Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Activitat 1 Ani, Apuntes de Informática

Asignatura: analisi necessitats d'informacio, Profesor: Constança Espelt, Carrera: Informació i Documentació, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 27/12/2016

hector_rico_lorenzo
hector_rico_lorenzo 🇪🇸

5

(3)

2 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Context especíc
Partits polítics i mobilitzacions assembleàries
Col·lectiu amb inquietuds semblants, amb domini de les noves eines de
comunicació i que en fan d’això un handicap positiu en l’organització de
nodes per defensar els seus interessos. La localització geogràca dels
diferents individus pot ser completament diferent, això també pot passar en
l’aspecte temporal, ja que les noves comunicacions poden ser en directe o
diferit. Pel que fa al sistemes que utilitzarà el col·lectiu, parlem de noves
tecnologies i de caràcter social. En són exemples Facebook, Twitter, l’N1.
Tipus de factors rellevants per caracteritzar el CI del context
especíc i exemples de cada tipus.
Espai & Temps
Madrid, arreu del territori espanyol, entorns urbans,
instantaneïtat, a temps real, moments especícs.
Social &
Instituc. Nous partits polítics, PAHs, moviments socials,
Personals Estudiants, Professors, advocats, domini de tecnologies,
capacitat d’organització, lideratge, capacitat de creació,
joves, assalariats, jubilats, auto ocupats, iniciativa, nens,
dones, aturats, innovació, inconformisme,
Tasques Enviar missatges, fer una piulada, convocar una trobada,
penjar fotos, difondre dades, manifestacions, protestes,
creació continguts, comunicar.
Sistema
Twitter, Facebook, Youtube, N1(programari lliure), blogs,
fòrums, Places, places virtuals, web 2.0, mòbils, tauletes,
smartphones.
Una vegada realitzada la identicació de termes que tenen a veure amb
espai i temps, socials i institucionals, personals, de tasques i per últim de
sistema, podem extreure conclusions.
Primer de tot, pel que fa a l’espai i al temps, al tractar-se d’un context basat
en les comunicacions per un canal com és Internet, el temps és un aspecte
Marc Lopez i Héctor Rico Lorenzo
Anàlisi de les Necessitats d’Informació
Grup_M0
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Activitat 1 Ani y más Apuntes en PDF de Informática solo en Docsity!

Context específic

Partits polítics i mobilitzacions assembleàries

Col·lectiu amb inquietuds semblants, amb domini de les noves eines de comunicació i que en fan d’això un handicap positiu en l’organització de nodes per defensar els seus interessos. La localització geogràfica dels diferents individus pot ser completament diferent, això també pot passar en l’aspecte temporal, ja que les noves comunicacions poden ser en directe o diferit. Pel que fa al sistemes que utilitzarà el col·lectiu, parlem de noves tecnologies i de caràcter social. En són exemples Facebook, Twitter , l’N1.

  • Tipus de factors rellevants per caracteritzar el CI del context específic i exemples de cada tipus.

Espai & Temps Madrid, arreu del territori espanyol, entorns urbans, instantaneïtat, a temps real, moments específics.

Social & Instituc. (^) Nous partits polítics, PAHs, moviments socials,

Personals Estudiants, Professors, advocats, domini de tecnologies, capacitat d’organització, lideratge, capacitat de creació, joves, assalariats, jubilats, auto ocupats, iniciativa, nens, dones, aturats, innovació, inconformisme,

Tasques Enviar missatges, fer una piulada, convocar una trobada, penjar fotos, difondre dades, manifestacions, protestes, creació continguts, comunicar.

Sistema

Twitter, Facebook, Youtube, N1(programari lliure), blogs, fòrums, Places, places virtuals, web 2.0, mòbils, tauletes, smartphones.

Una vegada realitzada la identificació de termes que tenen a veure amb espai i temps, socials i institucionals, personals, de tasques i per últim de sistema, podem extreure conclusions.

