BLOC II. FONAMENTS DE TEOLOGIA 2.2. CRISTOLOGIA
PER AL MESTRE
ACTIVITAT DEL JESÚS HISTÒRIC AL CRIST DE LA FE
!
!
GARCÍA ANDREU, Sara
Assignatura: DECA I
03/11/2016
LA NARRACIÓ EVANGÈLICA DE LA RESURRECCIÓ (CICLE DEL SEPULCRE BUIT)
La principal diferència que hi ha és la manera de ser narrada. Són diversos textos, diferenciant-se també en
com es troben i la reacció que tenen. Tot i això, en els quatre textos hi ha semblances en el fet que tenen una
mateixa estructura. En primer lloc, trobem la descoberta, per part de les dones (o d’una dona), del sepulcre
de Jesús amb la pedra apartada i, per tant, sense el cos de Jesús a dintre el Diumenge. En segon lloc, el
missatge, adreçat a les dones (o a una dona), per un personatge o uns personatges celestials, que o bé ja són
allà o bé se’ls presenten. Per últim lloc, la reacció de les dones (de la dona) davant el missatge celestial, i la
reacció dels deixebles masculins a la noticia comunicada per les dones (la dona).
Aquesta narració és un fet, ja que trobem que hi ha testimonis, així que és un fet que es van trobar el sepulcre
buit. Aquest relat es viscuda de forma diferent pels quatre evangelistes, mostrant així que va haver diferents
experiències sobre aquesta situació.
Fent una radiografia els quatre relats comencen dient que les dones van al sepulcre després del repòs del
dissabte. Les intencions que porten són diverses segons les fonts: o bé ungir el cos de Jesús o bé visitar el
sepulcre i fer planys pel difunt. En el cas de la unció!, el relat de Marc planteja, amb una pregunta retòrica,
com s’ho faran les tres dones per a fer rodolar la pedra que tanca la tomba. El primer que veuen les dones és
que el sepulcre és obert: la pedra que el tancava ha estat apartada. Davant el fet que la pedra ha estat
apartada, les dones volen saber què ha passat. Segons Marc entren sense vacil·lar a la cambra sepulcral.
Segons Mateu, tot queda clar des del primer moment: les dones testimonien que és un àngel el responsable
de fer rodolar la pedra que tanca el sepulcre. Segons Joan, al sepulcre hi ha anat una sola dona (Maria de
Magdalena), i en adonar-se que és buit, no hi entra sinó que se’n va corrents a buscar ajuda en els deixebles
masculins. En la majoria dels relats el fet que la pedra del sepulcre hagi estat apartada constitueix una
pregunta i no una resposta.
Els relats del sepulcre buit s’inicien amb un sepulcre que havia estat tancat ara és obert, i el cos que hi
reposava ha desaparegut. Tan sols en queden les peces de roba que embolcallaven el cadàver (el llençol i el
mocador del cap). El fet deixa oberta la incògnita que algú! s’ha emportat aquell que hi reposava. El més
important en el context de la “vida dels seguidors de Jesús” és la resurrecció del seu messies. L’àngel
anuncia que Jesús ja ha ressuscitat.
La noticia del sepulcre buit provoca, en els deixebles masculins, estupefacció! i sorpresa, però! no en treuen
cap conclusió!. Davant la noticia del missatge celestial que les dones reclamen d’haver rebut, els deixebles
reaccionen amb incredulitat, com es veu a Lc 24, 11- 12.
En Mt i en Mc no s’esmenta la reacció dels deixebles. En Lc 24, 10-12 les dones comuniquen als apòstols
(els Onze i els altres) tot això que ha passat, i aquests reaccionen amb una incredulitat, ja que les paraules de
les dones els semblen un “deliri”. Tan sols Pere se’n va “corrents” al sepulcre a fer una comprovació
personal, el troba buit i se’n torna a casa sense treure cap conclusió final d’això succeït i de l’estranyesa que
experimenta.
No obstant això, era esperable i deduïble, perquè a les escriptures i creences de la religió jueva ja creien i
creuen en la resurrecció.
