¡Descarga Estructura dels textos descriptius y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
COED-RESUM
LA DESCRIPCIÓ
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, sentiments. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsits de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació. Tipus de descripcions:
- Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
- Objectiva : l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possible, les característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar raó de forma organitzada i exhaustiva de les característiques del món natural i social.
ESTRUCTURA DELS TEXTOS DESCRIPTIUS
Les descripcions només admeten dades objectives i comprovades. A més, en un text científic, l'ordre és essencial i s'ha d'utilitzar necessariament un estil objectiu, clar i concís. Podem considerar tres procediments ordenats:
- Establiment del tema : amb la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.
- Caracterització: a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
3_. Relació amb el món exterior:_ consisteix a establir-ne la relació amb el món exterior, tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres mons i objectes anàlegs (comparació, metonimia i metàfora).
COM ES FA?
a) IDEAR (explorar la situació): en la descripció cal seleccionar minuciosament les paraules precioses que ens permetin imaginar l'objecte en
la descripció. És per això que és essencial explorar la situació.
El propòsit del text, orienta la descripció, que tindrà una funció predominantment informativa, expressiva, argumentativa o directiva. El contingut respon a preguntes explicatives o implícites, com ara: què és?, com és?, quines parts té?.. Tot això forma part de la configuració pragmàtica.
b) ORDENAR (esquema estructural): el segon pas que hem de dur a terme és ordenar les informacions que hem obtingut. L'estructura dels textos descriptius pot variar, ja que es poden establir diversos graus de complexitat, tal com s'ha dit a l'apartat d'Estructura dels textos descriptius.
c) TEXTUALITZAR (redacció del text): en les descripcions subjectives i expressives, hi sol haver moltes comparacions i metàfores, des de les descripcions de les converses quotidianes fins a les literàries. En aquest cas, l'expressió de la percepció de la realitat adquereix a través de la paraula trets nous i atractius, perquè evita l'estereotip gastat, recorrent a la creativitat i al valor estètic. Els elements lingüisticodiscursius més característics de la seqüència descriptiva són els que es troben en el lèxic nominal (substantius i adjectius). L'èxit del text descriptiu depèn de la selecció de les paraules adequades.
TÈCNIQUES DESCRIPTIVES
Una vegada cobertes les etapes anteriors, comencem la redacció del text descriptiu, tenint en compte les següents tècniques descriptives.
- Sintagmes nominals àmpliament adjectivats:
El bosc espès, fresc i fosc
La remor estrident dels remolins de pols..
- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu:
La casa espera impacient l'arribada de la familia
Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altre mà
- Paraules que descriuen impressions sensorials:
El vent del sud, calent i lent... (tacte)
- Terminologia:
asignamos el nombre de un color. De este modo, la ilimitada variedad de las percepciones se ve reducida a un número limitado de tipos de objetos y de tipos de fenomenos. Así pues, la comunicación es posible gracias a la organización y reducción que del mundo hacemos por medio del lenguaje.
b) El lenguaje y el pensamiento : el lenguaje es el responsable de que, en la práctica, seamos capaces de pensar. Sin la base de una constitución cerebral mínimamente adecuada no es posible el lenguaje. Debemos conceder un lugar a factores tales como la manipulación de les objetos, la progresiva riqueza gestual y la creciente social como elementos importantes del desarrollo humano.
c) El lenguaje y la memoria: el lenguaje es el soporte. Si el ser humano, cuando nace, se ve dispensado de empezar de nuevo es, en buena medida, porque su pueblo le lega los conocimientos adquiridos generación tras generación. Conocimientos vertidos, casi necesariamente, en la propia lengua.
La lengua desempeña un papel singular en la formación de la identidad personal y, salvo casos patológicos o rechazos voluntarios, nos permite la permanencia de ese "relato" intransferible que es nuestra propia vida. El lenguaje es indispensable como soporte de la memoria, tanto individual como colectiva.
d) El lenguaje y la autoexpresión: la emisión de un mensaje no es otra cosa que una descarga, una manifestación del propio estado de ánimo. Al decir que el lenguaje hace posible la autoexpresión queremos referirnos a la existencia del discurso interno, ya sea considerado como expresión del pensamiento (Chomsky).
