Tema 1.2 La variació lingüística., Diapositivas de Literatura catalana

¡Descarga Tema 1.2 La variació lingüística. y más Diapositivas en PDF de Literatura catalana solo en Docsity!

1.2. UNITAT I DIVERSITAT DE LA

LLENGUA: LA VARIACIÓ

LINGÜÍSTICA

CONCEPTE DE VARIACIÓ

• No hi ha cap llengua monolítica o uniforme.
• El fenomen de la variació és fàcilment observable.
• Els factors que condicionen la variació de la llengua

són de dues classes:

1. Els que tenen a veure amb les característiques dels

parlants (sexe, edat, origen geogràfic, nivell

sociocultural, etc.);

2. Els que tenen a veure amb les característiques de la

situació en què es produeix la comunicació (relació

entre els interlocutors, el context, etc.).

ELS EIXOS DE VARIACIÓ

Conca et al. e stableixen 4 eixos de variació:

1. Variació diacrònica o històrica;

2. Variació diatòpica o geogràfica;

3. Variació diastràtica o social;

4. Variació diafàsica o funcional (registres).

VARIACIÓ DIACRÒNICA

• Dóna compte de les diverses maneres de parlar

segons el moment històric.

• Els canvis són més observables i les diferències

més grans com més ens allunyem en el temps

(pràctica 2).

EXEMPLE D’ISOGLOSSES

VARIACIÓ DIATÒPICA: EXEMPLE

a) Un vespre, am(b) so ventre buit, se va de(i)xà caure

damunt un tronc i mirava pe sa finestra ets aucells que

volaven jugés.

MALLORQUÍ

b) Una besprà, en la pantxa buida, se dixà caure damunt(t)

d’un tronc, i miraba per la finestra els pardalets que

bolaben llautxerament.

VALENCIÀ CENTRAL (APITXAT)

(Extret d’ Els parlars catalans , de Joan Veny)

EXEMPLE

Jo anava una miqueta cego de merda, però va arribar un

moment que em va entrar un cague sideral, perquè una de

tantes em va passar una litrona rantet d’orella que, si

l’aplegue a empomar, em parteix el pàmpol per l’eix

transversal. (J. Lozano.1990. Ribera , 147)

VARIACIÓ DIAFÀSICA

• La variació segons la situació comunicativa dóna lloc a

les varietats funcionals o registres.

• La varietat funcional és compatible amb les altres

varietats (segons l’usuari), que es veuen afectades per

l’adaptació a la situació comunicativa.

• Exemple: un parlant de valencià apitxat usa registre

col·loquial i la seua varietat dialectal de forma

espontània, en sa casa. Si canvia de situació, com a

locutor de ràdio...

DEFINICIÓ I CLASSES

• Definició: una varietat funcional o registre és una modalitat

de la llengua que presenta unes característiques

lingüístiques relatives a un àmbit o context d’ús

determinat.

• Quatre registres generals: el culte i especialitzat,

l’estàndard, el col·loquial i el vulgar.

• Factors bàsics del context lingüístic que permeten definir

aquests registres: camp, mode i to.

CAMP O TEMA

• Factor ens permet observar que la llengua que usem quan

parlem de temes quotidians difereix notablement de la que

usem quan ho fem sobre temes especialitzats.

• Si parlem d’amistats, aficions, treballs o diversions, haurem

de dominar un vocabulari i una fraseologia generals

corresponents a aquestes activitats de la vida quotidiana.

• Si parlem, en canvi, sobre matemàtiques o química, haurem

de conéixer la terminologia específica que correspon a

aquestes disciplines.

TO

• Aquest factor fa referència al diferent grau de formalitat d’un text, i a la

relació que s’estableix entre els interlocutors (conegut, desconegut, etc.)

• Quatre nivells de formalitat:
  1. Molt formal (solemne) La magnífica i excel·lentíssima rectora de la nostra universitat ens honora hui amb la seua presència en aquest acte d’obertura de l’any acadèmic.
  2. Formal Hui la rectora de la Universitat de València ha assistit a l’acte d’obertura de...
  3. informal (familiar) Ah! T’he dit que no sé què faré. No m’ho preguntes més, val? No sigues desficiós.
  4. molt informal (vulgar) Ah! Cabró! Que no sé que merdes faré! Deixa’m tranquil, fill de puta.

QUADRE-RESUM

Vulgar Col·loquial Estàndard Culte

Camp quotidià quotidià general especialitzat Mode oral espontani oral espontani escrit / oral no espontani escrit / oral no espontani To molt informal informal formal molt formal

ELS ÀMBITS D’ÚS

ELS ÀMBITS D’ÚS: DEFINICIÓ

• Construcció TEÒRICA de caràcter SOCIOCULTURAL (Sociologia i Antropologia).
• Inclou un CONJUNT DE SITUACIONS D’INTERACCIÓ HUMANA reunides per uns OBJECTIUS i OBLIGACIONS compartits. La interacció entre un pacient i un metge en la consulta del centre de salut.
• Segmenten la realitat sociocultural en subunitats amb trets compartits.
• Es basen en els TEMES de comunicació, els ROLS o les relacions socials establertes entre els participants i els ESCENARIS on es produeixen les comunicacions. Tema; l’estat de salut; Rols de pacient i metge; Escenari, l’ambulatori.
• Per això els àmbits d’ús permeten distingir entre el comportament particular de cada individu i el comportament esperable segons unes NORMES D’ÚS LINGÜÍSTIC. El metge intentarà usar una varietat més estàndard, amb un to entre formal i cordial...