¡Descarga 1r parcial DRET y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
I CONSTITUCIÓ ECONÒMICA. LA LLIBERTAT D'EMPRESA
LLIÇÓ 1: L'ORDENAMENT JURÍDIC
1. El concepte de Dret i d'Ordenament jurídic
Dret El dret és una eina amb la qual convivim diàriament. És un instrument de convivència social perquè si no hi haguessin normes, probablement la convivència no seria possible. Així, el conjunt de normes busquen la pau social. Per tant, el fonament de l’existència del dret és garantir la convivència social.
Ordenament jurídic És un concepte més ampli que abasta tot el conjunt de normes existents dins d’una societat. És el dret en general.
Però no tot el dret és dret escrit. Les normes no només les trobem per escrit i emanen de les institucions, sinó que les persones, gràcies a l’autonomia de voluntat, podem crear normes. Per exemple, el comprar un bitllet de tren és un contracte verbal que no cal que es formuli per escrit, sinó que n’hi ha prou amb un acord de voluntat verbal. Tanmateix, aquest dret creat per les pròpies persones només obliga entre les dues parts que pacten l’acord, i no són aplicables a altres persones. Són normes que tenen força imposada entre les parts que l’han pactat. En canvi, el dret que està aplicat a tothom és el dret oficial i està publicat al BOE (Boletín Oficial del Estado). El problema de les normes verbals únicament és la prova.
A part del dret que emana de les institucions, també hi ha un dret no escrit, el costum: Dret consuetudinari. Es tracta de normes verals que poden aplicar-se genèricament a tota una comunitat i que neixen de la pràctica de les persones (del costum). Per exemple, les normes que posa la Cambra de Comerç per facilitar les relacions mercantils. No són normes jurídiques perquè no emanen de cap institució amb poder legislatiu, però serveixen per ordenar i facilitar el comerç internacional.
Costum Són normes que poden aplicar-se a tota una comunitat de persones. Aquest és un dret no escrit, conegut com: Dret consuetudinari. Dret consuetudinari Dret no escrit.
EXEMPLE F 0 E 0 A nivell internacional: Formularis de contractes a nivells internacionals (a on es deixa la mercaderia, a on es recull...) Termes comercials.
perquè les normes establertes per tota la comunitat no eren suficients per regular l’activitat de comerç. Però això no vol dir que les lleis mercantils s’apliquin només a empresaris, ja que això ha anat
evolucionant amb el temps, sinó que també hi ha normes mercantils que s’apliquen
2 Principi de contradicció: cada part implicada té dret de defensar-se contra
proves i arguments presentats per la part contrària.
Principi d’igualtat: el jutge s’ha de mantenir en una posició de neutralitat i tractar ambdues parts per igual.
El conflicte es resol amb les fonts del dret. El primer que farà el jutge serà mirar el que diu la llei sobre aquell cas particular i aplicar la norma. Però hi ha vegades en què la llei no regula algunes situacions. Com que el jutge no pot deixar de dictar sentència al·legant que no hi ha llei, haurà de recórrer a la costum i a la conducta. Tanmateix, si tampoc hi ha costum, per últim s’acudiran als principis generals del dret. Aquests principis es troben en altres casos anteriors i permeten deduir quina solució es donaria a un conflicte que no es troba ni a la llei ni a la costum.
Jurisprudència Són les decisions dels tribunals superiors en situacions anteriors. Pot el jutge sentenciar el que es va dictar en un conflicte anterior i que no es troba a les fonts formals del dret?
• Formalment, la jurisprudència no és una font del dret.
• Però la llei ja pot dir el que sigui que, al final, el dret és el que pronuncia el
jutge en la seva sentència ferma.
Per tant, encara que no sigui una font formal del dret, la pròpia llei permet presentar un recurs del jutge front el Tribunal Superior al·legant la jurisprudència: al·legar la interpretació del dret en base a sentències anteriors dels tribunals. Això és el que passa en el nostre ordenament, en el món jurídic occidental que respon al dret romà. El món occidental es divideix en dos mètodes:
1 El mètode civilista (romà) / “Civil law”: el sistema del dret civil.
2 El mètode del “Common law” (dret anglosaxó: Regne Unit i Estats Units): en
aquest mètode, existeix el precedent judicial vinculat. Això vol dir que la jurisprudència és font del dret i, per tant, els jutges són creadors del dret. Per això, en aquests mètodes, la feina dels advocats és bàsicament investigar els casos anteriors per veure quina sentència es va dictar.
