Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


pac 3 acció social, Apuntes de Sociología de la Educación

Asignatura: accio social, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 14/01/2017

nuria_mesa
nuria_mesa 🇪🇸

3.5

(4)

9 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EXTITUCIONS
RESULTAT DE LA TRANSFORMACIO DE LES INSTITUCIONS ENFREONTADES AL
MON MODERN (DUBET, 2007)
INSTITUCIONS QUE NO SON ESTABLIMENTS TANCATS QUE ES PUGUIN HABITAR
SINO ORGANITZACIONS OBERTES AMB MOLT ESPAIS INTERCONECTATS ENTRE
ELLS PELS QUALS CIRCULEN PERSONES, INFO, MATERIALS, ETC.
TIRADO I DOMENECH (2001) : Són un analgama de conexions i associacions cambiants,
plataformes d’encaix amb les quals podem conectar-nos o no, i a través de les quals podem
transitar.
VIGILANCIA A EXTITUCIONS (DISCRETA, OBERTA I CONTINUA):
Connexio permanent: incentiven que la gent estigui sempre connectada, des de
qualsevol lloc.
Llibertat de moviment: les institucions modelaben les persones fent-les encaixar en una
norma mentre que les extitucions deixen fer, ja que al deixar fer poden estudiar les
persones i predir el que fan.
Promoció del canvi la variablilitat i la flexibilitat: Posen l’accent en la constat
transformació d’un mateix depenent del context. (avaluació continuada, formació
permanent, contracte temporal)
En comptes d’observar individus tancts observen individus en camp obert, amb tecniques més
sofisticades de vigilanda (VIGILANCIA ALGORÍTMICA- NORRIS I AMSTRONG 1999). =
Recopiles i analitzen gran quantitats de dades que s’associent a determinades categories socials)
= sabem com son els usuaris a través dels seus habits de consum = es a dir creem la seva
identitat a través dels habits de consum, aixo ens permet modular els patrons de consum i
gobernar la vida quotidiana de les persones.
INTRONA I WOOD (2004) = METODES DE VIGILANCIA
HI HA TECNOLOGIES SILENCIOSES (EX:ALGORISMES)= NO ENS DONEM COMPTE
QUE ENS ESTAN VIGILANT I HO FAN SENSE EL NOSTRE CONSENTIMENT (EX:
VIGILEN PER LES XARXES SABEN QUE HI HAURA UNA MANIFESTACIÓ I ELS
SERVEIX PER IDENTIFICAR L’AMENAÇA SOCIAL)
HI HA TECNOLOGIES SORTINTS: SABEM QUE ESTAN
SOCIETAT DE CONTROL:
SUBJECTIVITAT
Rel inst-subjectivitat: abans es creía que era una relació de subordinació de manera que
l’estructura psicológica (subjectivitat) era simplement una receptroa de les característiques del
sistema social de manera que la societat te la funcio de que aquest proces es dugui a terme
adequadament i la persona esdevingui en l’ordre establert i es pugui regular la sevaactuacio.
(ANONIMA: Absencia dun cos de npormes que gobernin les relacions entre les diverses
funcions socials: lopez fernandex, 2009)
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga pac 3 acció social y más Apuntes en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity!

EXTITUCIONS

RESULTAT DE LA TRANSFORMACIO DE LES INSTITUCIONS ENFREONTADES AL

MON MODERN (DUBET, 2007)

INSTITUCIONS QUE NO SON ESTABLIMENTS TANCATS QUE ES PUGUIN HABITAR

SINO ORGANITZACIONS OBERTES AMB MOLT ESPAIS INTERCONECTATS ENTRE

ELLS PELS QUALS CIRCULEN PERSONES, INFO, MATERIALS, ETC.

TIRADO I DOMENECH (2001) : Són un analgama de conexions i associacions cambiants, plataformes d’encaix amb les quals podem conectar-nos o no, i a través de les quals podem transitar.

VIGILANCIA A EXTITUCIONS (DISCRETA, OBERTA I CONTINUA):

  • Connexio permanent: incentiven que la gent estigui sempre connectada, des de qualsevol lloc.
  • (^) Llibertat de moviment: les institucions modelaben les persones fent-les encaixar en una norma mentre que les extitucions deixen fer, ja que al deixar fer poden estudiar les persones i predir el que fan.
  • Promoció del canvi la variablilitat i la flexibilitat: Posen l’accent en la constat transformació d’un mateix depenent del context. (avaluació continuada, formació permanent, contracte temporal)

En comptes d’observar individus tancts observen individus en camp obert, amb tecniques més sofisticades de vigilanda (VIGILANCIA ALGORÍTMICA- NORRIS I AMSTRONG 1999). = Recopiles i analitzen gran quantitats de dades que s’associent a determinades categories socials) = sabem com son els usuaris a través dels seus habits de consum = es a dir creem la seva identitat a través dels habits de consum, aixo ens permet modular els patrons de consum i gobernar la vida quotidiana de les persones.

