ACTIVITAT PRÀCTICA 1: Aprendre a observar i a interpretar la realitat social.
A partir de dos reportatges del programa “30 minuts”, podem treure les següents
conclusions de Corea del Nord i Dubai:
A Corea del Nord predomina un socialisme autèntic juntament amb el comunisme.
L'economia és estatal, planificada i capitalista, tot i que no és molt bona, està vivint una
tímida recuperació.
Els seus valors es basen en construir una societat utòpica i feliç on tots formen part
d'un engranatge, també trobem el valor militar i la defensa per tal de protegir-se dels
altres, de la mateixa manera que defensen el seu model.
És una societat estructurada en divisió de sexes, sense immigració i on no hi ha
desigualtats socials, és a dir, una societat homogènia. Malgrat la teoria, trobem dos
grups socials molt diferenciats. Els privilegiats són els membres del govern, i per
exemple són els únics que poden tenir cotxe. La resta de la població són els
camperols, els treballadors i els militars, aquests no tenen salaris, sinó capacitats per
adquirir productes bàsics. Les classes socials només les trobaríem en els sectors que
no controla l'Estat, ja que el fet que sigui una societat ordenada evita que delictes com
el cristianisme o el mercat negre existeixi.
Donen molta importància a l'educació i per això estudien llengues estrangeres. Ja a les
guarderies s'encarreguen de transmetre la ideologia i les normes socials, principalment
inculquen la importància del líder, al qual estan honorant constanment.
És un país amb un Estat fort i gruixent que controla totes les infraestructures, filtra la
informació del que està passant a la resta del món, i si algú es rebela el maten sense
miraments.
També hem de destacar la mà d'obra barata i els salaris baixos (45€ mensuals que
acaben sent menys). Els diners que s'estalvien en els salaris els destinen a la
construcció d'hospitals entre altres, és a dir, també proporcionen ajuda a les famílies.
Per últim, volen mostrar a la resta del món que són un poble feliç i pensen que aquest
és l'únic model de món possible.
En canvi a Dubai predomina la monarquia, el capitalisme industrial pur i l'Estat és molt
prim. L'estructura demogràfica es caracteritza, per una banda perquè un 10% de la
