













Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: tributacio empresarial, Profesor: , Carrera: Relacions Laborals, Universidad: UPF
Tipo: Apuntes
1 / 21
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!














Tributacio empresarial
Toni Monill
Impost sobre societats
Que es? Es un impost sobre la renda, pero a diferencia de l’IRPFes un impost que grava la renda de las personas jurídicas, i el IRPF el de las personas fisiques. Pero el IS grava a les societats que son persones juridiques, que tenen personalitat jurídica i per tant capacitat dobrar a lambit jurídica pero tmb grava a entitats sense personalitat jurídica. I el concepte que te el IS respecte de la renda no es el mateix q de la renda n’ofreix el IRPF. En el IRPF en el concepte derenda sintegraven un conjunt de subconceptes, com per exemple rendiments, guanys i perdues i les imputacions de renda. I a l’hora de liquidar l’ipost el IRPF tractava diferent segons d’alla on provinguesin. Tractava i gravaba els diferents components de la renda de forma diferente, i per aixo es diu que es sintectic, perque tracta diferent els diferents rendimients. El IS no fa aquesta diferenciacio. Si em diu que renda es grava en el IS? El que realment grava es el benefici de la societat. El legislador quan va decicir establir aixo va tenir que decidir un sistema per calcular el benefici de la mteixa manera. I diu vuste calculi el benenfici d0acord amb la contabilitat seva. vuste determini el seu benefici d’acord amb el codi de comerç. Les societats parteixen del resultat contable, i es aixo, el que considerarem benefici i per tant renda a grava. EN contabilitat hi ha un principi fonamental, el principi de prudencia, a un contable a de ser prudent i preveure despeses i provisionar determinades despeses (perdues futures) i aixo pot generar unconflicte entre l’empresa i l’estat. I aquí entra la figura de la inspeccio d’hisenda que intneta evitar que a través de calculs contables eludeixi benfeicis, perque l’empresa intentara que hi hagi menys benefici per tributar menys. I la llei preveu evitar que s’eludeixi el pagament de l’impost i per aixo estableix formes o metodesde corregir el resultat contable. Com ho fa? ja ho veurem. Pero quear clar que el benefici no coincideix exactament amb la base imposable, amb lo que gravara l’impost.
El Impuesto sobre Sociedades es un tributo de carácter directo y naturaleza personal que grava la renta de las sociedades y demás entidades jurídicas de acuerdo con las normas de esta Ley
Es grava a tot el territorio español exepte Pais Basc i Navarra, que apliquen un IS sustancialment identic al de l’estat pero que es un impost concertat, propi de Navarra i P<B (es recapta, paga i gestiona al PB i Navarra). En les altres CCAA es reparteix a les CCAA segons el sistema establert pero es recapta per l’Estat.
Fet imposable: obtencio de renda. I aquí la Llei fa matitzacions a tenir en compte. Es fa referencia a uns conceptes que ja em vist, com les imputacions de renda. Al IS es parla de atribucio de rendes, es a dir, hi ha una serie de entitats: societats civils, herencies yacents…pero com no son subjectes pasius els rendiments que pugin obtenir s’atribueixen al seus socis. Tambe les societats en regim de transparencia fiscal internacional: son determinades societats radicades en tercers paisos,moltes vegades en paradisos fiscals,i per evitar que s’eludeixi el pagament portant el benefici desde España fins la societat resident en el paradis fiscal la llei sinventa un regim que es el de tranparacencia i diu que la societat resident al paradis a efectes fiscales es transparent, com si no existeixi i per tnat els benefisic que obte els han de declarar elsseus socis.
