556uty, Apuntes de Anatomía

¡Descarga 556uty y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity!

Estructura i funció El disc intervertebral és una estructura imprescindible per Vestática i la dinámica del raquis. Té una gran resistencia. Per atra banda segmenta a la columna vertebral, que sense discos seria rigida i immobil. Grácies als discos és elástica i móbil. e Articulacions intervertebrals petites Són les articulacions dels arcs de les vértebres, « Columna vertebral en conjunt El nombre total de vértebres (en condicions normals és de 34 o 35) pot variar, tant cn el seu conjunt (variacions fotals) com per regions (variacions regionals), unes vegades per defecte i d'altres per excés. Hi ha diversos lligaments, els principals són: lligament longitudinal anterior i lligament longitudinal! posterior, que uneixen els cossos vertebrals des de les cerviclas fins el sacre, També hi ha el Hligament groc, que connecta les lámines d'una vértebra a los vertebres voines. e Curvatures de la columna vertebral Ti cos humá, a Pestar adaptar a la posició vertical presenta unes corbes e Les lordosis són corbes de concavitat posterior i fisiológicament existeixen a les regions cervicals i tumbar. e Les cifosis són cóncaves cap endavant, també n'hi ha dues, la dorsal i la sacrococcigeal. * Aparell motor de la columna vertebral En els canals vertebrals que hi ha en tota la largada de la columna vertebral i entre diverses apófisis i lámines, hi ha una série de músculs, que en el seu conjunt i funció sc'ls anomena múscul crector del tronc, que manté la persona en posició erccta o dreta, Aquest múscul consta d'una propera a les apofisis espinoses, la medial o interna 1 V'altra, més a la vora de les apofisis transvers la lateral o externa, Els músculs que formen la part medial Vaquest múscul coná són: + Curis: interespinós o espinos (extensió) e Llargs: epiespinós (extensió) i sistema muscular transversoespinós frotació) Estructura i funció Els músculs que formen la part lateral d'aquest múscul comá són: e Curts: intertransvers (inclinacions laterals) * Llargs: iliocostal i longissim del dors, dorsal llarg (extensió) En els moviments dels raquis també hi participen altres músculs que formen lcs parcts de l'abdomen, tronc i del coll í que es descriuen en els capitols corresponents. En cls moviments de flexió «actuen el recte anterior 1 els músculs oblics de abdomen, els músculs prevertebrals i els laterovericbrals del coll i el múscul psoas. En les inclinacions laterals hi collabora el quadrat lumbar í en les rotacions Poblic major de l'abdomen. Cada vertebra, en relació a les veínes es mou poc, peró l'acumulació entre totes dóna una gran amplitud de desplagament. 1li ha ta flexió i Pextensió, la lateralització dreta ¡ esquetra, la rotacio o girar a la dreta ia Pesquerra 1 Velorgació o estirar-se i escurgar-se. Estructura i funció de sang, com terapéutigues per a Vobtenció de medutla dssia per a trasplantaments. 2. COSTELLE; Són ossos plans i llargs 1 cs disposen com si fossin ares entre les vertebres dorsals i per un cartílag amb l'cstern, amb els que delimita la cavitat torácica. Normalment n'hi ha 12 a cada costat. Les costelles tenen un cos a la part mitjana ¡ dos extrems anterior o cua i posterior o cap. En els cos de la costella hi ha dues cares: una interna O cóncava, relacionada amb les vísceres toráciques i V'altra externa o convexa, relacionada amb els músculs del tórax. Hi ha un sole costal que recorre tot el cos de la costella a nivell de la cara interna, cn aquest lloc está allotjat el paquet vásculonerviós intercostal. L'extrem anterior de la costella o cua presenta una faceta articular ovalada pel cartilag costal ¡ que per aquest s”uneix a l'estern. És el cas dels set primers parells í se les denomina costellos verdaderes: Les segiients són les costelles falses, d'aquestes, les costelles 8, 9 ¡ 10, gairebé sempre tenen un carlilay comú. Més enlla, els cartílags s"uneixen directament o indirectament a l'estern, Els últims parells de costelles, el 11 1 12, son les costelles flotants. són més curts i no tenen faceta articular i el cartilag no s'uncix a Pestern. Llextrem posterior comenga amb l'anomenat cap de la costelia, que té dues facetes articulars scparades per la cresta del cap costal. La faceta inferior S'articula amb el cos de la vértebra dorsal que li correspon, la superior amb la vértebra superior, A un o dos centimetres del cap costal hi ha un relleu o tuberositat, que presenta una faceta articular per l'apofisi transversa de la vértebra i serveix per unir-se a lapófisi trausversa de la vértebra corresponent. Entre el cap i la tuberositat hi ha un part estreta o coll de la costella. 