Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


activitat històries incompletes, Ejercicios de Psicología Escolar

informe sobre las històrias incompletas para evaluar el apego de niños pequeños

Tipo: Ejercicios

2020/2021

Subido el 08/05/2021

marta-mora-6
marta-mora-6 🇪🇸

3 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
INFORME HISTÒRIES INCOMPLETES
PRÀCTICA 2
Vinculacions Afectives i educació afectiva i sexual
Curso: 4ºE
1. Què són les històries incompletes?
Les històries incompletes és una prova projectiva, dissenyada perBretherton, Ridgewat i
Cassidy, que consisteix en narrar al xiquet el principi d´una història per a que ell acabe
de narrar-la, es narren junt amb uns ninots, els quals el xiquet també cal que manipule.
Les distintes històries activen conductes d´aferrament, així com per exemple la ansietat
per la separació i l´ajuda que percep dels seus pares en situacions difícils. La prova
consta de una història introductòria que no la utilitzem per al diagnòstic i 5 històries
següents.
L´avaluació del estil d´aferrament durant la infància pot realitzar-se de varies formes
segons el nivell de maduració del xiquet. Així com la situació estranya ha de realitzar-se
no molt més tard dels dos anys, les històries incompletes permeten avaluar l´estil d
´aferrament en xiques entre 3 a 6 anys. És a partir de la etapa preescolar quan les
competències cognitives ja son suficients per tal que el xiquet puga narrar-nos una
història amb els ninots sense preguntar directament sobre la seua família. El seu relat
ens simplifica una mica el seu ambient familiar.
2. Diagnòstic comparatiu dels tres casos visualitzats
Després d´haver observat els tres xiquets i analitzar les seues històries hem diagnosticat
tres tipus d´aferrament: en el primer cas la xiqueta presenta un estil d´aferrament molt
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga activitat històries incompletes y más Ejercicios en PDF de Psicología Escolar solo en Docsity!

INFORME HISTÒRIES INCOMPLETES

PRÀCTICA 2

Vinculacions Afectives i educació afectiva i sexual Curso: 4ºE

  1. Què són les històries incompletes? Les històries incompletes és una prova projectiva, dissenyada perBretherton, Ridgewat i Cassidy, que consisteix en narrar al xiquet el principi d´una història per a que ell acabe de narrar-la, es narren junt amb uns ninots, els quals el xiquet també cal que manipule. Les distintes històries activen conductes d´aferrament, així com per exemple la ansietat per la separació i l´ajuda que percep dels seus pares en situacions difícils. La prova consta de una història introductòria que no la utilitzem per al diagnòstic i 5 històries següents. L´avaluació del estil d´aferrament durant la infància pot realitzar-se de varies formes segons el nivell de maduració del xiquet. Així com la situació estranya ha de realitzar-se no molt més tard dels dos anys, les històries incompletes permeten avaluar l´estil d ´aferrament en xiques entre 3 a 6 anys. És a partir de la etapa preescolar quan les competències cognitives ja son suficients per tal que el xiquet puga narrar-nos una història amb els ninots sense preguntar directament sobre la seua família. El seu relat ens simplifica una mica el seu ambient familiar.
  2. Diagnòstic comparatiu dels tres casos visualitzats Després d´haver observat els tres xiquets i analitzar les seues històries hem diagnosticat tres tipus d´aferrament: en el primer cas la xiqueta presenta un estil d´aferrament molt

segur, la segona presenta un aferrament insegur tipus A i la tercera xiqueta aferrament desorganitzat, a continuació veurem les comparacions. S´observen molt bé les diferències entre les tres xiquetes, cada una ha tingut una personalitat i una forma de contestar molt distinta i, sobre tot, les seues respostes han sigut diferents. En primer lloc, pense que la història de reunió marca molt la diferència entre els tres casos donat que la xiqueta amb un estil d´aferrament molt segur manifesta una mica la seua ansietat front a la separació però entra dins de la normalitat a més a més apropa els ninots a la rebuda dels pares com que s´alegra del encontre. En canvi, en els dos següents casos canvia, sobretot en la xiqueta amb un aferrament insegur que, directament, torna a fer que els seus pares se´n vagin altra volta. Aquests comportaments descriuen molt bé el seu estil d´aferrament ja que les tres adopten un comportament molt diferent. A més a més i a banda dels relats contats per les xiquetes, cal afegir que el comportament que tenen durant tot moment és molt diferent, la xiqueta del primer cas es presenta tranquil·la i expressa obertament els seus sentiments sense por, s´observa inclús com es diverteix demanant-li així més històries a la experimentadora. La segona, amb un aferrament insegur tipus A es nota una certa retinència a acabar totes les històries, comportament propi del seu subtipus, no obstant això la xiqueta amb aferrament desorganitzat també conta les històries obertament com la primera malgrat que en les seues narracions hi ha actes violents i els conta amb un somriure, a diferència de les dues anteriors, s´observa una incongruència entre el seu estat emocional i allò que representa. Amb tot açò cap afegir que, aquesta xiqueta presenta aquest estat d´ànim tota la estona; al igual que la xiqueta amb un aferrament molt segur, però la xiqueta amb un aferrament insegur tipus A es nota molt el canvi entre la primera història

nouvinguda d´un germà menut, divorci dels pares, canvi de col·legi i la seua adaptació a distints ambients, aleshores presenta una gran flexibilitat d´avaluació. No obstant això, la validesa dels test projectius com és en aquest cas, no sempre és bona i sempre és qüestionable. No podem saber segur si el xiquet està narrant la vertadera situació en sa casa o simplement està inventant una història aliena al seu ambient familiar. Els casos que hem vist estaven prou clars però hi hauran molts casos en els que el diagnòstic no estarà massa clar ja que les respostes són obertes i per al diagnòstic poden no ser clares. Siga aquesta la situació o no, és recomanable que sempre es complimente aquesta prova, o qualsevol prova projectiva, amb altres test ja siga amb el xiquet o amb els pares. No podem interrompre al xiquet en la seua narració, hem de ser poc intrusius en la seva resposta ja que aquesta pot ser sesgada però, per exemple, en el cas de la xiqueta amb un estil d´aferrament insegur, la experimentadora havia de ser més intrusiva per sacar informació a la xiqueta, aleshores es fàcil que açò no es compleixi en totes les situacions experimentals.