Tercer aspecto del Fimposable: el IS presumeix de que tots el moviments de bens que hi han entre una societat i els socis o entre una societat i un altre tenen carácter retribuit. I aquesta es una prsuncio important desde el punt de vista fiscal. Una societat en el seu balanç te una serie de mercaderies que desapareixen i no hi ha un ingres a cambi de la mercadería, la societat pot
dir que aixo es un regal pero ho ha de demostrar, si no ho demostrar la norma preveu que aquest moviment de mercadereies te un carceter retribuit i llabors a de inclure el valor de mercat en la comptabilitat. Es per evitar la elusio del pagament del impost. (art. 4, 5, 6, 7 IS)
No es lo mateix el domicili social, que el fiscal. El domicili fiscal en principi coincidirá amb el domicili social sempre que en aquest domicili social estigui establerta la direccio i gestio del negoci. EX: podría ser que el domicili social estigues a Ourense pero que la seva direccio estigues a Madrid. Si aixo pases, el domicili fiscal estaría a Madrid. El domicili fiscal es sobretot per saber on tributa la societat. Si te el domicili fiscal a Madrid tributara a Madrid i per tant la part de tributacio que pagui aquesta empresa li correspondra a la CCAA de Madrid. El domicili social dirira en quin Estat tributa. I dins despaña el domicili fiscal ens diu dins de quina CCAA tributa.
Pero si tenim una empresa que te benefecis a España pero tambe que obte beneficis a Italia, Anglaterra…etc on tributa? a España perque es lo de la renda mundial, tributa independenment de on obtingui els rendiments. (Pero si tinc una filial, la filial tributa a Anglaterra). Pero si jho simplement obtenc beneficis fora d’españa tributen a España. Ademes la llei estableix la existencia de subjectes pasius que no tenen perosnalitat jurídica. Quines son? están la’article 7 IS. Com els fons d’inversio, que no tenen personalitat jurídica, en canvi, es subjecte pasiu del IS. O les unions temporals de empresas: es lagrupacio temporal de empreses per la realitzacio normalment d’una obra. (s’agrupen en un concurs publics 2 o 3 empreses i quan fan la obra es dissol). La UTE es una simple unio d’empreses pero no te PJuridica pero pot tenir un benefeci. Tambe fons de pensions….etc. Aixo es igual nomes saber que hi ha entitats sense pjuridica que son tmb subjectes psius del impost.
Per acabar de completar el subjecte pasiu , la llei establex exencions subtives que hi ha subjetctes que cumpleixen les normes per ser subjectes del’impost (tenen personalitat juridca etc….) pero la llei el exepciona. Tenim:
Metode de porcentaje constat i de números digits: son dos metodes adicionals qe permet la llei per calcular la amortitzacio pero no entrarem. A més de tot aixo tambe es permet que el propi contribuent presenti abans d començar l’any un pla de amortitzacio i aquesta maquina la vull amortizar duran 5 anys a un 20% i demano autoritzacio.Si l’adminsitracio m’autoritza podre amortitzar al 20%, si l’adminstracio mo permet no tindre que fer cap ajust perque estará correcte. I a abanda d’aixo la llei estableix tambe una serie de aventatges a sector considerats prioritaris que s’anomena amortizacio lliure. Es a dir com vulgui l’empreari i sense necesitat de comunicarlo a ladminsitracio. Son els casos que estalbeixi unicament la llei. Quis son: actius de les societas anonimes laborals,; actiusminers; empreses que fagin investigacio i desarrollo; i cooperatives.
Tambe i alguna especialitzat dels fons de comerç. Si jo compro una empresa i aquesta te un actiu intagible (una marca, un actiu de clients..) s’anomena contablement fons de comerç i aixo te un valor, Aquest fons de comerç tmb es pot amortitzar.Com? en principi en una decima part del seu import, es a dir, el 10% anual, amb alguns requsitis. Es important perque s’ha produit sobre aquest tema que coma consecuencia de la crisi una de les mesures a nivel de govern perque tributin es que s’ha reduit laposibilitat de deduirse el fondo de comerç. Abans es podien deduir el 10% i ara el 1%.
diferencia entre el valor dels bens a l’inci i al final del peridodo impositu (encare que jo sapiga que es poden provisionar mes). EX:un bono de una entitat financiera, que no cotizen no son accions.
