Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Vida de Ramon Llull, Apuntes de Filología Catalana

Asignatura: Introducció a la literatura catalana medieval, Profesor: , Carrera: Filologia Catalana, Universidad: UV

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 02/09/2008

irem-55
irem-55 🇪🇸

3.3

(25)

10 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Introducció a la literatura catalana medieval Tema 3
RAMON LLULL
Vida
Ramon Llull naix al 1232 i mor al 1316 (ambdues són dates aproximades). Nasqué a Mallorca, i
era fill d’uns mercaders barcelonins que van anar a Mallorca quan aquesta va ser conquerida. Va formar-
se dins la casa del Rei de Mallorques, per la qual cosa era cortesà.
Més o menys a l’any 1263 va tenir un canvi de rumb a la seua vida i va dedicar-la al servei de
Déu. Va dedicar 9 anys a una formació autodidacta en un monestir, fins que se li va aparèixer la Mare de
Déu i va canviar la seua manera de servir a Déu. Aquest canvi s’anomena la Il·luminació de Randa, i va
ocórrer més o menys a l’any 1274.
A Llull li entra por perquè ha d’anar sol a predicar als sarraïns, i aquesta por el fa emmalaltir.
Però el dia de Pentecosta, va als predicadors dominicans i va sentir que Déu li deia que si s’unia a aquest
orde, podria salvar la seua ànima, però no els seus llibres. Amb inseguretat, decideix visitar els frares
franciscans, els frares menors. I llavors té una visió: sap que si entra al segon orde, no salvarà la seua
ànima, però salvaria els seus llibres. Llull decideix de salvar els seus llibres i es condemna, perquè creu
que aquests poden servir a Déu i als cristians en general.
Els dominicans eren estudiosos de la triologia de Crist i defensaven que a Déu es podia arribar
mitjançant la ciència adquirida: estudi, teologia, predicació, coneixement, etc. Un exemple d’aquest orde
és Sant Vicent Ferrer. Els franciscans, en canvi, pensen que per arribar-hi cal buscar dins d’u mateix,
mitjançant la meditació. Creuen en l’estudi intern.
El gran inquisidor general Nicolau d’Eimeric va obrir-li processos i va perseguir la seua obra, ja
que la considerava heterodoxa. També, perquè contenia una crítica molt forta a la corrupció material i
moral de l’Església que va fer que els franciscans i els espirituals criticaren les altes capes eclesiàstiques.
Llull combregava amb moltes de les idees dels franciscans.
Els tres objectius
Segons Llull, Déu li va fer una revelació de forma, i ell s’establí tres objectius.
1.- Donar la vida per Déu. Dedicar-la al servei de Déu.
2.- Escriure un llibre contra els errors dels infidels (l’Ars)
3.- Fundar monestirs per formar missioners.
Intenció i raons necessàries
La intenció i les raons necessàries són els dos conceptes bàsics de Ramon Llull.
Per a Llull intenció és finalitat o intencionalitat. Segons ell, la primera intenció és conèixer i
estimar Déu. És important aquesta jerarquia perquè sempre s’ha de conèixer i s’ha d’usar l’enteniment
primerament i després, amb la coneixença, es podrà estimar. La segona intenció consisteix en buscar
alguna cosa per sobreviure, és la supervivència de l’home. Però aquesta segona intenció està
subordinada a la primera intenció. Qualsevol acció humana ha d’anar adreçada a la primera intenció. La
literatura lul·liana sempre va en harmonia de seguir Déu.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Vida de Ramon Llull y más Apuntes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!