3, ARTICULACIONS DE LES COSTELLES * Articulacions de les costelles amb la columna vertebral Estructura i funció ].- Articulacions costovertebrals: posen en contacte les facetes de cada cap costal amb dos cossos vertebrals dorsals i coincideix amb el disc intervertebral, que també está en contacte amb lu cavitat articular. 2.- Articulacions transversocostals: Uneixen la faceta de la tubcrosital costal a Vapofisi transversa de la vértebra corresponent. + Unions anteriors de les costeiles Les costelles connecien amb l'estern mirjancant unes peces de cartílag hialí anomenades cartilags costals. El conjunt de la costella ¡ el seu cartilag és l'arc costal. La unió d'una costella amb el seu cartíilag forma una articulació condrocostal i la unió dels cartílags costals amb l'estern, una articulació condroesternal. La gábia torácica és la cavitat óssia i cartilaginosa de tórax, elástica i flexible, unida a l'estern ia la columna. Protegeix a les visceres de vital importáncia, com el cor i els pulmons. A més per les seves propietals elástiques i de texibilitat és molt important per a la respiració; es comporta com una manxa, a la inspiració es dilata i a lespiració torna al seu estal d'origen i així Vaire es expulsat. + Tipus constitucionals Tothom pot classificar-se en tres tipus constitucionals, segons la forma del cos i, principalment, segons la seva morfología torácica : atlétic, asténic i pícnic, 1. Tipus atlétic: És un individu de pes ¡ talla normals. Les costelles són lHeugerament obliqies cap avall i endavant. L'estern medeix entre 15 ¡20 cm. 2. Tipus asténic: El torax és llarg i estrel i les costelles són molt obliqúes, on les últimes fins i tot poden arribar a locar la cresta ilíaca. L'anglo epigástric está disminutt i pot arribar fins a 25 ¡ l'estern és molt llarg, de més de 20 cm, Tipus píenic: Les seves costellos prácticament són horitzontals i 'estern és molt curt, de menys de 15 cm. CULS DEL TORAX [ MOVIMENTS RESPIRATORIS Estructura i funció e Serrat major i serrat menor pósterasuperior: el serrat major s'origina al tórax, té una vora en forma de serra (denis) que neix a la cara externa de les nou primeres costelles, Pectorals major i menor: El pectoral major es troba a la regió pectoral, per sota de la mamella. Té forma de triangle, de base medial 1 vértex extern i s'hi diferencien tres parts: clavicular, esternocondral i abdominal. El pectoral menor está situat per dessota del pectoral major, té farma de triangle de base inferior (torácica) i vértes superior fescapular). Sorigina a la cara externa del tercer, quart i cinque ares castals, mitjancant unes llengiúietes que li donen un aspecte de serra, dP'aqui les seves fibres se'n van cap a V'apofisi coracoides de l'omóplat. e Subclavi: Neíx a la cara inferior de la clavícula fsole subelavi) des d'on segueix una direcció Hengerament obligua per acabar a la cara superior del primer cartilag costal. e Escalens anterior, mitjá i posterior: Són tres a cada costat, situats a la regio lateral del coll, per dessota de Vesternoclidomastoidal. S'originen a les apófisis iransverses cervicals i arrihen a la primera costella (escalens anterior imitja) ia la segona fescalé posterior). Músculs espiratoris + Subcostals o infracostals que des d'una costella va a la que hi ha dessota « Triangle de l'estern: Situat per dins de la paret anterior del tórax, s'origina a Papofisi xifoide ia la cara posterior de Vestern i les seves fibres són ascendents i van a les costelles. * Intercostals interms: Ocupen els espais intercostals peró per dins dels externas. Si es fu un tall frontal es veu un espai triangular limitat pel sole costal i els músculs intercostals. « Serrat menor posterninferior: Sorigina a les apófisis espinoses de les dues últimes vértebres dorsals ia les dues primeres lumbars, mijangant un tendó laminar del que surten fibres obliqiies cap amunt i enfora per acabar en els angles pasteriors de les quatre últimes costelles. Estructura i funció En la inspiració hi ha elevació de les costelles, descens del diafragma ¡ cixamplament dels diámetres anteroposteriors i lateral del tórax. En l'espiració hi ha descens de les costelles, ascens del diafragma i reducció de tots cls diámetres. * Vora anterior: Té dues parts, una superior i V'altra inferior, que formen un angle d'uns 140%. De dalt a baix hi ha: una eminéncia o espina ilíaca anterosuperior, ¡ també, entre altres, lespina ilíaca anteroinferior i P'espina del pubis. * Vora posterior; Té una eminéncia arrodonida ¡ amplia que és l'espina iliaca posterosupcrior. Després ve espina ilíaca postervinferior i Vescotadura ciática major que é molt ámplia i acaba formant espina ciática. Per dessota hi tenim la tuberositat isquiática. + Vora superior, és la cresta ilíaca: Té forma d'essa allargada o S itálica. Vora inferior: Esta formada per la cara interna del cos del pubis, la branca descendent i la branca ascendent de Plisqui i la tuberositat isquiática. En el cos del pubis hi ha la faceta articular del pubis, que és eliptica i s'articula amb la faceta del pubis de l'altre costat. Aquesta unió és la símtisi del pubis. 2. ARTICULACIONS I LLIGAMENTS DE LA PELVIS e Simáisi púbica És la unió anterior del dos ossos ilíacs o coxals, en la part del pubis. Situada en la línia mitjana. Les superficies articulars són les facetes eb lipriques, presems en el cos de cada pubis. Entre ambdues facetes hi ha un Fibrocartilag anñomenat Iligament interossi. En el seu interior hi ha una cavitat que está més desenvolupada a la dona, ja que larticutació s'ha de mobilitzar durant l'esforg del part. £7s ossos subjectats per uns Íligaments: anterior, posterior, superior i inferior. + Atticulacions sacroiliaques Es formen per la unió de les facetes articulars del sacre amb les facetes articulars ilíaques. Té poc moviment peró és molt potent i pot resistir bé cl pes i l'esforc. e Enel forat obturatriu, entre les vores internes de Visqui i pubis hi ha una membrana de fibres col lágenes que és la membrana obturatria. 3. PELVIS EX CONSUNT + Superficie per fora de la pelvis Hi trobem quatre cares, que són Panterior, posterior i dues laterals. « Superficie per Pinterior de la pelvis Dividida en dues parts (superior i inferior). La divisió 6s l'estret superior de la pelvis, la part de dalt és la pelvis major i sinclou a dins de la cavitat abdominal i la de sota és la pelvis menor, que es considera extraabdominal, limitada per dalt per Vestret superior i per sota per l'estret inferior o menor. . Estret superior: els seus limits són el promontori del sacre, les vares anteriors de les aletes sacres, les linies inmominades dels coxals, les crestes pectínies, les espines i els angles púbics i la simfisi del pubis. De la grandária de pas de l'estret superior depen que el fetus pugui o no sortir per la via natural en el part Es poden definir els diámetres antoroposteriors, transversals i oblics. 2. Estret inferior: És la sortida inferior de la pelvis. Els seus limits són: V'extrem inferior de la simfisi púbica, la punta del cóccix i les tuberositats isquiátiques 4, LES PARETS DE L'ABDOMEN L*abdomen és la cavitat que ocupa la part inferior del trone i conté la majoria de les vísceres digestives i genitourináries. La paret superior és la cara cóncava del diafragma i la paret inferior (pelvis) está tancada per una série de músculs que formen el perineu. La parer posterior té a la línia mitjana la columna vertebral i als costats els músculs iliolumbars, que els principals són el psoas ¡liac i quadrat lumbar. La paret anterolateral de l'abdomen la formen els músculs llargs i els amples de