Art 14: despes que desde el punt de vista fiscal no son mai deduibles. NO vol dir que no siguin despeses contables, pero no s’admeten fiscalemnte. Pero si en la contabilitat s’han restat llavors haurem de fer un ajust positiu. Quines coses no son fiscalment deduible segons la lley?
Hi ha una mencio especifica a la llei, a les despeses financeres. Fora de despeses entre societats d’un mateix gurp, la llei estableix un limit a la deduiblitat de les depses financeres, que es un limit del 30% del bennefici de l’exerci. EX: jo puc tenir uns ingresos i despes financeres. Suposem que les despes financeres netes son mes gran que els beneficis. Aquesta despesa jo
Recent acutalitzacio de balanços (teoricament per activar la econmia realitzada pel Govern)
Una de les normes en la llei 16/2012 es la posibiltat es que les societats actualitzessin els seus balaços. Que vol dir actualitzar un balanç de la societat? En un balaç trobem valoracions del elemetns del inmobilitat material, fons de comerç, maquinaries, inmobles… EX: jo vaig comprar un inmoble que em va costar 200000euros i el tinc en un balanç en un preu determinat, o poso en el valor de adquisio. I si jo et deixo acutalitza balanç, et deixo que aquests valors els possi vuste a valor de mercat, a lo que valen ara. I jo dire auqest immoble que em va costar 20000milions ara val 10.0000milions. Si jo ho tenia a 20000 i l’actualitzo a 10.0000 tinc una actualitzacio de 8.0000.000 milions i si jo ara ho puc vendre ara dons treure mes benefici. La llei diu que aquestes diferencies surgides com a consecuencia de l’actualitzacio , contablement es te que porta a un compte “reserva de revaloraciacion” de forma que tu el teu valor de la diferencia estará ene el compte de reserva i a canvi d’aquest avantage, tu hauras de pagar sobre el total aquest compte de reserva un 5% de tributacio. ES fa referencia a aixo perque la llei diu que quan tu fixis el valor actualitzat ho has de fer a preu de mercat.
es importan saber que una operacio a quin exercici s’ha de declarar (aquest any o lany que be). per aclarar aixo es perque la llei estableix les regles d eimputacio: a quin periode imputem aquesta operacio? art. 19. La regla es el principi de meritacio. Una despesa o ingres s’imputa quan es merita, quan es devenga. I quan es merita? En el IS quan es exigible. EX: estem a desembre de l’any 2011 i en el 2012 al gener jo faig una compravenda al desembre, i la pago al gener. Aquesta operacio quan es merita, quan es exigible el cobrament? al desembre. I a quin periordo simputa? Al desembre 2011, encare que el pagament es faci al gener de 2012. Pero la llei tambe estableix relges especials de imputacio:
Referent al tema de imputacio s’ha de fer referencia (art. 26 IS) que es important, i que es referent al periode impositiu. Jo al IS puc dir que el perido impuestiu coincidiexi amb l’exercii economic de la entitat. I es per tant la entitat qui te que declarar quan es constituteix quin es el seu exercici econmic. el perido impositu será de 1 any, no pot ser de mes de 1 any. Es lany natural pero NO te que coincidir amb l’any natural. En el IRPF aixo no es pot fer. Pero lo normal es que coincideixi. I quan es declara? el 25e dia de 6 mesos después( a partir del momento en que s’acabi el perido impositiu). Ens anem doncs al 25 de juliol. Peri si l’empreesa no va del 1 de gener al 31 de desembre tindriem que contar sis mesos a partir del momento en que s’acaba el periode impositu.
Al final arribem al concepte de la BI ajustada. Pero aquest benenfici contalbe ajustat pot ser positu o negatiu depenen de si tinc beneficis o perudes. Pdria tambe tenir un benfeci
contalblemetne pero despres una BI negativa depsres dels ajustaments o al revés. Si tenim perdues i la BI es negativa, la llei ens permet compensarla fiscalmente en exercicis futurs. (no pots tribtar sobre perdues pero si que es permet que s’ho compensara de les BI positives futures. Quants anys? 18 anys.
