treballs prehistoria, Ejercicios de Prehistoria

¡Descarga treballs prehistoria y más Ejercicios en PDF de Prehistoria solo en Docsity!

RITUALS FUNERARIS A LA COVA DES PAS.

Guillem Núñez López

Prehistoria de la Península Ibérica – A

NIUB: 20664873

ÍNDEX

• Grup: A
  • 1. Introducció
  • 2. Datació i identificació de la Cova des Pas com a espai dedicat al ritual funerari.
  • 3. Posició i disposició dels cossos.
  • 4. Elements que participen en el ritual funerari.
    • 4.1 Lliteres, cordes i pells: Elements utilitaris o rituals?
    • 4.2 Estudi pol·línic
    • 4.3 Elements comuns amb altres jaciments.
  • 5. Conclusions

Grup: A

jaciments insulars com el de la Cova des Càrritx^2 , és a dir, la troballa de l'objecte va permetre la identificació del jaciment com a prehistòric i la cova com a espai destinat al ritual funerari deixant de banda la teoria d'una cova amb funció de simple dipòsit. Finalment, la tècnica de datació radiocarbònica va permetre establir un marge d’utilització de la cova. L'extensa varietat d'ossos, fustes o fibres vegetals van ser un element important per creuar datacions entre diferents elements i definir l’interval d’ús de la cova.^3 Les datacions van determinar que el primer cos trobat a l’obertura de la cova va ser l’últim dipositat abans d’abandonar la funció de la cova. Les datacions van determinar la utilització del jaciment entre els anys 1200 aC al 800 aC, és a dir, final de l'edat del bronze.

2. Posició i disposició dels cossos. Els cossos trobats compten amb un procés de preparació prèvia a la seva disposició dins la cova. Estan dipositats en una posició fetal (Fig 2) i lligats amb cordes fetes de fibres vegetals de la part posterior del cos, element causal de la posició forçada dels difunts, ja que aquesta posició de manera natural i passats tants anys no seria possible. Aquest cordat posa les extremitats superiors en flexió màxima de colze i les mans sobre la cara, les extremitats inferiors també estan flexionades al màxim, tant de genolls com de maluc. Només trobem un individu lligat de cames, potser per les seves dimensions va haver de ser necessari. La posició fetal dels cossos té diferents interpretacions, una d’aquestes està enfocada des d’un punt de vista funcional, dit d’una altra manera, aquesta disposició és intencionada per un aprofitament de l’espai tan reduït com el que ofereix la cova. La interpretació més cultural és expressada per l’existència d’altres enterraments de la mateixa època en què els morts s’han trobat de forma semblant. En tant a (^2) LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2000. Rituales de vida y muerte en la Prehistoria de Menorca. Las cuevas de Es Cárritx y Es Mussol. Revista de Arqueología, 225: 18-33. 3 Fig. 2) Inhumació de la Cova des Pas Fig. 1) Element contenidor funerari. Dibuix: R. Álvarez (Universitat de Barcelona).

Grup: A l’orientació del cos no n’hi ha cap intencionalitat ni patró identificat. El conjunt de cossos i la seva disposició com a col·lectiu mostren una gran gestió de l’espai funerari omplert de forma progressiva, els primers dipositats a la cova són els que es troben al final, després es van ocupar els laterals i finalment el centre i entrada, per així no haver de maltractar els cossos ja dipositats durant altres disposicions de difunts. Aquesta forma d’omplir la cova no treu la presència de cossos superposats a sobre dels altres amb molta cura per no fer malbé els ja dipositats, en alguns nivells la superposició dels ossos arriba als 6-7 individus.^4 L’enterrament va consistir únicament a introduir els cadàvers sense ser coberts per terra o altre sediment, de forma que els sediments disposats per sobre d’alguns cadàvers provenia de les filtracions després de ser abandonada la cova i el seu propòsit. Sembla haver-hi una quantitat de dones i homes bastant parell que ens indica que no hi ha cap mena de segregació per sexes. Les edats també són variades, trobem un gran grup d’inhumacions infantils, fet que mostra la gran mortalitat infantil que patia la tribu.

3. Elements que participen en el ritual funerari. L’excavació, a part dels cossos i les condicions en què es trobaven, va aportar diferents elements materials que van aportar sentit al procés del ritual funerari que es realitzava en un passat a la cova. 3 .1 Lliteres, cordes i pells: Elements utilitaris o rituals? Un dels primers elements descoberts, a conseqüència de ser uns elements grans i visibles, van ser les 4 lliteres de fusta (Fig. 3), 2 de les quals estaven conservades de forma gairebé integra. Aquestes lliteres de fusta estaven confeccionades en relació amb la mesura dels individus dipositats a sobre, així doncs les dues millors conservades pertanyien a individus més grans. 5 Aquest primer element apunta a una funció relacionada amb el transport dels difunts a la Cova des Pas, fet que ho relaciona amb altres elements trobats a posteriori com les cordes vegetals i les pells de bòvids. En primer lloc, les cordes vegetals, ja mencionades amb anterioritat per la seva funció en la posició fetal, configuraven nusos que permetien la reducció de l’espai que ocupava l’individu. Les pells trobades cobrint els cossos i lligades amb cordes vegetals suggereixen la utilització d’aquest cuir com a farcell, fet que indica un procés de transport organitzat. En un inici els cossos (^4) Pericot, J. M. F., Trias, M. A. C., Mendizábal, M. À. P., & Morera, A. M. (2020). Cuidando a los muertos. El ritual funerario de la Cova del Pas (Menorca, España). In Actualidad de la investigación arqueológica en España II (2019- 2020): conferencias impartidas en el Museo Arqueológico Nacional (pp. 137-154). Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. (^5) Solé, A., Picornell, L., Allue, E., & Fullola, J. M. (2016). How did the dead turn up to the burial? A technological and experimental approach to the late Bronze Age wooden biers from Cova des Pas (Minorca, Balearic Islands). Archaeological and Anthropological Sciences, 8, 849-865.

