Valenciano Joan Fuster | Apuntes de Valenciano

Valenciano – Literatura

1. Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

El poeta del poble

1924. Neix a Burjassot, en una famlia de forners.

1942. Se’nvaaMadridaestudiarperiodisme.Hientraencontacteambelgrupdela revista Garcilaso.

Primers poemes, en castell$.

1948. EntraatreballaraLasProvincias.

1953. Primer llibre publicat, Ciutat a cau d’orella.

1955. EscasaambIsabel

1956. Mor la seua filla, als quatre mesos, fet que provoca l’escriptura de La nit (1956), premi

Cantonigr/s de poesia i Primera soledad (1988).

1958. Donzellamarg.

Anys d’intensa escriptura: entre els anys 50 i 60 escriu la part m7s important de la seua obra. En els

50, per exemple, El primer llibre de les glogues, La clau que obre tots els panys, L’Hotel Pars o

Llibre de meravelles. En els 60 El gran foc dels garbons i Horacianes, entre d’altres.

1965. L’amant de tota la vida, premi Ausi$s March.

1971. Boom Estell7s: Llibre de meravelles, La clau que abri tots els panys, Llibre d’exilis, Primera

audici9 i L’inventari clement.

1972. Tres i Quatre comen<a a publicar l’Obra Completa. Fins 1990 publicar$ deu volums, sense un

criteri cronol/gic clar.

1978. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. ?s expulsat del diari Las Provincias.

1985. Prosa memorialstica: Tractat de les maduixes i Quadern de Bonaire. Completada el 1987

amb La parra boja. Reeditada completa el 2013 per Bromera en Animal de records.

1987. Novel·la El coixinet.

1993.Mort

1996. Mural del Pas Valenci$, escrita entre 1974 i 1978, com a resposta a l’ambient esperan<at de

la transici9 democr$tica. Ambici9s fresc Fpic del poble valenci$ nascut amb la voluntat de crear un

imaginari col·lectiu.

- “Escrivint em s7 lliure. Absolutament lliure”

- La tem$tica dominant , especialment als primers llibres, 7s la quotidianitat personal i col·lectiva de

la postguerra, amb voluntat testimonial i crtica de la misFria i la repressi9 poltica i moral imperant.

- El testimoni adopta sovint la forma del record, amb un to elegac.

- Obra proteica i extensa: m7s de cent ttols.

- Fuster ho caracteritza aix en el proleg al primer volum de l’O.C.: “?s una poesia que podria haver

estat novel·la: novel·la de Balzac”.

L’adhesi9 a la realitat immediata fa que es valoren tamb7 els seus aspectes hedonistes, el plaer de

gaudir de les coses elementals, com ara els aliments.

- La mort hi 7s un tema essencial. Les circumst$ncies familiars (mort de la filla) ho provoquen.

- I com a contrapartida, tamb7 l’amor ocupa un lloc essencial en la seua obra, de vegades com a

refugi exasperat de la infelicitat i la mort.

- A m7s de l’amor sentimental hi trobem un tractament nou de l’erotisme, que arriba en ocasions

fins a la pornografia.

- La poesia cvica 7s un altre pilar de la seua poesia: “Assumir$s la veu d’un poble”. El Mural del

Pas Valenci$”, n’7s la m$xima expressi9.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Valenciano Joan Fuster y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity!

Valenciano – Literatura

1. Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

El poeta del poble

1924. Neix a Burjassot, en una família de forners. 1942. Se’nvaaMadridaestudiarperiodisme.Hientraencontacteambelgrupdela revista Garcilaso. Primers poemes, en castellà. 1948. EntraatreballaraLasProvincias. 1953. Primer llibre publicat, Ciutat a cau d’orella. 1955. EscasaambIsabel 1956. Mor la seua filla, als quatre mesos, fet que provoca l’escriptura de La nit (1956), premi Cantonigròs de poesia i Primera soledad (1988). 1958. Donzellamarg. Anys d’intensa escriptura: entre els anys 50 i 60 escriu la part més important de la seua obra. En els 50 , per exemple, El primer llibre de les è glogues, La clau que obre tots els panys, L’Hotel París o Llibre de meravelles. En els 60 El gran foc dels garbons i Horacianes, entre d’altres. 1965. L’amant de tota la vida, premi Ausiàs March. 1971. Boom Estellés: Llibre de meravelles, La clau que abri tots els panys, Llibre d’exilis, Primera audició i L’inventari clement. 1972. Tres i Quatre comença a publicar l’Obra Completa. Fins 1990 publicarà deu volums, sense un criteri cronològic clar. 1978. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. É s expulsat del diari Las Provincias. 1985. Prosa memorialística: Tractat de les maduixes i Quadern de Bonaire. Completada el 1987 amb La parra boja. Reeditada completa el 2013 per Bromera en Animal de records. 1987. Novel·la El coixinet. 1993 .Mort 1996. Mural del País Valencià, escrita entre 1974 i 1978, com a resposta a l’ambient esperançat de la transició democràtica. Ambiciós fresc è pic del poble valencià nascut amb la voluntat de crear un imaginari col·lectiu.

“Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure”
La temàtica dominant , especialment als primers llibres, é s la quotidianitat personal i col·lectiva de la postguerra, amb voluntat testimonial i crítica de la misèria i la repressió política i moral imperant.
El testimoni adopta sovint la forma del record, amb un to elegíac.
Obra proteica i extensa: més de cent t ítols.
Fuster ho caracteritza així en el proleg al primer volum de l’O.C.: “És una poesia que podria haver estat novel·la: novel·la de Balzac”. L’adhesió a la realitat immediata fa que es valoren també els seus aspectes hedonistes, el plaer de gaudir de les coses elementals, com ara els aliments.
La mort hi é s un tema essencial. Les circumstàncies familiars (mort de la filla) ho provoquen.
I com a contrapartida, també l’amor ocupa un lloc essencial en la seua obra, de vegades com a refugi exasperat de la infelicitat i la mort.
A més de l’amor sentimental hi trobem un tractament nou de l’erotisme, que arriba en ocasions fins a la pornografia.
La poesia cívica é s un altre pilar de la seua poesia: “Assumiràs la veu d’un poble”. El Mural del País Valencià”, n’és la màxima expressió.

La seua obra en català sorgeix dintre dels paràmetres del realisme històric, que adaptà d’una manera personal i que transcendeix pel caràcter tan polifacètic de la seua obra.
Llenguatge directe i senzill, conversacional i narratiu, basat en la col·loquialitat.
Els poemes confessió i els poemes inventari són molt representatius de la capacitat d’Estellés per a reflectir la realitat i comunicar-se amb el lector.
Busca sovint el trencament amb la tradició coetània i enllaça amb la clàssica, bé catalana (March, - Roís de Corella, Jaume Roig) bé llatina (Horaci, Ovidi, Catul).
Una estratègia compositiva freqüent é s la paròdia o la sàtira de formes tradicionals, com ara les que apareixen al El primer llibre de les è glogues o a Horacianes. Tot i que el format dominant é s el vers lliure, practica una gran diversitat de formes estròfiques, que van de les més tradicionals (sonets, epigrames, tankes, cançons populars) a les més experimentals (prosa surrealista, flux de consciència o poemes visuals). En definitiva, tot i que l’estil d’Estellés es basa en el realisme i la col·loquialitat, explora també, amb encert, d’altres codis estètics. També en alguns llibres se situa dintre del codi simbolista (L’amant de tota la vida). *El context literari: el realisme històric (1954-1974) El postsimbolisme -La poesia catalana de postguerra es carecteritza per la continuïtat de l’estètica postsimbolista de preguerra, amb la figura de Carles Riba com a model i a seguir. Autors com Joan Vinyoli o Salvador Espriu representen aquesta tendència.
Tot seguin el model simbolista, La poesia no ha de dir, sinó que ha de suggerir, esdevenir semblant a la música.
Es concebia la poesia com una realitat misteriosa, irreductible al coneixement racional, que penetra en el més í ntim de la nostra à nima, una espècie de coneixement místic del món, sols accessible mitjançant símbols.

Del postsimbolisme al realisme històric

Causes :

-Liberalització del règim. -Major llibertat d’expressió -Arribada d’una nova generació: la de postguerra (Joan Fuster, V.A. Estellés, J. M. Castellet, Joaquim Molas, M. Martí i Pol...)

Mort de Carles Riba el 1959 Influències Neohumanisme ↓🠓 Existencialisme → Compromí s de L’escriptor ← Marxisme ↑ Tesimoni: mí mesi de la realitat

Molt elaborada.
Tríptic: passat/present/futur, ja anunciat en les citacions inicials. -La part primera dú el t ítol de “Teoria i pràctica de la flor natural”. Ironia:poesia dominant en la postguerra. Món idíl·lic. Fe, amor, patria, temes subvertits en el Llibre de meravelles. - Consta de deu poemes. El vers “Un entre tants” cohesiona aquesta part, a manera de lletania. Presa de consciència del jo poètic del sentit de pertinença a una comunitat. -La part central constitueix un retaule de la vida de postguerra. É s la més extensa, i es subdivideix en set parts.
Escrita en alexandrins.
Motius recurrents: l’ègloga, la cançó, l’amor, València, la postguerra, la guerra, el tren, la fira, la biografia d’Estellés, el cinema...
Poemes confessió (“Per exemple”) i poemes inventari (“Cos mortal”).
La tercera part du per tí tol “Propietats de la pena”. É s la més breu: cinc poemes.
En aquesta part hi ha una projecció cap al futur. Després d’haver donat testimoni del present, la veu del poeta es projecta cap al futur de la pàtria. De la pena a l’esperança
El temps verbal dominant é s el futur: “Assumiràs la veu d’un poble”
Com en d’altres poemes patriòtics de l’autor, el jo líric assumeix un paper de profeta, que guia el seu poble cap a un jorn de plenitud.
Lèxic de to religiós: “pena unànime, fúria unànime/així varen nàixer els salms”.