El lenguaje es un instrumento para la comunicación: nos permite la autoexpresión; es decir, el diálogo con nosotros mismos, la reflexión sobre nuestra propia experiencia. Tengamos, pues, presento este nuevo dato para la definición del lenguaje.
e) El medio más extenso : el lenguaje humano es el medio de comunicación por excelencia. Toda expresión humana puede encontrar su traducción en el lenguaje, mientras que lo contrario no es cierto: no toda expresión lingüística puede ser vertida al lenguaje visual.
LA DEFINICIÓN GENERAL DEL LENGUAJE
El lenguaje es un medio o instrumento de comunicación y es el más extenso de todos los que poseemos. Tambiém es el factor básico que nos constituye
como seres humanos porque hace posible el discurso abstracto y el habla desplazada.
El lenguaje juega el papel principal en la construcción del pensamiento y es, el soporte de la memoria. Por último, el lenguaje nos permite la libre expresión e interior y es la causa del diálogo que mantenemos con nosotros mismos.
EL LLENGUATGE
És més que un mitjà de comunicació, és allò que fem servir per comunicar- nos. El llenguatge verbal és el mitjà de comunicació més senzill i econòmic. Elements per una definició de llenguatge:
- El llenguatge i l'organització de l'entorn: ens permet poder organitzar i agrupar en categories, per exemple el bolígraf (Reduïm el món). A través del llenguatge ens permet referir-nos de manera abstracte i passant a les coses.
- El llenguatge i el pensament: com més variat i ric sigui el llenguatge ens permet un major diàleg i com diem les coses, és fruit del pensament.
- El llenguatge i la memòria: el llenguatge és el suport de la memòria i que cada cop ho és menys, tot i que es va renovant.
- El llenguatge i l'autoexpressió: gràcies al llenguatge, ens permet expressar com ens sentim i dir com i qui són i així poder participar en la comunicació.
LLENGUATGE COM A FACULTAT HUMANA
- Do universal dels humans o equipatge biològic: ens permet aprendre llengües
- Aquesta facultat fa possible l'aprenentatge lingüístic
- Marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir
- El llenguatge es concreta en una "llengua"
- El llenguatge és universal, ja que tothom té aquesta facultat
- És una capacitat humana
- Gràcies al llenguatge es modela el pensament
- Neixem amb la predisposició biològica, però necessitem activar-la
- En el públic: capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
- En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.
- Un element clau del discurs, que es tracta de seguir el públic. Moment de ficar-se a la butzaca al públic. si començes malament, fer-te el modes, sent negatiu... el públic, perd les ganes d'escoltar la conferència.
FÒRMULES INTRODUCTÒRIES
- Definició: breu comentari sobre el títol del tema. Cal fer un breu comentari del què parlarem (fer referència al títol)
- Presentació d'objectius: explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
- Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i a per a sessions pràctiques.
- Preguntaes: una manera d'anticipar-se. Pots fer preguntes, ja siguin retòriques, així el públic mentalment pot respondre la pregunta o de manera directe i així conectes amb el públic, però si és tímid, pots començar negativament.
- Documentació: mostrar alguna noticia o dades recents. Cal recollir-ne de senzilles, fàcils...
- Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
- Anècdota: historieta ben recollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueix al tema; breu i relacionada amb el tema. Desconectar al públic amb una afirmació que farà pensar al públic, ja que és una dada espectacular.
DESENVOLUPAMENT
Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs. Per a informar:
- Estructura descriptiva
- Estrcutura cronològica
Per a convèncer:
- Estructura inductuva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.
CONCLUSIÓ
Funcions bàsiques:
- Tancar el discurs
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.
- Té un efecte determinat en la fixació de continguts.
FÒRMULES DE TANCAMENT
- Repetir la introducció
- Resumir els punts principals
- Invitació a l'acció
- Anunci d'un esdeveniment futur
- Promesa
- Apel·lar els sentiments
LA LLENGUA DEL DISCURS EXPOSITIU
- Neutra, precisa i accessible
- No inclosa per la prosa escrita o tècnica
- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes
- Són necessaris:
a) Connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència...
b) Marcadors textuals: en primer lloc, d'una banda...
