FILOSOFIA I CRISTIANISME
1. EL CRISTIANISME PRIMITIU (durant l’Imperi romà):
• Tenen una concepció lineal del temps heretada del judaisme, en oposició a la
concepció cíclica del temps en els grecs.
•Contingència dels éssers (podrien no existir, Déu és l’únic ésser necessari, capaç de
crear des del no-res). Al pensament grec del no-ésser no pot sorgir res (ex.
Parmènides).
•L’ideal cristià d’home és el màrtir, el sant ( l’ideal grec era el savi, i per els
romans era l’heroi, el soldat, el magistrat)
• El cristianisme es va estendre entre els “desheretats” pel fet de dignificar el treball
manual, van afirmar que tots els homes, inclosos els esclaus, eren iguals davant de
Déu (oposició a l’elitisme grecoromà). Això va fer que es percebés com una
revolució social, el cristianisme va aparèixer com una organització capaç de fer
trontollar l’Imperi.
• Durant el període de crisi de l’Imperi (del segle III d. C fins al segle V) les capes
socials que segueixen el cristianisme són cada vegada més extenses, fins i tot
penetren en les capes més elevades i cultivades de la societat romana. El
cristianisme acabarà sent la religió oficial de l’Imperi.
• Els Pares de l’Església van fer un esforç filosòfic per formular, aclarir i fer apologia
dels continguts doctrinals de l’Església. Els pares grecs van posar al servei de la fe
l’erudició filosòfica (sobretot la filosofia de Plató) i es van dedicar a:
1. elaborar el dogma cristià
2. explicar la relació entre Fe i Raó; la fe és superior a la raó, però la raó hi pot
contribuir en favor de la Fe.
3. defensa dels dogmes cristians, el fet que el cristianisme estigui lligat a l’estat
canvia el seu caràcter fraternal i desemboca en una defensa dels dogmes.
2. FILOSOFIA MEDIEVAL (des de finals de l’Imperi romà fins al segle XV amb
el Renaixement)
* Filosofia pagana (influència grecoromana): neoplatonisme, Plotí (205-270) [tot
emana de l'U pel que fa a la seva sobreabundància, a la seva absoluta perfecció,
igual que la llum i el calor del Sol, però no afecten gens la seva unitat i perfecció]
* Patrística cristiana: Tertulià (155-220) (rebuig de la filosofia); Agustí d’Hipona
(354-430) Il.luminisme (al coneixement s'hi arriba a través de la interiorització i
gràcies a la il·luminació divina). Intenta mostrar la relació entre raó i fe en termes de
col·laboració. En la seva obra La Ciutat de Déu (on diferencia entre els homes que
creuen en Déu i viuen d'acord als seus principis i els homes que viuen d'esquenes a
Déu), a pareix un nou concepte sobre el sentit de la Història: aquesta és lineal ja que el
món té un origen concret, que seria el moment de la creació, i un final, el moment del
judici final, entre aquest dos moments es donaria una evolució o progrés marcats per la
vida de les persones. (El temps per tant seria lineal, mentre que pels grecs era circular).
2.1 Edat Mitjana i Feudalisme (s. VI-XIV)
2.1.1 Imperi de Carlemany i origen del feudalisme (s. IX). Carlemany va fundar les
escoles palatines que van tenir un abast molt limitat, però que serà determinant durant
l'escolàstica; l'ensenyament girava al voltant de dos grans temes: el trivium (gramàtica,
retòrica i dialèctica) i el quadrívium (aritmètica, geometría, música i astronomia).
1
