i la substitueixen, en un Estat aconfessional, per l'aprenentatge d'una religió determinada. S'equivoquen, i ho afirmo com a creient en aquesta religió. S'equivoquen quan afavoreixen la segregació a les escoles i quan proposen que siguin docents del sector privat els que jutgin els del sector públic.

Recapacitin. Som molts els que esperem que al Senat s'aturi i moduli aquesta iniciativa caduca. En cas contrari, procedirem com a ciutadans "educats", és a dir, "lliures i responsables".

[#?] HYPERLINK "http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/leducacio-no-simposa-2742532" [#?]http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/leducacio-no-simposa-2742532[#?]