electroterapia, Apuntes de Física

¡Descarga electroterapia y más Apuntes en PDF de Física solo en Docsity!

FÍSICA. ELECTROTERÀPIA

Per situar aquesta part de l’assignatura recorrem a l’explicació del PAF (procés d’atenció en fisioteràpia). Aquest consta de:

Valoració Diagnòstic fisioteràpia^ en Objectius

Elecció de la teràpia

Aplicació Avaluació

Historia clínica Postura Mobilitat Treball/feina Esport- sedentarisme Viu sol/ família Treball (W) pacient To muscular ROM Tipus de marxa Qualitat de vida Sensibilitat Dolor (símptoma= Força Autonomia Alimentació Qualitat del son

Interpretació o hipòtesi de la valoració. Globals (majoria de professions): 1)Millorar la qualitat de vida de la persona. 2)Recuperar l’autonomia Depenen de la valoració i han d’estar assolits pel pacient ↓ dolor ↑ ROM ↑ funcionalitat ↑ força ↑ Ergonometria/ postura

Cinesiteràpia Hidroteràpia Estiraments Politjoteràpia Massatge Ultrasons Electroteràpies Gel Infrarojos Microones

Realització de la teràpia elegida anteriorment

Veure si has arribat a la finalitat que volies arribar. Tot el procés està sotmès a l’avaluació, en tots els passos

Les valoracions han de ser holístiques , és a dir, globals

Donde estoy, on som? DondeOn volem arribar?^ quiero^ llegar,

Como quiero o tengo que llegar, com vull o he d’arribar?

He llegado, he arribat?

gel i parlant sobre jocs sexuals amb el gel i fer valorar el dolor. La diferència de dolor d’un grup a un altre és aproximadament 1 munt menys el de les persones que escoltaven coses que els agradaven als altres que relacionaven el gel a la seva ma amb possibles amputacions. Organització somatotròpica: organització, un lloc per cada cosa, és a dir un mapa cerebral de les àrees del cos. El dolor quan arriba a l’encèfal, la senyal connecta amb unes 20 àrees i es fa una mena de signatura del dolor (personal de cada individu). PET: TAC de positrons. Àrees activades amb un dolor físic són les mateixes que s’activen amb un dolor emocional. S’ha d’eliminar el pensament de dualitat cos i ment, tot és una unitat. “Todo lo sensitivo entra por detras” El cervell pot bloquejar el dolor i fer que l’estímul no arribi. El cervell es capaç de modular el dolor depenent si allò és o no amenaçant, ordre de priorització. Exemples d’aquesta priorització tenim els vídeos visionats a classe: cocodril que es menja el braç, baralla que es trenca tíbia i peroné i no li fa mal fins que l’àrbitre ni separa els lluitadors, i ròtula de tíbia i peroné en un partit, no se n’adona fins que no es veu el peu. Neuromatriu té una plasticitat, canvia constantment. Com més complexes som, el dolor varia més un funció del context, cultura, pensament,...

Dins del cervell hi una neuromatriu, xarxes de connexions dins del cervell que son personals. Es possible que aparegui dolor en situacions falses, és a dir, un estímul pot fer que es reprodueixi una pel·lícula de manera inconscient, d’una situació traumatitzant. Es important estudiar els punts d’inhició, aquests responen al dolor. Per això s’ha de realitzar un procés per disminuir la por de manera progressiva, el dolor és molt subjectiu. Valoració del dolor Hi han més de 200 maneres de mesurar el dolor. La més utilitzada és el VAS o (EVA: escala visual analògica). Consisteix en dibuixar una línia cega de 10cm, en un extrem

es posa no hi ha dolor, i a l’altre (dreta) dolor insuportable o no pot haver-hi més dolor. Després es far per una ratlla al pacient on estigui el seu dolor, després nosaltres mesurarem i s’apuntarpa la mesurar a VAS (0-10cm). Tècniques d’analgèsia TENS (transcutani elèctric nervi estimulació) és una estimulació mitjançant corrents elèctrics a través de la pell. El pacient nota formigueig, pessigolles (parestèsies). Una ferida, pot crear estimuladors del dolor (nocioreceptors) que es mouran cap a un neuroreceptor que farà sinapsi (substància P i glutamat), després és interpretada per l’encèfal. Integrada per les vies aferents. Depenent de la mielina, hi hauran fibres ràpides o lentes, també dividides en fibres aferents (sensitives), eferents (motores) i el sistema vegetatiu. La classificació de les fibres nervioses (Erlanger y Gasser 1937)

