56789, Apuntes de Anatomía

¡Descarga 56789 y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity!

Farrnerura di funció + Malar, zigomátic o pómul És un os parell, pla, té forma de quadriláter que forma el relleu dels pómuls. No presenta accidents anatómics importants i el seu interés és tan sols estructural. La vara orbitária a anterosuperior limita la fossa orbitória de Tos. + Palatins És un os parell i pla. Es senzill de descriure ¡ complexa la seva ubicació. Part horitzontal: forma part al mateix temps del sostre de la boca: paladar ossi i del terra de les fosses nasals. Part vertical: Forma part de la parct lateral de les fosses nasals. 4 la part superior hi ha apófisis separades per una escotadura: Vanterior és P'apófisi orbitária del palati (que forma el terra de Vórbita) i posteriorment contacta amb Vesfenoídes. Els ossos palatins formen part de les parets de la cavitat bucal fsostre), les fosses nasals (terra i parel externa), fosses orbitáries fterra) i fosses plerigopalatines (paretl interna). + Cornet inferior Os parell, situat a les parcts externos de les fosses nasals, A cada fossa nasal hi ha tres cornets: superior, mig 1 inferior (els dos primers són part de los etmoide). + Unguis o os lacrimal Es un os petit situat a la paret externa de cada fossa nasal, per davant de lu part lateral de f'etmoide i constitueix un element de la paret mitjana de Cárbita. Es traba a Cenvá que separa ambdues cavilals (té una cara nasal i una altra orbitária). +» Nasal o os propi del nas Es un os únic, situat a la linia mitjana, en un pla sagital, formant la part inferior de Penvá nasal. + Maxiblar inferior És Tos que forma la mandíbula inferior i 'únic os del crani que és móbil. S'articula amb l'os temporal. Té una part horitzontal o cos i dues parts verticals o branques que s'uneixen en els angles de la mandibula dret i csquerra. Cos de la mandíbula: a la vora superior estan les cavitats per les dents (vora alveolar). A la cara externa es palpen els tubercles mentonicas, que estan situats als costats de la simfisi mentoniana que és central, al mig. La cara interna del cos de la mandibula presenta a nivell mig Vespina mentoniana. Branques mandibulars: a la cara externa cstá la inserció del múscul masseter. La cara interna está travessada pel forat mandibular que serveix d'entrada al conducte dentari inferior (per aquí passen els nervis i vasos dentaris inferiors 4. - OS HIOTIDE No pertany a Vesquelet del craní, está situat a la part més superior i anterior del cotl i és paral lol a la mandíbula. Forma part de l'esquelet de la laringe i de la llengua i serveix d'inserció pels músculs de la faringc. A l'espécie humana sS'articula, a distáncia, amb lestern, la mandíbula 1 l'apofisi estiloide del temporal. A la deglució es desplaga la laringe i amb ella l'os hioides. - EL CRANIEN CONJUNT + Sutures i fontanel-les Tots els ossos del crani estan unit mitjangant sutures (a excepció de Varticulació temporomaxil-lar). Los sutures tenen cl nom dels ossos que la formen (frontonasal, zigomaticomaxillar), o bé segons la seva forma o orientació (sutura sagital, sutura coronal, sutura lambdoide, sutura escamosa). En els nadons, el teixit fibrós de les sutures és encara molt ampli i tendre (més encara en els angles que són els punts més allunyats del centre d'ossificació), per aixó en els llocs on hi ha varis d'aquests angles hi ha llacunes de teixit conjuntin, que són les fontanelles. A la línia mifjana sagital n'hi ha dues d'importants: (anterior, majar o bregmática que se situa entre els hemifrontals i els parietals i la posterior, menor o lambdoide situada entre els parietals i Poccipital. * Base del crani Superfície exocranial de la base del crani: va des de les dents del maxillar superior a les línies del clatell de Voccipital. Pels costats está limitada per Parc zigomátic i Vapófisi mastoide. A la part anterior es troba el paladar o. Enrera del paladar ossi estan les coanes o obertures posteriors de les fosses nasals, dividides ambdós parts pel vómer. A ambdós costats de la part basilar de Voccipital (entre el vertex i les ales majors de Vesfenoide) es forma el foramen lacerum (forat esquingat