Primer de tot, pel que fa a l’espai i al temps, al tractar-se d’un context basat en les comunicacions per un canal com és Internet, el temps és un aspecte

Anàlisi de les Necessitats d’Informació Grup_M

molt important i que juga un paper important en el desenvolupament de les smart mobs. I més concretament en aparició de nou partits a partir d’aquestes eines. En canvi, aquest context digital provoca que l’espai perdi protagonisme envers el temps. En aquest cas, com a termes que facin referència a espai, seran sempre a un espai físic com ara una ciutat, Madrid, on van tenir lloc les concentracions de protesta. També cal destacar els entorns urbans, ja que, aquests espais van ser i són crucials per a l’èxit dels moviments. Centrant-nos en el temps, que és e principal veiem que la instantaneïtat dels missatges pot tenir un paper important, així com la difusió en moments concrets. A més, la situació temporal (temps del que disposa), pot condiciona l’eficàcia del missatge.

En segon lloc, seguint l’ordre que presenta el quadre anterior, tenim els aspectes socials i institucionals. Aquest és un tret també a tenir en compte, ja que les multituds intel·ligents són completament socials. És per això que identifiquem amb moviments socials el text i el tema del qual tracta. A més, és evident que no només té a veure a mb el tema de l’article analitzat, sinó que és un punt clau en l’anàlisi de les smart mobs.

Immediatament després tenim la dimensió personal. En aquest aspecte cal destacar que s’inclouen aspectes de diversos àmbits com veurem posteriorment. Però, cal destacar l'heterogeneïtat de propostes que trobem en aquest marc, ja que ens dóna informació de com és una multitud intel·ligent.

Continuant endavant arribem a les tasques, un aspecte a tenir en compte si volem saber el funcionament de les organitzacions. Com s’organitzen, els passos que segueixen, quina és l’estructura. Aquesta informació es pot extreure d’activitats com són enviar missatges, que són molt útils per l’anàlisi de les situacions. També és important la difusió de dades, altre mètode per guanyar adeptes en les diferents mobilitzacions.

Per últim, tenim la dimensió de sistemes. On trobem eines pròpies i bàsiques per al correcte funcionament d’aquestes organitzacions i la creació de nous “espais” de lluita social. Més endavant es concretaran més els diferents elements que conformen aquesta categoria de sistema.

Distribució factors personals

Demogràfics Joves, jubilats, auto-ocupats, dones, nens, professors, assalariats, aturats, estudiants, advocats

Psicològics Lideratge, iniciativa, innovació, inconformisme,

Cognitius Capacitat de creació, capacitat d’organització, domini tecnologies,

Com s’ha mencionat anteriorment, a continuació concretarem alguns aspectes dels factors personals. Els factors personals es divideixen en demogràfics, psicològics i cognitius.

Anàlisi de les Necessitats d’Informació Grup_M

En la diferenciació dels diferents factors de sistema trobem les següents categories, dispositiu i canal, recursos i tipologies documentals.

Pel que fa a canal i dispositius, Internet és el canal per excel·lència i el que suposat un major canvi per al funcionament de les organitzacions i les mobilitzacions. Aquest canal ha obert un ventall de possibilitats que hem tractat en els factors de temps i espai.

Els recursos també són importants per al naixement d’organitzacions a partir de les mobilitzacions, i per les mateixes mobilitzacions. Ja que les diferents aplicacions i plataformes faciliten l’acció de compartir, ja siguin continguts multimèdia, articles, reportatges, opinions. En la línia de les opinions, cal destacar les plataformes de crowsourcing com a espais on compartir coneixement i debatre en línia.

Com a última divisió de sistemes, trobem les tipologies documentals. Que, com ja hem mencionat anteriorment, és un ventall ampli gràcies al canal i als avenços tecnològics. Podem trobar des de documents de text en format docx on es pot compartir qualsevol tipus de comunicat, documents audiovisuals com ara vídeos i fotografies, documents pdf que continguin la informació anterior per a una compartició sense problemes.

Estudis relacionats

  • Martínez Roldán, Sergio. “Movimiento 15M: construcción del espacio urbano a través de la acción de Multitudes Inteligentes.” Revista de Estudios Urbanos y Ciencias Sociales , < http://www2.ual.es/urbs/index.php/urbs/ article/view/martinez_roldan/176 > [Consulta: 14 octubre de 2015].