l'ahdomen, 4,1, PARETS ANTEROLATERALS "Té una aponeurosi de la paret de abdomen amb una capa superficial i una capa profunda, que formen una beina. * Músculs llargs fibres d'arigen del núscul serrat major i del dorsal ample i van a la cresta ilíaca 1 a la línia alba. 4.2. ARCCRURAL O LLIGAMENT INGUINAL Es una cinta fibrosa molt resistent que depén de l'aponeurosi del múscul oblic major i s'extén des de lespina ilíaca anterosuperior fins a Vespina del pubis, com si el lligament los un pont sobre los de la pelvis. Té de 12 a 14 cm., Té un pilar al mig anomenat cinta iliopcctínia que el divideix en dues parts: * una externa més arrodonida que permet el pas al múscul psoas ilíac i al nervi crural o femoral. e una interna que forma l'anell crural. Hi passen V'arteria i la vena femoral. Aquest anell está limitat per dalt por la part més interna de l'arc crural, a la part posteroexterna per la cinta iliopectinia i a la part posterointerna pel lligament de Gimbernat o lligament facunar, que depen de l'aponeurosi de oblic major). 4.3. CONDUCTE INGUINAL Situat al costat, en la part baixa de la paret de Pabdomen. És una canal d'uns 4 em, format pels tendons dels músculs de ta paret de "abdomen. Té com a base Parc crural. Pel conducte hi passa a 1'home el cordó espermátic i a la dona el lligament rodó de Púter. El conducte té un forat profund i un de superficial, per aquests forats i conducte és per on surt el peritoneus i Vintestí i forma los hérnies inguinals. 4.4. PARET POSTERIOR DE L'ABDOVIEN A la línia mitjana té la columna vertebral ¡a cada costat el múscul psuas ilíac 1 el quadrat lumbar, Múscul quadrat lumbar: Ocupa Pespai entre 1' última costella 1 la cresta ilíaca. Múscul psoas iliac: consta de dues parts, el psoas i Viliac que acaben junts en un tendó que s'inserta al trocánter menor del femur. 5.- PERINEU Estructura i funció És el conjunt de parts toves que limiten i tanquen la pelvis pel seu ostret inferior. Hi ba els músculs piramidal de la pelvis, obturador intern i els segients: « Múscul elevador de lanus: Aquest múscul és ample. Juntament amb lisquiococcigcal formen el diafragma de la pelvis principal. S'inscrta mitjangant dues porcions, una externa a la pelvis i l'altre amb el mateix múscul de Valtre costat. + Múscul isquiococcigeal: Tanca l'espai que queda entre espina ciática, el múscul elevador de l'anus i el sacrococcigeal 6. IRRIGACIÓ 1 INNERVACIÓ DE LES PARETS DEL TRONC. 1.- Artéries En general, la part posterior del tronc está irrigada per branques que venen directament de l'aorta: les sueccssivos artórics intercostals i les artéries lumbars fenen un trajecte horitzontal, rodejant les parels del ironc i connectant amb els vasos de la paret anterior. La regió superior del tórax está irrigada per branques directos de la subclavia o de V'axil.lar. La major part de la paret anterior del tronc está irrigat per branques de la subclavia i de la línia ilíaca externa com són Partéria mamaria interna, artéria epigástrica superior i inferior. Les pareis de la pelvis són territori de les branques parietuls de Parteria hipogástrica o branques de la ilíaca interna 2. Venes El drenatge venós cs paral-lel al rec arterial a excepció de la paret posterior del tronc. La sang d'aquesta regió es recollida per un conjunt de venes que formen el sistema de la vena áziga i que, linalment, acaba a la vena cava superior. 3, Drenatge limfaátic La lima de la paret torácica drena cap els ganglis intercostals, diafragmátics, ganglis de la cadena mamária interna i una part als ganglis axil.lars. Els Pstruclura 1 farnsió El cap l.- GENERALITATS El crani és la part més modificada ¡ desenvolupada de l'esqueler axial. Está constituit per un complex ossi adaptat per protegir a l'encétal, els sentits de la vista, Voíida, el gust i lolfacte i captar els nutrients mitjangant les parts superiors dels aparells digestiu i respiratori. Podem definir dues parts: crani (neurocrani) i cara (esplacnocrani). 1.1.