1. Introducció
El treball explica l’influencia del temperament propi del bebè amb el vincle
afectiu que aquest estableix amb els cuidadors. També es determina els factors
que afavoreixen l’establiment de vincles afectius segurs en l’ infància. A partir
d’aquesta relació se’n deriva un estil d’interacció particular entre mare i fill.
L’objectiu de l’activitat és aprofundir en el desenvolupament afectiu del nen i
realitzar una recerca bibliogràfica adequada al tema.
2. Definició vincle afectiu
El nen crea vincles afectius amb els seus cuidadors durant el primer any de
vida. Segons Shaffer (2000), aquest vincle inicial dels pares amb el nen cobra
força conforme va adaptant la seva conducta a l’evolució de la seva sociabilitat.
Un clàssic en el tema del vincle afectiu és el psicòleg anglès John Bowlby
(1907-1990), que va formular la teoria del vincle afectiu. Segons Bowlby (1998),
el vincle afectiu és el lligam emocional que el nen desenvolupa amb els seus
pares. La tesis fonamental de la teoria és que l’estat d’ansietat, seguretat o
temor d’un nen és determinat en gran part per l’accessibilitat i capacitat de
resposta de la seva principal figura d’afecte.
3. Tipus de vincles afectius
A continuació, podem distingir entre diferents tipus de vincles afectius.
El primer d’ells és el vincle segur, el nen utilitza aquest vincle amb els
cuidadors per explorar l’ambient de manera segura. Prop del 65% dels nens
d’Estats Units d’un any estan dins d’aquesta categoria (Shaffer, 2000).
El vincle resistent és un vincle insegur, el nen manifesta protesta davant la
separació de la mare i desprès d’una separació té tendència a quedar-se a
prop d’ella, però amb resistència. Al voltant del 10% dels nens d’un any mostra
aquesta classe de vincle (Shaffer, 2000).
El vincle evitant és un vincle insegur que es forma entre el nen y el cuidador, el
manifesten al voltant d’un 20% de nens d’un any. Es caracteritza per la poca
1