Aquest primer estudi és un estudi de comportament de cerca atípica, té una relació amb el tema central de l’activitat, les multituds intel·ligents. Tot i això, no se centra en el context que hem marcat com a fill conductor del treball. En aquest cas, el treball de Sergio Martínez Roldán intenta investigar la relació que existeix entre els coneixements i els continguts que genera una multitud intel·ligent i la generació d’espais urbans. No només tracta la generació de nous espais físics, si no de les transformacions que es donen o que podrien donar-se en espais comuns per la pressió de les noves tecnologies. Una de les conclusions que extreu és que, l’exemple més clar d’aquest canvi és que mentre les places físiques de pobles i ciutats són llocs de trànsit per al consum, en canvi, els nous ciberespais anomenats “places” són realment localitzacions per a l’intercanvi d’idees i coneixement.

  • Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Tecnopolítica: la potencia de las multitudes conectadas. El sistema red 15M, un nuevo paradigma de la política distribuida. Universitat Oberta de Catalunya(UOC). Disponible en línia. <http://in3wps.uoc.edu/index.php/in3- working-paper-series/article/view/1878> [14 d’octubre de 2015].

Anàlisi de les Necessitats d’Informació Grup_M

En aquest cas, es tracta d’un projecte per tal d’estudiar la constitució de xarxes ciutadanes a partir de l’aprofitament de les noves tecnologies. Fa referència a un terme “Tecnopolítica”, com a forma d’entendre l’organització de les masses i de les societats en les quals es donen interconnexions entre ciutadans, que utilitzen les eines que ofereixen les webs 2.0. En aquest cas, també es tracta d’un estudi del comportament de cerca, tot i que com a l’anterior, no es tracta de cerques típiques. Si no que parlem de comunicacions internes, l’organització que pot tenir un grup de persones, com aconsegueixen aquesta organització. Com es pot deduir d’aquesta descripció, és un estudi centrat en l’usuari. Ja que, l’aspecte principal és analitzar el comportament dels individus. Tot i que, també tracta l’aspecte de sistema donat que les diferents necessitats dels usuaris condicionaran el tipus de cerca, la terminologia que es farà servir i el sistema al qual ho faran, així com els documents que recuperaran.

  • Cobo Romaní, Cristóbal. “Las multitudes inteligentes en la era digital”. Revista Digital Universitaria. Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials, Mèxic. Disponible en línia. <http://www.revista.unam.mx/vol.7/ num6/art48/jun_art48.pdf > [Data de consulta: 15 d’octubre de 2015].

Aquest estudi és de caràcter més general, és un estudi d’ús. Que es podria dir que és un híbrid entre un estudi de comportament de cerca, també atípica, i d’ús de recursos i fonts. És per aquesta capacitat d’unir els dos estudis que diem que és més general, a més, de què tracta les multituds intel·ligents sense centrar-se en cap moviment en general. Té l’objectiu de saber com s’organitzen les persones i les multituds mitjançant els nous sistemes i eines 2.0. L’aspecte relacionat amb el comportament de cerca el trobem en com es mouen per aquests sistemes, quines cerques fan, que necessiten, la tipologia de missatges que utilitzen. I pel que fa a les fonts i als recursos, l’estudi intenta saber quins són els mitjans que s’utilitzen i els més adients per a l’organització dels moviments que ens parla en l’estudi. En tenir aquestes dos vessants no podem dir que està orientat només cap a un dels dos aspectes, sinó que té una orientació bidireccional.

  • Méndez, Maria Cristina. “Participación ciutadana online y multitudes inteligentes.” Prisma social, revista de ciències sociales. Disponible en línia. <http://www.isdfundacion.org/publicaciones/revista/numeros/8/ secciones/tematica/06-participacion-ciudadana-online.html> [Data consulta: 15 d’octubre de 2015].

Aquest darrer estudi és un estudi qualitatiu, que no està centrat en el context espanyol, però és interessant perquè tracta sobre el sorgiment de multituds intel·ligents a partir de situacions d'insatisfacció ciutadana. El context de les mobilitzacions ciutadanes, permet fer estudis de

Anàlisi de les Necessitats d’Informació Grup_M