Fibres Funció Diàmetre (μm) Velocitat (m/s)

A Alfa

Propiocepción: moviment, tant sensitiu com motor. 12 -^20 70 a 120

A Beta Responsables^ del^ tacte^ y^ la pressió

A Gamma Transmissió^ motriu^ a los^ ossos musculars

A Delta Transmissió del dolor, el fred i part del tacte 2-5^ 12-

B

Connexió autònoma preganglionar < 3^3 -^15

C

Transmissió del dolor, la temperatura, informació de alguns mecanorreceptores y de las respostes de los arcs reflexos

Ex: en realitzar un pesic a la part palmar del canell amb els ulls tancats. A Delta immediatament nota dolor, un cop es soltat C continua enviant informació ja que es nota un picor uns segons després. Teoria Superada “gate control the pain) diu: “ La informació ràpida li tanca la porta a la informació lenta”.

Els ions negatius porten a una basicitat i els ions positius a una acidesa. Un canvi de pH pot provocar la mort de teixits i que el pacient pateixi una cremada química, deguda a l’acumulació d’ions.

Tipus de corrent (en base a la forma)

CONSTANT, Contínua o Galvànica VARIABLE

Unidireccionals. S’acidifiquen o basicifiquen Bidireccionals Monofàsica Bifàsica Polars. Tenen 2 pols, generen 2 extrems (^) No Polar, Apolar. Alterna Provoca cremada química més ràpidament. Activitat en únic costat.

Crea cremada més lentament, s’acumula. Activitat en únic costat.

No crema, no s’acumula. Els ions es mouen però no es desplacen. “pim-pam”

Anomenem polsos, a cada moment en que la intensitat és diferent de 0. Un pacient amb material d’osteosíntesi metàl·lica, pot rebre corrents TENS si és bidireccional. La imatge mostra el que succeiria, si es donessin corrents polars, que hi hauria acumulació i produiríem cremada química. En una gràfica del corrent trobem:

• A l’eix de les y: la intensitat dal pols, amplitud (amplitud/ amplitude) i es pot mesurar: si és intensitat en mA (miliampersi) i si és en voltatge en V (volts)
• A l’eix de les x: el temps del pols, anomenat temps, anchura o widht. S’han de saber les equivalències entre les unitats que treballarem:

• 1s = 1000ms (milisegons)
• 1ms = 1000μs (microsegons)
• 1μs= 10-6s Com a tipus de corrent distingim: Recte angular unidireccional. Crea acumulació d’ions.

Recte angular bidireccional simètric. Pot ser utilitzat com a mètode d’analgèsia i per estimulació muscular

Recte angular bidireccional asimètric. (Onda China) Pot ser només utilitzat com a mètode d’analgèsia. Mateixa àrea entre les dues zones. Per quantificar la càrrega, utilitzarem l’àrea dibuixada per la gràfica i aquesta equivaldrà a la intensitat multiplicada per el temps: Q = I · t. Serà mesurada en Coulombs. Anomenem temps d’un pols a la primera part, la 2a no es compta com a temps (només el pim). El període refractari és el temps que triga una membrana a tornar al seu estat basal. La membrana no sentirà la 2a part (el pam) perquè es troba en el període refractari. El 2n temps és una força compensatòria. La freqüència (f) és la quantitat de plusos o seqüència per unitat de temps. La freqüència es mesura en Hz.

=

Exemples: Si la línia completa representa 1s. I la intensitat és la mateixa a tots els polsos. 4 polsos en 1 segon 4Hz. o 4pps (polsos per segon)

25 Hz. o 25 pps

En canvi, si hi ha un elèctrode més gran que un altre, realitzarem una aplicació monopolar. Les línies de camp elèctric es concentren en el més petit i tindrà més densitat de corrent.

