Núria Mesa Tudel
PAC 2. ACCIÓ COL·LECTIVA
Com es diu a l’inici d’aquesta PAC, és complicat definir dins l’acció col·lectiva que és un
moviment social i que no ho és. En el cas dels dos articles a analitzar es complicat afirmar
rotundament si els fenòmens dels quals parla són moviments socials o no ho son ja que seguint
les teories que s’exposen en els mòduls hi ha aspectes d’algunes d’elles que ens porten a
qualificar l’explicat de moviment social mentre que trobem altres aspectes que ens porten a
refusar aquesta idea.
Des del meu punt de vista però, podríem dir que en tots dos articles, tant el de JESUIS CHARLI
com el de Pegida, s’està parlant de moviments socials i concretament dels nous moviments
socials.
En primer lloc, en els mòduls es parla de moviment social com a eina de canvi, però no un canvi
per obtenir millores materials sinó un canvi cap a la democràcia i la llibertat que denota l’interès
de la població pels assumptes socials. Si preméssim aquesta definició, el moviment
JESUIISCHARLIE, podria ser qualificat clarament de moviment social. Tot i això,
JESUISCHARLIE no és un moviment pel fet d’haver-se volgut posicionar davant els atemptats
a la revista de Charlie Hebdo, sinó que és arrel del primer cop que aquesta expressió es fa viral
que es va creant un moviment social del que va començar essent un missatge de recolzament a
les persones que patien i de denuncia als fets ocorreguts a actualment fins a convertir-se en una
frase que darrera té un posicionament de denuncia a la violència i un sentiment de solidaritat i .
En aquesta línia i seguint el que diuen autors com Della Porta i Diani (1999) el moviment
social és una activitat que apunta la producció de noves normes i solidaritats que portin a la
transformació social sense necessitat de tensió.
D’altra banda, diversos autors coincideixen també en que tot moviment social sorgeix d’un
conflicte o una insatisfacció a la qual les institucions no són capaces de respondre . Aquest fet es
veuria clar en l’article de Pegida, on s’explica que el motiu principal pel qual les persones és
manifesta, a part d’evidentment l’odi a l’islam, és el descontent amb la forma en que les
institucions estan tractant el que per aquestes persones és un problema.
En segon lloc, ambdós moviments compleixen una de les característiques principals dels nous
moviments socials, la no homogeneïtat del grup ja que en els dos moviments hi participen
persones de diferents sexes, ètnies, classes, edats, etc. Anteriorment quan es parlava de
moviments socials, l’estudi d’aquests es centrada en un grup homogeni de persones que
s’enfrontaven a conflictes de classe on un grup de desfavorits s’enfrontava al grup de
benestants i en els nous moviments socials desapareix aquesta idea i es deixa de banda les
característiques de les persones que formen el grup per centrar-se en les seves idees i valors,
que es el que comparteixen amb les persones que formen part del moviment. En ambdós
articles podem observar que les persones que formen part dels moviments difereixen són
persones totalment diferents pertanyents a classes, eines, sexes distints però que comparteixen
uns ideals o una manera de veure la vida a l’hora que reivindiquen que tenen quelcom a dir
davant allò que passa al seu voltant. En aquesta línia, enllaçaríem amb la reclamació de la
identitat pròpia per part dels individus que volen fugir del control que cada cop més rebem en
les nostres vides privades per part de l’estat; les persones reivindiquen que tenen una opinió
respecte allò que els envolta i que no es deixen portar per allò que diu l’estat.