- Crani És la part posterior i superior i també la més ample. Conté a l'encéfal i les seves cobertes (meninges). A més de les funcions de protecció i de sosteniment, és un element moll important d'aiillament de la circulació cerebral, impedint que les petites variacions de la pressió sanguínia puguin afectar el funcionament de l'encéfal. La comunicació vascular i nerviosa del crani amb la resta del organisme está garantida pels forats ¡ conductes situats a la base del crani. El crani está [ormat per vuit ossos units entre si mitjangant articulacions immoóbils (sutures): occipital, esfenoide, ctmoide, frontal, parietal (dos) i temporal (dos). 1.2.- Cara Conté el globus ocular 1 els seus annexes 1 les parts superiors dels uparells digestiu i respiratori. Está format a la part anterior del erani pels ossos de la cara (14 ossos, dels quals 6 són parells): maxil-lar superior, malar o zigomátic, palati, cornet inferior, nasal o os propi del nas, unguis o lacrimal que són parells i dos no parells, el vóomer i el maxil-lar inferior o mandíbula. 2.- 0SSOS DEL CRANI + Occipital És los del clatell. És un os no parell, simétric, pla i amb forma de corba. Está situal a la part pósteroinferior del cap í descansa sobre la primera vértebra cervical (allas) amb la que forma una articulació de tipus condili, Les dues vores inferiors s'arliculen amb els ossos temporals i formen un angle truncat, una massa óssia anomenada part basilar, on occipital stuneix amb l'esfenoide. za i Sunció Hi ha un gran forat que perfora l'occipital: el forat magne, per a on passa l'cix nerviós. Cara externa: en la línia de simetria hi ha un sortint que és la protuberáncia occipital externa, de la que surt una cresta occipital externa cap el forat magne. A cada costat del forat magne hi ha un sortint articular que sembla la sola d'una sabata, són els cóndils de l'occipital que s'articulen amb Varlas. Cara interna o endocranial (cara cóncava): s'hi troba un promontori en forma de creu (eminéncia cruciforme) i al centre (protuberáncia occipital interna) hi ha la confluencia de quatre relicus tineals: de la protuberáncia cap el forat magne, la cresta occipital interna; a cada costat el sole del si transvers i cap enrera i amunt el solc sagital superior. Aixi dones, queda dividida en quatre parts: les dues superiors s'anamenen fosses cercbrals i les inferiors fosses del cerebel segons la part de l'encéfal amb la que tenen relació e Esfenoide Es un os no parell i simétric, com una fulca entre la resta dels ossas del crani i S'articula amb tots ells. Es un dels més complexos del cos humá. Forma part de la base del crani, entre Voccipital i el frontal i lateralment arriba fins a les temples. La seva forma s'ha comparat a un ocell o un rat penat. Es divideix fartificialmem pel sew estudi) en cos, ales menors, ales majors i apofisi pterigoide. Cos: té forma de cub. A dins bi ha dues cavitais preumátiques intercomunicades que són els sins esfenoidals. La cara superior del cos presenta de davant enrera: el conducte úptic, imnediatament per darrera del jou esfencidal. Part de les fibres úptiques canvien de costat a aquest nivell Pencreuament (quiasma óptic) es situa sobre aquest conducte. La sella turca o fossa hipofisial a on hi ha la glándula hipófisi. La cara anterior del cos esfenvidal té una cresta esfenoídal anterior i a cada costat hi ha els orificis d'entrada al si esfenoidal. La cara inferior presenta la cresta esfenoidal inferior, on s' articula amb Pos vómer. Ales menors: neixen en el vértex anterosuperior de les cares laterals migjangant dues arrels óssies que delimiten el conducte optic. Alcs majors: tenen una cara endocranial, que és cóncava cap e Pinterior del crani i que té les empremtes de les circumvolucions cerebrals i una cara exocranial que está formada per quatre parts relacionades cadoscuna d'elles lámines orbitáries que formen el sostre de cada órbita. Entre ambdues está Vescotadura etmotdal. A cada lámina, més enrera de la vora orbitária, hi ha la fossa per la glándula lacrimal (ocupa Vangle extern) i la fossa troclear, per la politja de reflexió d'un dels músculs de Vull focupa Pangle intern). Cara endocranial: está en relació amb els lóbuls frontals del cervell. » Parictal