¡Descarga Apuntes acció tutorial y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
EXAMEN ACCIÓ TUTORIAL
BLOC 1. Transformacions de les estructures familiars
- Socialització:
Què és la socialització? Segons berger i Luckmann, és el procés a través del qual un individu esdevé membre de la societat. El procés de socialització s’inicia des del moment de naixement i dura durant tot el cicle vital.
Interiorització. Punt d’arrencada. La interiorització és, d’una banda, la base de la comprensió dels altres i, de l’altra, l’aprehensió del món com a realitat social significativa. És el punt inicial per formar part de la societat. Els individus són capaços d’identificar-se a ells mateixos amb les actituds dels altres. Hi ha 2 tipus de socialització:
- Socialització primària: té lloc durant la infantesa, gràcies al qual l’individu esdevé membre d’una societat. És la més important. Tot individu neix en el si d’una estructura social objectiva, on es troba amb els altres significatius. No és una mera qüestió d’aprenentatge cognoscitiu (def: Que és capaç de conèixer) sinó que es dóna en unes circumstàncies de fortes connotacions afectives. L’individu no només adopta els rols i actituds dels altres (a través de la interiorització), sinó que n’adopta també el seu món. https://www.youtube.com/watch?v=O3NXXai40OY ( nens amb diferents cultures) Construcció del primer món donat pel seu entorn familiar. https://www.youtube.com/watch?v=0rlSH0BXnPM ✓ A partir dels altres significatius (família) l’individu va construint la seva identitat i interioritza (a través del procés de subjectivació ) la societat i la realitat. ✓ PROCÉS DE SUBJECTIVACIÓ: Aquest procés és paral·lel a la interiorització del llenguatge. El llenguatge ens permet interpretar i ordenar el món. ✓ La família és el principal agent de socialització primària (Berger i Luckmann, 1996) perquè hi ha : Fortes connotacions afectives, interiorització de rols i actituds, identificació amb els altres significatius, construcció de la identitat, compartir una manera d’entendre i estar en el món.
- (^) Socialització secundària: La socialització secundària és l’adquisició de coneixements específics dels diferents rols, els quals es fonamenten, directa o indirectament, en la divisió del treball. L’individu ja es presenta amb una personalitat formada i amb un món interioritzat. En general, els submóns interioritzats són realitats parcials, per contraposició al “món bàsic” adquirit durant la socialització primària. Interiorització i identificació amb els rols i amb les seves normes corresponents. No té la càrrega afectiva que té la socialització primària. Aquesta socialització mai no construeix una realitat subjectiva a partir del no res. El coneixement adquirit durant la socialització primària és automàtic, no és així amb la socialització secundària, es van construint lligams. Identificació mútua que es produeix entre els éssers humans. Els agents principals són: el sistema escolar, grup d’iguals i el mitjans de comunicació i TIC.
- Relacions família i escola:
Introducció: investigacions cientifico-educatives actuals del rendiment escolar i el DEA.
Canvis estructurals i de convivència: Durant molts anys el model de convivència més estès, però també l’únic que era socialment permès, era el de la família nuclear:
- Família nuclear: La família nuclear és un tipus de família que agrupa en un mateix habitatge la parella i els fills. La família nuclear sovint es contraposa a la família extensa on juguen un paper més destacat altres parents.
A mesura que va anar avançant el segle XX, i especialment amb l’aprovació de la Llei del divorci de 1980 que canvia el tipus d’estats civils permesos, afloren tot un conjunt de noves formes de convivència com les llars reconstituïdes on poden conviure cònjuges provinents d’altres relacions i amb descendència fruit de relacions ja acabades.
Quins són els nous models de convivència a Catalunya? Més del 50% de les llars són famílies nuclears.
- Família monparental: Destaca perquè és una de les situacions amb més risc de pobresa i exclusió social. Les anàlisis de les dades europees suggereixen que el benestar dels infants i adults que viuen en llars monoparentals depèn en com els governs de cada país enfoquen aquesta problemàtica i de fins a quin punt es pretenen salvar les desigualtats socials.
Parelles de fet:
Famílies reconstituïdes:
Mateix sexe:
Llars unipersonals:
Principal raó d’increment de la pobresa infantil: El desajust entre els canvis en el camp de l’organització familiar i una reforma molt limitada dels sistemes de benestar.
Canvis sociodemogràfics:
- Envelliment de la població: Factor clau de l’increment del nombre de llars de parelles sense fills o llars de niu buit. (p.e. Viudes)
- Emancipació tardana dels joves: Endarreriment de l’edat d’emancipació (DEF: Liberación respecto de un poder, una autoridad, una tutela o cualquier otro tipo de subordinación o dependencia.), de la gent jove, degut a l’encariment de l’habitatge, l’allargament de l’etapa d’estudis... El període entès com a joventut s’ha allargat i la fecunditat s’ha fet més tardana, tot això ha impactat en el nombre de llars unipersonals o de parelles sense fills. També cal considerar la solteria entre els homes.
