¡Descarga 3. Sensació, percepció, atenció. y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 3. SENSACIÓ, PERCEPCIÓ I ATENCIÓ.
3.1. Sensació, percepció i atenció
· SENSACIÓ. Experiència bàsica i immediata provocada per un conjunt d’estímuls simples i aïllats (poden ser interoceptius i exteroceptius), que arriben de l’exterior mitjançant els receptors sensorials (tacte, vista, olfacte, gust i oïda) i culmina amb la integració e la informació al cervell. No sabem interpretar-la i és el primer pas cap a la percepció. Es passiva, no hem de fer res per a es produisca. Fisiologia: relacionada amb l’activitat dels receptors sensorials. · PERCEPCIÓ. Procés que permet construir les percepcions a partir de l'experiència i les expectatives, i no solament sobre la base de les sensacions que arriben al cervell. Té un caràcter actiu (procés d’integració de sensacions). La percepció permet que cadascú tinga una visió diferent del món, sense la capacitat per a seleccionar, organitzar i interpretar les nostres sensacions, la representació mental del món, no seria completa. El cervell veu el que vol veure i no el que realment veu. És un procés d’informació-adaptació a l’ambient. El seu objectiu es donar-li sentit a la realitat que vivim. Uns mateixos estímuls percebuts simultàniament per diferents individus, poden donar lloc a moltes percepcions diferents (depèn de valors, cultura, interessos, emocions... Fisiologia: relacionada amb l’activitat fisiològica del cervell. · ESTÍMUL. Qualsevol forma d'energia (física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica) a la qual podem respondre (excita o activa un receptor sensorial, com per exemple la llum visible en l'ull o una burxada que estimula un receptor del dolor en la pell). Els estímuls són rebuts pels receptors sensorials i es transmeten al cervell on s'analitzen (i intervenen en aquest procés l'aprenentatge, memòria, motivació, personalitat i experiència, entre altres). Exemple de l’ull. La sensació es produeix a la retina i la percepció al cervell. No resulta senzill separar sensació i percepció: la sensació no és solament un procés ascendent (lòbul frontal) i la percepció un procés descendent (lòbul occipital)t; ambdues es barregen en un procés continu. PSICOFÍSICA DE LA PERCEPCIÓ. · PSICOFÍSICA. Rama de la psicologia experimental dirigida a l'estudi de la relació entre els aspectes físics de l'estímul (energia que ens envolta) i la nostra percepció o experiència psicològica del mateix. Conjunt de mètodes per a mesurar la resposta conductual a l'estímul percebut.
(Un experiment psicofísic per exemple, consistiria en mesurar la quantitat mínima de pressió que cal exercir en la pell perquè percebem que ens toquen.) La forma més senzilla de mesurar les percepcions és simplement preguntar a l'observador què és el que percep. Una vegada descrita l'experiència és necessari realitzar mesuraments més precisos per a descobrir els mecanismes que la produeixen. Per a realitzar aquests mesuraments és necessari determinar els llindars de percepció dels estímuls: llindar absolut i diferencial. Llindar absolut : la quantitat més xicoteta d'energia necessària perquè un observador siga capaç de detectar la presència d'un estímul (quin és la llum més feble que pot veure's?). Llindar diferencial: la diferència més xicoteta en intensitat o energia requerida perquè un observador siga capaç de detectar una diferència entre dos estímuls. (Els llindars poden fer referència a qualsevol sentit) · ESTIMULACIÓ SUBLIMINAL. Els estímuls subliminals són aquells que detectem (en baixa freqüència) per sota del llindar absolut. El seu efecte és curt, els percebem de manera inconscient. En publicitat s'han utilitzat sense obtenir resultats concloents. LLEI DE WEBER: diu que per a percebre diferències en dos estímuls han de diferir en un percentatge mínim constant. Quant més gran és l’estímul, major ha de ser el canvi perquè puga ser percebut com a diferent. BASES FISIOLÒGIQUES DE LA PERCEPCIÓ VISUAL. Tipus de FOTORRECEPTORS : CONS ( 6 - 8 milions) BASTONS (120 milions) f unció responsables de la visió del color i dels detalls xicotets responsables de la visió de les f ormes i perfils actuació f uncionen millor quan més intensa és la llum són més sensibles a la llum i ens permeten veure en penombra, però transmeten poca inf ormació Distribució en la retina f òvea i retina perif èrica només a la retina perif èrica