Es poden generar parestèsies un zones sense col·locar l’elèctrode en aquella determinada zona. P. Ex. Es posa un elèctrode en qualsevol zona del cos i un altre al túnel del metacarp, el pacient notarà parestèsies en tota la mà (fins el dit) i es pot treballar la zona mitjançant mobilitzacions, massatges, etc. Ja que el TENS és un mètode d’analgèsia. No totes les patologies permeten moviment. Anomenem adaptació a un fenomen de tots els teixits excitables que s’adapten, és a dir, deixen de rebre l’estímul quan porten un temps amb ell, degut a la repetició del mateix estímul. Quan el pacient ja no nota el formigueig, llavors s’ha d’augmentar la intensitat. Tot teixit excitable és adaptable. Per tant s’ha de modular la intensitat (canviar).

Les parestèsies decusen per la via espinotalàmica.

L’elèctrode petit s’anomena actiu i es diu que concentra i, l’elèctrode gran s’anomena indiferent i es diu que dispersa.

El moviment és analgèsic. Aβ i Aα deixarà anar una substància que bloquejarà el dolor. Els botons sinàptics tenen hendidures. Quan la senyal del dolor arriba a la punta secreta substància P i Glutamat. Les fibres de dolor Aβ i Aα arriben a l’asta posterior i alliberen una sèrie de neurotransmissors anomenats GABA. Les fibres GABA bloquejaran el glutamat. L’altre opció és des de l’encèfal poden ser inhibits per uns altres neurotransmissors.

Al sistema nerviós distingim 3 nivells de neurona:

• 1r ordre: és el més perifèric i va fins l’asta posterior de la medul·la
• 2n ordre: va de l’asta posterior de la medul·la fins al tàlem
• 3r ordre: va des del tàlem fins altres estructures de l’encèfal. Per tant, en el camí s’originen dues sinapsis.

ALTENS: acupunture like tens. L’acupuntura estimula fibres Aδ per tant, allibera endorfines.

Paràmetres elèctrics que ha de tenir un corrent per alliberar endorfines

• Forma del pols: bidireccional o ona xina.
• Temps del pols gran 0,2-0,5ms. L’ideal o estàndard és 0,3ms.
• Freqüència 2-8 Hz, més utilitzada 2Hz.
• Intensitat: arribar fins al dolor i disminuir la intensitat per activar fibres Aδ.
• Duració de la sessió 30 min. En aquest temps hi han u 22% més d’endorfines en sang per estar més minuts no es alliberarà més endorfines. És el punt àlgid. Un cop es para, té un efecte retard, les endorfines es mantenen a la sang unes 4-8 hores.
• Els elèctrodes es posen de forma bipolar (mateixa mida), amb elèctrodes grans.
• Col·locació dels elèctrodes: o On fa mal o A nivell metamèdic, segmentari, a l’arrel que depengui la zona que fa mal. Ex: Colze C6, Genoll L5, Pit D4. o No importa el lloc on és col·loqui, al ser una via sistemàtica (global) es transmet a tot el cos.
• Útil per dolors crònics. Els dolors crònics no tenen endorfines, per tant disminueixen el to muscular Per lluitar contra el dolor crònic s’ha de bellugar a la gent fent coses que els hi agradi.

Des d’un punt de vista clínic definim to com: resistència que ofereix el múscul a ser travessat pel meu dit o resistència que ofereix el múscul a ser elongat. La gent del carrer ho defineix com contractura, estar carregat o estar tens. El to a vegades és una resposta a la fatiga muscular. Agulletes sobretot en treball excèntric. Sherrington, va rebre el premi Nobel de medicina i fisiologia. Va explicar el reflex miotàtic. EL fus neuromuscular és capaç de detectar canvis en la velocitat i la longitud del múscul i Golgi és capaç de detectar la tensió.

El fus neuromuscular rep el senyal i de manera aferent o sensitiu entra per l’asta posterior de la medul·la i a l’asta anterior està el cos d’una motoneurona A α que li dona una informació eferent o motora i el múscul es contrau, és un reflexa monosinàptic. Quan un fus s’estira el múscul es contrau. La motoneurona α fa que es relaxi el múscul si la informació ve de Golgi. La motoneurona α s’inhibeix. Es fan estiraments lents per no estimular el fus i així no es desperta el reflexa miotàtic.

