


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
informe sobre las històrias incompletas para evaluar el apego de niños pequeños
Tipo: Ejercicios
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Vinculacions Afectives i educació afectiva i sexual Curso: 4ºE
segur, la segona presenta un aferrament insegur tipus A i la tercera xiqueta aferrament desorganitzat, a continuació veurem les comparacions. S´observen molt bé les diferències entre les tres xiquetes, cada una ha tingut una personalitat i una forma de contestar molt distinta i, sobre tot, les seues respostes han sigut diferents. En primer lloc, pense que la història de reunió marca molt la diferència entre els tres casos donat que la xiqueta amb un estil d´aferrament molt segur manifesta una mica la seua ansietat front a la separació però entra dins de la normalitat a més a més apropa els ninots a la rebuda dels pares com que s´alegra del encontre. En canvi, en els dos següents casos canvia, sobretot en la xiqueta amb un aferrament insegur que, directament, torna a fer que els seus pares se´n vagin altra volta. Aquests comportaments descriuen molt bé el seu estil d´aferrament ja que les tres adopten un comportament molt diferent. A més a més i a banda dels relats contats per les xiquetes, cal afegir que el comportament que tenen durant tot moment és molt diferent, la xiqueta del primer cas es presenta tranquil·la i expressa obertament els seus sentiments sense por, s´observa inclús com es diverteix demanant-li així més històries a la experimentadora. La segona, amb un aferrament insegur tipus A es nota una certa retinència a acabar totes les històries, comportament propi del seu subtipus, no obstant això la xiqueta amb aferrament desorganitzat també conta les històries obertament com la primera malgrat que en les seues narracions hi ha actes violents i els conta amb un somriure, a diferència de les dues anteriors, s´observa una incongruència entre el seu estat emocional i allò que representa. Amb tot açò cap afegir que, aquesta xiqueta presenta aquest estat d´ànim tota la estona; al igual que la xiqueta amb un aferrament molt segur, però la xiqueta amb un aferrament insegur tipus A es nota molt el canvi entre la primera història
nouvinguda d´un germà menut, divorci dels pares, canvi de col·legi i la seua adaptació a distints ambients, aleshores presenta una gran flexibilitat d´avaluació. No obstant això, la validesa dels test projectius com és en aquest cas, no sempre és bona i sempre és qüestionable. No podem saber segur si el xiquet està narrant la vertadera situació en sa casa o simplement està inventant una història aliena al seu ambient familiar. Els casos que hem vist estaven prou clars però hi hauran molts casos en els que el diagnòstic no estarà massa clar ja que les respostes són obertes i per al diagnòstic poden no ser clares. Siga aquesta la situació o no, és recomanable que sempre es complimente aquesta prova, o qualsevol prova projectiva, amb altres test ja siga amb el xiquet o amb els pares. No podem interrompre al xiquet en la seua narració, hem de ser poc intrusius en la seva resposta ja que aquesta pot ser sesgada però, per exemple, en el cas de la xiqueta amb un estil d´aferrament insegur, la experimentadora havia de ser més intrusiva per sacar informació a la xiqueta, aleshores es fàcil que açò no es compleixi en totes les situacions experimentals.