2. La Constitució Espanyola. El valor normatiu de la Constitució. La Constitució econòmica
El Parlament és qui té la competència de legislar. Les Corts (Congrés i Senat) són qui elaboren les lleis estatals. Per tant, el Parlament espanyol no pot legislar afers que són competència de les Comunitats Autònomes, ni a l’inversa. Però a vegades aquestes competències es trepitgen.
Constitució econòmica Fa referència als articles que tenen a veure amb l’economia. La llibertat d’empresa es reconeix en el marc de l’economia de mercat i això vol dir que tothom pot constituir una empresa i participar en el mercat. La llibertat d’empresa té tres matisos:
• Llibertat d’accedir al mercat produint béns i serveis de forma individual o
amb la constitució d’una societat.
• Una persona física o jurídica pot estar oferint béns i serveis en el mercat el
temps que vulgui.
• Ningú prohibeix poder marxar del mercat i destituir l’empresa. Tanmateix, ha
de ser una sortida ordenada: dissoldre la societat, liquidar-la i tancar-la.
3. La llei i el reglament.
CLASES DE LLEIS Constitució És la llei mare i té la peculiaritat que és jeràrquicament la llei superior davant tot l’ordenament jurídic.
Lleis orgàniques Han de ser lleis que regulin algun dret fonamental o siguin relatives a les llibertats públiques (dret a la vida, dret a la llibertat, dret de vaga, dret d’associació...). També són lleis orgàniques les que aproven els Estatuts d’Autonomia i les que regulen el règim jurídic i electoral. Per aquest motiu, per aprovar una llei orgànica, cal una majoria absoluta, és a dir, la meitat + 1 dels diputats.
Lleis ordinàries Són tota la resta de lleis (llei de marques, llei d’auditoria de comptes, llei de patents...).
No hi ha cap jerarquia entre les lleis orgàniques i les lleis ordinàries, però sempre han de respectar la Constitució. Aquestes lleis sorgeixen per l’exercici de la competència legislativa del parlament, però la Constitució també permet en alguns casos la potestat legislativa al poder executiu (Govern): la legislació delegada (mecanismes d’elaboració de lleis que té el govern).
Decret legislatiu És una tècnica de refondre textos legals (d’ajuntar i combinar dues lleis). És un mandat del Congrés cap al Govern per refondre lleis. Per exemple, la Llei de societats anònimes del 1989 va sorgir de la Llei de bases del 1989 juntament amb la Llei de societats anònimes del 1951.
Decret de llei És una forma de delegar al Govern l’activitat de legislar, sempre en cas d’extraordinària i urgència necessitat. Però abans d’aprovar un Decret llei, aquest sempre ha de passar per la convalidació dels diputats del Congrés, que s’ha de fer durant els 30 dies pròxims de la promulgació del decret. Tanmateix, el Decret llei no pot afectar als drets, deures i llibertats dels ciutadans (per exemple, no es pot aprovar per decret llei la restauració de la
aprovar lleis orgàniques per Decret llei.
Perquè una llei estigui en vigor, s’ha de publicar al BOE (Boletín Oficial del Estado) en el cas de les lleis estatals i al DOG (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) a les lleis de Catalunya.
Reglament És un text articulat format per una sèrie de normes que desenvolupen el que diu la llei. La potestat d’aprovar els reglaments la té el Govern, però aquest no pot excedir-se del que diu la llei. També s’anomenen Reials Decrets (RD).
4. L'Ordenament jurídic comunitari. Les fonts del dret comunitari. Les institucions de la Unió Europea
En l’àmbit comunitari, el Parlament europeu i les seves institucions també dicten normes jurídiques estatals. L’any 1986, Espanya va entrar dins la Unió Europea i això va suposar l’adaptació del dret espanyol amb el dret europeu: fenomen d’harmonització del dret dels estats membres de la UE. Aquest procés d’harmonització es fa a través de dos instruments jurídics, que són les fonts del dret comunitari:
• DIRECTIVA COMUNITÀRIA F 0 E 0És una norma jurídica que obliga només al
resultat. És un instrument que serveix per harmonitzar la legislació dels estats membres però només en quant al resultat. Els articles de la directiva comunitària expliquen com ha de ser la legislació de cada estat membre en relació a un tema. Per a adaptar la seva legislació a la directiva, la UE deixa un termini de temps; però quan aquest termini no es compleix, s’ha de seguir la legislació de la directiva. La directiva comunitària es publica al diari oficial de la Unió Europea (DOUE).
• REGLAMENT COMUNITARI F 0 E 0Equival a la llei i és aprovat pel Parlament
europeu. En el moment en que el reglament es publica al DOUE, entra en vigor i s’aplica directament.
