Activitat 3 Bloc II
El primer objectiu de l’àrea curricular de ciències socials es manifesta en el nen. A mida que aquest va
creixent, comença a seleccionar aquelles fonts d’informació que més li interessen, i d’aquestes, la que
creu més útil, la processa i la interpreta. Si és necessari, s’haurà d’apropiar d’aquells instruments i
recursos que li facilitin aquesta interpretació. Gràcies a aquest procés, el nen podrà elaborar unes
conclusions pròpies.
Les capacitats cognitives es van desenvolupant cada vegada més, ja que el nen comença a pensar per si
sol. Té la capacitat d’escollir allò que creu més convenient, és a dir, comença la gestació d’habilitats
cognitives. A més, també pot elaborar conclusions a partir d’allò adquirit i les pot expressar, cosa que
també contribueix al desenvolupament de les capacitats lingüístiques, ja que el nen ja és capaç
d’identificar i usar els símbols i signes. A més, també millora la seva comprensió i expressió, cosa que
facilita molt l’enteniment de la informació i de l’elaboració de conclusions.
A partir de l’etapa de primària, el nen ja ha viscut moltes experiències i ha rebut molta informació, cosa
que li permet desenvolupar la capacitat de plantejar-se problemes i preguntes relacionades amb fets
veritables i, a la vegada, pot formular generalitzacions a partir d’experiències viscudes o conegudes.
La capacitat cognitiva afavoreix al desenvolupament d’aquestes aptituds, ja que el raonament transductiu
de l’etapa infantil deixa pas al raonament inductiu el qual permet al nen elaborar generalitzacions a partir
de casos pròxims, a l’hora que també pot establir relacions entre diferents elements per arribar a unes
conclusions (causalitat).
El tercer objectiu, ens parla bàsicament de reconèixer i expressar l’espai. De tots els procediments que es
segueixen a l’àrea de ciències socials, hi ha diversos que ens tornen a aquesta idea. Per exemple, el que
parla d’interpretació i representació de l’espai. La primera part d’aquest punt consisteix en saber entendre
els símbols i saber-los utilitzar, per tal de dur a terme els dos punts següents que són més pràctics. Un
d’ells consisteix en saber-se orientar, mentre que l’altre ens parla de la interpretació de mapes. Això ho
podem relacionar amb l’espai topològic, el qual el nen ha començat a desenvolupar durant la seva etapa
infantil. El que abans era espai topològic que ara ja és una representació espacial projectiva. Aquest
objectiu per tant afecta al desenvolupament de les capacitats cognitives del nen.
En l’apartat de fets, conceptes i sistemes conceptuals, trobem altre cop un punt que ens recorda l’objectiu
del qual parlàvem. Aquest punt és el que ens parla de la pròpia identitat. En primer lloc, es coneixen a si
mateixos en relació a l’espai en el qual conviuen. A continuació, tracten les transformacions del propi cos
per tal d’acabar parlant sobre els drets i els deures de cadascú, tan personals com col·lectius. La creació
d’una identitat, es relaciona amb el desenvolupament de les capacitats d’equilibri personal. Cal dir, que
aquesta identitat es crea a partir del autoconeixement, el qual depèn de l’autoconcepte, la autoestima i la
tipificació sexual. En el cas del autoconcepte, cal aclarir que aquest depèn de la informació que rebem
dels altres sobre nosaltres mateixos.
Finalment trobem un últim punt relacionat amb aquest objectiu. Aquest es troba a l’apartat d’actituts,
valors i normes, el qual ens parla sobre la construcció de la identitat personal. Bàsicament consisteix en
que el nen es valori a si mateix i a l’estil de vida que té i accepti les normes que l’impliquen. Aquest punt,