· PROPIETAT DE LA FIGURA I EL FONS
La figura té més aparença d'objecte, de cosa, prén un significat i es recorda més que el fons. La figura es veu com situada davant del fons, ressalta sobre el fons. El fons es veu com un material sense forma darrere de la figura. El color de la figura és més dens i sòlid que el del fons. · FACTORS QUE DETERMINEN LA PORCIÓ D’ESTÍMUL QUE ACTUA COM A FIGURA I LA QUE ACTUA COM A FONS
- Simetria: En igualtat de condicions les àrees o formes simètriques tendeixen a percebre's com a figura i les no simètriques com a fons. - Convexitat: Les àrees convexes (acaben en angle) tendeixen a veure's com a figura, independentment del color. - Embolicament : Les àrees embolicades tendeixen a percebre's com a figures i les envolupants com a fons. - Grandària relativa: Els estímuls les àrees dels qual són més xicotetes tendeixen a veure’s om a figures i els de major grandària com a fons. - Orientació: Les orientacions horitzontals o verticals tenen més probabilitats de veure’s com a figures que les obliqües. - Contrast: Es percep com a figura aquella superfície que contrasta amb l’entorn. - Quan la relació figura-fons és ambigua, les percepcions s’alteren i influeix el que esperem veure sobre el que té sentit. · AGRUPACIÓ: Una vegada separada la figura del fons, hem d'organitzar-la en formes que tinguen sentit
LLEIS DE L’AGRUPAMENT PERCEPTIU
- SEMBLANÇA
En igualtat de condicions, aquells estímuls que són semblants es perceben com si formaren part d'un mateix tot. Agrupem les figures que són similars.
- PROXIMITAT Els elements propers entre si tendeixen a percebre's com si formaren part d'un tot. Agrupem les figures que estan més pròximes. - TANCAMENT O BONA CONTINUACIÓ Existeix una tendència a percebre els estímuls de manera que guarden entre si continuïtat de forma com a part d'una mateixa figura. I com que les àrees tancades són més estables que les obertes, tendim a percebre figures incompletes com si estigueren completes. Tendim a omplir els espais en blanc o buits (i tancar línies) per a crear un objecte complet i unit. - CONTEXT O CONTRAST La percepció de qualsevol tipus d'objecte està influenciada pel context que envolta a l'estímul. - “PREGNANCIA” (BONA FIGURA O SIMPLICITAT) Tendim a organitzar els estímuls de manera que tinguen forma simètrica, estable i regularitat. La percepció dels estímuls es fa de manera que l'estructura resultant siga la més simple possible. Açò ens permet veure els element com a unitats significatives i coherents. - EXPERIÈNCIA Les experiències individuals condicionen la percepció que es tinga de les coses. La percepció és resultat d’un llarg procés d’aprenentatge. **ALTRES ASPECTES DE LA PERCEPCIÓ
- PERCEPCIÓ DE LA PROFUNDITAT** (visió d'objectes en tres dimensions) Ens permet calcular a quina distància es troben els objectes que percebem. La retina capta imatges en dues dimensions que organitzem en percepcions tridimensionals. A causa que cadascun dels nostres ulls té una visió diferent d'un objecte (disparitat binocular), el cervell fusiona les imatges per a crear un efecte tridimensional (estereoscòpic) i d'aquesta manera ens permet percebre la profunditat i la distància. El problema del nostre sistema cognitiu és determinar a partir d'una imatge plana una escena tridimensional. Per a aquesta tasca, utilitza ajudes (claus de profunditat), per a reduir el nombre de representacions possibles. L’ésser humà aconsegueix convertir imatges bidimensionals en tridimensional mitjançant:
IL·LUSIONS VISUALS
