Vista previa parcial del texto
¡Descarga Valery´Eupalinos y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
EUPALINOS O L'ARQUITECTE per PAUL VALÉRY Traducció i próleg de Jordi Llovet EDICIONS DELS i QUADERNS CREMA NOTA EDITORIAL 30 NOTA EDITORIAL Al cap d'un quant temps de la publicació del diá- leg, el primer de maíg de 1923, des de Montpeller, Valéry va adregar a Paul Souday una carta, recollida més tard en el volum Lettres d quelques-uns, en la qual es reitera aixó mateix, i s'hi afegeixen idees molt clares sobre el tema valeriá de Phegemonia de la forma. Diu així: «Estimat Paul Souday: »Tot just acabo de tenir notícies de la vostra res- senya del 26 d'abril. Em trobava d'engá d'unes quan- tes setmanes en un racó forca apartat dels límits de la Provenca, en el qual el Temps, ell mateix, demana temps per transcórrer; perd per fi he pogut. llegir Pestudi tan important i tan bonic que heu consa- grat als meus díálegs. Per a un autor, no hi ha millor recompensa, i més real, que Patenció d'un lector de qualitat, ¡Aixd bastaria per justificar Pacte estrany d'escriure! »Les observacions que feu sobre les idees que he prestat a Sócrates i als seus amics m'han tornat a fer presents les circumstáncies en les quals vaig compon- dre aquests diálegs, ara fa uns mesos. Són llibres d'encárrec, en els quals no he pogut o no he sabut presentar un pensament veritable en el seu aspecte més favorable. Em sembla que, en els diálegs, he mirat de fer palés que el pensament pur i la recerca de la veritat en si, no poden aspirar mai sinó a la descoberta o a la construcció d'alguna forza. »No és que oposi tot filosof a Partista, sinó que NOTA EDITORIAL 31 oposo solament a Partista aquell filósof que no arriba a assolir aquesta forma fírita, o que ignora que ella solament pot ésser Vobjecte d'una recerca racional i conscient... »Perd, a títol de curiositat, permeteu que us expli- quí a quin estrany constrenyiment fou sotmés Eupa- tinos. »Van dernanar-me d'escriure un text per a Pálbum Architectures, que és un recull de gravats i de plans, Atés que aquest text havia d'ésser magníficament im- prés en infólio, i atés que s'havia d'ajustar exactament a les iMustracions i la compaginació de Pobra, van pregar-me de donar-li una extensió determinada: ni més ni menys 115.800 lletres... ¡113.800 carácters! Val a dir que es tractava de carácters sumptuosos. »Vaig acceptar. Primer, el dialeg va resultar massa llarg. El vaig escurgar, i llavors va resultar massa curt... i vaig allargar-lo. Vaig acabar trobant aques- tes exigéncies d'alló més interessants. Peró bé pot ser que el text n'hagi patit una mica. »Tot comptat, els escultors no s'han planyut mai dV'haver estat obligats a encabir dins els triangles ob- tusos dels frontons Hurs personatges olímpics...! >»Us dono les grácies una altra vegada i espero te- nir el goig de trobar-vos en un lloc o altre, d'aquí a uns dies. Tenint la certesa que us expresso els meus sentiments més distingits. »PauL VaLéry> ? 2. Paul Valéry, Lettres 4 quelgues-uns, Ed. Gallimard, Paris, 1952, pp. 146, s. 32 NOTA EDITORIAL Quant al nom d'Eupalinos, arquitecte de Mégara, Pautor el va treure de VEncyclopédie Bertbelot, de Particle «Architecture». En una carta del 20 de ge- ner de 1934 al senyor Donteville, Inspector de 'Aca- démia, Valéry expressava, quant a aquesta troballa: «Més tard, vaig saber per un treball del savi heMenis- ta Bidez (de Gand), que Eupalinos, més enginyer que arquitecte, va fer canals i no va edificar gaire tem- ples; vaig prestar-li les meves idees, igual com vaig fer-ho amb Sócrates i amb Fedre. Per altra banda, no he estat mai a Grécia i, quant al grec, vaig ésser sempre un estudiant dels més mediocres, que es per- día en els textos originals de Plató i que el trobava, en les traduccions, terriblement llarg i tot sovint avorrit,..»