anterior) parcialment tapal, peró per on passen petiis vasos i nervis. Lateralment es troba el sostre de la fossa infratemporal (cara infratemporal de Pala major de Vesfenoide) amb els Estructura 1 fun 1, -ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR * Generalitats L'articulació temporomandibular permet els moviments de la masticació. Aquesta és la seva missió principal, com a missió sccundária intervé en larticulació del llenguatge. Superficies articulars: la cavital glenoide del temporal i el cóndil de la mandíbula. Mitjans d'unió: la cápsula fibrosa 1 el lligament lateral o triangular fenganxat a la cápsula), que va des del tubercle zigomátic fins el coll de la mandibula. + Mobilitat i aparell motor e Elevació de la mandíbula: els múscuis que ho fan s'anomenen músculs mastegadors 2. -MÚSCULS CRANIOFACIALS * Aponeurosii músculs epicranials E'aponcurosi cpicranial és una banda de teixit fibrós que va des del clatell (occipici) fins cl teixit subcutani i la pell de les celles. Está adherit al cuir del cabell i, de forma més laxa, al periosti del crani, aixó permet el desplacament sobre la superfície óssia cap endavant i enrera. «e Músculs facials 1. -Músculs de les parpelles o periorbiculars e Elevador de la parpella superior. + Orbicular de les parpelles:. . -Músculs del nas 'asal. » Piramidal del nas.. 3. -Músculs dels llavis + Orbicular dels llavis: Estrsecura i fu Al voltant de Corbicular es disposen com si fossin radis varis muisculs anomenats radials superiors i inferiors. e Radials inferiors dels Havis e Radials superiors dels llavis Aquests músculs fan el moviment que el seu nom ja dóna indicació. Per altra banda serveixen per a la mímica. Tli ha dues maneres de comunicació no verbal dels ¿ssers humans i en les que intervenen els moviments musculars, són mitjancant els gestos o gesticulació (permet expressar emocions per la posició corporal i el moviment de les extremitats) i la mímica (expressió facial de les emocions) amb els imúsculs ara indicats. Alxi els músculs facials es caraclerilzen per presentar algunes de los seves insercions a la pell, és per alxó que quan es contrauen aparelxen arrugues o relleus (és una manera de comunicar cls sentiments i les emocions). 3, ARRIGACIÓ LINNERVACIÓ SUPERFICIAL DEL CAP 1.- Rec sanguini: Externament depen de les branques de lartéria carótide externa que són les artéries linguals, facial, occipital, retroquricular, maxil lar interna i temporal superficial. A Uinterior del crani, 'encéfal 1 les meninges tenen una irrigació complexa i múltiple, com correspon als órgans vitals que conté. La sang arterial ve de Tartéria carótide interna, que acaba i es divideix en moltes branques a dins del crani i també ve de les artéries vertebrals (branques de la subclávia) esquerra 1 dreta. Aquestes vertebrals, dins del crani s'uneixen i formen el tronc basilar. Les branques terminals d'aquestes i de la carótide interna s'tuncixen al voltant de la sella turca de Vesfenoide tot formant el poligon arterial de Willis, 2. -Drenatge limfátic: els grups ganglionars més importants estan situats a les regions ovecipilals, retrouuricular, parótida, submaxillar i submentoniana. L'últim col-lector de la lima del cap i del coll és el tronc jugular. Estruerara io tunció Pla dels músculs complexos: * longíssim del cup (gira el cap, moviments laterals) * semiespinós del cap (gira el cap) Pla dels músculs esplenis Pla superficial: * trapezi (és el més important, mobilitza a la cintura escapular) 3. -Músculs de la regió lateral del coll (moviments laterals 1 de rotació) a escalé anterior, mitjá i posterior (músculs accessoris de la respiració) + esternoclidomastoidal (dividcix ta superficie anterolatcral en dos triangles, posterior i anterior per on passen estructures com ara e] plexe braquial, Yartéria subclávia, el ncrvi espinal (XI pareil cramial) i la vena jugular externa. 4, -IRRIGACIÓ LINNERVACIÓ DEL COLI. 1. -Rec sanguini: per les branques col laterals de l'artéria carótide externa ¡ per les branques de la subclávia. El retorn venós, de disposició mol variable, va al final cap a la vena jugular interna. 