Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Activitat 3 DECA II, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: deca, Profesor: Andreu Ibarz, Carrera: Educació Infantil, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 15/06/2017

sarag9-8
sarag9-8 🇪🇸

4.4

(64)

20 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
BLOC II. FONAMENTS DE TEOLOGIA 2.1. LA BÍBLIA
PER AL MESTRE
GARCÍA ANDREU, Sara
Assignatura: DECA I
18/10/2016
ACTIVITAT DELS ARTÍCLES:
”LA BIBLIA HOY. TEMAS INTODUCTORIOS.”
“HA D’ANAR A ESCOLA LA BÍBLIA?”
a) En què consisteix la lectura o interpretació fonamentalista i literal de la Bíblia? Per què
consideres que és un tipus de lectura força utilitzada?
La religió cristiana ens presenta a Déu com autor de tots elsllibres bíblics. Déu, qui il·luminà amb una
singular llum, es va servir de persones humanes per escriure laBíblia. Totes les religions coincideixen
en suposar que els “llibres sagrats” són un do de la divinitat.
A molts ambients hi ha la convicció que tot text bíblic s’ha d’entendre de manera literal. La lectura
fonamentalista parteix del principique, sentla Bíblia Paraula de Déu inspirada i exempta d'error,ha de
ser llegida i interpretada literalment en tots els seus detalls. Per "interpretació literal" s’entén una
interpretació primària, literalista, és a dir, que exclou tot esforç de comprensió de la Bíblia que tingui
en compte el seu creixement històric i el seu desenvolupament. Una lectura literal de la Bíblia
comporta molta més facilitat, ja que no s’ha de pensar ni raonar el que s’està llegint, però així negant
el missatge bíblic que ens transmet.
Cert que tot el missatge bíblic flueix de la font divina, més d’ell nos’infereix quecada gotad’aquella
aigua sigui un centelleig de divinitat. Qui tal pensi, mai captarà el que la Bíblia s’afana per transmetre.
b) Explica els principals continguts de la teologia catòlica actual en relació als següents
conceptes: inspiració, revelació i inerrància.
La inspiració és aquell vent que travessa de part a part el llibre, que estableix des dels temps de
l’èxode un suspens que es resol ala creu. Els llibres bíblics van ser escrits sota l’impuls d’unasingular
inspiració la qual fluïa del propi Déu. Això equival a afirmar que no s’hauria redactat cap text bíblic
sense aquesta font d’inspiració divina. Avui en dia, hi ha una infinitud de creients que segueixen
convençuts que Déu va dictar una a una les paraules integren la Bíblia; tal supòsit mai es va veure
qüestionat a l’antiguitat. Els llibres bíblics contenen un missatge fet no només d’idees, sinó també de
vivències. Déu va desvetllant als homes el que ells poden precisar en cada moment a fi que
aconsegueixin allunyar de les seves vides el caos que causa el pecat i aconseguir la salvació.
La revelació és el fet i contingut que hi ha en la comunicació en la qual Déu es dirigeix a l’home
responent per la fe i l’obediència. Tota la Bíblia s’ha de veure com aquella singular paraula que Déu
no cessa d’oferir a l’home per obrir-li amb ella les portes de la seva plena realització. Déu només ens
desvetlla en ella lesveritats que els humans, amb les nostres úniques forces, mai haguéssim aconseguit
agafar. La Bíblia es va escriure per activar les vivències que se sap ja motivat per coordenades de fe.
Només qui comparteixi una actitud de cerca i obertura a nivell d’existència, estarà en condicions de
connectar amb la dinàmica vivencial de la Bíblia. La fe no s’imposa, es comparteix; només així
resultarà fàcil intercanviar vivències.
La inerrància de la Bíblia és unadoctrina queconsisteix bàsicamenten la falta d'error o de falles en les
Sagrades Escriptures, les que, en ser inspirades per Déu mateix, sempre diuen la veritat, i no
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Activitat 3 DECA II y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

PER AL MESTRE

GARCÍA ANDREU, Sara Assignatura: DECA I 18/10/

ACTIVITAT DELS ARTÍCLES: ”LA BIBLIA HOY. TEMAS INTODUCTORIOS.” “HA D’ANAR A ESCOLA LA BÍBLIA?”

a) En què consisteix la lectura o interpretació fonamentalista i literal de la Bíblia? Per què consideres que és un tipus de lectura força utilitzada?

La religió cristiana ens presenta a Déu com autor de tots els llibres bíblics. Déu, qui il·luminà amb una singular llum, es va servir de persones humanes per escriure la Bíblia. Totes les religions coincideixen en suposar que els “llibres sagrats” són un do de la divinitat. A molts ambients hi ha la convicció que tot text bíblic s’ha d’entendre de manera literal. La lectura fonamentalista parteix del principi que, sent la Bíblia Paraula de Déu inspirada i exempta d'error, ha de ser llegida i interpretada literalment en tots els seus detalls. Per "interpretació literal" s’entén una interpretació primària, literalista, és a dir, que exclou tot esforç de comprensió de la Bíblia que tingui en compte el seu creixement històric i el seu desenvolupament. Una lectura literal de la Bíblia comporta molta més facilitat, ja que no s’ha de pensar ni raonar el que s’està llegint, però així negant el missatge bíblic que ens transmet. Cert que tot el missatge bíblic flueix de la font divina, més d’ell no s’infereix que cada gota d’aquella aigua sigui un centelleig de divinitat. Qui tal pensi, mai captarà el que la Bíblia s’afana per transmetre.

b) Explica els principals continguts de la teologia catòlica actual en relació als següents conceptes: inspiració, revelació i inerrància.