? Quant a la troballa de Vestranya cosa, que el lec- tor trobará descrita entre les págines del present diá- leg, Valéry ens diu que ell mateix, a la minyonia, va tenir una experióncia semblant: «Tenia quinze anys, potser disset, quan vaig tto- bar a la riba, a la vora de Maguelonne, aquella petxi- na o aquell tros d'os llimat i polit per les ones, del qual vaig recordar-me, no sé com, en escriure Expa- linos. Al fragment «Solitaire TI» dels esbossos per al Mon Faust, Valéry va reprendre aquest tema de la cosa trobada i en va escriure: 3. Paul Valéry, Lettres 2 quelques-uns, ed. cit., p. 214, 4. Paul Valéry, Carta del 16 de gener de 1926 a M. Dupuy, director del Pesis Méridionel. NOTA EDITORIAL 33 «La vida, al capdavall, pren als meus ulls un as- pecte ben estrany, talment com un objecte trobat, una coscta que tenim a la má. El veiem clarament, el tombem, tormem a tombar-lo al sol del coneixement distint: ¿a que s'assembla? A res. ¿Á qué s'assem- bla? ¿Qui Pha fet? »Tenim el coratge de tespondre que aquesta co- seta no rima, no s'assembla a res, no serveix per tes —que no está feta— perque no hi veiem cap traga Vun acte, i cap finalitat (...)>* El volum V dels Cabiers segons Vedició original, aparegut el 1958, conté una série de reflexions que daten de 1916 sobre «la cosa trobada» prop de Ma- guelonne (p.. 826-829). Apuntem que el lector interessat pot comparar les idees de Valéry contingudes en Expalinos, amb P'ano- menada Paradoxe sur Varchitecte, dedicada per Va- léry als senyors Claude Moureau i Bernard Duval, que fou publicat a L”Ermitage, segon any, 1. 3, marc de 1891, pp. 129 a 133, i que no ens ha semblat imprescindible de publicar en aquesta edició d'Eupa- linos% Les diferéncies a Parquitectura sovintegen en Po- bra poética i assagística (fragmentária) de Paul Va- léry. Alguns poemes, com Cantique des Colonnes i 5. Paul Valéry, Oenvres, vol. 11, Bibliothique de la Pléiade, Ed. Gallimard, París, 1960, p. 1.411. 6. El lector ptimmirat trobará aquesta glossa a Pestil de Di- derot dins les Oeuures de la Bibliothéque de la Pléiade, vol. 11, pp. 1.402 i ss. EUPALINOS O L'ARQUITECTE FEDRE ¿Qué fas aquí, Sócrates? Fa estona que et busco. He anat Yun cap a Paltre del nostre patlid sojorn, he demanat per tu arreu. Tothom et coneix, ací, i ningú no t'havia vist. ¿Per qué t'has allunyat de les altres ombres, i quina pensada ha congriat la teva ánima, al marge de les nostres, a les fron- teres d'aquest imperi transparent? Socrates Espera. Ara no puc respondte. Ja saps que la reflexió, en els morts, és indivisible, Ata som massa simples, i no podem estar-nos de sentir fins Pextrem el moviment de qualsevol idea. Els vivents tenen un cos que els permet de sortir del coneixement i de tornarhi a entrar. Estan fets d'una casa i d'una abella, F. Sdcrates admirable! Callaré. S. Agracixo el teu silenci. En guardarlo, vas fer als déus i al meu pensament el sacrifici més dur. Has consumit la curiositat i has immolat la impacién- cia a la meva ánima. Parla ara lliurement, i si et 37 40 PAUL VALÉRY formen acordats amb llurs canvis. En aquest camp tot és negligible, i tanmateix tot compta. Els crims engendren beneficis immensos, i les virtuts més grans descabdellen conseqiiéncies funestes: el dis- cerniment no es fixa enlloc, la idea esdevé sensa- ció sota la mirada, i tothom atrossega al darrera un enfilall de monstres, compostos indestriable- ment dels seus actes i de les formes successives del cos. Penso en la preséncia i els costums dels mor- tals en aquest corrent veloc, i recorda com jo vaig ésser, entre ells, aquell qui cercaya de veure totes les coses precisament com les veig ara. Situava la Saviesa en lestatge etern on som ara. Peró d'aquí estant, tes no es pot conéixer. La veritat és da- vant nostre, peró ja no entenem res de res. F, Llavors, ¿d'on pot venir, oh Sdcrates, aquesta tirada a Vetern que es copsa de vegades en els vius? Tu perseguies el coneixement de les coses. Els més barroers miren de preservar-ne amb de- sesperació fins els cossos dels morts. D'altres bas- teixen temples i tombes, i s'afanyen a fer-los indes- tructibles. Els homes més savis i els més inspirats volen oferir a llurs pensaments una harmonia i una cadencia que els guardin de les alteracions ¡ de Poblit. S. Folls! oh Fedre; ja ho pots veure. Peró els des- EUPALINOS 41 tins han fixat que, entre les coses indispensables per a la nissaga dels homes, figurin per forca al- guns desigs forassenyats. No hi hautia homes si no hi hagués Vamor. Ni la ciéncia no existiría sen- se ambicions absurdes. ¿I d'on et sembla que há- gim tret la primera idea i Penergia d'aquests esfor- cos gegantins que han aixecat tantes ciutats asse- nyalades i monuments inútils, admitats per una 126 que no hauria estat capac de concebre'ls? F. Perd la raó, tanmateix, hi prengué part. Sense ella, tot fóra pet terra. S. Tot. F. ¿Te'n recordes, d'aquelles obres que vam veure que feien al Pireu? F, ¿D'aquells enginys, aquells afanys, aquelles flau- tes que els temperaven amb Hur música; d'aque- lles operacions tan exactes, d'aquells progressos tan misteriosos i alhora tan clars? Quina confusió, de bell antuvi, i com va semblar que es fonia en Por- 42 PAUL VALÉRY dre! Quina solidesa i quin rigor nasqueren entre les plomades ¡ tot al llarg d'aquells frágils cordills tensats a Vespera que les filades de maons hi flo- regessin! S. Guardo aquest record tan bell. Oh materials! Pedres belles...! Com hem tornat lleugers! F. 1 d'aquell temple fora ciutat, a la vora de Paltar de Bortes, ¿te'n recordes? S. ¿El d'Artemis cagadora? F. Aquest mateix. Un día, vam passar-hi. Parlavem de la Bellesa... S. Al..! F. Jo havia fet amistat amb el constructor d'aquell temple. Era de Mégata i s'anomenava Eupalinos. Li agradava parlar-me del seu art, de tots els mi- raments i tots els coneixements que demana; m'a- lligonava sobre tot alló que véiem plegats, a l'obra. Jo em sorprenia, sobretot, del seu esperit merave- E ¡ a E i EUPALINOS 43 llós. Hi veia la forga d'Orfeu. Predeia als munts informes de pedres i de bigues que jeien al voltant nostre llur pervindre monumental; í, aquests ma- terials, en seguir les ordres d'Eupalinos, semblaven destinats al lloc únic que els haurien assignat els destins favorables a la dea. Quina metavella, els mots que adregava als manobres! No s'hi veia cap traca de les meditacions entevessades de la nit. No els donava sinó ordres ¡ nombres. S. Talment la faisó de Déu. F. Les paraules d'Eupalinos i els actes dels obrers s'ajustaven tan de meravella que haurícu dit Pa- quests homes que no eren sinó els seus membres. No tafigures, Sócrates, quin goig va ser per a la meva ánima haver conegut una cosa tan endreca- da. Ara ja no sóc capas de separar la idea d'un tem- ple de la idea de la seva construcció. En veure'n un, velg una acció admirable, encara més gloriosa que una victoria i més contrária a tota natura mi- serable. Destruir i construir són iguals en impot- táncia, i cal una ánima per a cada una d'aquestes coses; peró el meu esperit té més car el construir. Oh felig Eupalinos! S. Quin entusiasme d'una ombra per un fantasma! 46 PAUL VALÉRY convengut, a la llarga, que els arguments més se- vers i les demostracions més ben argumentades, amb prou feines feien cap efecte sense el suport «Vaquests detalls en aparenca insignificants; i que, per contra, raons mediocres, suspeses adequada- ment a paraules plenes de finesa, o daurades com corones, captiven les orelles per molt de temps, Aquestes mitjanceres són a les portes de Pesperit. Li repeteixen el que volen i sempre que volen, i acaben per fer-li creure que escolta la seva matei- xa ven. Comptat i debatut, alló real d'un discurs és aquesta cancó, aquest color d'una veu, que a tort considerem com a minúcies i accidents. F. Has fet una bona marrada, estimat Sócrates, perú ja et veig venir de tan lluny amb mil altres exemples i tota la forga dialéctica desplegada! S. Considera talment la medicina; VPoperador més hábil del món, que posa els dits més destres en la teva nafra: ja poden ésser lleugeres, les seves mans, i sávies, i clarividents; ja pot sentir-se segur de la posició dels órgans i de les venes, de lluts rela- cions i lurs fondáries; sigui quina sigui fins i tot la seva certesa dels actes que es proposa d'acom- plir en la teva carn, de les coses que s'han dPextir- par i d'alló que cal compondre; si per qualsevol circumstáncia de la qual no ha tingut cura, un Éll, EUPALINOS 47 una agulla que fa servir, qualsevol petitesa que ú passa per les mans al llarg de Poperació, si alguna «J'aquestes coses no és prou puta, O 4 bastament purificada, et mata. 1 ja ets mort... F. Per sort, aixd és un fet! 1 és ni més ni menys el que va passar-me. .. S. Ta ets mort, et dcia, ja ets mort, guarit segons totes les regles; car, havent satisfet totes les exi- géncies de Part i de Poportunitat, el pensament contempla amb amor la seva obra. —Peró tu ets mort. Un bri de seda mal preparat ha convertit el saber en un assassí; el més petit detall ha fet fra- cassar Pobra d'Esculapi i d'Átena. F. Eupalinos ko sabia prou bé. S. Aixó mateix passa en tots els terrenys, tret del terreny dels filósofs, que tenen la gran desgracia de no veure mai com s'esfondren els universos que imaginen; car, fet i fet, no existeixen. F. Eupalinos era un home tot ell precepte. No des- curava res. Manava de tallar posts seguint el £il de 48 PAUL VALÉRY la fusta per tal com, interposades entre V'obra i les bigues que s'hi aguanten, impedissin de créixer la humitat entre les fibres de la fusta, i així els estal- viessin de podrir-se. Tenia detalls com aquest per a tots els punts sensibles de Pedifici. Hauríeu dit que es tractava del seu mateix cos. Mentre s'hi tre- ballava, no abandonava mai una obra. Em penso que en coneixia totes les pedres. Vetllava perque fossin tallades cxactament; estudiava amb esment tots els mitjans que es coneixen per evitar que les arestes es pelin i perque la polidesa de les juntu- res no es malmeti. Ordenava de cisellar el marbre dels paraments, de posar-hi burlets i de tallar-hi bisells. Esmergava el zcl més exquisit en els liscats dels murs de pedra sola. Perd totes aquestes delicadeses endregades a la durada de Pedifici no eren res al costat de les que desplegava en forjar les emocions i les vibracions de Vánima del futur contemplador de la seva obra. Preparava per a la llum un instrument incompa- rable, que l'escampava, tota plena de formes intelHi- gibles i de propietats quasi musicals, en Pespai on els mortals es belluguen. Talment com aquests ora- dors i aquests poetes en qué pensaves fa un mo- ment, coneixia, oh Sócrates, la virtut misteriosa de les modulacions imperceptibles, Ningú no s'adona- va, davant una massa delicadament alleugerida, i Puna aparenca tan senzilla, d'ésser conduit a una mena de felicitat; i aixó mitjancant inflexions ínf- mes petó totpoderoses i per les profundes combi- EUPALINOS 49 nacions del regular i de Virregular que havia incor- porat i amagat en Pedifici, tot convertint-les en im- perioses i albora indefinibles, Dácil davant llur pre- séncia invisible, transportaven Pespectador passa- volant de visió en visió, i del més gran silenci el portaven als murmuris del goíg a mesura que avan- gava, que S'enretirava i tornava a acostar-se; i mentre vagarejava dins el radi de Pobra, mogut per ella, objecte de la més pura admiració. —Cal, deia aquest home de Mégara, que el meu temple mogui els bomes com els mou lésser amat. Aixó escau a un Déu. Una vegada vaig sentir, es- timat Fedre, uns mots forga semblants, i malgrat tot, contraris. Un amic teu i meu, que no ve al cas d'esmentar, deia del nostre Alcibíades, que tenia un cos tan ben fet: En veure'l, bom se sent arquitec- tel... Com et planyo, estimat Fedre! Aquí an som ets prou més desgraciat que jo, Jo no estimava sinó el Ver; li vaig dedicar la vida; amb tot, en aquestes prades elísies baldament tinc por d'haver fet un mal negoci, puc imaginar tothora que em queda alguna cosa per conéixer. Busco entre les ombres, de bon grat, Pombra d'alguna cosa cetta. Pero tu, en qui només la Bellesa ha conformat els desigs i governat els actes, heus-te ací del tot de- semparat. Els cossos són records, les figures són fum; aquesta llum tan igual pertot, tan feble í d'una pallidesa tan descoratjadora; aquesta indife- 52 PAUL VALERY lleses, el canvi de les preferéncies en els homes, la desaparició de moltes obres tan exalcades, les crea- cions nascudes de no res i les reviscolances impossi- bles de preveure. 