INTRONA I WOOD (2004) = METODES DE VIGILANCIA

HI HA TECNOLOGIES SILENCIOSES (EX:ALGORISMES)= NO ENS DONEM COMPTE QUE ENS ESTAN VIGILANT I HO FAN SENSE EL NOSTRE CONSENTIMENT (EX: VIGILEN PER LES XARXES SABEN QUE HI HAURA UNA MANIFESTACIÓ I ELS SERVEIX PER IDENTIFICAR L’AMENAÇA SOCIAL)

HI HA TECNOLOGIES SORTINTS: SABEM QUE ESTAN

SOCIETAT DE CONTROL:

SUBJECTIVITAT

Rel inst-subjectivitat: abans es creía que era una relació de subordinació de manera que l’estructura psicológica (subjectivitat) era simplement una receptroa de les característiques del sistema social de manera que la societat te la funcio de que aquest proces es dugui a terme adequadament i la persona esdevingui en l’ordre establert i es pugui regular la sevaactuacio. (ANONIMA: Absencia dun cos de npormes que gobernin les relacions entre les diverses funcions socials: lopez fernandex, 2009)

BERGER I LUCKMAN: Les institucions i les persones ens produeixen mutuament a través de la institucionalització. (s’habituen practiques social, s’extenen i son presentades com a objectives de manera que les noves generacions les internalitzen i fin)

MEAD: L’individu es torna objecte de coneixement per a ell mateix i es pot veure desde diferents perspectives. Processos basics per a que aixo passi:

  1. Llenguatge: simbols significants que tots compartim i que ens ajuden a entendre les actituds dels altres cap als diferents objectes
  2. Joc: el nen es situa en un altre rol, juga a s er una altra persona.
  3. Joc organitzat: sabem els rols dels altres participoants i aixiu podem identificar les actituds les altres cap a nosaltres i respondre.

Estem formats pel jo i pel mi : MI (actituds organitxzades que tenim les persones degut a la internalkització) JO(impulsivitat davant l’actitut imprevisibles dels demes)

FOUCAULT I SUBJECTIVITAT

Nega que existeixi cap capacitat esencial dins de la persona que sigui una Font d’accio i significat, és a dir, rebutja la idea que l’esser huma es autonom pensant i coherent i que te caracteristiques naturals que nocanvien al llarg del temps.

SUBJECTIVITAT =PRODUCTE HISTORIC DE DISCURSOS

(El discurs es un cos de coneixement i practica social que s’organitza al voltant d’unes regles, aquestes regles són productes socials i depennen del context historic, per tant, son canviants en el temps) === els discursos defineixen el que es posible i desitjable fer, pensar, sentir i ser en un momento historic determinat

Foucault diu que el subjecte el self no ve donat ni l’hem de descubrir nosaltres, sikmplement es el producte de complexes dinamiques entre subjecció i resistencia davant les formes de poder i saber que dominen ==== El modo en que el subjeto hace de la experiencia de si mismo un juego de verdad en el que esta en relación consigo mismo

FOUCAULT ES CENTRA EN ES DISCURSOS QUE ENS FAN SER SUBJECTES COGNOSCENTS I CAPAÇOS DE CONEIXER-NOS A NOSALTRES MATEIXOS (condicions historiques que fan que siguem així.

FORMES DE SUBJECTIVITACIO

SUBJECTIVACIÓ === CONDICIONS HISTORIQUES QUE ENS FAN SER COM SOM.

  1. Proces mitjançant el qual els individus s’apropien dels discursos que reclamen la seva definicip)

PER FOUCAULT ESTAR SUBJECTE IMPLICA ESTAR LLIGAT O SOTMES.

COMPROMESES AMB ELLES MATEIXEN I AMB LES PERSONES QUE LES

ENVOLTEN I ESTAN ASSOCIATS.

• DEIXEM DE VEURE LA FEINA COM A OBLIGACIO SOCIAL I ES CONVERTEIX

EN AUTORPOMOCIO I MANERA DE MOSTRAR CAPACTIATS (CONFLUEIX LA

VIDA ECONOMICA AMB TECNOLOGIES DEL JO = EMPRENEDORIA)

• QUI NO ES AUTONOMIA CONDEMNATS A LA MARGINALITAT

AQUÍ APAREIX AFILIATS- MARGINALIITZATS (Aquells que son capaços de ser membres actius en comunitats responsables vs aquells que np poden gestionar-se a ells mateixos com a subjectes o bé están afiliats a alguna anticomunitat de manera que no volen crear-se a ells mateixos com a subjectes seguint el discurs= aquestes persones son objectes d’intervencio per part de professionals socials (Asssistents, treballadors i educadors socials=

EL COMPLEX PSI

TOTS NOSALTRES ESTEM CONSTITUITS A PARTIR DE LA NOSTRA POSADA EN

PRACTICA DE DIFERENTS DISCURSOS ESPECIALITZATS SOBRE LA

SUBJECTITITAT.

DISCIPLINES QUE PRETENEN NORMALITZAR, ESTANDARITZAR I

ESSENCIALITZAR LA NOSTRA VIDA PSICOLOGICA I SOCIAL : EL SABER

PSICOLOGIC TE EFECTES DE PODER SOBRE NOSALTRES. PER TANT AMB AIXO

S’UTILITZA EL QUE ES CONSIDERA VERITAT SOBRE LA SUBJECTIVITAT PER A

GOVERNAR LES PERSONES I LES POBLACIONS ( ES FAN PATRONS DE CRIANÇA,

METODES EDUCATIUS, DISSENY I PUBLICAITAT, ES DEFINEIX EL QUE ES NORMAL

I ANORMAL…)

SUBJECTIVITAT: RESULTAT DE LA NOSTRA APROPIACIO DE DISCURSOS

DISPONIBLES PER DEFINIR I CONTRUIR DETERMINATS SUBJECTES EN UN

PERIODE HISTORIC DONAT.

D’aquesta manera deixa d’acceptar la subjectivitat que li ve donada i es converteix en un subjecte moral de les seves propies accions.