POESIES ESTELLÉS Llibre de Meravelles TEORIA I PRÀCTICA DE LA FLOR NATURAL ( el passat) Un entre tants: Posicionament del jo poètic. La Veu del poeta. El poeta no és un il·luminat sinó un més que forma part del poble, viu, sent, plora, pateix… igual que la resta. Estrofisme : versos lliures d’art major i menor. PART CENTRAL ( el present) (versos alexandrins) No escric èglogues Ègloga : composició poètica que idealitza els amors dels pastors i el paisatge (locus amoenus) Paratext : Jofré Rudel : trobador occità del trobar lleu que escriu sobre amors força naturals. Referents : la ciutat de València La vida quotidiana de la ciutat Ausiàs March Francisco de la Torre: poeta castellà del s. XVI de l’escola de Salamanca que té com a referent a Garcilaso de la Vega. Temàtica amorosa : les teues cames : amor sensual i platònic, és una xica amb qui es creua pel carrer però que no té res amb ell i amb el pas del temps la recorda. La visió de la joveneta es mescla amb la quotidianitat de la ciutat. Demà serà una cançó (vídeo en Aules) Temàtica : el record i l’amor són el refugi del poeta, l’amor sensual i eròtic, és el que salva els amants de la duresa de la realitat quotidiana. Paratext : Pere March, pare d’Ausiàs. Referents : La ciutat de València, les falles de Sant Josep. Jo poètic: el poeta parla en segona persona referint-se a ell mateix. Els amants (poema recitat per Ovidi Montllor a Aules)

Paratext : Ausiàs March Temàtica : la guitarra i el seu so és un referent que convida al record d’un temps passat que abans era alegre i ara mentre es recorda resulta amarg, i marca un contrast entre l’abans i el després de la guerra. Fins al vers 22 narra el passat feliç però de record amarg en el present, a partir del vers 23 comença la guerra. V. 26 estil directe inici d’una carta enviada al fill soldat. A patrir del vers 30 la mort ho imprenga tot, moren les persones, són assassinades, mor fins i tot la figuera. Referents : música “ la carioca”, llocs de València i els pobles del voltant. Ací Paratext : Ausiàs March Temàtica : aquest poema és un homenatge a Ausiàs Marc “ Així com cell qui es parteix de sa terra” Recorregut per la València d’Ausiàs i de Joanot, per on el poeta passeja amb la seua estimada i li ret homenatge al poeta del segle d’or. Jo sóc aquest que em dic… paratext d’un vers d’Ausiàs que es repeteix en el poema d’Estellés com un vers més. Per exemple ( Una versió a Aules) Paratext : Ausiàs Marc Jo poètic: el propi poeta amagat en un tu i jo i un nosaltres. Temàtica : gran crònica de la realitat del moment històric. Contrast entre la guerra i la dictadura. La dictadura porta repressió, fam, clandestinitat i mort (v. 5-9). Contrast entre el que s’esperava i el que fou ( v. 11-15), l’alegria front la mort (teranyines de dol), sols l’amor pot salvar els homes, un amor que s’ha de viure d’amagat si no segueix les normes del nacionalcatolicisme (v. 16 i 17), sexe explícit. L’amor s’imposa com única redempció. Però com no es pot viure amb naturalitat provoca buidor i espant (v. 26-

no es pot viure l’amor amb la naturalitat i la puresa que caldria. PROPIETATS DE LA PENA (futur) Assumiràs la veu d’un poble. No hi ha paratext ( no tenim un referent del passat, estem mirant cap al futur) Estrofisme : versos octosíl·labs Temps verbal : futur, projecció cap al futur del poble valencià i de la col·lectivitat. Poble : POLÍT./SOCIOL. Conjunt dels habitants d'un país units per vincles naturals i socials. Jo poètic: l’autor es parla a ell mateix en segona persona. ( Assumiràs el·lipsi de subjecte) Temàtica : el poeta/autor assumeix ser la veu del poble, com un profeta que el guia. S’identifica amb la col·lectivitat.

El poeta és qui encapçala un desig nacional de país i col·lectivitat negada i perseguida El poeta supera el silenci del moment històric que viu (v. 27) a partir d’aquest vers apareix una possibilitat d’esperança malgrat les conseqüències (v. 36-38) però la decisió és ferma (v 41-43). v. 39-40 Condensació del missatge del poema : Allò que val és la consicè ncia de no ser res si no s’és poble.

Valenciano Joan Fuster, Apuntes de Valenciano

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Valenciano Joan Fuster y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity!

1. Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

El poeta del poble

Del postsimbolisme al realisme històric

Causes :