Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


activitat 4 corregida, Ejercicios de Psicología Escolar

solucions de les activitats corregides a classe

Tipo: Ejercicios

2018/2019

Subido el 07/01/2019

juditdafus
juditdafus 🇪🇸

4.3

(20)

10 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PSICOLOGIA ESCOLAR
CURS 2017-2018
ACTIVITAT 4: La intervenció del psicòleg escolar
a partir dels models
1. A partir del cas descrit a continuació, assenyala les diferències fonamentals del teu procediment
d'actuació com a psicòleg escolar si seguissis el model que hem denominat (a) “psicomètric” enfront del
(b) “psicopedagògic” (educacional constructiu) tractant de ser el més precís possible”.
Aspectes a considerar en la resposta:
Característiques del model
Model teòric de referencia
Objectius
Rol del psicòleg escolar
A. “… Un professor de tercer curs de Primària ens remet a un estudiant indicant-nos que presenta problemes de conducta
(interromp la classe amb molta freqüència, falta al respecte als companys i al professor, protagonitza petits furts als seus
companys, etc.) i d'aprenentatge generalitzats en les matèries instrumentals”.
* Models Psicomètric i/o Clínic: més centrats en els procediments d'avaluació del problema, elaboració d'informes per
als implicats - professors i famílies-, poca concreció en la intervenció o propostes no contextualitzades.
L'avaluació té, sobretot, característiques hipotètic-deductives: els procediments habituals són l'entrevista inicial, la selecció de
variables i instruments, l'aplicació de proves, l'elaboració del perfil i la valoració del mateix.
Delimitar el problema (p.e., operativitzar la demanda inicial) conductual i retardo aprenentatge matèries instrumentals;
Seleccionar variables a mesurar (aptituds, coneixements acadèmics, interessos, personalitat, adaptació, etc.);
Determinar les proves (tests normatius, protocols d'observació per a l'aula i casa) per mesurar les variables i elaborar el perfil
de l'alumne.
Dissenyar un tractament que, en general, no té gens en comú amb situacions d'aprenentatge.
Els problemes conductuals podrien ser abordats des d'una intervenció directa del psicòleg (programa de modificació de
conducta) i fora de l'aula.
Per contra, les dificultats de l'aprenentatge les abordaria el professor i/o la PT a partir de les indicacions derivades del
diagnòstic (Programes de desenvolupament individual).
* Model Educacional/Constructiu
- Recaptar més informació sobre l'estudiant (aspectes conductuals i d'aprenentatge) abans de prendre una decisió sobre dur a
terme l'avaluació (entrevistes professors, família i estudiants; observació, etc.)
- Establir les hipòtesis del problema (conducta/aprenentatge) que no recaiguin exclusivament sobre l'estudiant que presenta el
problema.
- Seleccionar les variables a avaluar.
- L'avaluació s'haurà de fer sobre un ampli ventall de tasques sobre la base de la relació alumne/docent i incorporant, igualment,
a la família al procés diagnòstic.
- Els instruments utilitzats: observació, tests normatius, entrevistes, etc.
- Objectiu de l'avaluació:
Determinar les ajudes que són necessàries perquè l'estudiant pugui aprendre i millorar l'autorregulació conductual (programa
d'intervenció) i,
Posterior avaluació de l'efectivitat del programa (adaptació curricular, control conductual, etc…), l'ús d'estratègies, guies
proporcionades, etc.
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga activitat 4 corregida y más Ejercicios en PDF de Psicología Escolar solo en Docsity!

CURS 2017- 2018

ACTIVITAT 4: La intervenció del psicòleg escolar

a partir dels models

1. A partir del cas descrit a continuació, assenyala les diferències fonamentals del teu procediment

d'actuació com a psicòleg escolar si seguissis el model que hem denominat (a) “psicomètric” enfront del

(b) “psicopedagògic” (educacional constructiu) tractant de ser el més precís possible”.