Introducció a la literatura catalana medieval Tema 3

RAMON LLULL

Vida Ramon Llull naix al 1232 i mor al 1316 (ambdues són dates aproximades). Nasqué a Mallorca, i era fill d’uns mercaders barcelonins que van anar a Mallorca quan aquesta va ser conquerida. Va formar- se dins la casa del Rei de Mallorques, per la qual cosa era cortesà. Més o menys a l’any 1263 va tenir un canvi de rumb a la seua vida i va dedicar-la al servei de Déu. Va dedicar 9 anys a una formació autodidacta en un monestir, fins que se li va aparèixer la Mare de Déu i va canviar la seua manera de servir a Déu. Aquest canvi s’anomena la Il·luminació de Randa, i va ocórrer més o menys a l’any 1274. A Llull li entra por perquè ha d’anar sol a predicar als sarraïns, i aquesta por el fa emmalaltir. Però el dia de Pentecosta, va als predicadors dominicans i va sentir que Déu li deia que si s’unia a aquest orde, podria salvar la seua ànima, però no els seus llibres. Amb inseguretat, decideix visitar els frares franciscans, els frares menors. I llavors té una visió: sap que si entra al segon orde, no salvarà la seua ànima, però salvaria els seus llibres. Llull decideix de salvar els seus llibres i es condemna, perquè creu que aquests poden servir a Déu i als cristians en general. Els dominicans eren estudiosos de la triologia de Crist i defensaven que a Déu es podia arribar mitjançant la ciència adquirida: estudi, teologia, predicació, coneixement, etc. Un exemple d’aquest orde és Sant Vicent Ferrer. Els franciscans, en canvi, pensen que per arribar-hi cal buscar dins d’u mateix, mitjançant la meditació. Creuen en l’estudi intern. El gran inquisidor general Nicolau d’Eimeric va obrir-li processos i va perseguir la seua obra, ja que la considerava heterodoxa. També, perquè contenia una crítica molt forta a la corrupció material i moral de l’Església que va fer que els franciscans i els espirituals criticaren les altes capes eclesiàstiques. Llull combregava amb moltes de les idees dels franciscans. Els tres objectius Segons Llull, Déu li va fer una revelació de forma, i ell s’establí tres objectius. 1.- Donar la vida per Déu. Dedicar-la al servei de Déu. 2.- Escriure un llibre contra els errors dels infidels (l’ Ars ) 3.- Fundar monestirs per formar missioners. Intenció i raons necessàries La intenció i les raons necessàries són els dos conceptes bàsics de Ramon Llull. Per a Llull intenció és finalitat o intencionalitat. Segons ell, la primera intenció és conèixer i estimar Déu. És important aquesta jerarquia perquè sempre s’ha de conèixer i s’ha d’usar l’enteniment primerament i després, amb la coneixença, es podrà estimar. La segona intenció consisteix en buscar alguna cosa per sobreviure, és la supervivència de l’home. Però aquesta segona intenció està subordinada a la primera intenció. Qualsevol acció humana ha d’anar adreçada a la primera intenció. La literatura lul·liana sempre va en harmonia de seguir Déu.