2. -Drenatge_limfátic: a nivell del coll hi ha grups ganglionars profunds (cadenes jugular interna ¡ retrofaríngia) i grups ganglionars superficials (cadena jugular externa). 3. -Innervació: la ¡nnervació del coll és molt complexa. Alguns parells cranials arriben fins el coll per innervar algunas músculs. El nervi espinal (XI parcil cranial) innerva Vesternoclidomastoidal i el trapczi i el nervi hipoglóos (XI parcil cranial) collabora a la innervació dels músculs infrahioidals, juntament amb branques del plexc cervical. Estructura Organs 1 sistemes Extremitat superior f. -OSTEOLOGIA 1,1. -Ossos de la cintura escapular * Clavicula És un os parell, l'únic d'origen membranós situat a fora del crani. Té forma de S itálica i amida uns 15 cm. Presenta un extrem pla, extern que S'articula amb Tacromi de l'escápula i un altre, més voluminós que s'articula amb la cissura clavicular de l'estorn. * Escápula S'anomena també omoplat (del grec, part plana del muscle o espatlla). Os parell ¡ pla, de forma triangular. Té una cara costal, orientada cap a la caixa torácica i una altra de dorsal o posterior; uma vora espinal o medial, una vora axil.lar o lateral i uma vora superior, que té un sortint que és l'apofisi coracoide al costat de Vescotadura coracoide. Té una superficie articular, la cavital glenoide (es posa en contacte amb los húmenr). Els tubercles supra i infraglenvidals serveixen d'inserció a les parts llurgues dels músculs biceps i triceps braquial respectivament. La cara dorsal presenta un sortint, Vespina de lescápula que divideix la superficie en dues paris: les fosses supra i infraspinosa que estan ocupades pels músculs del mateix nom. L'espina acaba Tormant l'acromi (del grec. part distal del muscle o espatlla) que 'articula amb la clavícula. L'espina i lacromi es palpen per a sota de la pell. 1.2. -Esquelet del brac i¡ avantbrac + Húmer Epifisi proximal: presenta un cap o superficie articular per unir=se u la glena escupular. Té dos sortints per a insercións musculars: Troquí, més anterior petit, es continua cap a la diafisi amb la cresta subtroquiniana i el tróquiter, que és més voluminós i posterior; es continua amb la cresta subtroquiteriana, Entre ambdues crestes hi ha un sole que permet el lliscament del tendó do la part llarga del múscul bíceps braquial i s'anomens corredora bicipital. La zona de transició entre l'apóofisi proximal i la diáfisi s'anoraena coll quirúrgic, on les fractures de T'epífisi proximal de l'húmer són més freqients. Estructura ( ss 1 sistemes Carp: está format per vuil ossos curts, posats en dues fileres. La filcra proximal la formen: escafoide, semilunar, piramidal ¡ pisiforme. Els tres primers s'articulen amb el radi. La filera distal está formada per: trapezi, trapezoide, os gran ¡ ganxut o os unciforme. Els ossos del carp no estan lots en el mateix pla, si no que formen una superficie en forma de canal obert cap endavant, Aquest canal es transforma en un canal osteofibrós pel lligament anular del carp i l'espai que queda rep el nom de canal carpiá, per aquest canal passen els músculs flexors dels dits i el nervi mediá. Metacarp: está format per cinc ossos que són els mctacarpians. S'ordenen del primer al cinqué, comencant pel situar a nivell radial que es correspon amb el primer dit o polze. Tenen una epifisi proximal, irregular i amb facetes articulars planes per la segona filera del carp, una diófisi quasi cilíndrica i una epifisi distal que "articula amb els diis. Dits: els ossos dels dits sanomenen falanges; el polze o primer en té dues (proximal i distal) i la resta del dit segon al cinque, en tenen tres (proximal, mitjana i distal). Les mitjanes són una mica més curtes que les proximals. Les falanges distals, que encara són més petites, en el seu extrem lliure tenen una tuberositat. Els ossos sesamoides són petits i semblants per la seva forma a les llavors del sesam. Són dins dels iendons o de les cúpsules articulars i serveixen d'inserció a alguns músculs, 2, -ARTROLOGIÍA | MIOLOGIA 2 tura escapular Connecta Fextremitat superior a l'esquelet axial. + Articulació esternocostoclavicular Superficies articulars: són Voscotadura clavicular de Festern ¡ lextrem esternal de la clavícula. Migjans d'unió: la cápsula articular está reforgada pels lligaments esternociaviculars. Altres reforcos són: el ligament costoclavicular i el múscul suhclavi. e Articulació acromioclavicular Estructura óreans i sistemes Supertícies artieulars: són l'extrom acromial de la clavícula i l'acromi de l'omoplat. Mitjans d'unió: els Uigaments acromioclaviculars superiors i inferior i els Higaments coracoclaviculars. » Mobilitat de la cintura escapular Moviment d'elevació: uns 50% aproximadament. llo realitzen el múscul trapezi, que és un múscul ampli de forma triangular (quan s'ajunta amb el mateix máscul de l'altre costat forma la figura que ti dóna el nom) i se situa en el pla superficial dels músculs del dors i del clatell. Té una inserció ampla a la línia vertical des de los occipital fins Papofisi espinosa de D12. Des d'aqui les seves fibros van fins el terg extern de la clavícula i l'espina de l'escápula. El múscul romboide (format per dues parts, major i menar) está situal per sota del trapezi i el múscul angular o clevador de l'escápula, que va des de les vertebres cervicals fins a l'angle superior de l'escápula. Moviment de descens: ho realitzen cl múscul pectoral menor (va des de les primeres costelles fins lapófisi coracoido) i el la part inferior del múscul trapezi. 2.2. -Articulacions de V'espatlla + Articulació escapulohumeral Superficies articulars: són la cavitat glenoide de Vescápula i el cap de l'húmer. Mitjans d'unió: un manegot capsulolligamentós, que manté l'articulació. La cápsula fibrosa, es fixa al costat de Vescápula per fora del rodet glenoide i del costat humeral del coll anatóntic. Hi ha diversos lligaments que reforcen la cápsula que van del cos de l'escápula a U'húmer, cap a la cotacoide ¡cap a Pacromi Les borses seroses són formacions sinovials (unes com a prolongacions de la sinovial articular i daltres, com formacions independents) que faciliten el Hiscament dels músculs. La més important és la subacromial, situada u sota de 'acromi i del deltoide. + Mobilitat de l'articulació escapulohumeral ictura óreans i sistemes Els lligaments que reforcen a les tres articulacions anteriors, que estan unides per una cápsula fibrosa comuna són: el lligament anterior, posterior del colze, el ligament lateral intern i el Migament lateral extern. + Articulació radiocubital distal Les superficics articulars són l'escotadura cubital del radi, cl lligament triangular ¡ el cap del cúbit. Els mitjans d'unió són els lligaments radiocubitals anterior i posterior, així com el lligament triangular. També hi ha la membrana interóssia que actua com una articulació radiocubital. + Mobilitat del colze: moviments de flexocxtensió Flexió: hi participen, el múscul biceps braquial, que está situat superficialment a la cara anterior del brag, és un mríscul amb dues insercions a dalt fapófisi coronoide i tubercle supraglenoidah), el múscul braquial que és el segon gran agonista de la flexió del colze. Situat també u la cara anterior del brac, cobert pel biceps, es fixa a la cara anterior de la diafisi de Phúmer i acabu en Vapófisi coronoide del cúbit. El pmiscul hraguioradial (supinador llarg), situar a Vavantbras, té la inserció a la diafisi humeral i arriba fins a Vapófisi estiboide i els músculs epitroclears. Extensió: hi participen, el múscul triceps braquial, que és el principal múscul extensor del colze, situat a la cara posterior del brac. S'origina a la diáfisi humeral) i acaba en un tendó comú a nivell de VPolécran del cúbit. + Mobilitat de les articulacions radiocubitals: pronosupinació S'ha de tragar un cix imaginari, oblic que uneix el colze fels dos trocuides) 1 la radiocubital. A la pronació el cap del radi gira dins del Mligament anular mentre la seva epifisi distal es desplaca al voltant del cap del cúbit, que es manté prácticament fixa, El carp i tota la má són arrossegats pel moviment del radi. En la supinació és a l'inrevés. El valor de la pronosupinació és de quasi 180" quan cl colze está fiexionat. Músculs pronadors: 1. Múscul pronador rodó 2. Múscul pronador quadrat Músculs supinadors: Estructura órgans i sistemes 1. Múscul bíceps braquial: flexar principal del colze 2. Múscul supinador curt