Un cor simple Prof.: Bernat Padró
UN COR SIMPLE, DE G. FLAUBERT
Gustave Flaubert és considerat un dels grans narradors del segle XIX, inaugura certes maneres
d’escriure inèdites que tindran una gran rellevància i influencia en narracions posteriors. Volia fer un
retrat de la societat i els costums de la França dels seus temps. Flaubert deia “No haré sinó decir la
más cruel y cruda de las verdades”. I era partidari de l’objectivitat absoluta, el lector a través dels fets
era qui en treia la seva opinió, Flaubert no es posicionava.
La novel·la és un gènere modern, modern entès com un tipus de narració que no dona una visió
coherent del món, sinó que representa una visió problemàtica d’aquest, sabent que no hi ha una sola
i única visió del món que sigui vàlida. La representació de la realitat es basa en convencions, en allò
que entenem del món a partir de consens/discursos (televisió, experiències d’altres persones…). El
que ens trobem en la novel·la molt sovint és que els personatges tenen una manera de veure les
coses que pot no ser com en veritat són. Tot allò que es posa per escrit ha de ser important, tant com
perquè valgui la pena registrar-lo, tot el que escull passa per un procés de selecció.
El problema amb Flaubert, és que és un novel·lista que narra la vida d’uns personatges sense res
rellevant, poc rellevant per a ser representada o llegida. Quan s’escriuen les accions memorables,
l’ambient (com és la cambra), apareixen adjectius que tampoc són molt crucials. Flaubert tria
personatges irrellevants, que no són modèlics, la vida dels quals no transmet res especial. Per altra
banda, ens descriu uns ambients que no tenen cap mena de valor més enllà d’ells mateixos. Flaubert
és capaç de representar aquells fets més irrellevants en un estil més impecable, dona una rellevància
més estètica a personatges o ambients que no la tenen; per tant, està donant una lliçó de tot allò que
pot ser capaç de fer la literatura.
Flaubert ve d’una tradició narrativa que a principis del segle XIX comença a tenir una certa
popularitat, quan comença a convertir-se en un producte industrial, i també una època en el que
comencen a sortir en els periòdics o revistes. No és considerada com un gran gènere, però Flaubert
contribuirà al fet que es consideri com a tal.
Al llarg de la història, la literatura ha tingut un caire moral, comencen a sorgir personatges que són
representants de la desgràcia humana.
Quan la història narrada perd interès, ho compensa estèticament. El seu treball consisteix a escriure
pàgines que despès va eliminant. Per una banda, construeix amb molta lentitud i consciència, per
posteriorment, després de tornar a llegir el que escriu, les elimina, de tal forma que nosaltres llegim
allò que ell considera essencial.
L’objectiu de Flaubert era mostrar els graus d’estupidesa als quals ha arribat la burgesia francesa al
llarg del segle XIX.
→Paradigma: el món burgès ha fet insignificant la gent del món, l’últim recurs dels quals per
relacionar-se amb el món és l’empatia.
1
