AUDICIÓ: Codificació
El sistema auditiu té tres funcions bàsiques:
1. Detectar el so
2. Determinar la localització del so
3. Reconèixer la identitat del so i el seu significat
La codificació auditiva té lloc a diferents nivells del sistema auditiu: còclea, tronc de l’encèfal i
escorça. A la còclea es dona la primera codificació del to i del volum.
CODIFICACIÓ DEL TO A LA CÒCLEA
En funció de la freqüència del to es codificada per les cèl·lules ciliades de dues formes:
Les freqüències baixes a més de la codificació espacial, necessita també la codificació
temporal.
Codificació espacial del to a la còclea (ressonància o lloc)
La percepció del to depèn del lloc on l’ona sonora produeix el màxima desplaçament de la
membrana basilar
Els sons de diferents freqüències provoquen el moviment o desplaçament de diferents parts
de la membrana basilar, i activen cèl·lules particulars que connecten amb neurones
específiques:
- Tons aguts: major desplaçament de l’extrem basal (prop estrep)
- Tons greus: major desplaçament de l’extrem apical (o vèrtex).
ORGANITZACIÓ TONOTÒPICA de la membrana basilar.
Codificació temporal del to a la còclea (FREQÜÈNCIA o DESCÀRREGA)
La percepció del to també depèn del ritme de potencials d’acció.
Quan el so és molt greu (freqüències inferiors a 200 Hz) l’extrem apical de la membrana basilar
vibra de manera simultània a la freqüència del so.
Les neurones disparen en sincronia amb els moviment de la membrana basilar.
CODIFICACIÓ DEL VOLUM A LA CÒCLEA
La còclea codifica el volum de dues formes segons la freqüència del so:
