1
Variació lingüística, contacte de llengües i processos de substitució
Podem reduir l’enorme complexitat dels fenòmens de la comunicació lingüística en les societats
històriques a un esquema explicatiu bidimensional amb dos eixos: un de vertical, relatiu al
nombre de llengües, varietats o codis concurrents en un temps i espai determinats; i un
d’horitzontal, relatiu al tipus d’àmbits i situacions de comunicació. Els dos eixos són
interdependents i s’han d’entendre a partir de les dades històriques documentades.
Aquest esquema senzill es pot aplicar tant a l’estudi dels processos de contacte entre dues o
més llengües, en els quals hi ha hagut històricament un predomini d’una sobre la resta:
+ variació/ diversitat
plurilingüisme
ordinari/privat especial/públic
comunicació informal comunicació formal
predomini oral predomini escriptura o
alternança oral/escrit
- variació/ diversitat
monolingüisme