Les raons necessàries són arguments lògics i raonables, que parteixen d’una base comuna a les religions i amb els quals realitzar un raonament coherent amb el qual convèncer l’adversari. Obra La literatura, per a Ramon Llull, té una intencionalitat religiosa, encara que de vegades parega una faula o una poesia, la intenció és purament servir a Déu. La seua obra és important per a la literatura i per a la llengua catalana i, també, per a la filosofia i la mística a nivell europeu, no només a l’àmbit català. En algunes obres ell mateix es posa com a model, cosa molt estranya, ja que l’habitual de l’època era recórrer a autoritats i no innovar, sinó seguir amb la tradició. La novetat del mètode de predicació de Llull apareix perquè les tàctiques tradicionals fracassaven amb arguments basats en autoritats i això implicava que les discussions sempre tenien a veure amb la interpretació dels oients i no s’avançava. També, els predicadors intentaven atacar els arguments dels adversaris, però no oferien una alternativa basada en arguments lògics que poguessen ser acceptats pels fidels. Llull va trencar amb aquest mètode tradicional i va aconseguir un mètode no violent dialècticament en el qual Llull s’adreça no a la fe, sinó a l’enteniment dels infidels i, a més, fa servir conceptes comuns a les tres religions. Un vaixell en el qual viatjava Ramon Llull va naufragar, i ell i un altre aconsegueixen arribar a Pisa, però van perdre molts llibres, que Llull reescriu en 18 anys. Antoni Bilbeny classifica l’obra lul·liana en quatre etapes, segons la seua relació amb l’ Ars. 1.- Etapa pre- Ars – Són els últims anys de formació autodidacta. Va de 1271 a 1274. Escriu llibres que exemplifiquen l’ Ars , com el Llibre de contemplació de Déu , una obra monumental escrita en prosa catalana sense cap model d’inspiració (per això se li considera el creador de la prosa catalana), és un llibre enciclopèdic: tracta temes científics, espirituals, teològics i experiències autobiogràfiques. També va adaptar al català un tractat de lògica musulmà: Lògica d’Algatzell , i el versifica perquè fos més fàcil de recordar. 2.- Etapa quaternària – Va de 1274 a 1289. Els conceptes hi apareixen en quatre o múltiples de quatre. Obres que exemplifiquen l’ Ars en aquest període: Art abreujada de trobar veritat i Art demostrativa. Obres satèl·lit: Llibre del gentil i dels tres savis (disputatio), Llibre d’Evast i Blanquerna , Llibre de meravelles o Fèlix (inclou el Llibre de les bèsties ), Llibre de l’orde de cavalleria i Doctrina pueril (tractat pedagògic). 3.- Etapa ternària – Va de 1290 a 1298. Els conceptes apareixen en forma de tres o de múltiples de tres. Obres que exemplifiquen l’ Ars : Ars invenctiva veritatis i Ars generalis ultima (la definitiva i més breu). Obres literàries: L’Arbre de Sciència (enciclopèdia), Lo desconort , Lo cant de Ramon (lírica que expressa les seues vivències personals). 4.- Etapa post- Ars – Va de 1308 a 1315. Abandona les revisions i reformulacions de l’ Ars. Escriu tractats més concisos i dicta la Vida coetània. Vida coetània Va ser dictada per Llull cap al 1311 a uns deixebles cartoixans seus. El seu original va ser dictat en llatí, ja que la seua finalitat era servir de presentació a Llull davant el Concili de Viennes, en Occitània. Al segle XIV un comerciant mallorquí va fer-ne una traducció al català.

T - lògica - Déu (per aquesta figura - Criatura es combina la resta) - Operació

  • Diferència
  • Concordança
  • Contrarietat
  • Començament
  • Mitjà
  • Fi
  • Majoritat
  • Igualtat
  • Menoritat
  • Afirmació
  • Dubitació
  • Negació Llibre d’Evast i Blanquerna El títol original del llibre era Llibre d’Evast e Aloma , però cal tenir en compte que aleshores els títols els posaven els editors, a posteriori, i algun editor posterior al primer el va anomenar amb el nom actual. Pareix que originalment el personatge s’anomenava Blaquerna , però que amb posterioritat s’afegí una ena eufònica. Aquest nom sembla que procedeix d’un palau de Constantinoble on hi havia una marededéu molt adorada. El nom del palau era Palatium Blaquernarum. El llibre és dividit en cinc llibres, com cinc eren les ferides de Jesús a la creu. Aquest llibre vol ser un model de comportament per al cristià, com ho va ser Jesús. Els mitjans són oferir models de comportament, donats pels diferents personatges que van passant pels diversos estaments socials. 1.- Matrimoni: capítols 1-18  Evat i Aloma. 2.- Religió: caps. 18-66  Blanquerna i Natana. 3.- Prelatura: caps. 67-77  Blanquerna. 4.- Apostolical senyoria: caps. 78-95  Blanquerna. 5.- Ermitans: caps. 96-115  Blanquerna. Dins d’aquest llibre es troba el Llibre d’amic e amat.