Si hi ha una ordenació inexacta o alterada dels estímuls a l'hora de configurar la imatge; es produeix un engany en la percepció de l'objecte. a) L'engany s’origina en el procés de transmissió dels impulsos nerviosos des de l'ull fins al cervell b) L'engany es produeix per les interrelacions que s'estableixen entre un element i aquells que l’acompanyen, provocant una percepció distorsionada de la realitat. c) L'engany s'introdueix en l'aplicació sobre dues dimensions de la configuració tridimensional de l'espai. d) La nostra experiència prèvia i les nostres expectatives a l'hora de configurar la nostra percepció, també fan que percebem allò que volem o esperem percebre. FACTORS QUE INTERVENEN EN LA PERCEPCIÓ FACTORS ENDÒGENS
- Grau de fatiga física i psíquica - Tendència afectiva (percebem les coses de manera subjectiva) - Tendència a l’hàbit (acostumem a percebre coses complemetes) - Edat - Sexe - Nivell cultural - Predisposició perceptiva (percebem les coses segons les nostres idees del que té senitit) - Estrès FACTORS EXÒGENS - Hora del dia - Il·luminació - Distància del fet - Perspectiva, etc. CONCLUSIÓ: L’ésser humà té diferents formes de percebre la realitat o entorn que li envolta (complexitat de la ment humana) i aquest fet ens ajuda a conèixer de quina manera percebem als altres en determinats contextos. LA PERCEPCIÓ SOCIAL · PERCEPCIÓ SOCIAL. ÉS un procés cognitiu que permet elaborarnjudicis sobre les persones, objectes, situacions, etc., utilitzant informació de tipus sensorial. La percepció no és solament
rebre, sinó donar sentit al que veiem. Com percebem les situacions d’acord a la nostra experiència, les percepcions poden ser desiguals. La percepció ens serveix per a predir la conducta, pensaments, sentiments i reaccions els altres així saber com s’ha de reaccionar davant d’ells. És un mecanisme adaptatiu i necessari per a la supervivència. Quan reunim i interpretem la informació es formen impressions, les quals estan carregades amb actituds i judicis de valor de l’observador (EFECTE PRIMACIA):
- Trets positius al principi: generen una imatge més favorable. - Trets negatius al principi: generen una imatge més desfavorable. La nostra reacció davant els altres depèn de:
- Reconeixement emocional: diagnòstic sobre el seu estat d'ànim, a partir de l'observació del rostre i senyals no verbals.
- Formació d'impressions: inferim característiques psicològiques d'una altra persona a partir de la multiplicitat d'informació que rebem d'ella: conducta, atributs físics, forma de parlar... Així ens fem una imatge o impressió de l'altre.
- Atribucions causals: ens formem una idea del perquè del comportament d’algú que estem percebent, segons la seua conducta.
- Inferència social: processem la informació rebuda, l'emmagatzemem, la relacionem amb la informació que ja tenim en els nostres esquemes, la recuperem i l'apliquem a la situació. TRANSTORNS DE LA SENSACIÓ I PERCEPCIÓ El mal funcionament dels sistemes psicològics perceptius pot comportar els següents trastorns: - Agnòsia. És la interrupció en la capacitat per identificar o reconèixer estímuls prèviament apresos o d’aprendre’n de nous sense haver-hi deficiència en la percepció, llenguatge o intel·lecte. - Il·lusions. És una deformació de l’objecte percebut, a causa d’una falsa percepció o un error en el reconeixement. Es distingeixen diversos tipus: Per falta d’atenció: són freqüents en la vida quotidiana, saludem a un desconegut com si fora un amic. Il·lusions catímiques : deformen els objectes o situcaions per influència dels sentiments o emocions, en ocasions recordem un fet no com va ser sinó com ho desitjariem. Pareidolia : són il·lusions fantàstiques, pròpies de la imaginació. Consisteix a donar-li forma definifa a alguna cosa que no en té. - Al·lucinacions. Són percepcions sense objecte. Segons el canal sensorial pel qual es perceben es divideixen en:
3.3. El procés d’atenció