Golgi s’estimula amb tensió, quan fas un moviment antagonista es relaxa el múscul. Una contracció de l’antagonista, provoca una relaxació amb l’antagonista. A un múscul l’innerven més de 1000 motoneurones, hi han unes mínimes. El to és un aspecte que va de molt a res. Té una normalitat, una hiperonímia és un excés de to o una paral·lisi a l’altre extrem. El to varia al llarg del dia. Estirament post contracció. Entra per darrere i talla la nociocepcio. El fus augmenta el to i golgi el disminueix. 1a tens- Tens convencional_ + freqüència – intensitat – temps de pols. Tens HF (hight).- Tens alta f i baixa i. 2a Altens- tens endorfínic- - freqüència + intensitat + temps de pols. Tens LF (low)- Tens baixa f i alta i. Electroacupuntura. Tens VF, varia la freqüència. Augment de temperatura. Definim la temperatura com Ec= 1/2mv^2 = 3/2 KT. La molècula és la part més petita que conserva les propietats. Agitació molecular d’aquell cos, com més vibren les molècules que configuren un cos, més temperatura té. La temperatura mínima són els 0 graus Kelvin (−273,15 °C), on les molècules no es mouen. Absorció: primeres capes epidermis i dermis, poca duració. Capacitat d’un teixit per retenir energia. Penetració: màxima absorció de l’energia s’ha produït al múscul. Nivell on s’ha produït la màxima absorció. Agents físics que produeixen augment de temperatura.  Superficial: IR (infraroig), “hot pack”, bany d’aigua calenta.

Fus neuromuscular

OT Golgi

Quan s’augmenta la temperatura, s’augmenta l’extensibilitat del col·lagen, ja que aquest augment trenca enllaços proteics (covalents). Si trenques enllaços aconsegueixes elasticitat. Als 44-45ºC la proteïna es desnaturalitza. Quan s’aconsegueix aquesta temperatura, el pacient sentirà mal, ja que s’estarà cremant. La temperatura optima per augmentar l’extensibilitat de col·lagen és 43ºC. S’aconsegueix un millor resultat si l’augment de temperatura es combina amb cinesiteràpia. Queloide: és quan la cicatriu forma un bony, en forma de cuc, també es pot formar a la pell.  Augment del metabolisme. Quan s’augmenta la temperatura d’un teixit augmenta el metabolisme, per tant, augmenta la necessitat d’oxigen. Augmenten les reaccions bioquímiques.  Augment del flux sanguini. En augmentar la temperatura es produeix una vasodilatació, hi va més sang a la zona, hiperèmia. EL responsable d’això és l’hipotàlem, ja que realitza la funció de termoregulació, hi ha més necessitat d’O2 a la zona per tant va més sang a intentar refrigerar. Quan tens calor, la sang passa a la part exterior i quan tens fred cap a l’interior. És important preguntar sobre la tensió, l’augment de flux és una resposta per fer front a la demanda del metabolisme.  Analgèsia: aquest augment de la temperatura és degut a diversos motius: o La informació tèrmica entra per l’asta posterior on hi ha un carrefour, també allibera substàncies que poden bloquejar la sensació de dolor. o Es alliberen endorfines o Petites isquèmies: àrees musculars mal irrigades perquè tenen un augment del to muscular, hi ha sensors que detecten poca concentració d’oxigen a les estructures, canvi de pH més àcid. o La zona de dolor hi ha poc O 2 , per tant un medi molt àcid, aquest produeixen substàncies al·lògenes, gran densitat a la zona, augment del flux sanguini, l’arrastra drenarà. o Trencament del cicle del dolor. Al·lògens: estructures que produeixen substàncies que generen dolor, Un augment de temperatura genera un medi menys àcid.  Respostes neuromusculars  Accions per via reflexa. Per explicar aquestes dues causes explicarem la via reflexa. El reflex miotàtic.