Si hi ha base susperiros a 6 milions no es deixa compensar. (pero aixo es puntual, el que interesa es el criteri anterior general).
Una vegda compensada arribem a la Base liquidable. Sobre aquesta base liquidable aplicarem els tipos impositus del Impost Societats.
El tipus impusitiu
Es complexe perque hi han molts. El tipus general, aplicable normalmente a totes les empreses es el 30% del seu benefici. Ara be, la llei utilitza el impost per fer determinades operacions de foment empresarial. Com es fa? Doncs recentment hi ha dos regims especials amb tipus impstius mes reduits:
Pero a part d’aquests suposits la llei estableix uns tipus impositus especifics. Especificis en funcio de les caracteristiques de les societats:
Despres hi han dos tipos molt curios:
Deduccions que tenen una motivacio incentivadora per determinades activitats: (art. 35 i ss IS)
La majoria han estat o be derogades (sobretot a parir de 2011) i algunes es derogaran en breu (per 2013/14). Es mantenen:
la llei diuaademes que una vegada restades les deudccion per doble imposicio i les bonificación de la base, aquestes deducción que em dit en tercer lloc es pot reduir en un 35% de la cuota. (una vegades restades les deduccions per doble impsoico i les bonificacions, es a dir, el que quedi de la cuota). Si no tinc prou cuota, aquetes deduccions me les puc deduir (restar) de les cuotas dels 15 anys seguents.
Gestio del IS
Es peridooc, de gestio estatal, no cedit a les CCAA, per tant o gestiona la agencia triubtaria estatal. Les empreses están obligades per incscirures en el Rmercantil i exercit la seva activitat, a tenir un numero de identificacio fiscal (NIF) i inscriure a un registre (index d’entitats) que es porta a la agencia tributaria. Se obtenen aixo poden anar al Registre iinicar la activitat. Una vegada estas al index has de presentar les declaracions en els peridoes obligatoris. Si una empresa no persenta el impsot en 3 añs consecutius pot ser exclosa del index d’entitats. Respecte a les societats hi ha una cosa importatn, i es que les SA i SL están actualmetn obligades a presentar l’IS per via telemática, no es pot presentar en paper, nomes o poden fer els empresaris indiviudals. I a mes les societats están obligades a presentar pagaments fraccionats 3 cops a l’any. Que seria els 20 primers dies del mesos d’abril, octubre i desembre (20 de abirl, 20 octubre…) Son anticipacions de les cantitats que han de presentar a final d’any i quan liquiden limpost es dueduiran allo ja pagat dels apgaments fraccionats.
La lllei recull una serie de regim especials, uns 17 regims especials aplicables a diferents tipos de societats. El que hauriem de saber es el regim especial per empreses de reduida dimensio (PYMES). Consiteix en que sels hi dona determinades ventatges ficals (amortizacions accelerada, poden amortiztar mes rapdidametn els seus bens inmobles), alguns coeficients (recullits a les taules) d’amortizacions es poden aumentar, multiplicar per 2, especialitts en
mateira de imposicio, i tenen tipus especials de gravamen: paguen a 25% fins als 300.000e i mes de 300.000 a un 30%.
