WEBER, MAX “Economía y Sociedad”
Weber ens parla de diversos tipus de dominació i de com aquests es consideren legítims,
entenent per dominació com la probabilitat de trobar un efecte d’obediència dins d’un
grup determinat.
En primer lloc, caldria especificar que l’autor, en tot moment (és a dir, dins dels
tres tipus de dominació a especificar a continuació) considera la dominació mitjançant
organitzacions, que és aquella de la que forma part l’èlit del poder (com ens explica
Charles Wright Mills a la seva obra, el poder econòmic, militar i polític). L’objectiu
d’aquesta minoria és seguir formant part d’aquesta, és a dir, romandre en la posició
dominant mitjançant l’ús d’accions societàries evitant la revolució dels ‘dominats’.
Òbviament els individus que la formen es mantenen ocults, fet que reflexa l’amenaça
que aquests veuen al descobriment de les seves personalitats “toda dominación que
pretenda la continuidad es hasta cierto punto dominación secreta”. La gran avantatge de
la que gaudeix aquest grup és el reduït nombre que el conformen. Així, com més gran és
el nombre, més risc tenen de ser descoberts per la massa i de tenir més competència, per
tant, seguir pertanyent al mateix cercle reduït és el que els interessa. Weber atribueix a
les disposicions socialitzadores (escola, família, institucions, organitzacions...) un
caràcter de dominació regit pel principi d’obediència. Distingeix entre “els senyors”,
que són aquells dirigents que posseeixen càrrecs que no es situen per sota d’altres
càrrecs i “aparell” al conjunt de persones que es posen a la seva disposició. Per tant,
podríem dir que els senyors són aquells que gaudeixen del poder inevitable que crea la
dominació –bàsicament és un dels seus trets característics– mentre que l’aparell són tots
aquells que conformen l’esmentada relació de dominació, tant els que s’emporten els
beneficis com els que s’emporten la part més negativa. El que fa possible l’existència
d’aquesta relació de dominació és l’aparell junt amb els interessos dels senyors. Si més
no, els senyors no escollirien romandre en aquest cercle si no tinguessin uns interessos
ocults i no podrien dur-los a terme sinó fos per l’estructura que els obeeix i, per tant, els
ajuda a complir els seus interessos. Afirma que la estructura d’una forma de dominació
depèn de la manera en que creïn aquesta relació de poder els senyors i l’aparell. El
fonament de la font de legitimitat d’aquest tipus de dominació és, segons Weber,
l’autojustificació, considerant que aquell que es troba en una millor posició (com per
exemple en un estrat social més elevat) converteix la seva posició en legítima i li atorga
a la posició de l’altre un component de “culpa” per no haver pogut legitimar la seva
posició prèviament.
Teoria sociològica I Marta Tovias Gabarró, grup de matins A1
1