És un os parell, quadriláter, corbat cap a l'interior del crani. S'articula amb l'os parietal contralateral (a nivell mig i superior) formant sutures amb l'os frontal (per davani), amb Poccipital (enrera), amb los temporal (lateral i inferior) i amb l'ala major de Vesfenoide (anterainterior). Cara exocranial: és una eminencia parietal, central, poc sortint, que está situada entre dos línies corbes, paratleles a la vora escamosa, que són les línies temporals del parietal. Cara endocranial: hi ha el sole de Vartéria meníngia mijana. Quan hi ha una hemorragia d'aquesta arteria, encara que sigui de poca quantitat, es forma a aquest nivell una massa que comprimeix les estructures nervioses i pot donar peu a lesions molt grews. » Temporal És un os parell, situat de forma simétrica a la regió temporal, És potser, l'os més complicat de Vorganisme, Les vores de Vos S'articulen amb el parictal per a dalt (sutura escamosa), amb V'esfenoide per davant i enrera amb Voccipital, L'apoñisi zigomática arriba a l'os malar i s'articula amb una apófisi d'aquest formant l'arc zigomátic. Cara exocranial: al costat hi ha l'apofisi zigomática, enrera d'aquesta la cavitat glenoide o fossa mandibular per a articular-se amb la mandibula. El meat acústic extern marca l'entrada al conducte auditiu extern. Més enrera queda la regió mastoide amb l'apofisi mastoide, que es palpa malt hé per darrera de lorella. Cara endocranial: Té un gran sortint, piramidal que es dirigeix cap u la línia mitjana: el penyal del temporal, El penval está dividit en dos parts; la part més anterior és una zona lisa per on los és més fi (sostre del timpc). A Pinterior del penyal está la caixa timpánica amb els ossos de V'oida. Cavitats marcades a l'os temporal: La importáncia de Vos temporal depén de les formacions anatómiques que conté o be que el travessen, totes elles de Jorga interés clínic i fisiologic. Eslovetura > fano 1.- Conducte auditia extern: limitar entre Pos timpánic i Pos temporal 2.- Caixa del timpa: a Vinterior del penval. Comté les estructures de l'oida mitjana, destacant la cadena d'ossos (martell, enclusa i estrep) que transmeten les vibracions de la membrana timpónica a Valida interna. 3.- Laberint ossi: conté V'oída interna. 4.- Conducte auditiu intern S.- Conducte múscul iubáric: per on passen cap a la caixa timpánica la trompa d'Eustaqui i el múscul de Pos martell. 6.- Conducte carotidi: per on passa Vartéria carótide 7.- Conducte del nervi facial: el nervi facial ve del tronc de Vencéfal, entra al penval pel forar auditiu intern, fa un trajecte en batoneta i surt del crani pel forat estilomastoidal. Porta la innervació motora dels músculs facials, 8.- Cel les mastoides: són un conjunt de cavitats aéries a Pinterior de la regió mustoide. 3.- 08SSOS DE LA CARA (ESPLANCNOCRANI « Maxilllar superior Os parell, situat simétric ambdós costats de les fosses nasals i per sota de les fosses orbitáries, Tis dos maxil-lars Suneixen a la línia mitjana í constitueixen la part més anterior del sostre ossi de la boca. S'articula amb la resta dels ossos de la cara amb l'excopció del maxiblar inferior. Pot considerar-se que está format per un cos (buit) que conté una gran cavitat atria (el si maxil-lar) i del que surten varies apofisis: l'apofisi alveolar (on s'encaixen les peces dentals de Varcada superior) i 'apofisi palatina (que forma al mateix temps el sostre de la boca i el terra de les fosses nasals. Cara externa: és convexa cap enfora i té u la vora de órbita está el foral infraorbituri per on surt el nervi del mateix nom (divisió terminal del nervi trigemin). Cara orbitária: forma la major part del terra de Vorbita. Té el conducte infraorbitari que está recorregut també pels vasos i nervis infraorbitaris i que passen pel forat infraorbitari, ara citat, Amb Vunguis, el maxiblar forma un conducte que comunica Vórbita amb la fossa nasal: el conducte lacrimonasal o conducte lacrimal, per on surten les llagrimes de órbita. Cara nasal o interna. presenta, entre altres, el hiatus maxiblar (és un forat molt gran per on el si maxiblar sobre a la fossa nasal).