El sistema tributari municpal
Tenim una gestio descentralitzada. Tenim ens supramuniclapals (provincies), etc…a tots aquets ens a la CE sels hi reconeix una serie de drets per gestionar aquestes corporacions. Tant les autonomies com els ens locals tenen que exercir la seva autonomía. Les corporacions locals disposen de recursos propis i tambe d’una forma cada vegada mes important una participacio en els fons estatals i es nudreixen cada vegada mes dels fons estatals. EX: on mes tenen participaicio es en el IRPF. Pero aquí nomes rebrean el % que l’Estat li vulgui pasar. Pero a mes, es nudreixen de recursos propis a través de:
Els impostos municpals (no entrarem a veure taxes i contribucions especials), la 1ª característica fonamental es que es diferencien en dos grups:
es aquell que l’entitat de oblgiacio de imposar. Els potestatius son aquells que es preveuen en la llei que regula la imposicio municpal pero que els ajuntaments poden decidir posar o no. La llei que regula la imposocio local es la LLei reguladora de les Hisencendes Local (RDLegislatiu 2/2004). Les entitats municipals estableixen els impostos a través de una norma propia: les ordenançes fiscals-> desidieixen quins tributs s’apliquen als contribuents d’un municipi. Quins son els impostos obligatoris?Es a dir que totes les corporacions tenen que aplicar:
Potestatius:
Pero com hem dit els ajuntaments tambe es finançien per la transferencia estatal del IRPF, i cada vegada es mes important perque la recaptacio dels municois per taxes, contribucions i impostos es cada vegada menor.
valor del sol +
valor de constiruccio
Els ajuntaments per corregir aquests efectes si te una posibilitat per ajustar aquests valors, que es aplicar uns coeficnients reductors. Durants el 10 anys seguents a la fixacio del VC pot establir un coeficiente erductordel 0,9 desde el primer any al 0,1 del ultim any. EL primer any que s’apliqui el nou valor catastral pot aplicar un 90% de reduccio sobre el valor catastral, fins arriar al 10%. Pot aplicar un valor ifnferior pero no pot pasar del 90%.
Tambe, una segona capacitat dels ajuntaments es la capacitat que tenen d’acturar sobre els tipus imposituis que sapiquen contra aquesta base (sobre el valor catastral). Pot aplicar els tipus que vulgui dintre duns marges. El tipus minim que pot aplicar lajuntament es el 0,4% i el tipusmaxim es el 1,10%. Pot gravar en aquesta orquilla.
L’unic que pot demanar la revisio es el municipi, no el ciutada.
Per ultim respecte a l’Ibi cal dir que la gestio es comportida, perque es una gestio municpal pero amb una clara participaciode un ens estatal que es el catastre (que fixa la base d elimpost), pero una vegada establerta la base qualsevol incidencia amb aquest impost tens que anar contra l’ajuntament. La gestio es municpal excepte amb la base imposable que es el catastre.
Es la utilitzacio de bens perosnals i materials per actuar en el mercat (produir bens). De fet la LRHL regula aquest impsot en el art.78 iss. I estableix una serie d’activitats que es consideren activitat económica.
Diu que no es una activitat económica l’agricultura, perque esta exclosa (els agricultors no paguen IAE). I tambe es posan casos de no subjeccio que fan referencia a la comercialitzacio de leleemtns usats. La empresa que tingui coses de fa un any i la ven doncs no esta fen una activitat económica o si l0empresari ben algo del seu patrimoni. I tambe estableix un elelemtn fonamental que ja desvirtuat la propia esencia del impost quan al 2003 es va aplicar un sistema molt ampli DE EXEMPCIONS DE L’IMPOST. Estan excemps del impost I NO VOL DIR QUE ESTIGUI SUBJECTE (NO TE QUE PAGAR PERO SI ESTA SUBJECTE, ELS DOS ESTAN SUBJECTES):
Aixo fa que el IAE actualmente el pagui poca gent. I perque ho han fet aixo? Perque IAE es un impost estatal (lallei reguladora de hicendes local es estatal) pero son impostos cedits a la corporacio local. I lestat va decidir que eliminaba el IAE, per una rao política. I es va guanyar molta votacio política pero es va fer mal a la recaptacio de les corporacions locals. Es posible que amb la situacio actual es rehabiliti aquesta figura, perque el IAE te una important funcio a mes recaptatoria, de control, perque el IAE es basa en els cemps de les perones obligades que tenien que pagar (matricula IAE). I tambe tens que fer-ho encare que no tinguis que pagar, pero la gent si no ha de pagar no far la matricula i s’ha perdut una Font d’informacio important.
El subjecte passiu es el titular, el que realitza l’activitat en l’ambit estatal.