Aspectes a considerar en la resposta:Característiques del modelModel teòric de referenciaObjectiusRol del psicòleg escolar A. “… Un professor de tercer curs de Primària ens remet a un estudiant indicant-nos que presenta problemes de conducta (interromp la classe amb molta freqüència, falta al respecte als companys i al professor, protagonitza petits furts als seus companys, etc.) i d'aprenentatge generalitzats en les matèries instrumentals”. *** Models Psicomètric i/o Clínic: més centrats en els procediments d'avaluació del problema, elaboració d'informes per als implicats - professors i famílies-, poca concreció en la intervenció o propostes no contextualitzades.** L'avaluació té, sobretot, característiques hipotètic-deductives: els procediments habituals són l'entrevista inicial, la selecció de variables i instruments, l'aplicació de proves, l'elaboració del perfil i la valoració del mateix.  Delimitar el problema (p.e., operativitzar la demanda inicial) – conductual i retardo aprenentatge matèries instrumentals;  Seleccionar variables a mesurar (aptituds, coneixements acadèmics, interessos, personalitat, adaptació, etc.);  Determinar les proves (tests normatius, protocols d'observació per a l'aula i casa) per mesurar les variables i elaborar el perfil de l'alumne.  Dissenyar un tractament que, en general, no té gens en comú amb situacions d'aprenentatge.  Els problemes conductuals podrien ser abordats des d'una intervenció directa del psicòleg (programa de modificació de conducta) i fora de l'aula.  Per contra, les dificultats de l'aprenentatge les abordaria el professor i/o la PT a partir de les indicacions derivades del diagnòstic (Programes de desenvolupament individual). *** Model Educacional/Constructiu**

  • Recaptar més informació sobre l'estudiant (aspectes conductuals i d'aprenentatge) abans de prendre una decisió sobre dur a terme l'avaluació (entrevistes professors, família i estudiants; observació, etc.)
  • Establir les hipòtesis del problema (conducta/aprenentatge) que no recaiguin exclusivament sobre l'estudiant que presenta el problema.
  • Seleccionar les variables a avaluar.
  • L'avaluació s'haurà de fer sobre un ampli ventall de tasques sobre la base de la relació alumne/docent i incorporant, igualment, a la família al procés diagnòstic.
  • Els instruments utilitzats: observació, tests normatius, entrevistes, etc.
  • Objectiu de l'avaluació:  Determinar les ajudes que són necessàries perquè l'estudiant pugui aprendre i millorar l'autorregulació conductual (programa d'intervenció) i,  Posterior avaluació de l'efectivitat del programa (adaptació curricular, control conductual, etc…), l'ús d'estratègies, guies proporcionades, etc.

CURS 2017- 2018 Powers, K., Hagans, K & Busse, R.T. (2008). School Psychologists as Instructional Consultants in a Response-to-Intervention Model. The California School Psychologist, 13 , 41-53.

  • CURS 2017-
  • CURS 2017-
  • CURS 2017-

CURS 2017- 2018 Models Psicomètric i/o Clínic:  En aquest cas, s'aplicaria el procediment estàndard el model psicomètric i/o clínic:  diagnòstic de David;  adopció de mesures sobre el seu tractament (“teràpia”);  presa de decisions sobre la seva escolarització i,  elaboració de programes de desenvolupament individual. El psicòleg escolar prescriuria el tractament a seguir, bé per altres professionals o, fins i tot, pel mateix (teràpia).  Model Educacional Constructiu:  Procedir a recaptar més informació (emplenament de protocols de derivació per part de la professora) i,  Plantejar l'avaluació diagnòstica. La resta de la intervenció s'ajustaria al procés estàndard d'avaluació psicopedagògica. Algunes consideracions a tenir en compte en el procés avaluador de nens i adolescents:

  • Estan subjectes a processos normals de desenvolupament amb un ritme més accelerat que el que es dóna en els adults i estan immersos en contextos educatius, familiars i socials altament determinants de la seva conducta i intervinents en el seu desenvolupament) Condicionants per inadequació en la pràctica professional  Atrevir-se amb qualsevol tipus de consulta/problema.  No seleccionar bé les proves (comprovació de barems, validesa, etc.).  Una vegada conegut el motiu de consulta aplicar directament unes proves sense haver recollit prèviament altres dades.  Aplicació d'un nombre excessiu de proves per valorar un aspecte.  Falta d'aprofitament de totes les possibilitats que té una prova (observació del subjecte, anàlisi quantitativa i qualitatiu, etc.).  No anotar qualsevol tipus d'observació que pugui cridar l'atenció.  Mala correcció i interpretació de les proves.  Voler abastar massa coses.  Donar un diagnòstic amb una o dues proves, sense altres dades.  Entendre el diagnòstic i les orientacions com un «receptari». Condicionants externs o aliens al professional  Situacions en què el psicòleg escolar es troba fora del context escolar i, malgrat el seu desig, no pot romandre en ell el temps suficient per dur a terme l'avaluació.  El projecte curricular del centre considera aparti el procés d'avaluació.  Falta d'acceptació del psicòleg d'una banda o per la totalitat del professorat del centre.  El centre educatiu no reuneix les condicions per portar a la pràctica d'algunes de les fases del procés avaluador.  No col·laboració, falta d'interès o bé sobreprotecció i interès excessiu per l'avaluació per part de les famílies i/o el professorat.  Dificultat d'accés a fonts d'informació escolar, mèdica, familiar, etc., per ocultació de dades o altres raons.  Impossibilitat de triar el moment més adequat per dur a terme el procés de diagnòstic, situació personal en què es troben les persones a l'hora de dur a terme el procés (estabilitat emocional, salut, etc.,)…….  Desconeixement d'una circumstància relativa al subjecte que pot minvar els seus rendiments.  Visió unilateral i expectatives inadequades per part de la família i els professors.  Falta de recursos o mitjans per efectuar algun dels objectius del diagnòstic.

**CURS 2017- 2018

  • Model Educacional/constructiu: centrat en l'avaluació del problema incloent una varietat d'indicadors – variables psicològiques, educatives, treballs dels alumnes; l'èmfasi es posa en la proposta d'intervenció que hauràs de ser contextualitzada i atenent a la col·laboració amb el professorat en tota la seva programació, intervenció a nivell d'aula i de centre.**  Delimitar necessitats educatives  Necessitats buscar-les en procés interactiu i/a  A l'alumne i a la situació d'aprenentatge  Per conèixer què necessitats té l'alumne i determinar tipus d'ajuda a proporcionar  Per efectuar, segons les seves necessitats, adaptacions (més o menys significatives) del programa general de tots els estudiants  En funció de la proposta curricular per a tots els estudiants i valorar si requereix ACI  S'avalua fonamentalment en situació de classe i en situació d'aprenentatge  Les necessitats educatives es valoren coordinadament entre professionals (mestres, professor recolzo, equips interdisciplinaris, …)  La responsabilitat del progrés la té el tutor en coordinació amb altres professionals

2. Identifica quina és la resposta correcta i argumenta per què.

“… Ricardo, professor de primer de l'ESO, sol·licita l'assessorament del psicòleg de l'IES sobre un estudiant que, en paraules

del professor, “està fora de si”. Després d'analitzar la informació que li ha facilitat el professor en una breu entrevista mentre

caminaven cap a la sala de professors, el psicòleg escolar determina que la informació és insuficient per a la generació

d'hipòtesi. Què hauria de fer el psicòleg del centre? ”.

a) Decidir el procediment de recollida de dades més adequat

b) Dissenyar una intervenció per abordar el problema

c) Fer més preguntes amb l'objectiu de descriure i “operativitzar” el problema

d) Decidir si l'estudiant precisa alguna mesura d'atenció a la diversitat (aula de PT, suport escolar, etc.

e) Amablement, decideix no col·laborar amb el professor

La millor resposta és “c”. La definició del problema sempre és massa imprecisa per iniciar una intervenció, per la qual cosa el psicòleg hauria de mantenir una entrevista amb el professor amb l'objectiu de definir operacionalment el comportament de l'alumne en termes mesurables i observables que permetin recollir dades. Les respostes “a” i “b” no són correctes perquè el problema no s'ha definit. La resposta “d” és incorrecta perquè no hi ha sospites de deficiències i/o dificultats d'aprenentatge a partir de les observacions del professor. La resposta “e” no es tindria en consideració en cap cas. (1) El Psicòleg hauria de recaptar més informació a través de diferents procediments: entrevistes amb el professor, companys, l'alumne, família, etc.); (2) Objectiu: descriure i “operativitzar el problema plantejat pel professor. En resum, atès que la definició del problema és massa imprecisa per iniciar una intervenció:  El psicòleg hauria de mantenir una entrevista amb el professor.  Definir operacionalment el comportament de l'alumne en termes mesurables i observables que permetin recollir dades. (3) En el cas que hi hagués sospites de deficiències i/o dificultats d'aprenentatge a partir de les observacions del professor es podria decidir si es duu a terme una avaluació psicopedagògica que permeti determinar si l'estudiant presenta NEE que hagin de ser ateses a través del curriculum