va des de Pepicóndil hwmeral fins a Vextrem proximal i extern del radi. 2,4, -Articulacions del canell i del carp L'articulació del cancll s'estableix entre l'epifisi distal del radi i els ossos de la primera filera del carp (articulació radiocarpiana). Peró la mobilitat exigeix la colllaboració de totes les articulacions del carp (intercarpianes 1 mediocarpianes) + Mobilitat del canc!l Flexió: d'uns 85% La realitzen: músculs flexorsi el múscul palmar. Extensió: 85% Els tendons són posteriors «a Varticulació i soriginen a Pepicóndil humeral o al seu voliant. Músculs extensors. Lateralització cubital (adducció): Hexors i el múscul extensors del carp. 40%, Actuen conjuntament el múscul Lateralització radial (abducció): limitada a 13%. Actuen el múscul flexors ¡el múscul extensors. Cireumducció del canell: (com una circumferencia) és la combinació dels moviments básics descrits més amunt. 2,5, -Articulació i mobilitat de la má i dels dits Articulacions: carpometacarpianes, entro els ossos de la segona filera del carp i Uepifisi proximal dels metacarpians segon a cinqué, metacarpofalángiques, representen el segment més móbil dels dits, interfalangiques. La mortologia articular permet moviments de flexoextensió de les falanges distals, mitjanes i proximals i en aquestes també d'inclinacions laterals. Fl polze té unes característiques morfológiques i funcionals particulars molt imporlants: pol realilzar moviments de flexoexiensió, aproximació i separació, oposició i circumducció. 3. -IRRIGACIÓ LL ENNERVACIÓ: Estructura órgans i sistemes hi ha dues xarxes superficial i profunda. El grup ganglionar més important, on acaba la limfa de Pextremitat superior, és el grup de ganglis axil-lars (a ells arriba també la limía de la paret externa del tórax i de la glándula mamaria). « Plexe braquial: Proporciona la innervació motora, sensitiva i¡ vegetativa del membre superior. lis forma de les branques ventrals dels nervis raquidis (C5-C6-C7-C8 ¡ Dl), aquests s'uneixen entre sí, tot formant tros troncs primaris, els quals es divideixen i anastomosen per a formar els tres troncs secundaris (extern, intern i posterior). Deells neixen els nervis terminals destinats a Vextremitat superior. Els troncs primaris se situen a la regió supraclavicular i els trones secundoris a V'axibla. Podriem dir que cls músculs posteriors de V'extremitat superior (extensors) estan innervats pel nervi radial i els músculs anteriors ho estan per: el nervi musculocutani destinat als músculs flexors del colzo, ct nervi mediá pels músculs flexors del carp i dits del costat radial i el nervi cubital pels músculs [lexors del costat intern. Estructura órgans i sistemes Extremitat inferior La pelvis, tot i que forma part de Vexwremitat inferior, ha estat iractada en Vanatomia del tronc. 1. -OSTEOLOGIA [A squelet de la cuixa i de la cama e Femur Es l'os més gran de Vorganisme. Es un os llarg. Epifisi proximal: presenta un cap, de superficie quasi csférica que s'articula amb Ja cavitat cotiloide del coxal í conté una petita depressió que és la fossa pel lligament rodó. A la base del coli hí ha dos sortints per a insercions musculars: trocánter major i menor. Diafisi: lleugerament arquejada cap endavant, presenta la línia aspra, que és una rugositat destinada a insercions musculars i está formada per dues línies o Havis. Crarialment aquests llavis se separen i donen lloc tres línies d'inserció: una, més medial pel múscul vast interna, una altra d'intermitja (línia pectínia) i una tuberositat glútia, més lateral. Caudalment els llavis de la línia aspra separen delimitant el triangle poptiti. Epífisi distal: moll ample, está formada per dos grans sortints, el cóndil intern (més petit) i el cóndil extern del [émur, per articular-se amb la tíbia: pel darrera els cóndils deixen un espai molt ampli que és lescofadura intercondilia per a la inserció dels lligaments encrcuats del genoll. Sobre el cóndil intern, el múscul de l'abductor major es recolza sobre el tuberclo del mateix nom, + Rótula És un os curt, una mica pla en sentit antoroposterior, té forma de triangle de base superior i vértex inferior. La cara posterior de la rótula está formada