Quin muncipi gravara l’IAE? EL del domicili fiscal, sempre quel’activitat no es desenvolupi en un local. Si es desenvolupa en un local el municpi competent per aplciar l’IAE es el municpi donde reside el local (el municipio donde este local).
La tarifa del l’impost: Quina es la quantitat que s’ha de pagar? La tarifa parteix de les tarifes de limpsost q es una relacio de les dierents activitats gravades per el impost claisficiades en una serie de grups d’activitats i dintre de cada gurop hi ha un subgrup (epígrafes) i son aquests epígrafes els que determinen el import minim que s’ha de pagar x cada activitat desneovupada (es similar al sistema de modols de la renda). Tambe es paga un cuoficient en fucnio dels m2 que tingui el local on es desenvolupa l’activitat.
Per tant, la tarifa básica seria resultat de aplicar sobre la tarifa segons l’activiat un cuoficient segos els m2 del local. Pero a part d’aquesta tarfica basica tamb poden posar uns coeficients multiplicadors que poden aumetnar aquesta tarfia, i ho poden posar en funcio de:
Aquetes dues son potestatius (son les ordenançes locals la que ho estableixen).
La llei estableix unes bonfiiacions que a part d’aquests cuofecients el que fan es reduir la cuota en aquells casos en que es cregui q e snecesari. De bonficiacions hi ha dos:
El subjecte passiu de l’impost es elque figuri en el PERMIS DE CIRUCLACIO (QUE POT NO SER EL PROPIETARI). Jo puedo tener un cotxe i que sea titular mi padre i jo propietari.
Es paga en funcio de la categoría del vehicle, en funcio dels CAVALLS FISCALS del vehicle. Laplicacio de la norma grava els cavalls fiscals (art. 95 LRHL). En el cas de les motocicletes si es parla de centimetres cubics, i en el cas dels cotxe cavalls fiscals.
Sobre les tarfies que fixa la llei lajuntament te la capacitat de incrementar aquestes cuotes. Les pot incrementar fins a un 75%. Aquest impost te un fucionament en quan a la peridicificaico del impost similar al del IAE, per trimestres.
La gestio es compartida entre la admin tributaria local i las jefaturas locales.
ICIO
Grava la realitzacio de qualsevol consturcio, obra, per la qual s’exigeixi una llicencia municipal. Tota aquella obra on s’exigeixi una llicencia
qui ho grava? el municpi on se situi la obra o la instalacio.Lo mes important es que en part general de tributari en sparlaven del concepte del contribuent i ens han parlat de substitut del contribuent. El que te que pagar es el dueño de la obra (es decir quien paga la obra), pero aixo no vol dir que sigui ciotribuent el titular del inmoble sobre el que es realitza la obra. Ara be la llei preveu que sigui el substitut la persona que realitza la obra (el constructor, empreari encarregat de la obra) i per tant el que demana la llicencia. I despres li podría repercutir (pero no es repercusio fiscal es una repetir) seria entre particulares.
la base imposable del impost es el cost de la obra SENSE IVA.
I la cuota depen de la que fixi lajuntament pero no pot superar el 4%.
Per ultim , la gestio correpson exclusivament als ajuntaments, hi ara el ajuntametns van per autoliquidaiico (el subjecte quan va a demanra la llicencia doncs fa la autoliquidacio rellenan un paper). La llei tambe permet que lajuntamentsgons el preupsot d ela obra et liquidi provisionalment el que et surt a oafgar i un cop finalitzada la obra la adminstracio muniacp pot compraovar si s’han produit modificacio al repsupost (a la alta o a la baixa) i es faria liquidacio definitiva, pero aixo no es normal.
IVA
El iva e sun impost indirecte que grava el consum. I que s’anomena plurifacic, perqe grava les diferentes fases de produccio per les que pasa un producte fins q arriba al consumidor final.
Realmente qui soporta la carrega? el consumidor final. Pero el subjecte passiu es el que presta el servei o ven. El IVA grava el valorafegit que sinclou en el producte en cada una de les fases de produccio per les que psa el be fins que arriba al consumidor final. Hi ha tambe impostots que gravan el consum pero son monofacics, nomes gravan la ultima fase (impostos especials: com impuesto alcohol o tabaco).