- Arribada en massa de població d’arreu del món: Ha incrementat el volum de les llars extenses i múltiples, ja que la convivència de diferents famílies en una mateixa
Estil educatiu positiu: Aquelles famílies que idealment tenen un funcionament familiar bo són aquelles que mostren nivells elevats d’un estil educatiu positiu:
✓ Es reforcen les bones conductes amb abraçades, celebracions o recompenses.
✓ Existeix implicació dels progenitors en les tasques dels fills i aquests així ho perceben.
✓ Els pares juguen amb les criatures. (qüestió condicionada per l’edat).
✓ Famílies que tenen control del que fan els fills; posen límits al compliment d’horaris, els pares saben on són i amb qui estan o poden exigir-los que els informin sobre les seves activitats.
✓ Nivells baixos d’inconsistència en la disciplina aplicada. És a dir, les sancions que s’imposen s’han de complir i no solen ser perdonats els càstigs ni se sucumbeix a la pressió dels fills per deslliurar-se’n.
✓ Control de l’autonomia infantil. L’adeqüen a l’edat de les criatures, evitant de concedir aquesta autonomia massa d’hora.
✓ Són famílies que mostren nivells molt baixos de càstigs físics i humiliants, i un nivell de càstig sancionador i d’interiorització moderat.
✓ Famílies on els nivells de discussió es mantenen dins de paràmetres de normalitat.
✓ Tenen elevats nivells de cohesió, per la qual cosa els membres de la família se senten units i es manifesten calidesa i afecte; i un nivell de conflicte i de discussions baix.
✓ A més, en el si de la família es respecta la individualitat de cada membre (les seves amistats, la seva forma de ser, etc.), es pot expressar el que es pensa.
✓ Hi ha una desorganització familiar baixa, alhora que són famílies amb normes parentals.
No totes les variables es manifesten de la mateixa manera en totes les famílies. En la majoria de grups familiars acostumen a haver-hi altres variables que poden compensar la carència d’unes amb altres, i només el cúmul de factors negatius donarà lloc a famílies amb fractures en el seu funcionament.
Variables estructurals del entorn familiar:
- Classe socioeconòmica de la família: Efectes en el desenvolupament cognitiu, socioemocional i escolar.
- Recursos culturals: valoració i influencia escolar.
- (^) Possibilitats econòmiques limiten l’atmosfera cultural i educativa
- Formació acadèmica dels pares: percepcions negatives cap a l’escola i un mateix.
- Estructura familiar: nombre de fills o desestructuració familiar
Variables dinàmiques:
- Clima y funcionament de la llar: Investigació socioeducativa on trobem estudis del clima i el funcionament sociofamiliar. Necessitat d’un clima adequat. Necessitat de la estabilitat emocional amb els nens que presenten DEA.
- Percepcions i actituds de pares a fills: Pares d’alumnes amb DEA Infravaloren les capacitats del fill. Estratègies de protecció. Desenvolupament psicològic dels pares: Adequat→ Actituds positives y acceptació Negatiu→ rebuig.
- Implicació de la família en la seva educació. Baixa educación paterna, psicopatologies dels pares: baixos nivells d’implicació activa. Implicació parental important en les valoracions dels alumnes. Pares amb nivel educatiu alt, més participación a casa, pares de nens més comunicación a l’escola, els relacions entre els pares dels nens i els professionals ha de ser fluida.
- Expectatives en relació al seu futur.
- Estructura social i desigualtats:
Què és l’estructura social: És una xarxa estable de relacions entre grups, malgrat l’existència entre aquests grups d’importants desigualtats.
- Eixos de desigualtat: classe, sexe, edat, origen ètnic…
Les desigualtats defineixen un “nosaltres” front uns “ells ” (obrers vs. patrons, homes vs. Dones) Aquest nosaltres suposa cert grau d’identificació grupal que pot traduir-se en algun tipus d’organització entre aquestes persones, i alhora poden suscitar algun tipus d’oposició o un altre o altres grups.
L’articulació de les dues cares de conflicte constitueixen l’organització concreta de les relacions socials. La forma en que s’entrecreuen i relacionen depenen de la societat i de cada moment històric.
Grups, col·lectius i organitzacions s’interrelacionen, en realitat existeixen uns perquè existeixen els altres. Aquesta interrelació s’orienta per una doble mecànica:
- La interna o intragrupal, característica de cada grup.
- Externa o intergrupal, que deriva de les relacions entre els altres grups
Aquests grups i les seves relacions es transformen i evolucionen històricament.
L’estructura social pot ser descrita com el procés a través del qual s’apropien o controlen i distribueixen els recursos, el poder i el prestigi.
- Poder: Capacitat de decidir sobre el control i la distribució de recursos.
- Prestigi: Formes de legitimació respecte a la distribució, les formes de relació, les lleis, les normes i els costums.
Com es reprodueix l’estructura social? A través de 3 processos:
- Les relacions col·lectives (canvi).
- L’Estat (i altres institucions) que controlen i modulen les relacions.
- La socialització, els individus tendeixen a acceptar i legitimar l’ordre social establert.
DEFINICIÓ FINAL: L’estructura social és la xarxa de relacions fonamentals entre subjectes (principalment grups socials). Tals relacions versen sobre recursos bàsics