quasi totalment per una superficio articular lleugerament angulosa per fer-la coincidir amb la trócica del fémur. +» Tíbia Es un os llarg i el principal element ossi de la cama. Estructura órgar Lemos Escafoide: 1é forma de barca ¡ la seva concavitat cncaixa en cl cap de Tastrágal i de la seva convexitat surten els tres ossos cuneiformes., Ossos cuneiformes: són tros, disposais longitudinalment entre Vescafoide ¡ els tes primers metararsians. e Metatars Són cinc 0ssos, que tenen una forma semblant als metacarpians de les mans. e Falanges El seu nombre, la seva morfología ¡ el seu ordre és semblant al de les falanges de les mans, amb l'excepció del dit gros (primer dit) que es disposa de forma paral-lela amb la resta de dits. També en els peus exisleixen els 038085 sesamoidos; a la primera articulació metatarsofalángica (cap del primer metatarsia) n'hi ha dos de constants. 2, -ARTROLOGIA EMIOLOGIA 2,1, -Articulació coxofemoral Les seves superficics articulars són la cavitat cotiloide de l'iliac i el cap del fémur. Té un rodct de fibrocartilag que amplia la profunditat del cótil (semblant al de l'articulació glenohumeral). Els mitjans d'unió són: la cápsula, que com si fos un manegot fibrós, segucix la vora del cótil i del coll del fémur. La cápsula está reforgada per tres lligaments, Viliofemoral (és el més fort), el pubofemoral i l'isquiofemoral i el lligament rodó (lligament del cap femoral) aquest uneix el transfons de l'acetábul amb la fossa del cap femoral. + Mobilitat del maluc Els sistemes estabilitzadors del maluc són el lligament iliofemoral i el múscul gluti mig. Com a moviments tenim: Rotació externa on els músculs que fan aquest moviment arriben des del se origen a la pelvis fins el tracánter major del fémur. Són els puúsculs: piramidal de la pelvis, obturadors, geminis i el quadrat crural. Rotació interna on els músculs que la fan són el tensor de la fúscia lata (s'origina a Vespina ilíaca unterosuperior i té un trajecte oblic fins la tuberositat de la fíbia), el múscul gluti mig, que va des de la cresta ilíaca i la Estructura órgans j sistem Jossa ilíaca externa fins el trocánter major i el múscul gluti menor, situat més profundament que el gluti mig, que també acaba en el trocánter major. Flexió: és el moviment de més amplitud, són 120% de flexió activa quan el genoll també está flexionat. Els músculs que actuen són: múscul psoasiliac,s "origina a la regió lumbar i la part iliaca a la fossa illaca interna. Les fibres pussen per davant de Particulació del maluc per acabar en el trocámter menor. La seva acció més important és la flexió del maluc, peró també actuer a Vaproximació ia la ratació externa. El múscul sartori i cl múscul recto femoral són els altres (lexors. Extensió: el múscul gluti major, que ¿s el major i més potent del cos i és el principal responsable de la considerable musculatura glútia, característica de lespécie humana. Els múseuls isquiotibials són els de la cara posterior de la cuixa, també hi ha els músculs semimembranós, semitendinós i biceps femoral. Abdaucció: el múscul gluti mig. Adduc en condicions normals no hi ha moviments aillats d'adducció activa. Quan hi ha flexió o extensió hi participen el múscul pectini. També hi participen els músculs adductors llarg (media), curt (menor) i magne (major). «Els tres s'originen en el pubis ¡acaben u la línia aspra del femur. 2.2. -Articulacions del genoll Es Varticulació més gran de l'organisme, tant per la seva grandária com pel fet de suportar el pes del cos, exigeix que el genoll tingui una gran estabilitat mecánica que ha de conjugar-se amb una bona mobilitat. En realitat, el genoll está format per dues articulacions que comparteixen una mateixa cápsula. « Articulació femororotuliana Les superficies articulars són la tróclea femoral i la cara posterior de la rótula. « Articulació femorotibial S'estableix entre els cóndils del fémur i el planell tibial. Meniscos: hi ha un menisc per a cada cóndil, en ambdós casos es tracta do fibrocartilag, de secció triangular que s'aplica al contorn de cada glena i fa més fonda la seva cavitat. Els meniscos suneixen per davant mitjangant el lligament transvers del genoll.