Ex: un proces de comercioalitzacio dun producte per veure com insideix liva en el preu, com esdeclara i com afecta al consum.
subjectes:
a) fabricant
b) majorista
c) miniorista
el favricant compra li ven al majorista i el majorista al minorista que ho ven al consumidor final. Imagina que el fabriacant ven el producte per 1000e al majorista. aquí imaginem q el iva es del 21%. Quan a) ven al majorista, a) realitza una repercusio de IVA. el fabricant ven i repercuteix liva sobre limport de la seva venda. LLavros si el iva es de 21% será 210 el que repercutirá. Hi ha tmbe el IVA soportat (el fabricant no ha soportat cap IVA) encare que normalmente el q ven un poructe a comprat materies primes…pero aquí posem que les fa ell. El fabricant es el subjecte passiu i per tant, esta obligat a fer la declaricio de iva e ingresar a la hisenda publica. Ingresa la diferencia entre el iva que repercuteixen i el soportat. Aquest a repercutit un IVA de 210 i a suportat 0, per tant quan fagin la declracio de IVA, tindra que ingresar 210. I en aquesta fase de la produccio quin valor afegit. I aquí quin valor se li a afegit a aquest producte?1000. (es el primer preu, per aixo es un valor a afegir al producte) Aquest producte sa tret al mercat per 1000. El mayorista a pagat 1210, i aquest señor el ven al minorista per 1900. Quin iva repercuitra aquest señor? el 21% sobre el 1900, sobre el seu preu de venda. Que es 399 de IVA. Quan a suportat aquest señor de iva? 210. Per tant aquest señor que tambe es subjecte pasiu te que presentar declaracio de iva. Quin ingres li surtirá? 189 que es la diferencia entre iva repercutit i iva soportat. I aquest señor en el producte quin valor li ha afegit? 900. A la tercera fase el minorista compra el procute i li costara l’import+ iva (1900 + 399). Pero el IVA no forma part del preu (IMPORTANT) perque ell es resta lo que li han repercutit a ell. LIVA es neutral fins al consumidor final que si q el paga. I el minorista el ven per 2200, i aquest es el preu final. Qe li repercutirá ¿ el 21%de 2200. que es 462. I ell quan había comprat el producte quan a soportat? 399, el import de iva que a pagat. I si a soportat 399 i a repercuit 462 quan tindra que declarar? 63, la diferencia sempre. I el valor afegit será llavros 300.
El consumidor al final haura pagat 2662. I este no se puede deducir el IVA, porque se gravael consumo. Aquest señor quan ha pagat de IVA? 462. I a qui li paga aixo? al minorista. I que fael minorista amb aixo? perque ell ha isenda a ingresat 63. I 462 es lo que s’ha ingresat a cada fase, lingres del iv aja sa fet per fases, cadasscu ja ingresat liva en la seva fase. De forma que el VIA que se li aplica al consumidor final (462) coincideix amb lo declarat. REcordem 210+189+63:
Esquema
iva 21% iva repercutit iva soportat
Com es relaciona liva amb aquest impostos? amb les operacions societaries es plenament compatible aplicar iva. Amb els ajd tambe es compatible. Pero amb les transmisions patrimonials no, si algo esta subjecte a iva no esta subjecte a tranismisions patrimonials i al revés.Amb una excecpicio: operacions q están subjectes a IVa PERO excemptes de IVa. Aquestes operacions poden estar subjectes a ITP.
EX: adquisio de una vivenda de segona ma, que no sigui nova. Veurem que hi ha una excempcio a l’article 20. Diu que están exemptes de iva les segones edificacions, o un banc que te pisos de segona ma. Ens ven un pis usat no paga iva. Hi ha aquest cas especial, de coordinacio, de que si estas subjecte a IVA pero exempte IVA estaras subjecte a ITP. Per tant si el banc ven aquest pis de segona ma esta subjecte a ITP (es un cas especial).