La percepció i l’atenció apareixen molt lligats a la captació i interpretació dels estímuls que reben els subjectes. El que determina el nostre comportament és la situació que un mateix percep, ja que cada subjecte selecciona la seua pròpia informació organitzant-la en l’espai i el temps i construint el seu propi esquema de la mateixa. L’estreta relació de l’atenció amb la percepció és evident: tot procés perceptiu comença per atendre als estímuls que han de ser captats. · EL PROCÉS D’ATENCIÓ. Activitats que engega i controla els processos i mecanismes pels quals l’organisme processa només una part de la informació i/o respon tan sols a les demandes de l’ambient que són realment útils per a la persona. Implica selecció d’informació:
- Selecció dels estímuls de l’ambient (ens centren en el que ens iteressa). - Ignorar certa informació i selecció de respostes més adequades. · ATENCIÓ. És un concepte complex, podem entendre l’atenció com qualitat de la percepció (selecciona els estímuls més rellevants per a percbre’ls millor) o l’atenció com a mecanisme de control (tots els processos cognitius requereixen supervisió i ordre per a adequar-los a un objectiu). L’atenció augmenta l’eficàcia d’altres processos psicològics bàsics. FUNCIONS DE L’ATENCIÓ - Exerceix control sobre la capacitat cognitiva. - Activa l’organisme davant situacions noves i/o planificades. - Precé l’excessiva càrrega d’informació. - Facilita la motivació conscient cap al desenvolupament d’habilitats i determina l’adreça de l’acció. - Assegura un processament perceptiu adeqaut dels estímuls sensorials més rellevants.
ATENCIÓ INTERNA i EXTERNA: Es denomina així en la mesura en què la capacitat d'atenció estiga dirigida cap als propis processos mentals o a tot tipus d'estimulació interoceptiva (per atendre a les sensacions físiques internes que apareixen en l'estat de relaxació), o bé cap als estímuls que provenen de l'exterior (per atendre els senyals de circulació mentre es condueix). ATENCIÓ VOLUNTÀRIA i INVOLUNTÀRIA: Està determinada per l'actitud activa o passiva del subjecte cap als estímuls. En l'atenció voluntària és el subjecte qui decideix l'àmbit d'aplicació de la seua capacitat atencional, mentre que l'atenció involuntària o passiva és el poder de l'estímul el que atrau al subjecte (pe. orientar-se cap a un so estrepitós). ATENCIÓ OBERTA i ATENCIÓN ENCOBERTA: L'atenció oberta va acompanyada d'una sèrie de respostes motores i fisiològiques que produeixen modificacions posturals en el subjecte (pe. girar el cap cap a una font de soroll); en l'encoberta no és possible detectar els seus efectes mitjançant l'observació (pe. tractar d'escoltar la conversa d’un grup de gent). ATENCIÓ DIVIDIDA i ATENCIÓ SELECTIVA O FOCALITZADA: Aquesta classificació ve determinada per l'interès del subjecte. En l'atenció dividida són varis els estímuls o situacions que entren en el camp atencional (pe. responem simultàniament a diverses tasques). I en l'atenció selectiva l'esforç es dirigeix cap a un camp concret (rellevant), ignorant els irrellevants (pe. atendre a una persona que parla en un ambient sorollós). ATENCIÓ VISUAL i ATENCIÓ AUDITIVA: L'una i l'altra estan en funció de la modalitat sensorial a la qual s'aplique i de la naturalesa de l'estímul. L'atenció visual està més relacionada amb els conceptes espacials i l'auditiva ho està amb paràmetres temporals. ATENCIÓ GLOBAL i ATENCIÓ SOSTINGUDA: L'atenció global seria típica del grau de arousal/activació en un subjecte recentment eixit del coma, mentre que la sostinguda seria com el treball d'un controlador aèri o la concentració (vigilància) durant l'estudi.
Processem la informació de manera serial, no en paral·lel (processem un missatge en cada situació). Part de la teoria multi-magatzem que divideix la memòria en magatzems (sensorial, a curt termini i a llarg termini) i introdueix una estructura anomenada filtre en el sistema de processament de la informació. Estaria situat entre la memòria sensorial i a curt termini: deixaria passar només informació rellevant. El filtre actua en funció de: Propietats dels ítems o estat de l'organisme; Intensitat de l'estímul, novetat, freqüència i lleis de la percepció; Nivell motivacional del subjecte, etc.