Grup: A a la família de les brassicàcies. Un cop realitzat el transport les lliteres es posaven sobre un llit vegetal perquè el cos reposés per sempre, aquests llits vegetals estaven principalment formats per fulles de plàtans i falgueres. Finalment per sobre de les pells bovines trobem també ofrenes florals, tot i que sense saber el moment exacte de la seva col·locació, compostes principalment d'apiàcies , cistus i, en alguns casos, fruites com figues o baies.^7 L’estudi pol·línic deixa com a resultat una evidència en la relació entre la utilització d’elements vegetals i el ritual funerari, puix que les plantes eren triades específicament per a diferents etapes del procés d’enterrament, siguin per motius estètics o les propietats d’aquestes. Es pot interpretar que cada planta tenia un significat per a la tribu, i per això tenien un moment específic per la seva utilització. No s’ha d’ignorar la troballa d’un cadàver femení amb altres tipus de plantes al seu voltant a la mateixa cova, com pot ser el romaní. Aquesta excepció pot indicar-nos que la dona tenia una condició o rol especial en la tribu, evidenciant així certes diferències entre habitants de la tribu.^8 3 .3 Elements comuns amb altres jaciments. Per finalitzar, l’últim objecte que va evidenciar el caràcter ritual va ser l’element cilíndric comentat amb anterioritat (Fig. 1). Es van trobar diferents fragments associats amb aquest objecte però només un complet. Aquest tub es tracta d’un contenidor de cabell humà ja associat prèviament al ritual funerari a la Cova des Càrritx, a la mateixa Menorca i de cronologia breument anterior. Els estudis han adoptat la versió resultant dels descobriments a la Cova des Càrritx, resultant amb la conclusió que la peça era part d’un ritual postmortem on s’introduïa part dels cabells del mort tintat al cilindre per finalment dipositar l’objecte al costat del cadàver.^9

4. Conclusions La cova utilitzada durant un llarg període d’anys, hauria servit com a escenari final d’un complex procés de ritual funerari utilitzat per la tribu habitant de la zona. La mort d’un dels membres comportaria l’inici del ritual amb la preparació del cos per la col·locació del cadàver dins la cova. El ritual s’iniciaria amb el tall i tintat d’una part dels cabells del difunt per introduir-lo en el contenidor de cuir. Posteriorment, els encarregats dels rituals funeraris s’encarregarien de (^7) Pericot, J. M. F., Trias, M. A. C., Mendizábal, M. À. P., & Morera, A. M. (2020). Cuidando a los muertos. El ritual funerario de la Cova del Pas (Menorca, España). In Actualidad de la investigación arqueológica en España II (2019- 2020): conferencias impartidas en el Museo Arqueológico Nacional (pp. 137-154). Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. (^8) Mora, S. R., Servera-Vives, G., Picornell-Gelabert, L., Cabanis, M., Boi, M., & Miras, Y. (2017). Pollen signatures of a ritual process in the collective burial cave of Cova des Pas (Late Bronze Age, Minorca, Balearic Islands, Spain). The bioarchaeology of ritual and religion , 28-43. (^9) LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. 2000. Rituales de vida y muerte en la Prehistoria de Menorca. Las cuevas de Es Cárritx y Es Mussol. Revista de Arqueología, 225: 18-33.

Grup: A disposar el cos en forma fetal utilitzant les cordes vegetals per cordar les extremitats. Un cop el cos estigués reduït es produiria la primera ofrena floral per després ser embolicat en el farcell de pell animal, amb el farcell ja preparat es produiria un nou moment d’ofrenes florals per sobre. El cadàver ja embolicat es transportaria fins a la cova per mitjans de les lliteres de fusta que, alhora, facilitarien el descens dels cossos fins a l’obertura de la cova amb cordes. Finalment, el cadàver es dipositaria dins de la cova, sobre un llit vegetal prèviament elaborat, aprofitant al màxim l’espai i respectant els altres difunts jaients. En definitiva, la presentació de tots els elements que conformen la singularitat de la Cova des Pas ha permès identificar un procés de ritual funerari molt detallat a la vegada que mostra complexitats més enllà de les merament funeràries.