Si la operacio esta exdmpte de iva i es paga itp la persona que paga itp no paga iva i el itp no es deduible. Un banc li ven a una promotra un pis de segona ma, la promotara si paga itp el iva que li repercuteixi el banc no sel pot deduir perque no es iva, es itp. Per tant la llei preveu que l’empresari renunccii a l’exempcio. I perque li pot interesar renunciar a l’xemepcio? per pagar al iva i deduirso.
Fet imposable
Entrega de bens, (lliurament de bens). Que senten per entrega de bens? aixo ho trobem a l’article 8. El concepte basic i clau per definir entrega de bens es que senten quan es produeix la transmisio del poder de disposicio sobre bens corporals. Element basic: transmissio de la possesio. I aquest concepte de bens corporals la propia llei ho amplia. Diu que tambe son bens corporals: la llum, el gas o la electricitat. Quan ens cobren la llum tambe ens cobren el IVA. I a mes al punt 2 del art.8 es mencionanen elements que tmb están considerats per la llei com entrega de bens tot i que en alguns casos podrien portar a confussio (no vol dir que aquest article sigui una llista exaustiva): les execucio d’obra: estic construint algo i perque la execuio de una obra sentengui una entre ga de be la llei diu qu el que executa la obra aporti tmb material que a de ser minim el 40% del valor en materials. SI hi ha menos d’un 40% es una prestacio de servei. Seria a partir de 41%. QUins elements mes hi ha? EX: cessions de bens amb pacte de reserva de domini. Jo cedeixo un be i amb reservo la propietat. En aquest cas tot i que no hi ha un tranmisio jurídica de la propietat si hi ha una tranmisiio del pder de disposicio i en aquest cas la llei de liva enten que hi ha entrga de bens i per tant s’aplicara IVA.
Tambe aplicarem iva en cas d’arrendaments amb venda. Un altre suposit es les relacions entre el comitent i comisionista. Les comsiions poden ser de venta o de compra. Jo puc encarregar que per carrec meu a nombre seu em compri algo. Suministrament de productes informatics.
Autoconsum: es el pas d’un element del patrimoni empresarial del subjecte al seu patrimoni personal. EX: fabricant de neveres. Va a la seva fabria i semporta una nevera per el seu us. Aquí no hi ha factura de compra. Teoricament s’aplica IVA i cm a minim a de liqidar iva. De la mteixa manera tmb hiha autoconsum quan a l’empresa hi ha dos líneas de negoci i tota tranmisio que vagi de una línea a un altre es autoconsum i per tant s’asimila a entrega de bens
prestacions de seveis:
la llei la regula de una froma negativa o per exclusio, diu que sempre estem en presacio de serveis si no estem en entra de bens. (art11). Tambe fa una llista (no tancada). Casos:
etc…
es tota aquella actuacio demepresari o profesional que no porti al costat seu una entrafa de bens. Sempres que sigui prestada per un profesional amb carácter oneros.
AQuestes entregas de bens o presacions de serveis s’han de produir al territori
a titol oneros (amb contraprestacio excepte en atuonconsum on es presupossa la onositat).
carácter habitual (encare q en alguns casos pot ser ocasional)
i molt importat: an de estar enmarcades en una activitat profesional o empresaria. Han de ser realitzades per un empresari o profesional. Si ho fa un particular no estem en un suposit de IVA. Pero si un particular (arrendadors de locals sequipara a emprsari) arrenda un local comercial si que te que liquidar iva. L’article 5 defineix el que es empresari o profesional i es el concepte genericque dona sempre la regulacio española. La idea es empresari tot aquell que presta un servei fora duna relacio estatutaria o laboral. PERo a mes la llei diu q en tot csa serán emprearis o profesionals:
La llei estableix una serie de subjectes de no subjeccio i una serie de casos de exempceio per acabar de delimitar el concepte. (art 7). Hi ha una serie de subjectes que no es troben subjectes.