El dret mercantil espanyol ha estat fortament harmonitzat a les directives comunitàries a partir del 1986. Normalment, les lleis venen precedides d’una exposició de motius, on s’explica els motius de l’aplicació i creació d’una llei. Al final de la llei també s’hi troben moltes vegades disposicions transitòries per regular les situacions jurídiques anteriors a aquesta llei.
Tutela judicial mitjà de defensa del dret.
• Tribunals: Organigrama
• Arbitratge: És un mecanisme alternatiu de resolució de conflictes, és
l’alternativa als tribunals. Un àrbitre és un jurista o una persona que ha estat escollida per les dues parts
sotmetre’s a arbitratge, sinó que les parts s’hi sotmeten voluntàriament. El seu avantatge és la rapidesa i la instància única, és a dir, el que diu l’àrbitre és decisió definitiva.
Laudo Resolució de l’àrbitre de la sentencia.
• Mediació: És un sistema preventiu, per evitar la baralla. No és obligatori i si
no surt cap decisió fruit de la mediació, es pot recórrer als tribunals o a l’arbitratge.
LLIÇÓ 3: APLICACIÓ I EFICÀCIA DE LES NORMES JURÍDIQUES
1. El problema de l'aplicació del Dret. La qualificació jurídica
Què passa quan hi ha un conflicte entre dues persones? Hem de buscar aquella norma jurídica que ens resolgui el cas concret i determinat. Tanmateix, moltes vegades, aquesta recerca de la norma no és sempre senzilla i fàcil, sinó que planteja un problema de qualificació jurídica. Si no sabem exactament quin és el problema, no podem buscar la llei que el resolgui. Per això, dins de l’ordenament jurídic, hem de trobar la norma que ens permeti solucionar el conflicte.
Principi iura nuvit curia Els tribunals tenen la obligació de conèixer tot el dret escrit per poder aplicar la solució al conflicte que se’ls planteja. Les resolucions del Tribunal Suprem no són dret, sinó que són una guia (a partir d’aquí sorgeix la jurisprudència). La jurisprudència complementa el sistema de fonts del dret i ajuda als tribunals a trobar la solució adequada. El Tribunal Suprem aplica la llei i marca unes pautes per a dictar les pròximes sentències, és a dir, no creen lleis, creen jurisprudència.
2. La integració de l'ordenament. L'analogia.
En el procés de recerca de la norma, poden donar-se casos en què no trobem aquesta norma. Ens podem trobar davant una situació de buit legal. Per resoldre-ho, es sol recórrer a la analogia F 0 E 0si un supòsit no es troba regulat a la llei, podem regular-lo aplicant una altra norma que s’hi assembli molt i que reguli un supòsit semblant.
3. La interpretació de les lleis.
Les lleis són interpretables i, com a conseqüència, podem arribar a resultats diferents. Per això, s’ha de fer una interpretació àmplia de les lleis d’acord amb el context i amb la realitat social, sempre depenent però de cada cas particular.
PERSONALITAT JURÍDICA , PROPIETAT PRIVADA , OBLIGACIONS I
CONTRACTES
LLIÇÓ 4: LA PERSONALITAT JURÍDICA
1. Concepte de dret civil. Sistema normatiu.
Dret civil és la part general del dret privat. Per exemple: el dret de la persona, el dret d’obligacions i contractes, el dret de família... Pel dret, hi ha dos tipus de persones, física i jurídica
2. Els subjectes de l'activitat econòmica privada. La persona física. Les persones jurídiques. La representació.
Pel dret què és una persona? Abans de respondre s’ha de diferenciar entre una persona física i una persona jurídica.
Persona física El Codi Civil diu que amb el naixement s’esdevé persona, és a dir, quan s’ha separat del claustre matern. El concebut també és considerat persona sempre que neixi després. Una persona física pot ser titular de drets i obligacions.
Persona jurídica Una empresa, una societat mercantil o civil, una fundació, una associació... El dret ha creat una nova classe de persones, juntament amb les físiques, que són les persones jurídiques (persones que no es veuen ni es toquen però existeixen). En la mesura en què la persona jurídica és una creació, és evident que cal que algú representi aquesta persona jurídica perquè actuï en el seu lloc. I aquesta persona legal que representa a la persona jurídica és l’administrador o representant. Per tant, una persona jurídica és administrada per les persones físiques que l’integren.
La representació és una possibilitat prevista a l’ordenament jurídic que consisteix en què una persona (representant) actuï davant de tercers per compte d’una altra (el representat), recaient tots els efectes de l’actuació del representant en el representat.
• Representació directa: és aquella en la que en tot moment es coneix qui és
el representat i, a més a més, recauen tots els efectes de l’actuació del representant en el representat.
• Representació indirecta: quan s’està actuant pel compte del representat,
però en aquest cas el tercer no sap qui es el representat.