Els infrarojos actuen per via reflexa, augmenta la temperatura de la pell, quan la pell augmenta la temperatura envia informació aferent que diu la motoneurona alfa i el to muscular disminueix. Per tant la disminució del to muscular pot realitzar-se augmentant la temperatura de la pell o del múscul. La cicatriu és una fibrosi en que hi han molts enllaços de col·lagen. Per augmentar la temperatura del col·lagen i aconseguir més elasticitat necessitem un medi físic profund, no serveix la via reflexa. Contraindicacions de l’electroteràpia  No posar sobre el coll.  No posar a pacients amb marcapassos.  No posar els elèctrodes a la part anterolateral del coll, provoca baixades de tensió.  No posar a pacients amb pèrdua o alteració de sensibilitat.  No posar a dones embarassades.  No posar en persones amb neoplàsies/ càncer. Augmenta el risc de metàstasis, malalts terminals.  No posar a persones amb fòbies al corrent.  No posar corrent unidireccional en implants metàl·lics. Contraindicacions generals de l’augment de temperatura en els teixits  Persones amb alteracions de la sensibilitat  No augmentar la temperatura a persones amb problemes vasculars, hi ha risc de fer necrosis isquèmica per falta d’irrigació d’oxigen, risc de cremada. El Signe de Fòvea: és el signe clínic d’un edema, un problema vascular a la cama, el peu inflat i la cama també. Triga la recuperació de l’espai si s’apreta i la zona té un color fosc. En augmentar la temperatura de la zona, augmenta el metabolisme i no podrà fer front a la demanda d’O 2 i es produirà una necrosi isquèmica.  Zones com els ulls o les gònades.  Precaució amb persones amb la pressió arterial baixa.  Dones embarassades.  Cavitats o líquids en tensió.  Agents físics profunds al cap.  Lesions agudes amb pèrdua d’integritat tissular. o Aguda: des del moment 0 fins les 48-72h. o Subaguda: de les 48-72h. Fins els 21 dies. o Cròniques: més de 6 mesos.

El mecanisme que més augmenta la temperatura és l’UHF, que utilitza un sistema de refrigeració per aigua. Gràfics que mostren on augmenten la temperatura cada mitjà.

Ones electromagnètiques equivalents al tipus d’actinoteràpia.

Física per entendre aquests aparells  Llei de l’invers del quadrat de la distància. Quan més lluny estem d’una font d’energia menys energia rebem. 1/d^2  Llei del cosinus de Lambert. La intensitat de l’energia que arriba al pacient és igual a l’energia que surt de la font pel cosinus de α. I= I 0 · cos α. Anomenem α a l’angle que forma la radiació amb la perpendicular. Cos 0=1; cos 90=0. Per tant, rebrà més radiació com més perpendicular de la pell estigui.  L’aplicació pot ser: contínua o polzada.  La potència de sortida es pot variar, amb un màxim de 250 W. Dosificació Feed- back amb el pacient: 3 nivells possibles d’intensitat. I: el pacient sent una sensació tèrmica lleugera o res. II: el pacient sent una sensació tèrmica moderada. III: el pacient sent una sensació tèrmica intensa però tolerable. Quan la patologia es aguda, no es posa. Quan la patologia es subaguda es posen els nivells I i II. Quan la patologia és crònica es posen nivells II i III. El temps normalment no ha de ser més de 15 minuts ni menys de 5, per tant, uns 10 minuts. Els diferents nivells es poden regular mitjançant la distància, l’angle del raig, l’aplicació continua o polsada i la regulació de la potència. Riscos de l’UHF, l’Ona Curta i el Microones. Incisió sobre el forat màgnum, el líquid cefaloraquidi està compost per aigua, pot provocar dolors de cap, vòmits, marejos, etc. Acostar-s’ho a C7 (reduir la distància) i disminuir la intensitat. Augmentar l’angle de la part que no volem que rebi radiació, ex: gònades, forat magne. En augmentar l’angle es redueix la radiació que arriba. Infraroig Radiació electromagnètica superficial, pell (epidermis- dermis). Té un efecte analgèsic i disminueix el to. 10 minuts, és una bona eina prèvia per una posterior activitat manual. Ultraviolat