La inspiració és aquell vent que travessa de part a part el llibre, que estableix des dels temps de l’èxode un suspens que es resol a la creu. Els llibres bíblics van ser escrits sota l’impuls d’una singular inspiració la qual fluïa del propi Déu. Això equival a afirmar que no s’hauria redactat cap text bíblic sense aquesta font d’inspiració divina. Avui en dia, hi ha una infinitud de creients que segueixen convençuts que Déu va dictar una a una les paraules integren la Bíblia; tal supòsit mai es va veure qüestionat a l’antiguitat. Els llibres bíblics contenen un missatge fet no només d’idees, sinó també de vivències. Déu va desvetllant als homes el que ells poden precisar en cada moment a fi que aconsegueixin allunyar de les seves vides el caos que causa el pecat i aconseguir la salvació. La revelació és el fet i contingut que hi ha en la comunicació en la qual Déu es dirigeix a l’home responent per la fe i l’obediència. Tota la Bíblia s’ha de veure com aquella singular paraula que Déu no cessa d’oferir a l’home per obrir-li amb ella les portes de la seva plena realització. Déu només ens desvetlla en ella les veritats que els humans, amb les nostres úniques forces, mai haguéssim aconseguit agafar. La Bíblia es va escriure per activar les vivències que se sap ja motivat per coordenades de fe. Només qui comparteixi una actitud de cerca i obertura a nivell d’existència, estarà en condicions de connectar amb la dinàmica vivencial de la Bíblia. La fe no s’imposa, es comparteix; només així resultarà fàcil intercanviar vivències. La inerrància de la Bíblia és una doctrina que consisteix bàsicament en la falta d'error o de falles en les Sagrades Escriptures, les que, en ser inspirades per Déu mateix, sempre diuen la veritat, i no

PER AL MESTRE

s'equivoquen. No resulta difícil veure que els presumptes errors bíblics són fruit de la humana limitació. Déu sempre queda al marge. I és que ell es limita a aconsellar, advertir, desvetllar, corregir, encoratjar... En unes altres paraules: vetlla per que l’ésser humà abasti la seva meta existencial. Qui s’endinsa a l’estudi bíblic veu d’immediat que només pot aspirar a descobrir el que possiblement vulgui transmetre Déu. Norma elemental: una frase bíblica només conserva el seu sentit dintre del relat on apareix. Mentre esdevenen units al seu context, conserven la seva vitalitat. La perden, en canvi, al desconnectar-se d’ell. Els relats bíblics i els seus autors: a la cultura intel·lectual i literària dels hebreus, el concepte d’autor pertany a la categoria de l’orgànic més bé que a l’ordre del mecànic.

c) A la llum de les lectures -també la de caràcter didàctic- com descriuries l’estil d’ensenyament sobre la Bíblia que has rebut?

A la meva escola, Jesuïtes Gràcia- Col·legi Kostka, vam tractar la Bíblia com a fet cultural, fèiem lectures no fomentalistes. No vam arribar a llegir tota la Bíblia ni de casualitat, més aviat tractàvem les històries i de tant en tant veiem algun passatge i el comentàvem. Nosaltres disposàvem tant d’accés primari com secundari, ja que teníem Bíblies que acostumaven a portar els mestres i després de: La Bíblia per a tu d’Edebé, la qual ofereix una amplia selecció dels textos bíblics, suficients per apropar-se a la Bíblia. Les introduccions, les notes, les reflexions ajuden a entendre i fins i tot a viure el seu missatge.

d) Visita la biblioteca de la FPCEE. Busca l’apartat 2.2. (Bíblia) i dedica uns minuts a analitzar els principals materials. Fes un petit recull de les tipologies de documents sobre la Bíblia i selecciona, analitza i comenta algun llibre que t’hagi cridat l’atenció.

A la Biblioteca podem trobar una bona varietat de Bíblies, però cal destacar que sobretot trobem fonts primàries. Les fonts secundàries que hi ha són molt interessants, ja que trobem llibres il·lustrats, llibres amb rimes, amb descobertes, amb material, etc. Això ens fa veure com realment no fa falta llegir-se la Bíblia sencera per conèixer-la. Un llibre que crida molt l’atenció és el de Los Porqués de la Bíblia, ja que són preguntes a partir d’una reflexió prèvia que algú més ha fet de la seva interpretació. No obstant això, opino que s’hauria de consultar algun altre llibre abans d’aquest, ja que és veritat que podríes saber els relats, però cal una base prèvia i un seguit de coneixements per poder treure-li suc.

e) A partir de la paràbola del Fill pròdig (Lc 15, 11-31) intenta “redescobrir” el text a partir de l’estadi anecdòtic; estadi del qüestionament; estadi de les correspondències; estadi de la descoberta del sentit. Proposa algunes idees o pistes de cada estadi.

Estadi anecdòtic: Aquesta paràbola ens parla d’un pare que té dos fills. El més petit li demana l’herència però el pare la reparteix entre els dos fills. Quan ja no li queden diners i passa gana, decideix tornar a casa i li demana al seu pare fer-se un treballador seu per poder guanyar-se uns diners i alimentar-se. Estadi del qüestionament: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.” Estadi de les correspondències: “De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.”