1 encara forca més objeccions! S. ¿I tú que en penses, de la Bellesa? F. Ja no sé com l'he d'entendre. Res no la tanca; tot la suposa, És en mi com jo mateix; actua in- falííblement; jutja, desitja... Peró a Phora d'ex- pressar-la, crm costa tant de fer-ho com parlar d'allo que em constitueix: una cosa que conec alhora tan poc, i amb tanta precisió, S. Pero, essent-nos com és permés pels déus, esti- mat Fedre, de continuar les nostres converses en aquests inferns, on no hem oblidat res, on hem aprés alguna cosa, on ens trobem della tot el que és humá, ara ens cal saber el que és bell de debó i el que és llcig; el que convé a Phome; el que ha de meravellar-lo sense confondre', alló que Pha de captivar sense embadalir-lo... F. És tot alló que, sense esforc, Paixeca per sobre de la propia naturalesa. S. EUPALINOS 33 ¿Sense esforg? ¿Per sobre de la propia natura- lesa? ¿Sense esforg? Com pot ser! ¿Per sobre de la propia naturalesa? ¿Qué vol dir, aixd? No puc estar-me de pensar en un home que volgués enfi- larse damunt les seves espatlles!... Descoratjat per aquesta imatge absurda, et demano, Fedre, ¿com es pot deixar d'ésser un mateix i després tor- nar a la própia esséncia? ¿Í com pot passat Una cosa així si no és amb violencia? Sé prou que els extrems de P'amor i V'excés de vi, i fins Pacció sorprenent d'aquests vapors que exha- len les pitonisses, ens transporten, com. se sol dir, fora de nosaltres mateixos; i encata sé més del cert, per la meva experiencia, que les nostres ánimes poden forjar-se, en el mateix si del temps, santua- ris que cap durada no podria destruit, interiotment eterns, passatgers quant a la natura; llocs en els quals les Animes són per fi alló que coneixen; on desitgen el que són; on se senten ercades per alló que estimen, i li tornen llum per llum, i silenci per silenci, tot donant i rebent sense manllevar res a la matéria del món ni a les Hores. Llavots les áni- mes són com aquelles bonances resplendents, vol- tades de tempesta, que es mouen sobre la mar. 54 PAUL VALÉRY ¿Qui som, al temps d'aquests abismes? Presuposen la vida que sostenen... Peró aquestes meravelles, aquestes contempla- cions i aquests éxtasis no aclareixen pas, al meu en- tendre, Pestrany problema de la bellesa, No sé com lligar aquests estats suprems de Panima amb la preséncia d'un cos u de qualsevol objecte que pu- gui evocar-los. F. Oh Sócrates, és que sempre ho vols treure tot de dintre teu!... Tu, admirat per mi entre tots els homes, tu, més bell en la vida i en la mort que la més bella de les coses visibles; Sócrates magnífic, lletjor adorable, pensament totpoderós que canvies el verí en un beuratge d'immortalitat, oh tu que tot fred i amb la meitat del cos ja de marbre, Pal- tra meitat encara parladora, ens adregaves amb po- sat amistós el llenguatge Pun déu, deixa'm dir-te quina cosa va mancar tal vegada la teva expetién- cia. S. Ja és tard, fet i fet, per instruir-me'n. Parla, tanmatekx. F. Una cosa, Sócrates, una solament, tha faltat. Fores un home diví, i potser no vas tenir fretura de les belleses materials del món. Amb prou feines vas tastar-les. Sé prou bé que no menystenies la EUPALINOS 55 dolcor dels camps, ni Pesplendor de la ciutat, ni les aigúes agitades ni Pombra delicada dels pla- tans; peró tot alxó et semblaya no res més que els guarniments llunyans de les teves meditacions, els voltants deliciosos dels teus dubtes, Vindret favo- rable a les teves passes interiors. Com que alló de més bell que hi havia tallunyava de si, sempre veles una altra cosa. Ss. L'home, i l'esperit de l' home. F. Pero, digues-me, ¿no vas trobar, entre els homes, éssers de qui 'hagi sorpres la passió singular per les formes i per les aparences? S. Sens dubte. F. ¿l tanmateix posseits d'una intelligéncia i unes virtuts de cap manera inferiors a les dels altres? S. Ben cert! F. ¿Els plagaves més alt o més baix que els filósofs? 58 PAUL VALERY produeix fidelment les proporcions particulars. Viu per a mi! Em totna el que vaig donar-li...» —«És per aixó que posseeix una gracia inexpli- cable», li vaig dir. «S'hí nota prou la presencia d'u- na persona, la flor de la joventut d'una dona, Phar- monia d'un ésser delitós. Desperta vagament un record que no arriba a terme; i aquest inici d'una imatge de la qual coneixes la perfecció, no para de burxar 'ánima i de confondre-la, Saps prou bé que si m'abandono al pensament, aviat compararé el teu temple amb un cant nupcial voltat de flautes.» Fupalinos em mirá amb un aire d'amistat més precisa y més tendre, —
